1. Número 1 Documentació general Catalogació: Autor: Jackson Pollock (1912-1956) Títol: Número 1 Cronologia: 1948 Localització: Museum of Contemporary Art (Los Angeles) Estil: Expressionisme abstracte Anàlisi material: Dimensions: 1,60 m x 2,59 Suport: tela Tècnica: oli, esmalt i pintura d’alumini http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/pollock/

2. Anàlisi formal Elements plàstics Sobre la tela sense preparar deixà degotar oli, pintura d’alumini i esmalt. Colors austers: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats. Quadre de gran format. 1,60 x 2,59 m Trama de línies sense ordre Importància de l’energia del traç, la violència del gest “ All-over ” espai totalment cobert, cap centre d’atenció Tècnica del Dripping o degoteig

3. Action painting (pintura d’acció) Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pinta r a partir d'esquitxos i regalims , llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc.

4. “ Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.” A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada. El procés creatiu L'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art.

5. Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà. Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet Com es pot veure l’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta http://www.youtube.com/watch?v=vy6Omz1bDPg&feature=related

6. Profunditat misteriosa donada per la superposició de línies i de capes de pintura Textures diferents No hi ha cap element de figuració. Tampoc res a desxifrar. Composició Ric arabesc de complicades filigranes definides per l’estat d’ànim de l’artista Disgrega la unitat de la imatge. Cap centre d’atenció. Vol treure sensacions, creant el seu propi llenguatge: pintura com a vehicle d’expressió de sentiments Només compta l’acció

7. Nova York nou centre cultural i artístic Durant la Segona Guerra Mundial la cosmopolita Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat (Gropius, Van der Rohe, Kandinsky ) El cubisme de Picasso i el surrealisme (Dalí) estaven triomfant És en aquest moment que neix una forma d’expressió genuïnament americana.

8. Interpretació Com no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final. Preferia però donar-los un número, o la data de creació... Per no limitar l’espectador. Considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el seu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La seva desesperació vital l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques de desesperança i improductivitat, i èpoques d’eufòria i molt productives. Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual que s’han pintat, de tots els cantons. Així l’espectador en pot participar, i en certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim. Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre i abandonà la convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia, com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això la seva era una “pintura d’acció” en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos i ànima. També es diu que li influencià l’art fet en sorra pels indígenes americans, tan propers en la seva terra d’origen, l’oest americà. “ Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i goig” Alfred Barr (MOMA)

9. Espectador coprotagonista L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre Jackson Pollock preferia titular els quadres amb números i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a l’espectador Number 31, 1950 (MOMA)