2 direcció i organització

Introducció a L’empresa: http://ddaude.blogspot.com
2.Direcció i organització.

2. Direcció i organització.
La direcció
Funcions directives
Coordinar i integrar els diferents factors productius de l’empresa. Les funcions bàsiques
són: planificar, organitzar, dirigir i controlar.

Nivells directius i tipus de decisions
Podem classificar els directius segons el tipus de tasca que tinguin o el nivell en què es
trobin.
-Segons l’amplitud d’activitats que facin:
-Directius de caràcter general: dirigeixen una unitat completa.
-Directius funcionals: al capdavant d’una unitat específica.

-Segons el nivell directiu:
-Alta direcció: dirigir l’empresa, fixar els objectius i les estratègies.
Decisions a llarg termini, poc estructurades i solucions per assaig i error.
-Directius de primera línea: contacte directa amb els treballadors que
fan la feina productiva. Decisions rutinàries i repetitives.
-Directius de nivell intermedi: Connexió entre primera línea i direcció.

Classificació de les decisions:
-Segons el nivell organitzatiu:
-Decisions estratègiques: les adopta l’alta direcció. Interacció de
l’empres amb l’entorn. Exemple: on es col·loca nova planta productiva, tipus de
productes a fabricar, etc..
-Decisions tàctiques: directius intermedis. Com posar en marxa les
decisions estratègiques, com s’han de distribuir els recursos disponibles per complir els
objectius. Exemple: distribució en planta, distribució del pressupost o planificació de la
producció.
-Decisions operatives: primera línea. Execució de tasques específiques
per mantenir a l’empresa dins dels estàndards determinats. Exemples: tasques als
treballadors, inventaris...

-Segons el mètode emprat:
-Decisions programades: repetitives i rutinàries que tenen associat un
procediment per fer-les front.
-Decisions no programades: completament noves on no hi ha mètodes
establerts.

-Segons el tipus de problema que s’afronta i el tipus de solució manejada:
-Decisions rutinàries: resolen problemes estàndards i ben coneguts.
-Decisions adaptatives: impliquen canvis incrementals sobre la situació
actual.
-Decisions innovadores: úniques, noves i no estructurades. No hi ha
mètode preestablert. Solucions creatives.

http://ddaude.blogspot.com
David Daudé ( ddaude@gmail.com – ddaude@uoc.cat ) 1

Sistemes d’informació per la direcció
Els directius necessiten informació interna i externa per prendre decisions, per això
s’utilitzen els sistemes d’informació que són un conjunt de procediments que tracten de
gestionar la informació d’una organització.
-TPS, MIS, DSS, EIS, OAS, expert systems, ERP, CRM, SCM

Objectius empresarials
Objectiu: Finalitat de l’empresa.

Qualitat
Estil de direcció centrat en el client, que, mitjançant la planificació, organització i
control de la qualitat, persegueix la millora dels béns, serveis i processos de l’empresa.

Innovació
Qualsevol manera de fer les coses de manera diferent en l’àmbit econòmic (producció,
nou producte, nou mercat, noves fonts...).
Tipus d’innovacions:
-Del producte davant innovació de procés: oferir al mercat un nou producte o
millorar el procés productiu.
-Innovació radical davant incremental: introduir productes o processos diferents
als que hi havia o fer petites modificacions en productes/processos actuals.

Estratègies empresarials
Nexe entre empresa i entorn. Decidir la manera en que l’empresa utilitza els seus
recursos, considerant l’entorn en el qual opera.

Estratègies competitives
Defineix com ha de competir l’empresa en cada negoci. La tipologia més estesa i
acceptada és la de Porter que distingeix tres estratègies competitives: lideratge en
costos, diferenciació del producte i segmentació de mercat.

Porter defensa que han d’optar per un avantatge competitiu o un altre (costos o
diferenciació del producte), sinó la seva posició en la indústria serà pitjor que la dels
competidors.

Lideratge en costos:
Fabricar amb costos inferiors als del competidor un producte o servei similar.

Diferenciació del producte:
Llançar al mercat un producte similar però amb certes característiques que el
facin ser únic.

Direccions de desenvolupament empresarial
Decisions sobre l’àmbit de les activitats de l’empresa. Hi ha dues direccions de
desenvolupament: expansió i diversificació


Productes
Tradicionals Nous
Expansió Expansió
Penetració en el mercat: Desenvolupament del producte:
Tradicionals incrementar les ventes en el nous productes en mercats
mateix mercat i els mateixos tradicionals.
productes.
Mercats
Expansió Diversificació
Desenvolupament de Introduir nous productes a
Nous mercats: vendre els mercats nous (ruptura de la
productes de sempre en un situació pasada)
mercat nou.

Mètodes de desenvolupament empresarial
Hi ha tres mètodes de desenvolupament empresarial: creixement intern, creixement
extern o fusions i adquisicions o acords de cooperació.

Organització
Conceptes d’organització i de disseny organitzatiu de l’empresa i els models
organitzatius bàsics.

Estructura organitzativa
Tota activitat empresarial s’ha d’organitzar perquè es pugui desenvolupar de forma
eficaç i eficient.

Segons Mintzberg dins d’una organització, es distingeixen cinc elements bàsics: nucli
operatiu, àpex estratègic, línea intermèdia, tecnoestructura i equip de suport.

Gràfic extret de: www.12manage.com


-Vèrtex estratègic: persones amb càrrecs de responsabilitat general i directius de
caràcter global, incloent els assistents, com secretàries de direcció, adjunts, assessors
personals, etc.

-Nucli operatiu: persones relacionades directament amb tasques de producció.

-Línea intermèdia: directius intermedis.

-Tecnoestructura: tècnics que la seva funció és fer més eficaç i eficient la feina d’altres
parts de la organització.

-Equip de suport: donar suport i serveis a la organització, sense relació directa amb el
procés productiu.

Models estructurals bàsics

Els cinc models bàsics de Mintzberg són els següents:
-Estructura simple

-Falta d’elaboració a casa de la poca diferenciació de les activitats, tant
horitzontalment com verticalment.
-Línea intermèdia nul·la: supervisió directe.
-Adequada per estructures molt petites.
-El teixit industrial de la major part dels països està generada per aquest
tipus d’empresa.
-Qualsevol que inici un negoci, els inicis solen ser empreses amb una
estructura simple.

-Burocràcia maquinal


-Coordinació a través de la estandarització del treball.
-S’ha de crear tota una estructura administrativa.

-Burocràcia professional

-Coordinació a través dels coneixements dels empleats.
-Es necesiten professionals altament entrenats i molt personal de apoyo.
-La estructura, ni la línea mitja no son gaire elaborats.

-Estructura divisional

-Coordinación

-Adhocràcia.


2 direcció i organització

More Related Content

Viewers also liked

Similar to 2 direcció i organització

More from ddaude

2 direcció i organització