SISTEMES ESPECÍFICS
  D’ENTRENAMENT
   “LA RESISTÈNCIA”
LA RESISTÈNCIA
• Concepte i definició: Capacitat que té
  l’organisme per suportar o endarrerir l’aparició
  de la fatiga en la realització d’una activitat
  física continuada.
• Weineck (1988) “la capacitat psicofísica de
  l’esportista per resistir la fatiga”
• Manno (1991) “la capacitat de resistir a la
  fatiga en treballs de llarga durada”
LA RESISTÈNCIA
• Ens ha de:
  – Proporcionar l’aport energètic de les accions
    específiques del joc (alta intensitat i curta durada)
    i garantir-lo al llarg del partit.
  – Permetre una ràpida recuperació en les fases de
    menor intensitat.
  – Mantenir les capacitats psíquiques i volitives
    elevades, per mantenir el rendiment tècnic-tàctic.
  – Garantir una recuperació ràpida entre sessions.
LA RESISTÈNCIA
• Classificació:
LA RESISTÈNCIA
• Però:
  – L’handbol no és igual que l’atletisme o la natació.
  – No només correm, involucrem més massa muscular
    en les seves accions.
  – Hi ha innumerables fluctuacions:
     •   Canvis de ritme
     •   Passades
     •   Caigudes
     •   Contactes
     •   ...
  – Per tant el quadre anterior, només serveix com a
    orientació.
LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:

  – Potència i capacitat aeròbica: garanteix el nivell
    mínim d’activitat durant el partit, a més d’ajudar a
    la neteja dels residus làctics (regeneratiu). Millora
    les altres vies energètiques.
LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:

  – El sistema aeròbic làctic: assegura la participació
    en els nivells desitjats dels diferents elements del
    joc, sobretot els rellevants. Produeix un alt nivell
    de lactat (fatiga). Necessari aquest entrenament
    per arribar a tolerar millor la concentració de
    lactat.
LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:

  – La capacitat anaeròbica alàctica: necessària per la
    gran quantitat d’accions que es realitzen en 6-7”
    en el joc i amb un alt nivell d’intensitat, i en temps
    de treball i pausa aleatòria.
LA RESISTÈNCIA

MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continus: es
  caracteritzen per ser un treball ininterromput
  en el temps i amb una càrrega interna estable.
  - Continu harmònic

  - Continu variable
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continu harmònic:
  carrera continua.
                   I




                               t
  – Mateixa intensitat.
  – No és rellevant en les necessitats de l’handbol.
  – Ajuda a recuperar o regenerar esforços
  – Important en categories de formació
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continu variable:
  canvis d’intensitat a la cursa (fartlek)
               I




                                     t

  – Més similar a les necessitats de l’handbol.
  – Alternança d’intensitats
  – Recuperació “sobre la marxa”
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continus:

• milloren bàsicament el sistema aeròbic.
  – Intensitat més alta  Potència aeròbica
  – Intensitat més baixa  Capacitat aeròbica


• Millora l’economia d’esforç, millor capacitat de
  concentració en aspectes tècnics i tàctics
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats: es
  composen per una successió d’estímuls
  d’esforç intercalant fases de pausa o
  recuperació.
  – Fraccionat intervàlic

  – Fraccionat de repeticions
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats
  intervàlic: es caracteritza pel nombre
  important de repeticions de l’estímul d’esforç.
  Les pauses acostumen a ser incomplertes, no
  arribant a recuperar l’esforç.
  – El benefici funcional es troba en la recuperació
               I




                                     t
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats de
  repeticions: es treballa a repeticions molt
  elevades, que demanen pauses
  completes, per poder tornar a donar la
  màxima intensitat en el pròxim esforç. Per
  tant, no podem demanar molts estímuls
  d’esforç. Ens produirà molta acumulació de
  lactat.      I




                                t
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats:
  – Milloren totes les formes de la resistència, depèn
    de com estructurem el temps de treball, el temps
    de pausa, les repeticions i la intensitat.
  – Mètode fraccionat intervàlic  potència aeròbica
  – Mètode fraccionat de repeticions  potència i
    capacitat anaeròbica làctica i alàctica.
CAPACITAT AERÒBICA
CAPACITAT AERÒBICA
• A l’handbol no es donen temps llargs
  d’activitat a mitjana intensitat.
• C. Aer. com a subtracte general de resistència.
• Important en categories de formació.
• Beneficis en la forma física general, per la
  recuperació dels esforços.
• Es perioditza normalment a la fase pre-
  competitiva (pretemporada)
CAPACITAT AERÒBICA
POTÈNCIA AERÒBICA
POTÈNCIA AERÒBICA
• De gran importància de cara al rendiment
  específic.
• Sobre ella “construirem” la resta de
  manifestacions” que són el suport de les
  accions rellevants.
• Es desenvolupa a la pretemporada, com a
  forma preferent de treball.
• Durant temporada, en moments de gran
  càrrega competitiva, amb funció regenerativa.
POTÈNCIA AERÒBICA
POTÈNCIA AERÒBICA
CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA
CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Important de cara al rendiment específic.
• El podem relacionar amb l’encadenament de
  les fases de joc
  (atac, replegament, defensa, contraatac)
• Respectar al màxim l’aparició dels elements
  condicionals i coordinatius per a la bona
  transferència a les situacions de partit.
CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA
CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Respecte el component cognitiu
  – Manipular respostes per a que no baixi la
    intensitat de treball
     • Per exemple les situacions de superioritat
  – El jugador serà capaç de resoldre una situació
    senzilla, sense comprometre la intensitat de
    treball.
  – Com més petit és el grup (2x1 o 3x2) més
    intensitat de treball.
CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Una altre manera de treballar-la:
  – Mitjançant circuits que incloguin tasques de força.
  – Dificultat en el disseny de les tasques per ajustar
    els temps de treball i pausa als criteris de la via
    energètica.
POTÈNCIA ANAERÒBICA LÀCTICA
POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA
• Com en la capacitat, important en el
  rendiment específic.

• El podem relacionar amb l’encadenament de
  les fases de joc
  (atac, replegament, defensa, contraatac), espe
  cialment en defensa.
POTENCIA ANAERÒBICA LÀCTICA
POTENCIA ANAERÒBICA LÀCTICA
POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA
• Per no comprometre la intensitat, les
  situacions haurien de ser molt “senzilles” a
  nivell cognitiu.
  – Ex.: 1x1 amb defensa semi-activa.
• Com major domini es té de l’activitat, major
  implicació cognitiva pot aparèixer.
CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
             ALÀCTICA
CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
              ALÀCTICA
• Es relaciona més amb la manifestació de força-
  velocitat i velocitat.
• Accions realment rellevants del joc:
  salts, llançaments, xocs, etc...
• Els treballs els podem relacionar amb el
  treball de velocitat o força-velocitat.
CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
             ALÀCTICA
CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
              ALÀCTICA
• És millor centrar-se en el component cognitiu
  durant el temps de recuperació
• La tasca complementària pot ser passar i rebre
  la pilota per parelles,...
LA RESISTÈNCIA

PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Segons calendari de competició
     • Mirar data d’inici del primer partit de temporada
     • Retrocedir de 4 a 6 setmanes per la pretemporada
     • Període competitiu de 8-9 mesos aprox.
• Ens interessa forma elevada durant període
  competitiu.
• Oscil·lacions segons el rival
PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Pretemporada:
     •   Capacitat aeròbica i sobretot potència aeròbica.
     •   Treball de base per a les altres capacitats.
     •   Re sintetitza l’àcid làctic.
     •   Construcció de la forma òptima.
• Període competitiu:
     • Capacitat anaeròbica alàctica i la capacitat anaeròbica
       làctica
     • Potència aeròbica com a mitja regeneratiu en èpoques
       de molta càrrega competitiva.
PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Aquesta proposta només és vàlida per a equips i
  jugadors ja madurs.

• En equips de formació és més útil fer una
  periodització de la resistència més clàssica, com a
  treball de base del jugador.

• Integrar aspectes
  coordinatius, cognitius, condicionals i socio-
  afectius a aquest treball, per donar un matís de
  qualitat a les sessions.
LA RESISTÈNCIA

L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA EN
      CATEGORIES DE FORMACIÓ
L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
    EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
• Cal fer un tractament diferenciat de la
  resistència en nens i adolescents.
• Encara no han assolit un estat de maduresa.
• El treball del sistema aeròbic, produeix uns
  beneficis interessants, sempre i quan el nivell
  de càrrega no superi el 75%
• Evitar monotonia
L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
    EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
• Discrepàncies en el treball del sistema anaeròbic
  làctic.




• En categoria juvenil ja es pot començar a
  entrenar totes les vies energètiques.
• En l’equilibri està la riquesa.

La resistència

  • 1.
    SISTEMES ESPECÍFICS D’ENTRENAMENT “LA RESISTÈNCIA”
  • 2.
    LA RESISTÈNCIA • Conceptei definició: Capacitat que té l’organisme per suportar o endarrerir l’aparició de la fatiga en la realització d’una activitat física continuada. • Weineck (1988) “la capacitat psicofísica de l’esportista per resistir la fatiga” • Manno (1991) “la capacitat de resistir a la fatiga en treballs de llarga durada”
  • 3.
    LA RESISTÈNCIA • Ensha de: – Proporcionar l’aport energètic de les accions específiques del joc (alta intensitat i curta durada) i garantir-lo al llarg del partit. – Permetre una ràpida recuperació en les fases de menor intensitat. – Mantenir les capacitats psíquiques i volitives elevades, per mantenir el rendiment tècnic-tàctic. – Garantir una recuperació ràpida entre sessions.
  • 4.
  • 5.
    LA RESISTÈNCIA • Però: – L’handbol no és igual que l’atletisme o la natació. – No només correm, involucrem més massa muscular en les seves accions. – Hi ha innumerables fluctuacions: • Canvis de ritme • Passades • Caigudes • Contactes • ... – Per tant el quadre anterior, només serveix com a orientació.
  • 6.
    LA RESISTÈNCIA • Tipusde resistència: – Potència i capacitat aeròbica: garanteix el nivell mínim d’activitat durant el partit, a més d’ajudar a la neteja dels residus làctics (regeneratiu). Millora les altres vies energètiques.
  • 7.
    LA RESISTÈNCIA • Tipusde resistència: – El sistema aeròbic làctic: assegura la participació en els nivells desitjats dels diferents elements del joc, sobretot els rellevants. Produeix un alt nivell de lactat (fatiga). Necessari aquest entrenament per arribar a tolerar millor la concentració de lactat.
  • 8.
    LA RESISTÈNCIA • Tipusde resistència: – La capacitat anaeròbica alàctica: necessària per la gran quantitat d’accions que es realitzen en 6-7” en el joc i amb un alt nivell d’intensitat, i en temps de treball i pausa aleatòria.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament continus: es caracteritzen per ser un treball ininterromput en el temps i amb una càrrega interna estable. - Continu harmònic - Continu variable
  • 12.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament continu harmònic: carrera continua. I t – Mateixa intensitat. – No és rellevant en les necessitats de l’handbol. – Ajuda a recuperar o regenerar esforços – Important en categories de formació
  • 13.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament continu variable: canvis d’intensitat a la cursa (fartlek) I t – Més similar a les necessitats de l’handbol. – Alternança d’intensitats – Recuperació “sobre la marxa”
  • 14.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament continus: • milloren bàsicament el sistema aeròbic. – Intensitat més alta  Potència aeròbica – Intensitat més baixa  Capacitat aeròbica • Millora l’economia d’esforç, millor capacitat de concentració en aspectes tècnics i tàctics
  • 15.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament fraccionats: es composen per una successió d’estímuls d’esforç intercalant fases de pausa o recuperació. – Fraccionat intervàlic – Fraccionat de repeticions
  • 16.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament fraccionats intervàlic: es caracteritza pel nombre important de repeticions de l’estímul d’esforç. Les pauses acostumen a ser incomplertes, no arribant a recuperar l’esforç. – El benefici funcional es troba en la recuperació I t
  • 17.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament fraccionats de repeticions: es treballa a repeticions molt elevades, que demanen pauses completes, per poder tornar a donar la màxima intensitat en el pròxim esforç. Per tant, no podem demanar molts estímuls d’esforç. Ens produirà molta acumulació de lactat. I t
  • 18.
    MÈTODES D’ENTRENAMENT • Mètodesd’entrenament fraccionats: – Milloren totes les formes de la resistència, depèn de com estructurem el temps de treball, el temps de pausa, les repeticions i la intensitat. – Mètode fraccionat intervàlic  potència aeròbica – Mètode fraccionat de repeticions  potència i capacitat anaeròbica làctica i alàctica.
  • 19.
  • 20.
    CAPACITAT AERÒBICA • Al’handbol no es donen temps llargs d’activitat a mitjana intensitat. • C. Aer. com a subtracte general de resistència. • Important en categories de formació. • Beneficis en la forma física general, per la recuperació dels esforços. • Es perioditza normalment a la fase pre- competitiva (pretemporada)
  • 21.
  • 22.
  • 23.
    POTÈNCIA AERÒBICA • Degran importància de cara al rendiment específic. • Sobre ella “construirem” la resta de manifestacions” que són el suport de les accions rellevants. • Es desenvolupa a la pretemporada, com a forma preferent de treball. • Durant temporada, en moments de gran càrrega competitiva, amb funció regenerativa.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
    CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA •Important de cara al rendiment específic. • El podem relacionar amb l’encadenament de les fases de joc (atac, replegament, defensa, contraatac) • Respectar al màxim l’aparició dels elements condicionals i coordinatius per a la bona transferència a les situacions de partit.
  • 28.
  • 29.
    CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA •Respecte el component cognitiu – Manipular respostes per a que no baixi la intensitat de treball • Per exemple les situacions de superioritat – El jugador serà capaç de resoldre una situació senzilla, sense comprometre la intensitat de treball. – Com més petit és el grup (2x1 o 3x2) més intensitat de treball.
  • 30.
    CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA •Una altre manera de treballar-la: – Mitjançant circuits que incloguin tasques de força. – Dificultat en el disseny de les tasques per ajustar els temps de treball i pausa als criteris de la via energètica.
  • 31.
  • 32.
    POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA •Com en la capacitat, important en el rendiment específic. • El podem relacionar amb l’encadenament de les fases de joc (atac, replegament, defensa, contraatac), espe cialment en defensa.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
    POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA •Per no comprometre la intensitat, les situacions haurien de ser molt “senzilles” a nivell cognitiu. – Ex.: 1x1 amb defensa semi-activa. • Com major domini es té de l’activitat, major implicació cognitiva pot aparèixer.
  • 36.
    CAPACITAT I POTÈNCIAANAERÒBICA ALÀCTICA
  • 37.
    CAPACITAT I POTÈNCIAANAERÒBICA ALÀCTICA • Es relaciona més amb la manifestació de força- velocitat i velocitat. • Accions realment rellevants del joc: salts, llançaments, xocs, etc... • Els treballs els podem relacionar amb el treball de velocitat o força-velocitat.
  • 38.
    CAPACITAT I POTÈNCIAANAERÒBICA ALÀCTICA
  • 39.
    CAPACITAT I POTÈNCIAANAERÒBICA ALÀCTICA • És millor centrar-se en el component cognitiu durant el temps de recuperació • La tasca complementària pot ser passar i rebre la pilota per parelles,...
  • 40.
  • 41.
    PERIODITZACIÓ DE LARESISTÈNCIA • Segons calendari de competició • Mirar data d’inici del primer partit de temporada • Retrocedir de 4 a 6 setmanes per la pretemporada • Període competitiu de 8-9 mesos aprox. • Ens interessa forma elevada durant període competitiu. • Oscil·lacions segons el rival
  • 42.
    PERIODITZACIÓ DE LARESISTÈNCIA • Pretemporada: • Capacitat aeròbica i sobretot potència aeròbica. • Treball de base per a les altres capacitats. • Re sintetitza l’àcid làctic. • Construcció de la forma òptima. • Període competitiu: • Capacitat anaeròbica alàctica i la capacitat anaeròbica làctica • Potència aeròbica com a mitja regeneratiu en èpoques de molta càrrega competitiva.
  • 43.
    PERIODITZACIÓ DE LARESISTÈNCIA • Aquesta proposta només és vàlida per a equips i jugadors ja madurs. • En equips de formació és més útil fer una periodització de la resistència més clàssica, com a treball de base del jugador. • Integrar aspectes coordinatius, cognitius, condicionals i socio- afectius a aquest treball, per donar un matís de qualitat a les sessions.
  • 44.
    LA RESISTÈNCIA L’ENTRENAMENT DELA RESISTÈNCIA EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
  • 45.
    L’ENTRENAMENT DE LARESISTÈNCIA EN CATEGORIES DE FORMACIÓ • Cal fer un tractament diferenciat de la resistència en nens i adolescents. • Encara no han assolit un estat de maduresa. • El treball del sistema aeròbic, produeix uns beneficis interessants, sempre i quan el nivell de càrrega no superi el 75% • Evitar monotonia
  • 46.
    L’ENTRENAMENT DE LARESISTÈNCIA EN CATEGORIES DE FORMACIÓ • Discrepàncies en el treball del sistema anaeròbic làctic. • En categoria juvenil ja es pot començar a entrenar totes les vies energètiques. • En l’equilibri està la riquesa.

Editor's Notes

  • #7 D’aquestes la que NO ens ha de preocupar entrenar és la “capacitat aeròbica”
  • #8 D’aquestes la que NO ens ha de preocupar entrenar és la “capacitat aeròbica”
  • #9 D’aquestes la que NO ens ha de preocupar entrenar és la “capacitat aeròbica”
  • #22 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...
  • #25 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...
  • #26 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...
  • #29 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...
  • #34 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...
  • #35 Component cognitiu: fer sumes, cantar una canço...