LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
3. Com ja recordarem de cursos anteriors,
la resistència és…:
…la CAPACITAT que ens permet
mantenir un ESFORÇ FÍSIC durant un
TEMPS PROLONGAT
Aquest any ampliarem el concepte i
afagirem que:
ens permet recuperar-nos més ràpidament
després d´efectuar qualsevol activitat física o
esportiva
5. Quan els exercicis són genèrics (jocs, curses, partits,
…) i l´objectiu és una preparació global, parlem de
RESISTÈNCIA GENERAL
En canvi, quan parlem d´una prova, per exemple, de
400 metres llisos d´atletisme, el treball de la
resistència s´ha d´adaptar a les exigències pròpies de
la cursa. Aleshores parlarem de RESISTÈNCIA
ESPECÍFICA
6.
7. Hi ha una sèrie de factors que condicionen
la nostra capacitat de resistència, a diferents
àmbits:
SISTEMA
MUSCULAR
SISTEMA
NERVIÓS
APARELL
CIRCULATORI
APARELL
RESPIRATORI
8. Àmbit del sistema muscular
el tipus de fibres musculars
(ràpides o blanques: esforços
intensos en poc temps; i lentes o
vermelles: esforços moderats i
prolongats)
els dipòsits d´energia (d´on
podrem obtenir l´ATP necessari per
poder dur a terme l´activitat)
la capacitat d´eliminar l´àcid
làctic (producte residual del
metabolisme que s´acumula
després d´un treball de resistència
anaeròbica i que produeix fatiga)
9. Àmbit del sistema nerviós
la coordinació dels
diferents músclus que
efectuen el moviment
(agonistes o protagonistes:
van a favor del moviment;
antagonistes: s´oposen al
moviment; fixadors:
afavoreixen l´acció correcte
dels anteriors.
10. Àmbit de l´aparell circulartori
la quantitat de sang que circula
pel nostre cos, determina la
capacitat de transportar O2 i
substàncies energètiques
11. Àmbit de l´aparell respiratori
la capacitat de suministrar O2
al cos i d´efectuar correctament
l´intercanvi d´oxigen als alveols
pulmonars (difusió) i a les
cèl.lules musculars
12.
13. Abans de parlar dels diferents tipus de resistència, cal
saber què és l´ATP, esmentat anteriorment:
L´ATP, o trifosfat
d´adenosina (és a
dir, tres fosfats i una
adenosina), és una
molècula amb enllaços
rics en energia que,
quan es trenquen,
l´alliberen, de manera
que pot ser utilitzada
en els diferents
processos fisiològics,
com la contracció
muscular.
Molècula
d´ATP
14. Però, com s´obté l´ATP?
Per entendre les diferents classes de resistència
cal saber com s´obté l´ATP al múscul, ja que
és aquesta la molècula que proporciona
l´energia necessària per a la contracció i la
relaxació musculars. Les vies energètiques a
partir de les quals podem obtenir ATP són les
següents:
ATP
VIES
ANAERÒBIQUES
Alàctica
(primera via)
Làctica
(segona via)
VIA AERÒBICA
15. La resistència anaeròbica és aquella que
utilitza la primera i la segona via energètiques
per dur a terme l´activitat, sense presència
d´O2, mitjançant dues vies energètiques.
VIES ANAERÒBIQUES
Són les que s´utilitzem quan el
múscul és sotmés a esforços molt
intensos durant un breu període
de temps, en que el múscul no té
prou oxigen a la seva disposició
16. • És la primera via energètica
• ATP: s´obté a partir de la
fosfocreatina
(emmagatzemada al
múscul)
• Es pot fer servir un màx. de
10 segons
• No produeix àcid làctic
• Intensitat: 90%-100%
• Ex.: sprint de 10 metres
ALÀCTICA
(VAA)
17. • És la segona via
energètica
• ATP: s´boté a partir dels
hidrats de carboni (HC) o
glúcids del múscul i de la
sang
• Es pot fer servir un màxim
de 2 minuts (fins 10” a
2´)
• Produeix àcid làctic com a
residu
• Intensitat: 80%-90%
• Ex.: cursa de 110 m.
tanques
LÀCTICA
(VAL)
18. La resistència aeròbica és aquella que utilitza
la tercera via energètica per dur a terme
l´activitat, en presència d´O2
VIA AERÒBICA
És la via que fa servir el múscul
quan és sotmés a esforços no
gaire intensos i pot ser utilitzada
durant períodes molt llargs de
temps.
19. VIA AERÒBICA (VA)
• És la tercera via energètica
• ATP: primer s´obté a partir dels HC i, més
tard, dels greixos (lípids)
• Es pot fer servir des de 2 minuts a diverses
hores
• Intensitat: 30%-80%
• Exs.: prova de 1500 m de l´atletisme, una
marató, una excursió caminant per la
muntanya, …
20.
21. COM PODEM MILLORAR LA NOSTRA
RESISTÈNCIA?
La millora planificada de la resistència s´ha de
dur a terme mitjançant sistemes
d´entrenament que fan servir diferents
intensitats. Però…
com poder calcular la intensitat de
l´esforç?
Partirem d´una fòrmula que ja coneixem:
FC MÀX. = 220 - edat
22. Si sabem que la FC màx. correspon al 100%
de la nostra intensitat, podrem controlar, en
funció dels següents sistemes o mètodes, a
quina intensitat podem treballar.
24. SISTEMES CONTINUATS
Són aquells mitjançant els quals es fa un
determinat esforç sense cap pausa
CURSA CONTÍNUA:
Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un
ritme constant d´execució.
Les pulsacions per minut se situen entre 140 i 150.
S´acustuma a dur a terme en un terreny pla
La utilitzen esportistes de qualsevol modalitat i també
es fa servir en la primera part de l´escalfament.
Exemple: córrer 20 minuts a una intensitat del 50%
25. SISTEMES CONTINUATS
FARTLEK:
Es tracta de fer una
cursa contínua canviant el
ritme d´execució durant
l´esforç.
També podem variar la
intensitat de l´exercici
modificant la pendent del
terreny, fent la cursa a
escenaris a l´aire lliure
que tinguin diferents
desnivell
26. SISTEMES CONTINUATS
ENTRENAMENT TOTAL:
És la suma de la cursa contínua, el
fartlek i diversos exercicis gimnàstics.
Per exemple: desplaçaments a ritme
moderat, canvis de ritme i exercicis de
salts, llançaments, equilibris, girs, etc.
27. SISTEMES FRACCIONATS
Es caracteritzen per dividir la càrrega de
l´entrenament en parts i pauses de
recuperació entre aquestes, que poden ser
totals o parcials.
INTERVÀLIC:
Consisteix a repetir esforços d´ intensitat
submàxima (75-90%)
Estan separats per una pausa de descans
incomplerta, fins que la FC baixa a 120 PPM
aproximadament
28. SISTEMES FRACCIONATS
REPETICIONS:
Consisteix a repetir esforços d´
intensitat màxima o submàxima
(95-100%)
Estan separats per una pausa de
descans complerta, fins que la FC
baixa a 90 PPM aproximadament
29. SISTEMES MIXTOS
Són aquells que relacionen els sistemes
continuats i els fraccionats. Es treballen
bàsicament amb el següent mètode:
CIRCUITS:
Consisteix a fer un nombre determinat
d´activitats en un lloc anomenat estació.
A cada estació, l´actvitat es repeteix un
nombre de vegades que pot ser fix (es fa un
nombre concret de repeticions) o variable (es
fan un màxim de repeticions durant un temps
determinat)
30. RECORDA
QUE…
Als
entrenaments
s´ha de
controlar la FC
per conèixer el
tipus de
resistència que
treballem
Entre 120-160 PPM estàs fent un treball aeròbic
Entre 170-190 PPM estàs fent un treball anaeròbic
31.
32. Hi ha probes que permeten valorar el nostre
nivell de resistènica. Les més conegudes són:
El test de Cooper:
consisteix a recórrer la
màxima distància possible
durant 12 minuts.
La cursa de ritme en sala (course
navette): es tracta de recórrer una
distància de 20 m el màxim nombre
de vegades possible, seguint el ritme
marcat per una gravació, que cada
cop és més ràpid.