1. SISTEMES ESPECÍFICS
D’ENTRENAMENT
“LA RESISTÈNCIA”

2. LA RESISTÈNCIA
• Concepte i definició: Capacitat que té
l’organisme per suportar o endarrerir l’aparició
de la fatiga en la realització d’una activitat
física continuada.
• Weineck (1988) “la capacitat psicofísica de
l’esportista per resistir la fatiga”
• Manno (1991) “la capacitat de resistir a la
fatiga en treballs de llarga durada”

3. LA RESISTÈNCIA
• Ens ha de:
– Proporcionar l’aport energètic de les accions
específiques del joc (alta intensitat i curta durada)
i garantir-lo al llarg del partit.
– Permetre una ràpida recuperació en les fases de
menor intensitat.
– Mantenir les capacitats psíquiques i volitives
elevades, per mantenir el rendiment tècnic-tàctic.
– Garantir una recuperació ràpida entre sessions.

4. LA RESISTÈNCIA
• Classificació:

5. LA RESISTÈNCIA
• Però:
– L’handbol no és igual que l’atletisme o la natació.
– No només correm, involucrem més massa muscular
en les seves accions.
– Hi ha innumerables fluctuacions:
• Canvis de ritme
• Passades
• Caigudes
• Contactes
• ...
– Per tant el quadre anterior, només serveix com a
orientació.

6. LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:
– Potència i capacitat aeròbica: garanteix el nivell
mínim d’activitat durant el partit, a més d’ajudar a
la neteja dels residus làctics (regeneratiu). Millora
les altres vies energètiques.

7. LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:
– El sistema aeròbic làctic: assegura la participació
en els nivells desitjats dels diferents elements del
joc, sobretot els rellevants. Produeix un alt nivell
de lactat (fatiga). Necessari aquest entrenament
per arribar a tolerar millor la concentració de
lactat.

8. LA RESISTÈNCIA
• Tipus de resistència:
– La capacitat anaeròbica alàctica: necessària per la
gran quantitat d’accions que es realitzen en 6-7”
en el joc i amb un alt nivell d’intensitat, i en temps
de treball i pausa aleatòria.

9. LA RESISTÈNCIA
MÈTODES D’ENTRENAMENT

10. MÈTODES D’ENTRENAMENT

11. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continus: es
caracteritzen per ser un treball ininterromput
en el temps i amb una càrrega interna estable.
- Continu harmònic
- Continu variable

12. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continu harmònic:
carrera continua.
I
t
– Mateixa intensitat.
– No és rellevant en les necessitats de l’handbol.
– Ajuda a recuperar o regenerar esforços
– Important en categories de formació

13. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continu variable:
canvis d’intensitat a la cursa (fartlek)
I
t
– Més similar a les necessitats de l’handbol.
– Alternança d’intensitats
– Recuperació “sobre la marxa”

14. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament continus:
• milloren bàsicament el sistema aeròbic.
– Intensitat més alta  Potència aeròbica
– Intensitat més baixa  Capacitat aeròbica
• Millora l’economia d’esforç, millor capacitat de
concentració en aspectes tècnics i tàctics

15. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats: es
composen per una successió d’estímuls
d’esforç intercalant fases de pausa o
recuperació.
– Fraccionat intervàlic
– Fraccionat de repeticions

16. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats
intervàlic: es caracteritza pel nombre
important de repeticions de l’estímul d’esforç.
Les pauses acostumen a ser incomplertes, no
arribant a recuperar l’esforç.
– El benefici funcional es troba en la recuperació
I
t

17. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats de
repeticions: es treballa a repeticions molt
elevades, que demanen pauses
completes, per poder tornar a donar la
màxima intensitat en el pròxim esforç. Per
tant, no podem demanar molts estímuls
d’esforç. Ens produirà molta acumulació de
lactat. I
t

18. MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Mètodes d’entrenament fraccionats:
– Milloren totes les formes de la resistència, depèn
de com estructurem el temps de treball, el temps
de pausa, les repeticions i la intensitat.
– Mètode fraccionat intervàlic  potència aeròbica
– Mètode fraccionat de repeticions  potència i
capacitat anaeròbica làctica i alàctica.

19. CAPACITAT AERÒBICA

20. CAPACITAT AERÒBICA
• A l’handbol no es donen temps llargs
d’activitat a mitjana intensitat.
• C. Aer. com a subtracte general de resistència.
• Important en categories de formació.
• Beneficis en la forma física general, per la
recuperació dels esforços.
• Es perioditza normalment a la fase pre-
competitiva (pretemporada)

21. CAPACITAT AERÒBICA

22. POTÈNCIA AERÒBICA

23. POTÈNCIA AERÒBICA
• De gran importància de cara al rendiment
específic.
• Sobre ella “construirem” la resta de
manifestacions” que són el suport de les
accions rellevants.
• Es desenvolupa a la pretemporada, com a
forma preferent de treball.
• Durant temporada, en moments de gran
càrrega competitiva, amb funció regenerativa.

24. POTÈNCIA AERÒBICA

25. POTÈNCIA AERÒBICA

26. CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA

27. CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Important de cara al rendiment específic.
• El podem relacionar amb l’encadenament de
les fases de joc
(atac, replegament, defensa, contraatac)
• Respectar al màxim l’aparició dels elements
condicionals i coordinatius per a la bona
transferència a les situacions de partit.

28. CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA

29. CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Respecte el component cognitiu
– Manipular respostes per a que no baixi la
intensitat de treball
• Per exemple les situacions de superioritat
– El jugador serà capaç de resoldre una situació
senzilla, sense comprometre la intensitat de
treball.
– Com més petit és el grup (2x1 o 3x2) més
intensitat de treball.

30. CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA
• Una altre manera de treballar-la:
– Mitjançant circuits que incloguin tasques de força.
– Dificultat en el disseny de les tasques per ajustar
els temps de treball i pausa als criteris de la via
energètica.

31. POTÈNCIA ANAERÒBICA LÀCTICA

32. POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA
• Com en la capacitat, important en el
rendiment específic.
• El podem relacionar amb l’encadenament de
les fases de joc
(atac, replegament, defensa, contraatac), espe
cialment en defensa.

33. POTENCIA ANAERÒBICA LÀCTICA

34. POTENCIA ANAERÒBICA LÀCTICA

35. POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA
• Per no comprometre la intensitat, les
situacions haurien de ser molt “senzilles” a
nivell cognitiu.
– Ex.: 1x1 amb defensa semi-activa.
• Com major domini es té de l’activitat, major
implicació cognitiva pot aparèixer.

36. CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
ALÀCTICA

37. CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
ALÀCTICA
• Es relaciona més amb la manifestació de força-
velocitat i velocitat.
• Accions realment rellevants del joc:
salts, llançaments, xocs, etc...
• Els treballs els podem relacionar amb el
treball de velocitat o força-velocitat.

38. CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
ALÀCTICA

39. CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA
ALÀCTICA
• És millor centrar-se en el component cognitiu
durant el temps de recuperació
• La tasca complementària pot ser passar i rebre
la pilota per parelles,...

40. LA RESISTÈNCIA
PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA

41. PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Segons calendari de competició
• Mirar data d’inici del primer partit de temporada
• Retrocedir de 4 a 6 setmanes per la pretemporada
• Període competitiu de 8-9 mesos aprox.
• Ens interessa forma elevada durant període
competitiu.
• Oscil·lacions segons el rival

42. PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Pretemporada:
• Capacitat aeròbica i sobretot potència aeròbica.
• Treball de base per a les altres capacitats.
• Re sintetitza l’àcid làctic.
• Construcció de la forma òptima.
• Període competitiu:
• Capacitat anaeròbica alàctica i la capacitat anaeròbica
làctica
• Potència aeròbica com a mitja regeneratiu en èpoques
de molta càrrega competitiva.

43. PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
• Aquesta proposta només és vàlida per a equips i
jugadors ja madurs.
• En equips de formació és més útil fer una
periodització de la resistència més clàssica, com a
treball de base del jugador.
• Integrar aspectes
coordinatius, cognitius, condicionals i socio-
afectius a aquest treball, per donar un matís de
qualitat a les sessions.

44. LA RESISTÈNCIA
L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA EN
CATEGORIES DE FORMACIÓ

45. L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
• Cal fer un tractament diferenciat de la
resistència en nens i adolescents.
• Encara no han assolit un estat de maduresa.
• El treball del sistema aeròbic, produeix uns
beneficis interessants, sempre i quan el nivell
de càrrega no superi el 75%
• Evitar monotonia

46. L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
• Discrepàncies en el treball del sistema anaeròbic
làctic.
• En categoria juvenil ja es pot començar a
entrenar totes les vies energètiques.
• En l’equilibri està la riquesa.