El documento describe la escultura barroca "Apolo y Dafne" creada por el artista italiano Gian Lorenzo Bernini entre 1623-1635. Bernini fue la figura más importante de la escultura barroca y aprendió la técnica escultórica de su padre. Su obra estuvo influenciada por Miguel Ángel y la escultura Helenística griega en las colecciones papales. La escultura representa dinámicamente el momento en que Apolo convierte a Dafne en un árbol mientras la persigue, capturando la
El documento describe la escultura barroca "Apolo y Dafne" creada por el artista italiano Gian Lorenzo Bernini entre 1623-1635. Bernini fue la figura más importante de la escultura barroca y aprendió la técnica escultórica de su padre. Su obra estuvo influenciada por Miguel Ángel y la escultura Helenística griega en las colecciones papales. La escultura representa dinámicamente el momento en que Apolo convierte a Dafne en un árbol mientras la persigue, capturando la
Este documento resume el mito griego de Narciso y Eco. Narra cómo Eco, una ninfa de los bosques, se enamora de Narciso pero él la rechaza. Eco se marcha destrozada a una cueva. Más tarde, Narciso ve su reflejo en un estanque y se enamora perdidamente de su propia imagen, muriendo al no poder estar con ella. De su muerte nace la flor narciso.
El documento proporciona información sobre la escultura barroca en Italia, enfocándose principalmente en la obra del escultor Gian Lorenzo Bernini. Describe sus habilidades técnicas y cómo fusionaba diferentes materiales, así como algunas de sus obras más famosas como el Rapto de Proserpina, Apolo y Dafne y la Fuente de los Cuatro Ríos, que creaban ambientes teatrales integrando varias artes. También resalta su capacidad para capturar momentos fugaces e instintivos en sus representaciones escultóricas.
El documento describe la transformación de Dafne en laurel para escapar de los avances de Apolo. Narra cómo Dafne, al terminar su súplica, sintió un pesado sopor que la cubrió de corteza mientras sus cabellos, brazos y pies se convertían en hojas y ramas. Solo quedó su belleza. Luego relata cómo Apolo la persiguió en vano mientras ella huía transformándose completamente en árbol, con ramas y raíces en lugar de extremidades.
Este documento resume una escultura de mármol titulada "El rapto de Proserpina" creada por Gian Lorenzo Benini entre 1621-1622. La escultura de casi 3 metros de altura se encuentra en la Galería Borghese y representa el mito griego del secuestro de Perséfone por Hades. Captura las emociones de miedo de Perséfone y la lujuria en la cara de Hades.
La escultura Apolo y Dafne de Bernini representa el mito de la ninfa Dafne, hija del dios del río Peneo, que es perseguida y transformada en laurel por su padre para escapar del dios Apolo del que estaba enamorado. La escultura captura el momento de la transformación con gran emoción. Fue creada por el artista italiano Gian Lorenzo Bernini entre 1621 y 1624 y se exhibe actualmente en la Galleria Borghese en Roma.
El documento lista numerosas obras escultóricas barrocas realizadas por destacados artistas como Bernini, Girardon, Puget, Juan de Bolonia, Churriguera, Gregorio Fernández, Martínez Montañés, Alonso Cano y Salzillo. Entre las obras se encuentran esculturas religiosas como la Éxtasis de Santa Teresa de Bernini, pasos procesionales de Semana Santa de Gregorio Fernández y belenes de Salzillo, así como retratos como el de Luis XIV y obras arquitectónicas como la Fuente de los Cu
El documento resume las características del escultor italiano Gian Lorenzo Bernini durante el Barroco. Destaca su gran dinamismo y naturalismo en obras como Apolo y Dafne, con movimientos serpentinos y contrastes lumínicos. Fue un artista versátil que trabajó la escultura, arquitectura y pintura con un sentido teatral y persuasivo de la religión católica.
Este documento lista varias representaciones artísticas del mito de Apolo y Dafne a través de los siglos, incluyendo obras de Pollaiuolo, El Veronés, Cornelio de Vos, Bernini, Tintoretto, Poussin, Maratti, J.F. de Troy, y representaciones modernas. Abarca desde el siglo XV hasta el siglo XX y describe las ubicaciones de las obras que incluyen museos y galerías en Londres, Madrid, Roma, Módena, Munich y Bruselas.
El mito de Apolo y Dafne cuenta que Apolo se enamoró de la ninfa Dafne, pero ella lo rechazó. Cupido, en venganza por una humillación de Apolo, hizo que Apolo se enamorara más de Dafne y que ella lo odiara. Dafne huyó de Apolo y su padre la transformó en un laurel para salvarla cuando Apolo la alcanzó. Apolo tomó ramas de laurel y las usó como símbolo de triunfo.
La obra de Gian Lorenzo Bernini. desde sus obras de juventud a las que realiza para San Pedro del Vaticano. Sin olvidarnos de las grandes obras contrarreformistas, los retratos y las esculturas que realiza para decorar las plazas de la ciudad de Roma. Tambien se apunta la obra de otros escultores como Algardi, Salvi, Mochi, Dequesnoy o Ferrata.
Aracne era una hábil tejedora que se jactaba de ser mejor que los dioses. Esto enfureció a Atenea, quien la retó a una competencia de tejido que Aracne ganó. Enfurecida, Atenea rasgó el tapiz de Aracne y la golpeó, lo que llevó a Aracne a intentar suicidarse. Atenea la maldijo a transformarse en la primera araña y a tejer para siempre.
This document outlines a proposed student project for an exhibition on an artistic avant-garde. Students will be placed into groups to research and create a dossier on one avant-garde movement, including its historical context, characteristics, and important artists and works. They will then design a poster and leaflet in multiple languages to propose works for the exhibition. Rubrics are provided to evaluate the written dossier, final poster and leaflet project, and student presentations.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
9. Biografia de l’autor
Gian Lorenzo Bernini fou l’escultor més
destacat del Barroc italià. Bernini va
aprendre l’ofici amb el seu pare Pietro, un
escultor manierista de certa anomenada.
Aquest va posar el seu fill en contacte amb
el cardenal Scipione Borghese, per a qui va
fer, quan tenia poc més de vint anys, un
gran nombre d’escultures en les quals va
mostrar un domini tècnic tan sorprenent
com precoç.
Després de l’elecció del papa Urbà VIII, l’any 1623, Bernini va
esdevenir l’arquitecte i l’artista principal de la cort pontifícia i
de Roma. En aquest període va realitzar molts encerres, entre
els quals destaca el famós baldaquí de la basílica de Sant Pere
del Vaticà. L’any 1644, l’arribada del papa Innocenci X va
significar una aturada de la Pietro Bernini: Sant Joan Bautista.
seva trajectòria i no va reprendre
l’activitat fins el nomenament d’Alexandre VII.
10. Descripció formal
Damunt una base rocallosa hi ha els cossos juvenils d'Apol·lo i
Dafne. El primer, representat just al moment de tocar la seva
estimada, i ella, sorpresa en el moment mateix de la seva
metamorfosi en llorer. El conjunt té una composició dinàmica i
helicoïdal, visible sobretot en la curvatura que pren l’anatomia
de Dafne en el moment de la transformació.
El valor principal d’aquesta peça rau en l’habilitat
extraordinària de l’artista, que ha estat capaç de transformar
un bloc de marbre fred i estàtic en una imatge de gran tensió i
moviment. L’encert és tan gran, que aconsegueix que
l’espectador intueixi la seqüència completa de la història. Això
queda reflectit perfectament en la figura de la nimfa, els peus,
les cames i les mans de la qual van prenent una morfologia
vegetal.
11. El treball escultòric és d’una gran qualitat, i malgrat haver
estat dissenyat per ser vist des d’un únic punt de vista
privilegiat, Bernini en va treballar amb precisió fins i tot els
detalls més petits. Aquest aspecte es tradueix en una
excel·lent representació de l’expressivitat dels rostres –
sobretot el de Dafne- i en la magnifica diferenciació de
textures utilitzant un mateix material: aspres per representar
les roques i el llorer que creix, i summament suaus i polides
per reforçar la sensualitat de l’anatomia dels dos personatges.
Bernini va treballar el potencial dramàtic de la llum creant un
gran nombre de zones de clarobscurs per mitjà d’incisions
situades de manera molt meditada, com ara el clot dels ulls. En
aquest sentit, també és remarcable el tractament de les
textures del marbre, que assoleixen un major grau de
poliment en l’anatomia dels personatges.
12. Temàtica
Segons el que explica Ovidi a les Metamorfosis, Eros, enfadat
amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia
amb l’arc, va disparar al déu una sageta d’a or amb la punta
d’or mi a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de
plom. Apol·lo colpit d’amor per Dafne, va perseguir la nimfa
pels boscos fins que aquesta, acorralada, va demanar ajuda al
seu pare, el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne
en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una
corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir portar-la
sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos.
Antonio del Pollaiuolo: Apol.lo i Dafne.
13. Durant l'Edat Mitjana, el mite pagà va ser interpretar com a
símbol de castedat, i aquesta simbologia es va mantenir fins al
segle XVII. Potser aquesta lectura va ser l’argument per
justificar la presència d’aquesta al palau del cardenal
Borghese. De tota manera, a causa de les crítiques de
religiosos més puritans, el cardenal va afegir a la base de
l’escultura un díptic que aconsella sobre les desgràcies
derivades de l’ímpetu amorós: “L’amant que cerca el plaer de la
bellesa fugissera / s’omple les mans de fullaraca o cull fruits
d’amarguesa”.
14. Models i influències
Bernini va conservar, de l'herència del Renaixement, l’adopció
del punt de vista únic i la recuperació de temes mitològics, i ho
va combinar, com ho havia fet abans Giambologna, amb l’ús
manierista de la composició concebuda per tal de dotar les
figures d’un major dinamisme. Per això va trencar les
restriccions imposades per l’ús d’un bloc de marbre únic i va
arribar a combinar aquest material i el bronze en una mateixa
escultura.
L’escultura de Bernini està considerada el paradigma de
l’escultura barroca i supera l’obra de qualsevol altre escultor
del seu temps. Bernini assenyala en gran manera l’itinerari que
seguirà l’escultura occidental durant el segle XVIII fins al
Neoclassicisme.
Giambologna: Rapte de les sabines.
Pietro Bracci: Neptú. Fontana di Trevi