DIRECCIÓ I TREBALL EN EQUIP
Objectiu:
Desenvolupar una direcció d'equips de treball, utilitzant la coherència i les tècniques de dinàmica de grup pertinents, per a aconseguir un clima i cultura de treball cordial, cooperatiu i eficient.
T.R.E.?
TRE són les sigles de Tension and Trauma Releasing Exercises, és a dir TÈCNIQUES D’ALLIBERAMENT DE TENSIONS I TRAUMES.
Aquestes tècniques ajuden a les persones alliberar l'estrès o la tensió com a resultat de circumstàncies difícils de la vida, les situacions d'estrès immediats o molt prolongats o experiències traumàtiques.
TRE consta de sis exercicis simples que ajuden a les persones alliberar la tensió dels músculs, que al seu torn relaxen l'ansietat de les nostres ments, evocant un procés d'agitació muscular en el cos.
Els exercicis provoquen aquesta agitació d'una manera controlada i sostinguda. Evocada d'aquesta manera, aquesta agitació comença a alliberar la tensió muscular crònica profunda realitzada dins del cos. Vénen des del centre de gravetat del cos (S3), que està protegit pels músculs psoes.
Quan la tremolor s'evoca en aquest poderós centre del cos, reverbera per tot el cos, viatjant al llarg de la columna vertebral, produint l'alliberament de la profunda tensió crònica des del sacre al crani.
Quan s'allibera la tensió en qualsevol part del cos, el cervell registra una reducció dels senyals de dolor i produeix noves hormones per a la relaxació i comoditat. Sovint, aquest alliberament de la tensió és com rebre un massatge intern.
QUI POT BENEFICIAR-SE DE TRE?
Atès que aquest mecanisme d'agitació en els músculs és part del nostre comportament natural com a éssers humans, tothom pot beneficiar-se de TRE.
Els exercicis TRE van ser desenvolupats originalment per abordar els impactes de les experiències traumàtiques en el cos; però, ara es reconeix que TRE pot beneficiar totes les persones.
Experiències doloroses, l'estrès i la tensió són part de la vida de tots i que sovint no s'adonen de com aquestes experiències estan gravades profundament en la ment i el cos.
TRE, a diferència d'altres modalitats, està dissenyat per alliberar el cos d'aquesta tensió física profundament arrelada i portar el cos a un equilibri natural en què tots els sistemes estan funcionant en harmonia.
La curació es produeix en molts nivells diferents, tant físiques com emocionals. En reduir els nivells d'estrès i tensió en el cos, aquests exercicis tenen beneficis secundaris que abasten moltes àrees de la vida de l'individu, com ara els que s'enumeren a continuació.
1. IES Josep Maria Quadrado
Educació Física 2n ESO
Al llarg d’aquesta UD repassarem els continguts de la resistència i la flexibilitat que varem
veure a la UD3 Posa’t en forma A més a més, aprendrem com es mesura la Freqüència Cardíaca per
forma.
entrenar la resistència, el nom de diferents músculs del nostre cos, així com també l’educació de la
higiene postural
LA RESISTÈNCIA
Resistència: És la capacitat del cos que permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat.
També permet que el cos es recuperi més ràpidament després de fer un exercici. N’hi ha dos tipus; aeròbica
(activitats llargues i suaus) i anaeròbica (activitats curtes i molt intenses)
COM ES CLASSIFICA?
RESISTÈNCIA AERÒBICA.:
RESISTÈNCIA AERÒBICA.: Aquest tipus de resistència és la recomanada per metges i entrenadors
personals per mantenir i millorar la nostra salut. Són esforços de llarga durada i ritme suau en que la
quantitat d’oxigen que arriba al múscul es suficient per fer l’exercici.
La quantitat d’oxigen que respirem és igual o més gran que la quantitat d’oxigen que necessitem.
necessitem
Exemple: Un esquiador de fons, el corredors de 10.000 m, una excursió per la muntanya,...
intens,
RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: Són esforços de durada curta i ritme intens en què la quantitat
d’oxigen que arriba al múscul és inferior a la que necessita per fer l’exercici.
La quantitat d’oxigen que respirem és més petita que la quantitat d’oxigen que necessitem
necessitem.
Exemple: Els corredors de 400m, natació 100m,....
PER A QUÈ SERVEIX?
Un bon nivell de resistència és equivalent a una condició física correcta i ens permet fer qualsevol
esportiu.
activitat diària eficaçment, sense cansar-nos. També permet millorar el rendiment esportiu. La
exercitació diària de la resistència ens pot ajudar a controlar l’excés de pes, a moure els músculs a
moure
músculs,
cor.
millorar la circulació de la sang i a treballar el cor
COM S’ENTRENA?
Hi ha moltes maneres de millorar la resistència, però totes han de complir les característiques següents:
• les sessions han de tenir una durada mínima d’entre quinze i trenta minuts.
• Ha de tenir certa continuïtat i s’han de fer tres dies a la setmana com a mínim.
• S’hi ha de fer treballar tot el cos.
• Han de tenir un ritme suau.
Per entrenar la resistència, pots practicar alguns exercicis següents:
• Passeig amb bicicleta, jocs de relleus, joc de tocar i parar, córrer pel bosc o la muntanya....
2. IES Josep Maria Quadrado
Educació Física 2n ESO
COM ES MESURA LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA?
Un bon sistema per controlar l’esforç que fas és mesurar la freqüència cardíaca, és a dir, el nombre de
batecs que far el cor per minut.
Com es mesura?
Hi ha tres maneres de comptar les pulsacions.
1. Amb els dits sobre l’artèria caròtida
•
•
2. A l’artèria radial
3. Posant la mà sobre el cor
En els casos 1 i 2, recorda’t de no fer servir el dit polze, ja que té pulsació pròpia i et pots
equivocar a l’hora de comptar.
El nombre de pulsacions per minut es pot calcular comptant els batecs del cor durant sis segons
i després multiplicar per deu, o bé deu segons i multiplicar per sis o també quinze segons i
multiplicar per quatre.
1. Hi ha una fórmula per calcular la freqüència cardíaca màxima d’una persona de manera molt
senzilla.
Freqüència cardíaca màxima = 220 – edat
2. Després d’un exercici físic, pots saber quin tipus de resistència has treballat. Calcula la teva
freqüència cardíaca i...
•
•
Si es troba entre 120 i 160 pulsacions per minut, has treballat la resistència aeròbica.
Si es troba entre 170 i 190 pulsacions per minut, has treballat la resistència anaeròbica.
LA FLEXIBILITAT
Flexibilitat: És la capacitat que ens permet fer moviments am la màxima extensió possible. Intervenen
les articulacions, els músculs i els tendons.
COM ÉS CLASSIFICA?
ESTÀTICA: No hi ha moviment, és a dir, s’adopta una postura determinada i s’estira la musculatura
implicada durant quinze o vint segons. No s’ha de sentir dolor.
DINÀMICA: Implica el moviment d’una articulació amb la seva màxima amplitud i el consegüent
estirament muscular. Aquest tipus de flexibilitat també es pot anomenar mobilitat articular.
3. IES Josep Maria Quadrado
Educació Física 2n ESO
PER A QUÈ SERVEIX?
La flexibilitat és una qualitat física important en la vida diària i no només en l’esport. És útil,
sobretot, a l’hora de fer qualsevol activitat física, ja que els moviments són més amplis i més ràpids i
les articulacions i la musculatura treballen més. Un bon treball de flexibilitat ajuda a evitar les lesions
musculars.
COM S’ENTRENA?
La flexibilitat, l’hem d’entrenar sempre que fem qualsevol activitat física o esportiva amb exercicis
d’estiraments i mobilitat articular Abans de començar un entrenament de flexibilitat has d’escalfararticular.
estiraments
te, ja que si la musculatura no està prou preparada et pots lesionar.
A continuació teniu un recull dels principals músculs del cos humà.
4. IES Josep Maria Quadrado
Educació Física 2n ESO
Observa i aprèn a utilitzar les posicions corporals que apareixen en els següents dibuixos, per no
tenir problemes a l’esquena al llarg de la vida.