Teoria JQCV

1. Adverbis
 Elements invariables
 Expressen circumstàncies de lloc, temps,
mode, quantitat, negació, afirmació i dubte.
 Modifiquen o complementen:
– Altre adverbi
– Un verb
– Un adjectiu
– Una oració
 Poden ser simples, compostos o locucions:
De seguida sabrem què ha passat (locució)
Ho va saber despús-ahir (compost)
Vindran demà (simple)

2. Adverbis de manera: -ment
 Modifiquen el verb
– Parla millor
– Arribarem alhora
 Acabats en -ment: formació
– A partir del femení (si el tenen) d'un
adjectiu o un participi (mantenen l'accent):
ràpid ràpid→ a ràpid→ ament,
feliç feliç→ ment
– Alguns poden reduir-se i coincidir en forma
amb els adjectius (sense flexió):
Acudiren ràpidament (o ràpid)

3. Adverbis de manera: -ment
 Si modifiquen el verb sense comes→
– Parla tranquil·lament.
 Si modifiquen una oració amb comes:→
– Tranquil·lament, ho va explicar tot.
 Dos adv. acabats en -ment seguits, o bé no se
suprimeix la terminació en cap dels dos, o bé
se'n suprimeix la del primer:
– Ho plantejaren tot sincerament i clarament
– Ho plantejaren tot sincerament i clara

4. Observacions de l'adverbi NO
 És preferible utilitzar NO amb: NINGÚ, CAP,
GENS, RES, ENLLOC, MAI, TAMPOC, EN MA/SA
VIDA, NI L'UN/A NI L'ALTRE/A:
– No han vingut ni l'una ni l'altra
– Res no m'agrada tant com...
– No ho sabrem mai
 Respostes curtes se'n pot prescindir:→
– Ho havies vist abans? No mai / Mai / Mai no
– Quant de temps queda? Gens / No gens
– Què heu pensat? Res / No res

5. Observacions de l'adverbi NO
OMISSIÓ DE L'ADVERBI NO
 Quan CAP, NINGÚ, RES, ENLLOC, MAI o GENS
tenen valor condicional, interrogatiu o dubitatiu:
– Vols res? (=alguna cosa)
– Si necessites cap altra cosa, m'ho dius
(=alguna)
– Dubte que mai ho diga (=alguna vegada)
 Amb oracions amb altre adverbi o introduïdes
per SENSE: Ho va fer sense que ningú ho
sabera
 Amb expressions que indiquen raresa:
Difícilment ho sabrà

6. Observacions de l'adverbi NO
 Davant verb en subjuntiu subordinat a un
verb de temor (TINDRE POR, TÉMER,
PATIR...), perd el significat negatiu.
– Té por que no facen tard (=té por
que facen tard)
 Per tindre caràcter negatiu, el verb amb no
ha d'estar en indicatiu:
– Té por que no arribarà a temps

7. Altres adverbis
 RERE, DARRERE, ENRERE: són formes paral·leles
que s'escriuen amb -e:
– No estudia i es quedarà enrere
Atenció a no confondre'ls amb l'adjectiu
darrere/darrera Sempre seuen a la darrera fila
 BÉ/BEN MALAMENT/MAL:
– BEN/MAL davant participi que fa→
d'adjectiu: Està ben escrit o Està mal
escrit
– BÉ/MALAMENT darrere verb:→ Canta
bé però balla malament
– Expressions: Parlar mal d'algú; Jutjar
mal algú; Mal si ho fas, mal si no ho fas

8. Observacions
 CORRENTS i CORRENT: el primer expressa
ràpidament, de pressa. En canvi, el segon és un
gerundi amb valor de mode:
– Sempre ho fa tot corrents (=ràpidament)
– Ha vingut corrent
 ENLLOC i EN LLOC:
– ENLLOC “en cap lloc”→
El llibre no està enlloc
– EN LLOC → “en comptes de”:
Anirem a Barcelona en lloc d'anar a Tarragona

9. Observacions
 POTSER i PODER SER:
– POTSER (adv. de dubte com tal vegada,
probablement...)+INDICATIU: =tal vegada,
probablement
• Potser hi aniran demà
– PODER SER QUE + SUBJUNTIU:
• Pot ser que hi vinguen demà

10. Observacions
 INCLUSIVAMENT/EXCLUSIVAMENT “inclusive” i→
“exclusive”:
– El 30 d'abril, inclusivament, acaba el termini
 AMB ESCREIX: “de més” (→ con creces)
– El favor, li'l retornaren amb escreix
 Atenció a l'ús incorrecte d'adjectius com a
adverbis:
*recent → ACABAT DE: És acabada de nàixer
*dur, *fàcil, *bonic altres expressions→
– Han treballat de valent per aprovar (*dur...)

11. Observacions
 PERTOT ARREU a tot arreu, en tot lloc, per→
totes bandes.
– Plovia pertot arreu
 ENSEMS / A L'ENSEMS QUE juntament, alhora→
– Hi arribaren tots ensems
– Ho digueren a l'ensems que ho saberen
 DALT/BAIX ; DAVANT/DARRERE situació→
– És la xica de darrere de tu.
– La teua germana ja està baix?
 AMUNT/AVALL ; AVANT/ARRERE moviment→
– Mou la cadira cap avant
– Seguiu senda amunt

12. Observacions
 AL CAPDAMUNT DE al cim de ; al grau més alt→
– Van arribar al capdamunt de la muntanya en
quatre hores.
– Dins de la seua professió, està al capdamunt
– Estan de tu fins al capdamunt (=Estar-ne molt
cansat, fastiguejat)
 AL CAPDAVALL DE a l’extrem més baix de, a la→
part inferior de, al fons de; a la fi de, fins a
l’exhauriment de.
– Al capdavall ens esperaven els amics.
– Ja he arribat al capdavall, de tant de sofrir.
– Al capdavall has vingut! (=finalment)

13. Observacions: errors usuals
 ENFRONT DE o DAVANT DE (*front a)
– La bici està enfront de / davant de casa
– Actuem davant la injustícia!
*front a sols és correcte «fer front a alguna→
cosa» o estar «front a front»:
– Cal fer front a la injustícia (=afrontar)
– Parlaren front a front (=cara a cara)
 AL VOLTANT (DE) o A L'ENTORN DE lloc→
(*alrededor):
– Això està al voltant de / a l'entorn de l'estació
 VORA, PROP DE, CAP A aproximadament→
– Arribaren vora / prop de / cap a les vuit