Teoria JQCV

1. Preposicions i locucions
preposicionals
 Aspectes generals
 A o EN?
 Altre preposicions
 Alguns aspectes problemàtics
 Locucions preposicionals

2. Preposicions: aspectes generals
 Són categories invariables.
 Relacionen termes de l'oració.
 Significat contextual (temps, espai,
pertinença, mitjà, companyia...)
 Tipus:
– A força de repetir-ho, m'ha convençut
(locució)
– Anirem totes excepte tu (tònica)
– Vindran amb mi i caminarem des de la
serra fins a l'ermita juntes. (àtona simp. i
comp.)

3. Preposició A o EN?
DAVANT INFINITIU AMB VALOR TEMPORAL
A Indica simultaneïtat entre accions.
Al (a+el) + infinitiu = mentre / nom
Al sortit del teatre li telefonà una amiga
Mentre sortia / A la sortida del teatre li telefonà...
EN Indica anterioritat a allò expressat en l'oració principal.
En + infinitiu = quan
En conèixer la notícia es posà a plorar
Quan va conèixer la notícia es posà a plorar
També es pot reflectir aquest matís temporal amb: En
acabar de/ En acabant de/ En acabat de + inf. =
després de: En acabar de sentir-la es posà a plorar

4. Preposició A o EN?
VALOR ESPACIAL
A Indica direcció, moviment o
contacte.
Verbs: anar, tornar, arribar,
pujar, baixar, dirigir-se...
Vaig a caminar
+ topònims (precedit
d'article, també EN)
Vaig a Berlín
+ interrog.
A quina classe vas?
+ article definit
Vaig al teatre
+casa/taula/classe/p
alau/missa (sense
article)
EN Indica situació, presència,
repòs o entrada.
Verbs: estar, trobar-se, viure,
posar...
Està en altre lloc
+topònims amb
valor històric, social
o temporal
Hipàtia d'Alexandria
visqué en la Grècia
clàssica
+ llocs figurats
Consulteu-ho en
l'article núm. 3 de la llei
ATENCIÓ: *en +
expressió temporal:
Arribarà d'ací a / al cap
de dos dies (*en dos
dies)
+ Indef., demost., quantit.,
relatius i numerals:
Viu en un barri agradable, en
aquell edifici.

5. Preposició A
 Parts del cos:
Té mal a la cama
 Davant locatius estereotipats:
Vine a la porta de casa
 Locucions preposicionals:
A la vora, al marge, al peu...
 Expressions
A poc a poc; A taula; A casa; A missa; A escola; A
palau; A classe
Cap de bou.
Poema visual de Joan Brossa

6. Preposició A
 Entre SENTIR i un infinitiu és opcional:
Ho havia sentit (a) dir
 MOLT A, POC A, RES A + infinitiu:
No teniu res a fer?
 Expressions superlatives amb MÉS, MENYS, MILLOR i
MÀXIM:
Vine al més aviat possible (*el més...)
 Cal evitar-la amb l'expressió de l'any:
L'any/En 2013 l'atur augmentà (*A l'any.../* Al
2013.../*En l'any...)
 És incorrecte *A+infinitiu amb valor condicional:
Si pot ser, que vinga (*a ser possible, que vinga)

7. Preposició AMB
 Complement circumstancial de companyia, instrument,
mitjà o contacte...
Vindran amb vosaltres?
Ho arreglarem amb un tornavís
 Preferible per als mitjans de transport:
Vindran amb bicis?
Cal evitar anar amb cotxe
 Expressions com amb justícia, amb molta honra

8. Preposició AMB: estructures
problemàtiques
 Acabar amb: en sentit literal o quan significa “obtindre o
convindre alguna cosa amb algú:
L'obra va acabar amb la fugida de la protagonista
Hem acabat amb Joanna d'anar-hi juntes
*Així no s'acabarà amb la pobresa > es donarà fi a, s'eliminarà...
*Eixe xiquet acabarà amb la meua paciència! > farà que perda...
 Comptar amb: significa “confiar o esperar”
Pots comptar amb això!
*L'aula compta amb 12 taules > té; disposa de...
 Fer-se amb: significa “tractar-se amb algú” però no
“apoderar-se de” o “trobar(-se)”:
Marc es fa amb Joan des de menuts
*Els lladres es feren amb els diners / *No es fan mai amb ella

9. Preposició AMB: estructures
problemàtiques
 * Poder amb: mai no porta preposició en el sentit de
“véncer, superar, dominar”:
No han vençut l'equip contrari *han pogut amb...
Maite no controla les matemàtiques *no pot amb...
 * Atrevir-se amb > No t'atreviràs a fer això! *amb això
 * Quedar-se amb > amb el sentit d'apoderar-se d'una
cosa l'ús és pronominal:→ Se m'ha quedat tot el que
compartíem
* Consultar amb > transitiu no accepta preposició:→
Consulta l'advocada abans de signar el contracte
* Amb+infinitiu: amb valor concessiu o condicional. Cal
emprar gerundi: Escoltant ja aprén bastant *amb escoltar ja
aprén...

10. Preposició CAP i CAP A, ENVERS
(VERS I DEVERS)
CAP A “en direcció a” i tradueix el “para” locatiu del
castellà
Van cap a casa Van cap a Eivissa (*Van per a Eivissa)
CAP davant d'adverbis de lloc i de demostratius:
Vine cap aquí Vine cap aquest lloc
AL CAP DE no es pot reduir a l'article solament
Al cap de dos dies, tornà (*als dos dies...)
VERS, ENVERS i DEVERS (registres formals) són
sinònimes i signifiquen “cap a” o “per a”. No porten A:
El president és poc respectuós envers la ciutadania

11. Preposició COM o COM A
 COM A
– Valor predicatiu (en qualitat de, amb caràcter de, en concepte de...):
T'ho diu com a portaveu del grup
– Valor comparatiu (com si fóra, igual que...):
Discutien com a bojos mentre menjaven com a porcs
 COM
– Valor comparatiu o de manera
Vull fer-ho com tu! És com ella És tan llesta com ella
– Davant d'articles (deter. o indeter.) i demostratius:
La consideren com la millor escriptora
La recordaven com aquella que millor els va tractar
 Cal dir com a mínim / com a màxim (a tot estirar, pel cap
alt) * com a molt

12. Preposició DE
 Davant d'alguns adjectius, adquireix categoria
d'adverbi:
– De segur que va cap a casa? Sí, i aniré de dret a
parlar-li
 Darrere d'alguns verbs o en expressions concretes:
– Ser diferent de - Escapar de
– Fer cas (omís) de - Fer esment de
– Tindre por/temor de, parlar, recordar-se,
adonar-se, penedir-se, doldre's, dubtar, oblidar-
se
– Fer gust/sabor/olor/pudor de
– Ser simètric de - Tindre rebuig de
– Barca de motor - Olla de pressió
– Cuina de gas - Camisa de ratlles
– Avió de reacció - Anar de pressa

13. Preposició DE
 Introdueix l'adjectiu o l'adverbi modificat per un nom
emprat com a adverbi de grau:
No saps com és d'amable
 Davant CNom que indica matèria, origen, autoria,
espècie, contingut...:
cuina de gas, oli d'oliva...
 Substitueix noms:
L'àrbitre ha mostrat 4 targetes, 2 de roges.
 En correlació amb el pronom EN:
En vols, de raïm?

14. Preposició DE
 És d'ús facultatiu per acompanyar certes preposicions
que indiquen situació:
Damunt (de), davall (de), darrere (de), davant (de),
dalt (de), dins (de), fora (de)...
 DES DE + QUE > DES QUE:
Des que ha arribat, no ha parat de parlar
 D'ENÇÀ DE o DE ... ENÇÀ (temps transcorregut entre uns fets):
D'ençà de l'estiu no l'he vist / De l'estiu ençà no l'he vist

15. Preposició DE
 DE i l'infinitiu:
– És obligatori:
• davant els verbs DIR (proposar), MIRAR i VEURE
(procurar)
Veges de canviar-ho ja
• Davant l'infinitiu emfàtic anteposat al verb
D'anar al poble, ja hi anirem quan podrem
– És opcional:
• davant infinitius que fan de CD de verbs que
expressen desig, projecte o voluntat
Ens va suggerir (d)'anar-hi juntes
• és millor NO emprar-lo quan l'infinitiu està
darrere d'un verb del qual és subjecte:
Val la pena (de) fer-ho bé

16. Preposició DE
 DE i l'infinitiu:
– És incorrecte
• Quan l'infinitiu fa d'atribut
Això és tindre mala idea
• Quan l'infinitiu fa de subjecte i es troba
davant del verb principal
Fer això no val la pena
• de + inf. amb valor condicional, cal emprar
condicionals (si...; en cas que/de...)
Si ploguera, no hi aniríem (*de ploure, no...)
• *ser de + inf. calc del castellà, cal emprar
altres solucions (caldre, verbs conj., perífrasis)
Cal suposar/Supose que ja hauran arribat

17. Preposició FINS i FINS A
FINS A seguida d'expressions de temps o lloc que
admeten la preposició A.
Aniran juntes fins a casa
L'índex d'atur arribà fins al 25%
No pararem fins a aconseguir-ho
Aplegaren fins a la platja
No tornaran fins al dia 23
Estan fins al capdamunt de tot això!
 Des de... fins (a) ... = De ... a...:
Van des de Palma fins a Maó = Van de Palma a Maó
 Data completa amb el dia precedit d'article: No
tornaran fins al dijous 23 d'abril

18. Preposició FINS i FINS A
FINS sol anar davant d'adverbis, demostratius,
preposicions i la conjunció QUE:
Fins després!
Fins dilluns!
Van fins aquella font
Fins que no ho sàpiga, no vindrà
L'aigua arribà fins davant de la porta
– Opcional, davant ON, QUAN i QUANT: Fins (a) on
arribà el foc?
– Infinitiu, participi o gerundi equivalents a una or.
adv. de temps: No miren la TV fins acabant de
sopar
L'expressió “fins i tot” significa “inclusió” i es pot reduir
a “fins”: Fins i tot ella ho sap=Fins ella ho sap

19. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinació.
 Davant d'un termini fix/puntual referit al futur:
Caldrà tindre-ho fet per a demà
 Introducció del CI:
Han comprat regals per a totes
 Amb verbs i perífrasis d'obligació (caldre, necessitar,
convindre, ser necessari...):
Caldrà convocar l'assemblea per a parlar-ho
 Amb verbs d'instrument (idea d'ús, servei, profit, sense
intencionalitat: aprofitar, emprar, servir, usar, valdre...):
Aprofitaren per a contar-li-ho
 Amb verbs d'existència (ser, estar, existir, haver-hi...):
El reciclatge és important per al medi ambient

20. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinació.
 Construcció “SER+PER A+INF.” amb idea de finalitat:
Aquelles capses són per a ordenar-les
 Infinitius que no depenen del verb principal sinó de
noms, adjectius, participis o adverbis:
És així per a facilitar-ne la distinció
 Infinitiu final de posterioritat (= “i després”):
Se n'anà per a tornar cinc dies més tard
 Els àpats del dia:
Per a sopar hi ha peix

21. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació.
 Davant determinacions de temps aproximades:
Crec que vingueren per abril... o va ser per l'estiu?
 Per introduir el complement agent
«La ciutat de les dames» fou escrita per Cristina de
Pizan
 Inf. connectat a un verb principal d'acció voluntària (=
“amb la intenció de”:
Treballen per guanyar-se la vida
 Inf. que implica acció pendent de realització o mancança
(verbs estar, haver-hi, quedar, tindre...):
Això està per acabar

22. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació.
 Complements finals amb matís de causa no efectiva i
que fan referència a la intenció del subjecte de no
realitzar l'acció:
No cuina per no embrutar
 Or. d'infinitiu intercanviables per locucions adverbials:
Per començar, et diré... (=de moment et diré...)
 Amb “sempre”:
Trencaren el compromís per sempre
 Quan significa “en opinió de”, “si depén de”:
Per mi, ves-te'n
 Incorrecte *PER + parts del dia cal emprar de / a
De matí sóc més activa i a la nit, menys (*pel matí...)

23. Preposició SENSE
NOMÉS és un adverbi i no té valor temporal. És
correcte si significa solament.
– Així que/Quan/De segui que/Tan bon punt
arribàrem, comença la funció. (*només
arribàrem...)
SENSE pot anar sola si el terme que regeix se
sobreentén:
– Aniran amb tu o sense (tu)
 SENS en expressions com:
– sens dubte, sens falta, sens mesura, sens
nombre, sens perjudici, sens fi

24. Preposicions SOTA i DAVALL
 SOTA o DAVALL
– En sentit físic, són sinònimes: Va trobar la
moneda sota/davall la taula
– En sentit figurat sols es pot emprar SOTA: Estan
sota la tutela de Conselleria
 Atenció no s'han de confondre amb BAIX (adj. contrari de
“alt” o adv.)
– El xic no és baix sinó alt (adj.)
– El professor puntua baix (adv.)
– Estan esperant baix (adv.)

25. Locucions preposicionals
 A CAUSA DE amb calor causal i no *degut a (sols és
correcte com a participi o adjectiu)
– Va tornar a causa de la pluja
– Això és degut al mal temps (participi veu passiva)
– Cal tindre el respecte degut a les dones (adj.)
 ARRAN DE i no *arrel de
– El xic no vingué arran d'aquells fets
 A MITJAN = A MITJANS DE (algunes
gramàtiques consideren incorrecta la segona opció)
– Va nàixer a mitjan agost = a mitjans d'agost
 QUANT A, PEL QUE FA A, TOCANT A,
RESPECTE A, REFERENT A i no *en quant a
– Quant a això que hem dit, n'estic d'acord.

26. Locucions preposicionals
 AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES
DE no són sinònimes
– Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→
amb la intenció de.
– En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→
compte
– Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→
d'un lloc
 ENFRONT DE, DAVANT DE *front a és una
locució incorrecta que s’ha de substituir segons el sentit i el
context.
– La ciutadania reaccionà davant de la injustícia.
– Sempre seien una enfront de l'altra.

27. Locucions preposicionals
 AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES
DE no són sinònimes
– Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→
amb la intenció de.
– En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→
compte
– Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→
d'un lloc
 A NIVELL DE = «grau d'elevació» (sentit físic)
– El poble està a nivell de la mar
– Estudia per arribar al nivell que li exigeixen
PERÒ, en altres sentits:
– Aplicarem aquestes mesures en l'àmbit educatiu
– Destaca en el terreny artístic
– Té renom en el camp del feminisme
– És un canvi important en medis escolars

28. Observacions
 Contracció A, DE i PER + article masculí:
Ve del metge, ahir passà el dia a l'hospital
 No és recomanable combinar dues prep.
febles ni intercalar incisos entre la prep. i el
2n terme
Va per pa millor que Va a per pa
Es preocupava per tothom, segons diuen millor
que Es preocupava per, segons diuen, tothom
 S'accepta “de per riure” (=no de veritat)
Això és de per riure, oi?

29. Observacions: canvi i caiguda de
preposicions
 Davant d'infinitiu sols A o DE:→
L'incitaren a/de respondre
Pensa a/de viatjar l'estiu que ve
 Davant clàusula subordinada introduïda
per QUE desapareix la preposició:→
L'incitaren que responguera
També opcions com “el fet que...”, substituir la
clàusula per una or. d'inf.
 Algunes gramàtiques accepten “prou amb
+ inf.”
No hi ha prou amb dir-ho, cal demostrar-ho