1. Articles, demostratius i possessius
Llengua catalana ESO
lurdes.saavedra1@gmail.com
Els adverbis

2. Definició
 Dóna informació sobre les circumstàncies en què té lloc l’acció
 Paraula invariable (no es pot passar canviar de gènere ni de
nombre)
 Acompanya:
 Verb:Vindrà demà
 Adjectiu: molt simpàtica
 Un altre adverbi: més lluny
 Una frase sencera: Certament, aquesta solució és bona.
 Locució adverbial. Conjunt de paraules que actua com un
adverbi: a poc a poc, fil per randa...

3. Classes d’adverbis
Tipus Adverbis Locucions adverbials
Manera bé, millor, feliçment, difícilment a corre-cuita
Lloc aquí, darrere pertot arreu, a l'entorn
Temps ara, aleshores de seguida, l'endemà passat
Quantitat només, força una mica, no gaire
D'ordre primer, abans, després
De dubte potser
D'afirmació: sí, també, àdhuc, prou, fins; En efecte, sens dubte
De negació no, tampoc De cap manera

4. Adverbis acabats en -ment
 Provenen de la forma femenina d’un adjectiu:
forta fortament (de manera forta)
 Conserven l’accent gràfic de l’adjectiu que els origina:
fàcil fàcilment
pobra pobrament
 Dos adverbis acabats en –ment junts:
 Ho va solucionar ràpidament i fàcilment.
 Ho va solucionar ràpidament i fàcil.
 *Ho va solucionar ràpida i fàcilment. INCORRECTA

5. No podem confondre
 Adverbi: acompanya un
verb, un adjectiu, un altre
adverbi o tota una oració. És
invariable.
 Corria molt.
 Era molt alt.
 Vivia molt lluny.
 Per sort, ha arribat bé
 Determinant: acompanya
un nom. És variable.
 Té molt fred.
 Té molta gana.