Fitcha tècnica
   TITOL: Apol· lo i Dafne.

   AUTOR: Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598-
    Roma, 1625).

   CRONOLOGIA: 1622-1625

   TIPOLOGIA: Escultura exempta.

   MATERIA: Màrbre.

   MIDES: 2.43 m.

   ESTIL: Barroc.

   TEMA: mitològic.

   LOCALITAZCIÓ: Galleria Borghese (Roma).
Context històric
                                XVII - XVIII


   Religió dividida en protestantisme i catolicisme.

   Contrareforma de l’Església.

   Europa enfrontada políticament entre monarquies protestants i
    catòliques.

   Neix l’estat absolutista.

   Neix el parlamentarisme anglès.

   Espanya entra en crisi política, no artística.

   Prosperitat artística als Estats Pontificis.
Biografía
GIAN LORENZO BERNINI
   Nàpols (1598) – Roma (1680)
   Escultor més important del Barroc italià.
   Aprèn del seu pare, escultor manierista.
   Té contacte amb destacats mecenes.
   Treballa per diversos papes.
   Al principi, utilitza els cànons clàssics però més tard mostra el seu gust
    per l’art hel·lenístic.
   Capaç de fusionar l’arquitectura, pintura i escultura amb la llum i el
    color.
Art Barroc
   Art a favor de la Contrareforma.
   El terme “Barroc” és pejoratiu.
   Prové de barrueco.
   Es manifesta en els tres poders: monarquia, església i
    burgesia.
   Dos grups: burgesia protestant i el de l’església i poder
    reial.
   Art globalitzant: cultura i escultura es converteixen en un.
Anàlisi Formal
          Grup escultòric exempt,
           d’empeus i assimètric.

          De marbre blanc a partir
           de la talla.

          Dramatisme.
   Diferents textures que
    contrasten.
   Gran expressivitat corporal.
   Tensió
   Contrast entre els rostres.
Anàlisi formal
Anàlisi formal
           Dividida en diagonal
           Diferents punts de vista.
           Moviment       representat
            amb la torsió dels cossos i
            la postura
           Plasmació màxima del
            moviment i de l'instant.
Funció i significat
   Funció: estètica.

   Encarregada     pel   cardenal
    Borghese.

   Representació del clàssic mite
    d'Apolo i Dafne, Les
    metamorfosis d'Ovidi
Mite d’Apol.lo i Dafne
   Apol · lo, déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es
    burlés d'aquest per jugar amb un arc i fletchess.
   Eros va prendre dues fletxes, una d'or i una de ferro. La d'or incitava l'amor, la
    de ferro incitava l'odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i
    amb la d'or va disparar a Apol · lo al cor. Apol · lo es enamorar de Dafne i en
    canvi ella ho avorrir.
   Apol · lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedés amb ell, però
    la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar a Apol ·
    lo la. Dafne va invocar al seu padre. Qui la va convertir en un llaurer. Com ja
    no la podia prendre com a esposa, va prometre estimar eternament com el seu
    arbre i que les seves branques coronarien els caps de líders. Apol · lo va emprar
    els seus poders d'eterna joventut i immortalitat perquè sempre estiguès verd.
Funció i significat
             Bernini va captanr la
              "fugacitat de l'instant", el
              tòpic "Tempus fugit”.
             Durant l'edat mitjana
              aquest mite va ser un
              símbol de castedat, d'aquí
              que l'encarreguès un
              cardenal.
Models i influències
   Del renaixement conserva el         Paraigma     de   l’escultura
    punt de vista únic i l’adopció       barroca.
    de temes mitològics únics.
                                        Supera l’obra de qualsevol
   Ho va combinar com                   escultor del seu temps.
    Giambologna, amb l’ús
    manierista de la composició         Inspirador de l’escultura
    concebuda.                           occidental durant el s. XVIII
                                         fins al Neoclassicisme
Giambologna, El rapte de les sabines.
Apolo y dafne
Apolo y dafne

Apolo y dafne

  • 2.
    Fitcha tècnica  TITOL: Apol· lo i Dafne.  AUTOR: Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598- Roma, 1625).  CRONOLOGIA: 1622-1625  TIPOLOGIA: Escultura exempta.  MATERIA: Màrbre.  MIDES: 2.43 m.  ESTIL: Barroc.  TEMA: mitològic.  LOCALITAZCIÓ: Galleria Borghese (Roma).
  • 3.
    Context històric XVII - XVIII  Religió dividida en protestantisme i catolicisme.  Contrareforma de l’Església.  Europa enfrontada políticament entre monarquies protestants i catòliques.  Neix l’estat absolutista.  Neix el parlamentarisme anglès.  Espanya entra en crisi política, no artística.  Prosperitat artística als Estats Pontificis.
  • 4.
    Biografía GIAN LORENZO BERNINI  Nàpols (1598) – Roma (1680)  Escultor més important del Barroc italià.  Aprèn del seu pare, escultor manierista.  Té contacte amb destacats mecenes.  Treballa per diversos papes.  Al principi, utilitza els cànons clàssics però més tard mostra el seu gust per l’art hel·lenístic.  Capaç de fusionar l’arquitectura, pintura i escultura amb la llum i el color.
  • 5.
    Art Barroc  Art a favor de la Contrareforma.  El terme “Barroc” és pejoratiu.  Prové de barrueco.  Es manifesta en els tres poders: monarquia, església i burgesia.  Dos grups: burgesia protestant i el de l’església i poder reial.  Art globalitzant: cultura i escultura es converteixen en un.
  • 6.
    Anàlisi Formal  Grup escultòric exempt, d’empeus i assimètric.  De marbre blanc a partir de la talla.  Dramatisme.
  • 7.
    Diferents textures que contrasten.  Gran expressivitat corporal.  Tensió  Contrast entre els rostres.
  • 8.
  • 9.
    Anàlisi formal  Dividida en diagonal  Diferents punts de vista.  Moviment representat amb la torsió dels cossos i la postura  Plasmació màxima del moviment i de l'instant.
  • 10.
    Funció i significat  Funció: estètica.  Encarregada pel cardenal Borghese.  Representació del clàssic mite d'Apolo i Dafne, Les metamorfosis d'Ovidi
  • 11.
    Mite d’Apol.lo iDafne  Apol · lo, déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es burlés d'aquest per jugar amb un arc i fletchess.  Eros va prendre dues fletxes, una d'or i una de ferro. La d'or incitava l'amor, la de ferro incitava l'odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d'or va disparar a Apol · lo al cor. Apol · lo es enamorar de Dafne i en canvi ella ho avorrir.  Apol · lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedés amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar a Apol · lo la. Dafne va invocar al seu padre. Qui la va convertir en un llaurer. Com ja no la podia prendre com a esposa, va prometre estimar eternament com el seu arbre i que les seves branques coronarien els caps de líders. Apol · lo va emprar els seus poders d'eterna joventut i immortalitat perquè sempre estiguès verd.
  • 12.
    Funció i significat  Bernini va captanr la "fugacitat de l'instant", el tòpic "Tempus fugit”.  Durant l'edat mitjana aquest mite va ser un símbol de castedat, d'aquí que l'encarreguès un cardenal.
  • 13.
    Models i influències  Del renaixement conserva el  Paraigma de l’escultura punt de vista únic i l’adopció barroca. de temes mitològics únics.  Supera l’obra de qualsevol  Ho va combinar com escultor del seu temps. Giambologna, amb l’ús manierista de la composició  Inspirador de l’escultura concebuda. occidental durant el s. XVIII fins al Neoclassicisme
  • 14.
    Giambologna, El raptede les sabines.