Com ja recordarem de cursos anteriors,
la resistència és…:
…la CAPACITAT que ens permet
mantenir un ESFORÇ FÍSIC durant un
TEMPS PROLONGAT
Aquest any ampliarem el concepte i
afagirem que:
ens permet recuperar-nos més ràpidament
després d´efectuar qualsevol activitat física o
esportiva
RESISTÈNCIA GENERAL
RESISTÈNCIA ESPECÍFICA
Quan els exercicis són genèrics (jocs, curses, partits,
…) i l´objectiu és una preparació global, parlem de
RESISTÈNCIA GENERAL
En canvi, quan parlem d´una prova, per exemple, de
400 metres llisos d´atletisme, el treball de la
resistència s´ha d´adaptar a les exigències pròpies de
la cursa. Aleshores parlarem de RESISTÈNCIA
ESPECÍFICA
Hi ha una sèrie de factors que condicionen
la nostra capacitat de resistència, a diferents
àmbits:
SISTEMA
MUSCULAR
SISTEMA
NERVIÓS
APARELL
CIRCULATORI
APARELL
RESPIRATORI
Àmbit del sistema muscular
 el tipus de fibres musculars
(ràpides o blanques: esforços
intensos en poc temps; i lentes o
vermelles: esforços moderats i
prolongats)
 els dipòsits d´energia (d´on
podrem obtenir l´ATP necessari per
poder dur a terme l´activitat)
 la capacitat d´eliminar l´àcid
làctic (producte residual del
metabolisme que s´acumula
després d´un treball de resistència
anaeròbica i que produeix fatiga)
Àmbit del sistema nerviós
 la coordinació dels
diferents músclus que
efectuen el moviment
(agonistes o protagonistes:
van a favor del moviment;
antagonistes: s´oposen al
moviment; fixadors:
afavoreixen l´acció correcte
dels anteriors.
Àmbit de l´aparell circulartori
 la quantitat de sang que circula
pel nostre cos, determina la
capacitat de transportar O2 i
substàncies energètiques
Àmbit de l´aparell respiratori
 la capacitat de suministrar O2
al cos i d´efectuar correctament
l´intercanvi d´oxigen als alveols
pulmonars (difusió) i a les
cèl.lules musculars
Abans de parlar dels diferents tipus de resistència, cal
saber què és l´ATP, esmentat anteriorment:
L´ATP, o trifosfat
d´adenosina (és a
dir, tres fosfats i una
adenosina), és una
molècula amb enllaços
rics en energia que,
quan es trenquen,
l´alliberen, de manera
que pot ser utilitzada
en els diferents
processos fisiològics,
com la contracció
muscular.
Molècula
d´ATP
Però, com s´obté l´ATP?
Per entendre les diferents classes de resistència
cal saber com s´obté l´ATP al múscul, ja que
és aquesta la molècula que proporciona
l´energia necessària per a la contracció i la
relaxació musculars. Les vies energètiques a
partir de les quals podem obtenir ATP són les
següents:
ATP
VIES
ANAERÒBIQUES
Alàctica
(primera via)
Làctica
(segona via)
VIA AERÒBICA
La resistència anaeròbica és aquella que
utilitza la primera i la segona via energètiques
per dur a terme l´activitat, sense presència
d´O2, mitjançant dues vies energètiques.
VIES ANAERÒBIQUES
Són les que s´utilitzem quan el
múscul és sotmés a esforços molt
intensos durant un breu període
de temps, en que el múscul no té
prou oxigen a la seva disposició
• És la primera via energètica
• ATP: s´obté a partir de la
fosfocreatina
(emmagatzemada al
múscul)
• Es pot fer servir un màx. de
10 segons
• No produeix àcid làctic
• Intensitat: 90%-100%
• Ex.: sprint de 10 metres
ALÀCTICA
(VAA)
• És la segona via
energètica
• ATP: s´boté a partir dels
hidrats de carboni (HC) o
glúcids del múscul i de la
sang
• Es pot fer servir un màxim
de 2 minuts (fins 10” a
2´)
• Produeix àcid làctic com a
residu
• Intensitat: 80%-90%
• Ex.: cursa de 110 m.
tanques
LÀCTICA
(VAL)
La resistència aeròbica és aquella que utilitza
la tercera via energètica per dur a terme
l´activitat, en presència d´O2
VIA AERÒBICA
És la via que fa servir el múscul
quan és sotmés a esforços no
gaire intensos i pot ser utilitzada
durant períodes molt llargs de
temps.
VIA AERÒBICA (VA)
• És la tercera via energètica
• ATP: primer s´obté a partir dels HC i, més
tard, dels greixos (lípids)
• Es pot fer servir des de 2 minuts a diverses
hores
• Intensitat: 30%-80%
• Exs.: prova de 1500 m de l´atletisme, una
marató, una excursió caminant per la
muntanya, …
COM PODEM MILLORAR LA NOSTRA
RESISTÈNCIA?
La millora planificada de la resistència s´ha de
dur a terme mitjançant sistemes
d´entrenament que fan servir diferents
intensitats. Però…
com poder calcular la intensitat de
l´esforç?
Partirem d´una fòrmula que ja coneixem:
FC MÀX. = 220 - edat
Si sabem que la FC màx. correspon al 100%
de la nostra intensitat, podrem controlar, en
funció dels següents sistemes o mètodes, a
quina intensitat podem treballar.
S.E.
CONTINUATS
Cursa contínua
Fartlek
Entrenament
total
FRACCIONATS
Intervàlic
Repeticions
MIXTOS
SISTEMES CONTINUATS
Són aquells mitjançant els quals es fa un
determinat esforç sense cap pausa
CURSA CONTÍNUA:
 Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un
ritme constant d´execució.
 Les pulsacions per minut se situen entre 140 i 150.
 S´acustuma a dur a terme en un terreny pla
 La utilitzen esportistes de qualsevol modalitat i també
es fa servir en la primera part de l´escalfament.
 Exemple: córrer 20 minuts a una intensitat del 50%
SISTEMES CONTINUATS
FARTLEK:
 Es tracta de fer una
cursa contínua canviant el
ritme d´execució durant
l´esforç.
 També podem variar la
intensitat de l´exercici
modificant la pendent del
terreny, fent la cursa a
escenaris a l´aire lliure
que tinguin diferents
desnivell
SISTEMES CONTINUATS
ENTRENAMENT TOTAL:
 És la suma de la cursa contínua, el
fartlek i diversos exercicis gimnàstics.
 Per exemple: desplaçaments a ritme
moderat, canvis de ritme i exercicis de
salts, llançaments, equilibris, girs, etc.
SISTEMES FRACCIONATS
Es caracteritzen per dividir la càrrega de
l´entrenament en parts i pauses de
recuperació entre aquestes, que poden ser
totals o parcials.
INTERVÀLIC:
 Consisteix a repetir esforços d´ intensitat
submàxima (75-90%)
Estan separats per una pausa de descans
incomplerta, fins que la FC baixa a 120 PPM
aproximadament
SISTEMES FRACCIONATS
REPETICIONS:
 Consisteix a repetir esforços d´
intensitat màxima o submàxima
(95-100%)
Estan separats per una pausa de
descans complerta, fins que la FC
baixa a 90 PPM aproximadament
SISTEMES MIXTOS
Són aquells que relacionen els sistemes
continuats i els fraccionats. Es treballen
bàsicament amb el següent mètode:
CIRCUITS:
 Consisteix a fer un nombre determinat
d´activitats en un lloc anomenat estació.
 A cada estació, l´actvitat es repeteix un
nombre de vegades que pot ser fix (es fa un
nombre concret de repeticions) o variable (es
fan un màxim de repeticions durant un temps
determinat)
RECORDA
QUE…
Als
entrenaments
s´ha de
controlar la FC
per conèixer el
tipus de
resistència que
treballem
Entre 120-160 PPM estàs fent un treball aeròbic
Entre 170-190 PPM estàs fent un treball anaeròbic
Hi ha probes que permeten valorar el nostre
nivell de resistènica. Les més conegudes són:
El test de Cooper:
consisteix a recórrer la
màxima distància possible
durant 12 minuts.
La cursa de ritme en sala (course
navette): es tracta de recórrer una
distància de 20 m el màxim nombre
de vegades possible, seguint el ritme
marcat per una gravació, que cada
cop és més ràpid.

La resistència

  • 3.
    Com ja recordaremde cursos anteriors, la resistència és…: …la CAPACITAT que ens permet mantenir un ESFORÇ FÍSIC durant un TEMPS PROLONGAT Aquest any ampliarem el concepte i afagirem que: ens permet recuperar-nos més ràpidament després d´efectuar qualsevol activitat física o esportiva
  • 4.
  • 5.
    Quan els exercicissón genèrics (jocs, curses, partits, …) i l´objectiu és una preparació global, parlem de RESISTÈNCIA GENERAL En canvi, quan parlem d´una prova, per exemple, de 400 metres llisos d´atletisme, el treball de la resistència s´ha d´adaptar a les exigències pròpies de la cursa. Aleshores parlarem de RESISTÈNCIA ESPECÍFICA
  • 7.
    Hi ha unasèrie de factors que condicionen la nostra capacitat de resistència, a diferents àmbits: SISTEMA MUSCULAR SISTEMA NERVIÓS APARELL CIRCULATORI APARELL RESPIRATORI
  • 8.
    Àmbit del sistemamuscular  el tipus de fibres musculars (ràpides o blanques: esforços intensos en poc temps; i lentes o vermelles: esforços moderats i prolongats)  els dipòsits d´energia (d´on podrem obtenir l´ATP necessari per poder dur a terme l´activitat)  la capacitat d´eliminar l´àcid làctic (producte residual del metabolisme que s´acumula després d´un treball de resistència anaeròbica i que produeix fatiga)
  • 9.
    Àmbit del sistemanerviós  la coordinació dels diferents músclus que efectuen el moviment (agonistes o protagonistes: van a favor del moviment; antagonistes: s´oposen al moviment; fixadors: afavoreixen l´acció correcte dels anteriors.
  • 10.
    Àmbit de l´aparellcirculartori  la quantitat de sang que circula pel nostre cos, determina la capacitat de transportar O2 i substàncies energètiques
  • 11.
    Àmbit de l´aparellrespiratori  la capacitat de suministrar O2 al cos i d´efectuar correctament l´intercanvi d´oxigen als alveols pulmonars (difusió) i a les cèl.lules musculars
  • 13.
    Abans de parlardels diferents tipus de resistència, cal saber què és l´ATP, esmentat anteriorment: L´ATP, o trifosfat d´adenosina (és a dir, tres fosfats i una adenosina), és una molècula amb enllaços rics en energia que, quan es trenquen, l´alliberen, de manera que pot ser utilitzada en els diferents processos fisiològics, com la contracció muscular. Molècula d´ATP
  • 14.
    Però, com s´obtél´ATP? Per entendre les diferents classes de resistència cal saber com s´obté l´ATP al múscul, ja que és aquesta la molècula que proporciona l´energia necessària per a la contracció i la relaxació musculars. Les vies energètiques a partir de les quals podem obtenir ATP són les següents: ATP VIES ANAERÒBIQUES Alàctica (primera via) Làctica (segona via) VIA AERÒBICA
  • 15.
    La resistència anaeròbicaés aquella que utilitza la primera i la segona via energètiques per dur a terme l´activitat, sense presència d´O2, mitjançant dues vies energètiques. VIES ANAERÒBIQUES Són les que s´utilitzem quan el múscul és sotmés a esforços molt intensos durant un breu període de temps, en que el múscul no té prou oxigen a la seva disposició
  • 16.
    • És laprimera via energètica • ATP: s´obté a partir de la fosfocreatina (emmagatzemada al múscul) • Es pot fer servir un màx. de 10 segons • No produeix àcid làctic • Intensitat: 90%-100% • Ex.: sprint de 10 metres ALÀCTICA (VAA)
  • 17.
    • És lasegona via energètica • ATP: s´boté a partir dels hidrats de carboni (HC) o glúcids del múscul i de la sang • Es pot fer servir un màxim de 2 minuts (fins 10” a 2´) • Produeix àcid làctic com a residu • Intensitat: 80%-90% • Ex.: cursa de 110 m. tanques LÀCTICA (VAL)
  • 18.
    La resistència aeròbicaés aquella que utilitza la tercera via energètica per dur a terme l´activitat, en presència d´O2 VIA AERÒBICA És la via que fa servir el múscul quan és sotmés a esforços no gaire intensos i pot ser utilitzada durant períodes molt llargs de temps.
  • 19.
    VIA AERÒBICA (VA) •És la tercera via energètica • ATP: primer s´obté a partir dels HC i, més tard, dels greixos (lípids) • Es pot fer servir des de 2 minuts a diverses hores • Intensitat: 30%-80% • Exs.: prova de 1500 m de l´atletisme, una marató, una excursió caminant per la muntanya, …
  • 21.
    COM PODEM MILLORARLA NOSTRA RESISTÈNCIA? La millora planificada de la resistència s´ha de dur a terme mitjançant sistemes d´entrenament que fan servir diferents intensitats. Però… com poder calcular la intensitat de l´esforç? Partirem d´una fòrmula que ja coneixem: FC MÀX. = 220 - edat
  • 22.
    Si sabem quela FC màx. correspon al 100% de la nostra intensitat, podrem controlar, en funció dels següents sistemes o mètodes, a quina intensitat podem treballar.
  • 23.
  • 24.
    SISTEMES CONTINUATS Són aquellsmitjançant els quals es fa un determinat esforç sense cap pausa CURSA CONTÍNUA:  Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un ritme constant d´execució.  Les pulsacions per minut se situen entre 140 i 150.  S´acustuma a dur a terme en un terreny pla  La utilitzen esportistes de qualsevol modalitat i també es fa servir en la primera part de l´escalfament.  Exemple: córrer 20 minuts a una intensitat del 50%
  • 25.
    SISTEMES CONTINUATS FARTLEK:  Estracta de fer una cursa contínua canviant el ritme d´execució durant l´esforç.  També podem variar la intensitat de l´exercici modificant la pendent del terreny, fent la cursa a escenaris a l´aire lliure que tinguin diferents desnivell
  • 26.
    SISTEMES CONTINUATS ENTRENAMENT TOTAL: És la suma de la cursa contínua, el fartlek i diversos exercicis gimnàstics.  Per exemple: desplaçaments a ritme moderat, canvis de ritme i exercicis de salts, llançaments, equilibris, girs, etc.
  • 27.
    SISTEMES FRACCIONATS Es caracteritzenper dividir la càrrega de l´entrenament en parts i pauses de recuperació entre aquestes, que poden ser totals o parcials. INTERVÀLIC:  Consisteix a repetir esforços d´ intensitat submàxima (75-90%) Estan separats per una pausa de descans incomplerta, fins que la FC baixa a 120 PPM aproximadament
  • 28.
    SISTEMES FRACCIONATS REPETICIONS:  Consisteixa repetir esforços d´ intensitat màxima o submàxima (95-100%) Estan separats per una pausa de descans complerta, fins que la FC baixa a 90 PPM aproximadament
  • 29.
    SISTEMES MIXTOS Són aquellsque relacionen els sistemes continuats i els fraccionats. Es treballen bàsicament amb el següent mètode: CIRCUITS:  Consisteix a fer un nombre determinat d´activitats en un lloc anomenat estació.  A cada estació, l´actvitat es repeteix un nombre de vegades que pot ser fix (es fa un nombre concret de repeticions) o variable (es fan un màxim de repeticions durant un temps determinat)
  • 30.
    RECORDA QUE… Als entrenaments s´ha de controlar laFC per conèixer el tipus de resistència que treballem Entre 120-160 PPM estàs fent un treball aeròbic Entre 170-190 PPM estàs fent un treball anaeròbic
  • 32.
    Hi ha probesque permeten valorar el nostre nivell de resistènica. Les més conegudes són: El test de Cooper: consisteix a recórrer la màxima distància possible durant 12 minuts. La cursa de ritme en sala (course navette): es tracta de recórrer una distància de 20 m el màxim nombre de vegades possible, seguint el ritme marcat per una gravació, que cada cop és més ràpid.