SlideShare a Scribd company logo
Com ja recordarem de cursos anteriors,
la resistència és…:
…la CAPACITAT que ens permet
mantenir un ESFORÇ FÍSIC durant un
TEMPS PROLONGAT
Aquest any ampliarem el concepte i
afagirem que:
ens permet recuperar-nos més ràpidament
després d´efectuar qualsevol activitat física o
esportiva
RESISTÈNCIA GENERAL
RESISTÈNCIA ESPECÍFICA
Quan els exercicis són genèrics (jocs, curses, partits,
…) i l´objectiu és una preparació global, parlem de
RESISTÈNCIA GENERAL
En canvi, quan parlem d´una prova, per exemple, de
400 metres llisos d´atletisme, el treball de la
resistència s´ha d´adaptar a les exigències pròpies de
la cursa. Aleshores parlarem de RESISTÈNCIA
ESPECÍFICA
Hi ha una sèrie de factors que condicionen
la nostra capacitat de resistència, a diferents
àmbits:
SISTEMA
MUSCULAR
SISTEMA
NERVIÓS
APARELL
CIRCULATORI
APARELL
RESPIRATORI
Àmbit del sistema muscular
 el tipus de fibres musculars
(ràpides o blanques: esforços
intensos en poc temps; i lentes o
vermelles: esforços moderats i
prolongats)
 els dipòsits d´energia (d´on
podrem obtenir l´ATP necessari per
poder dur a terme l´activitat)
 la capacitat d´eliminar l´àcid
làctic (producte residual del
metabolisme que s´acumula
després d´un treball de resistència
anaeròbica i que produeix fatiga)
Àmbit del sistema nerviós
 la coordinació dels
diferents músclus que
efectuen el moviment
(agonistes o protagonistes:
van a favor del moviment;
antagonistes: s´oposen al
moviment; fixadors:
afavoreixen l´acció correcte
dels anteriors.
Àmbit de l´aparell circulartori
 la quantitat de sang que circula
pel nostre cos, determina la
capacitat de transportar O2 i
substàncies energètiques
Àmbit de l´aparell respiratori
 la capacitat de suministrar O2
al cos i d´efectuar correctament
l´intercanvi d´oxigen als alveols
pulmonars (difusió) i a les
cèl.lules musculars
Abans de parlar dels diferents tipus de resistència, cal
saber què és l´ATP, esmentat anteriorment:
L´ATP, o trifosfat
d´adenosina (és a
dir, tres fosfats i una
adenosina), és una
molècula amb enllaços
rics en energia que,
quan es trenquen,
l´alliberen, de manera
que pot ser utilitzada
en els diferents
processos fisiològics,
com la contracció
muscular.
Molècula
d´ATP
Però, com s´obté l´ATP?
Per entendre les diferents classes de resistència
cal saber com s´obté l´ATP al múscul, ja que
és aquesta la molècula que proporciona
l´energia necessària per a la contracció i la
relaxació musculars. Les vies energètiques a
partir de les quals podem obtenir ATP són les
següents:
ATP
VIES
ANAERÒBIQUES
Alàctica
(primera via)
Làctica
(segona via)
VIA AERÒBICA
La resistència anaeròbica és aquella que
utilitza la primera i la segona via energètiques
per dur a terme l´activitat, sense presència
d´O2, mitjançant dues vies energètiques.
VIES ANAERÒBIQUES
Són les que s´utilitzem quan el
múscul és sotmés a esforços molt
intensos durant un breu període
de temps, en que el múscul no té
prou oxigen a la seva disposició
• És la primera via energètica
• ATP: s´obté a partir de la
fosfocreatina
(emmagatzemada al
múscul)
• Es pot fer servir un màx. de
10 segons
• No produeix àcid làctic
• Intensitat: 90%-100%
• Ex.: sprint de 10 metres
ALÀCTICA
(VAA)
• És la segona via
energètica
• ATP: s´boté a partir dels
hidrats de carboni (HC) o
glúcids del múscul i de la
sang
• Es pot fer servir un màxim
de 2 minuts (fins 10” a
2´)
• Produeix àcid làctic com a
residu
• Intensitat: 80%-90%
• Ex.: cursa de 110 m.
tanques
LÀCTICA
(VAL)
La resistència aeròbica és aquella que utilitza
la tercera via energètica per dur a terme
l´activitat, en presència d´O2
VIA AERÒBICA
És la via que fa servir el múscul
quan és sotmés a esforços no
gaire intensos i pot ser utilitzada
durant períodes molt llargs de
temps.
VIA AERÒBICA (VA)
• És la tercera via energètica
• ATP: primer s´obté a partir dels HC i, més
tard, dels greixos (lípids)
• Es pot fer servir des de 2 minuts a diverses
hores
• Intensitat: 30%-80%
• Exs.: prova de 1500 m de l´atletisme, una
marató, una excursió caminant per la
muntanya, …
COM PODEM MILLORAR LA NOSTRA
RESISTÈNCIA?
La millora planificada de la resistència s´ha de
dur a terme mitjançant sistemes
d´entrenament que fan servir diferents
intensitats. Però…
com poder calcular la intensitat de
l´esforç?
Partirem d´una fòrmula que ja coneixem:
FC MÀX. = 220 - edat
Si sabem que la FC màx. correspon al 100%
de la nostra intensitat, podrem controlar, en
funció dels següents sistemes o mètodes, a
quina intensitat podem treballar.
S.E.
CONTINUATS
Cursa contínua
Fartlek
Entrenament
total
FRACCIONATS
Intervàlic
Repeticions
MIXTOS
SISTEMES CONTINUATS
Són aquells mitjançant els quals es fa un
determinat esforç sense cap pausa
CURSA CONTÍNUA:
 Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un
ritme constant d´execució.
 Les pulsacions per minut se situen entre 140 i 150.
 S´acustuma a dur a terme en un terreny pla
 La utilitzen esportistes de qualsevol modalitat i també
es fa servir en la primera part de l´escalfament.
 Exemple: córrer 20 minuts a una intensitat del 50%
SISTEMES CONTINUATS
FARTLEK:
 Es tracta de fer una
cursa contínua canviant el
ritme d´execució durant
l´esforç.
 També podem variar la
intensitat de l´exercici
modificant la pendent del
terreny, fent la cursa a
escenaris a l´aire lliure
que tinguin diferents
desnivell
SISTEMES CONTINUATS
ENTRENAMENT TOTAL:
 És la suma de la cursa contínua, el
fartlek i diversos exercicis gimnàstics.
 Per exemple: desplaçaments a ritme
moderat, canvis de ritme i exercicis de
salts, llançaments, equilibris, girs, etc.
SISTEMES FRACCIONATS
Es caracteritzen per dividir la càrrega de
l´entrenament en parts i pauses de
recuperació entre aquestes, que poden ser
totals o parcials.
INTERVÀLIC:
 Consisteix a repetir esforços d´ intensitat
submàxima (75-90%)
Estan separats per una pausa de descans
incomplerta, fins que la FC baixa a 120 PPM
aproximadament
SISTEMES FRACCIONATS
REPETICIONS:
 Consisteix a repetir esforços d´
intensitat màxima o submàxima
(95-100%)
Estan separats per una pausa de
descans complerta, fins que la FC
baixa a 90 PPM aproximadament
SISTEMES MIXTOS
Són aquells que relacionen els sistemes
continuats i els fraccionats. Es treballen
bàsicament amb el següent mètode:
CIRCUITS:
 Consisteix a fer un nombre determinat
d´activitats en un lloc anomenat estació.
 A cada estació, l´actvitat es repeteix un
nombre de vegades que pot ser fix (es fa un
nombre concret de repeticions) o variable (es
fan un màxim de repeticions durant un temps
determinat)
RECORDA
QUE…
Als
entrenaments
s´ha de
controlar la FC
per conèixer el
tipus de
resistència que
treballem
Entre 120-160 PPM estàs fent un treball aeròbic
Entre 170-190 PPM estàs fent un treball anaeròbic
Hi ha probes que permeten valorar el nostre
nivell de resistènica. Les més conegudes són:
El test de Cooper:
consisteix a recórrer la
màxima distància possible
durant 12 minuts.
La cursa de ritme en sala (course
navette): es tracta de recórrer una
distància de 20 m el màxim nombre
de vegades possible, seguint el ritme
marcat per una gravació, que cada
cop és més ràpid.

More Related Content

What's hot

02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Dani Ribo
 
T2 forces dinàmica
T2 forces dinàmicaT2 forces dinàmica
T2 forces dinàmica
Victor Perez
 
Document sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentDocument sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentJavi Molina
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanyallucpc
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
magbellanco
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsimiquel2
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
Jordi Bas
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Estats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràticsEstats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràtics
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniquescarme
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
CC NN
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
jcorbala
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
I.E.S. Joanot Martorell in València
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
Dani Ribo
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
I.E.S. Joanot Martorell in València
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
Maria Polo
 
Funció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r esoFunció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r eso
Anna Giro
 
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...imsosu
 

What's hot (20)

02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
T2 forces dinàmica
T2 forces dinàmicaT2 forces dinàmica
T2 forces dinàmica
 
Document sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentDocument sistemes entrenament
Document sistemes entrenament
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanya
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorials
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
9.Personalitat
9.Personalitat9.Personalitat
9.Personalitat
 
Estats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràticsEstats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràtics
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
Funció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r esoFunció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r eso
 
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
 

Viewers also liked

Presentacio Fecpc 1r
Presentacio Fecpc 1rPresentacio Fecpc 1r
Presentacio Fecpc 1r
joanlleonart
 
Lesions per electricitat
Lesions per electricitatLesions per electricitat
Lesions per electricitat
Jordi Plana Oliver
 
ResistèNcia
ResistèNciaResistèNcia
ResistèNcia
gbartui
 
Atletisme Cinta Cole
Atletisme Cinta ColeAtletisme Cinta Cole
Atletisme Cinta Cole
cintaricartcole2002
 
Formación Entrenament Personal 3.0
Formación Entrenament Personal 3.0Formación Entrenament Personal 3.0
Formación Entrenament Personal 3.0
Rupert Fornell
 
C.f.1ºeso
C.f.1ºesoC.f.1ºeso
C.f.1ºeso
Jorge Ortega
 
Esport adaptat, Atletisme
Esport adaptat, AtletismeEsport adaptat, Atletisme
Esport adaptat, Atletisme
Lydia Ayuste
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
llopez46
 
Trabajo de investigacion vo2 max
Trabajo de investigacion vo2 maxTrabajo de investigacion vo2 max
Trabajo de investigacion vo2 max
Daniel Talavera Vizcarra
 
Figuras de Acrosport
Figuras de AcrosportFiguras de Acrosport
Figuras de Acrosport
pmaeztu
 
Atletismo
AtletismoAtletismo
Atletismo
gustavosailema
 
Trabajo De Atletismo
Trabajo De AtletismoTrabajo De Atletismo
Trabajo De Atletismoguest47727c
 

Viewers also liked (13)

Presentacio Fecpc 1r
Presentacio Fecpc 1rPresentacio Fecpc 1r
Presentacio Fecpc 1r
 
Lesions per electricitat
Lesions per electricitatLesions per electricitat
Lesions per electricitat
 
ResistèNcia
ResistèNciaResistèNcia
ResistèNcia
 
Atletisme Cinta Cole
Atletisme Cinta ColeAtletisme Cinta Cole
Atletisme Cinta Cole
 
Formación Entrenament Personal 3.0
Formación Entrenament Personal 3.0Formación Entrenament Personal 3.0
Formación Entrenament Personal 3.0
 
C.f.1ºeso
C.f.1ºesoC.f.1ºeso
C.f.1ºeso
 
Esport adaptat, Atletisme
Esport adaptat, AtletismeEsport adaptat, Atletisme
Esport adaptat, Atletisme
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
 
Trabajo de investigacion vo2 max
Trabajo de investigacion vo2 maxTrabajo de investigacion vo2 max
Trabajo de investigacion vo2 max
 
Figuras de Acrosport
Figuras de AcrosportFiguras de Acrosport
Figuras de Acrosport
 
Atletismo
AtletismoAtletismo
Atletismo
 
Atletismo
AtletismoAtletismo
Atletismo
 
Trabajo De Atletismo
Trabajo De AtletismoTrabajo De Atletismo
Trabajo De Atletismo
 

Similar to La resistència

Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoaalandesalfonso
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Carme Cid Torrentó
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaphidalg2
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Josep Busuldu Pujols
 
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenamentcsalomo
 
Teoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r esoTeoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r esoprofeavatar
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibolSuscafd
 
C.fisica tots
C.fisica totsC.fisica tots
C.fisica totsxuanet
 
Treball de Resistència 3r ESO
Treball de Resistència 3r ESOTreball de Resistència 3r ESO
Treball de Resistència 3r ESORamon Plans
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09boixlluis
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
guest28e20384
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
Hugo Eugenio Grao
 
Planificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdfPlanificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdf
papperino
 
Mixte de treballs
Mixte de treballsMixte de treballs
Mixte de treballsjavimp85
 
Resistència
ResistènciaResistència
Resistènciaphidalg2
 
Bloc iii unitat 9
Bloc iii  unitat 9Bloc iii  unitat 9
Bloc iii unitat 9Jordi Herna
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoaalandesalfonso
 

Similar to La resistència (20)

Apunts c.f val
Apunts c.f valApunts c.f val
Apunts c.f val
 
Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valenciano
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament força
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)
 
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
 
Teoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r esoTeoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r eso
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibol
 
C.fisica tots
C.fisica totsC.fisica tots
C.fisica tots
 
Treball de Resistència 3r ESO
Treball de Resistència 3r ESOTreball de Resistència 3r ESO
Treball de Resistència 3r ESO
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
 
Planificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdfPlanificació entrenament.pdf
Planificació entrenament.pdf
 
Mixte de treballs
Mixte de treballsMixte de treballs
Mixte de treballs
 
Resistència
ResistènciaResistència
Resistència
 
Fc CardíAca
Fc CardíAcaFc CardíAca
Fc CardíAca
 
Bloc iii unitat 9
Bloc iii  unitat 9Bloc iii  unitat 9
Bloc iii unitat 9
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valenciano
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 

La resistència

  • 1.
  • 2.
  • 3. Com ja recordarem de cursos anteriors, la resistència és…: …la CAPACITAT que ens permet mantenir un ESFORÇ FÍSIC durant un TEMPS PROLONGAT Aquest any ampliarem el concepte i afagirem que: ens permet recuperar-nos més ràpidament després d´efectuar qualsevol activitat física o esportiva
  • 5. Quan els exercicis són genèrics (jocs, curses, partits, …) i l´objectiu és una preparació global, parlem de RESISTÈNCIA GENERAL En canvi, quan parlem d´una prova, per exemple, de 400 metres llisos d´atletisme, el treball de la resistència s´ha d´adaptar a les exigències pròpies de la cursa. Aleshores parlarem de RESISTÈNCIA ESPECÍFICA
  • 6.
  • 7. Hi ha una sèrie de factors que condicionen la nostra capacitat de resistència, a diferents àmbits: SISTEMA MUSCULAR SISTEMA NERVIÓS APARELL CIRCULATORI APARELL RESPIRATORI
  • 8. Àmbit del sistema muscular  el tipus de fibres musculars (ràpides o blanques: esforços intensos en poc temps; i lentes o vermelles: esforços moderats i prolongats)  els dipòsits d´energia (d´on podrem obtenir l´ATP necessari per poder dur a terme l´activitat)  la capacitat d´eliminar l´àcid làctic (producte residual del metabolisme que s´acumula després d´un treball de resistència anaeròbica i que produeix fatiga)
  • 9. Àmbit del sistema nerviós  la coordinació dels diferents músclus que efectuen el moviment (agonistes o protagonistes: van a favor del moviment; antagonistes: s´oposen al moviment; fixadors: afavoreixen l´acció correcte dels anteriors.
  • 10. Àmbit de l´aparell circulartori  la quantitat de sang que circula pel nostre cos, determina la capacitat de transportar O2 i substàncies energètiques
  • 11. Àmbit de l´aparell respiratori  la capacitat de suministrar O2 al cos i d´efectuar correctament l´intercanvi d´oxigen als alveols pulmonars (difusió) i a les cèl.lules musculars
  • 12.
  • 13. Abans de parlar dels diferents tipus de resistència, cal saber què és l´ATP, esmentat anteriorment: L´ATP, o trifosfat d´adenosina (és a dir, tres fosfats i una adenosina), és una molècula amb enllaços rics en energia que, quan es trenquen, l´alliberen, de manera que pot ser utilitzada en els diferents processos fisiològics, com la contracció muscular. Molècula d´ATP
  • 14. Però, com s´obté l´ATP? Per entendre les diferents classes de resistència cal saber com s´obté l´ATP al múscul, ja que és aquesta la molècula que proporciona l´energia necessària per a la contracció i la relaxació musculars. Les vies energètiques a partir de les quals podem obtenir ATP són les següents: ATP VIES ANAERÒBIQUES Alàctica (primera via) Làctica (segona via) VIA AERÒBICA
  • 15. La resistència anaeròbica és aquella que utilitza la primera i la segona via energètiques per dur a terme l´activitat, sense presència d´O2, mitjançant dues vies energètiques. VIES ANAERÒBIQUES Són les que s´utilitzem quan el múscul és sotmés a esforços molt intensos durant un breu període de temps, en que el múscul no té prou oxigen a la seva disposició
  • 16. • És la primera via energètica • ATP: s´obté a partir de la fosfocreatina (emmagatzemada al múscul) • Es pot fer servir un màx. de 10 segons • No produeix àcid làctic • Intensitat: 90%-100% • Ex.: sprint de 10 metres ALÀCTICA (VAA)
  • 17. • És la segona via energètica • ATP: s´boté a partir dels hidrats de carboni (HC) o glúcids del múscul i de la sang • Es pot fer servir un màxim de 2 minuts (fins 10” a 2´) • Produeix àcid làctic com a residu • Intensitat: 80%-90% • Ex.: cursa de 110 m. tanques LÀCTICA (VAL)
  • 18. La resistència aeròbica és aquella que utilitza la tercera via energètica per dur a terme l´activitat, en presència d´O2 VIA AERÒBICA És la via que fa servir el múscul quan és sotmés a esforços no gaire intensos i pot ser utilitzada durant períodes molt llargs de temps.
  • 19. VIA AERÒBICA (VA) • És la tercera via energètica • ATP: primer s´obté a partir dels HC i, més tard, dels greixos (lípids) • Es pot fer servir des de 2 minuts a diverses hores • Intensitat: 30%-80% • Exs.: prova de 1500 m de l´atletisme, una marató, una excursió caminant per la muntanya, …
  • 20.
  • 21. COM PODEM MILLORAR LA NOSTRA RESISTÈNCIA? La millora planificada de la resistència s´ha de dur a terme mitjançant sistemes d´entrenament que fan servir diferents intensitats. Però… com poder calcular la intensitat de l´esforç? Partirem d´una fòrmula que ja coneixem: FC MÀX. = 220 - edat
  • 22. Si sabem que la FC màx. correspon al 100% de la nostra intensitat, podrem controlar, en funció dels següents sistemes o mètodes, a quina intensitat podem treballar.
  • 24. SISTEMES CONTINUATS Són aquells mitjançant els quals es fa un determinat esforç sense cap pausa CURSA CONTÍNUA:  Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un ritme constant d´execució.  Les pulsacions per minut se situen entre 140 i 150.  S´acustuma a dur a terme en un terreny pla  La utilitzen esportistes de qualsevol modalitat i també es fa servir en la primera part de l´escalfament.  Exemple: córrer 20 minuts a una intensitat del 50%
  • 25. SISTEMES CONTINUATS FARTLEK:  Es tracta de fer una cursa contínua canviant el ritme d´execució durant l´esforç.  També podem variar la intensitat de l´exercici modificant la pendent del terreny, fent la cursa a escenaris a l´aire lliure que tinguin diferents desnivell
  • 26. SISTEMES CONTINUATS ENTRENAMENT TOTAL:  És la suma de la cursa contínua, el fartlek i diversos exercicis gimnàstics.  Per exemple: desplaçaments a ritme moderat, canvis de ritme i exercicis de salts, llançaments, equilibris, girs, etc.
  • 27. SISTEMES FRACCIONATS Es caracteritzen per dividir la càrrega de l´entrenament en parts i pauses de recuperació entre aquestes, que poden ser totals o parcials. INTERVÀLIC:  Consisteix a repetir esforços d´ intensitat submàxima (75-90%) Estan separats per una pausa de descans incomplerta, fins que la FC baixa a 120 PPM aproximadament
  • 28. SISTEMES FRACCIONATS REPETICIONS:  Consisteix a repetir esforços d´ intensitat màxima o submàxima (95-100%) Estan separats per una pausa de descans complerta, fins que la FC baixa a 90 PPM aproximadament
  • 29. SISTEMES MIXTOS Són aquells que relacionen els sistemes continuats i els fraccionats. Es treballen bàsicament amb el següent mètode: CIRCUITS:  Consisteix a fer un nombre determinat d´activitats en un lloc anomenat estació.  A cada estació, l´actvitat es repeteix un nombre de vegades que pot ser fix (es fa un nombre concret de repeticions) o variable (es fan un màxim de repeticions durant un temps determinat)
  • 30. RECORDA QUE… Als entrenaments s´ha de controlar la FC per conèixer el tipus de resistència que treballem Entre 120-160 PPM estàs fent un treball aeròbic Entre 170-190 PPM estàs fent un treball anaeròbic
  • 31.
  • 32. Hi ha probes que permeten valorar el nostre nivell de resistènica. Les més conegudes són: El test de Cooper: consisteix a recórrer la màxima distància possible durant 12 minuts. La cursa de ritme en sala (course navette): es tracta de recórrer una distància de 20 m el màxim nombre de vegades possible, seguint el ritme marcat per una gravació, que cada cop és més ràpid.