Treball contrastiu català-espanyol sobre la morfologia verbal

1. Isabel Davia Isabel Lopez Ignacio Núñez

2. Morfologia verbal Lexema significat [ invariable (excepte irreg.)] Morfema per. mode, nombre i temps.[ variable ] Lexema + morfema = FORMA VERBAL exemples: cant + ar = Infinitiu cant+ a = Present Indicatiu 3a persona

3. Indica el verb, la conjugació a la qual pertany i el model de flexió que ha de seguir. Les funcions són: Hi ha infinitius que han arribat a la substantivació total ( el sopar, el saber, el deure ). Però quan l’infinitiu té valor verbal no ha de portar article. Ex. Sopar massa no és bo (i no * El sopar massa no és bo ). Morfologia verbal FUNCIONS EXEMPLES Subjecte de l’oració Córrer cansa molt. Verb (sols en perífrasis) Comença a ploure. He d’anar. Predicat nominal El seu interés és estudiar. Complement directe El xiquet volia jugar. Complement circumstancial Anirem a Xàtiva a visitar la ciutat.

4. Morfologia verbal Cal tindre en compte que: Els infinitius acabats en *-guer no són acceptables. Ex. Poder (i no * poguer ), voler (i no* volguer ) Es fan incorrectament els infinitius acabats en *- éixer per influència del castellà (terminació – ecer ). Ex. Florir (i no * floreixer ), Romandre (i no * permanéixer ). Però són correctes els infinitius: conéixer, créixer, meréixer, paréixer, etc . A vegades es conjuguen incorrectament verbs de la 2a conjugació com si foren de la 3a i la 1a. Ex. Batre (* batir ), cloure (* concluir ), fondre (* fundir o * fondir ), reflectir (* reflexar ), trair (* traicionar ). És incorrecte l’ús al començament de les frases, amb valor de recapitulació. Ex. Cal remarcar, finalment, les propietats. (*Remarcar, finalment, les propietats). És incorrecte l’ús amb valor d’imperatiu. Ex. Tanqueu la porta . (* Tancar la porta ). Però es pot utilitzar amb valor d’imperatiu en certes expressions, precedit de la preposició a . Ex. A callar, he dit! Xiquets, a dormir!

5. Fa referència a situacions que duren en el temps o que es repeteixen de manera habitual. Funciona generalment com un adverbi de manera. Ex. Va vindre caminant a poc a poc. Els morfemes són: Com en els infinitius, cal recordar que els gerundis acabats en *-guent i en *-quent no són normatius. Ex. Dient (i no *diguent), apareixent (i no *apareguent), bevent (i no *beguent), vivint (i no *visquent), escrivint (i no *escriguent). Morfologia verbal CONJUGACIONS MORFEMES 1a Conjugació -ant 2a Conjugació -ent 3a Conjugació -int

6. Morfologia verbal Dificultats i vacil·lacions en el gerundi: Són correctes: El gerundi adverbial: Va entrar tremolant a la consulta del metge. El gerundi d’anterioritat o simultaneïtat: Caminant per la plaça s’ha trobat una moneda. Són incorrectes: El gerundi de posteritat: el gerundi no ha d’expressar una acció posterior al verb principal: He calculat el cost i l’he trobat excessiu (i no * He calculat el cost, trobant-lo excessiu ). El gerundi copulatiu: no ha de servir per a unir dues frases que expressen accions paral·leles o independents. Ex. Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, i és la base de l’economia . (i no * Ací la taronja s’ha cultivat de sempre, sent la base de l’economia ). El gerundi especificatiu: els que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són incorrectes. Ex. S’ha publicat una llei que regula el procediment que cal seguir en cada cas . (i no * S’ha publicat una llei regulant el procediment que cal seguir en cada cas ) Consell: Una manera pràctica de comprovar si el gerundi és correcte, és anteposar el gerundi o la frase de gerundi al verb principal: si l’oració continua tenint sentit és que està ben construïda. Ex. Ha après l’ofici treballant = Treballant ha après l’ofici.

7. Forma perfectiva que té un caràcter molt pròxim a l’adjectiu i fa referència a situacions anteriors i acabades respecte al moment de referència. Molts adjectius són antics participis. Ex. Un home cansat, una experiència sabuda. S’utilitza: Com a adjectiu: Les obres fetes a l’escola han tingut un cost elevat . Com a aposició: La protesta, dirigida pel sindicat, va acabar bé. Formant part dels temps compostos: he fet, havia dit, haurà acabat . Les formes regulars: Morfologia verbal CONJ. SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ 1a -at Cantat -ada Cantada -ats Cantats -ades Cantades 2a -ut Temut -uda Temuda -uts Temuts -udes Temudes 3a -it Sentit -ida Sentida -its Sentits -ides sentides

8. Acabats en – ut (femení – da ) amb irregularitats en el lexema: Acabats en –rt (femení –rta): Morfologia verbal aparéixer aparegut córrer, incórrer corregut, incorregut créixer, meréixer, nàixer crescut, merescut, nascut pertànyer pertangut o pertanyut plaure plagut ser sigut o estat seure, asseure’s segut, assegut vendre venut viure viscut Cobrir, obrir Cobert, obert Complir, omplir, oferir Complit o complert, omplit o omplert, oferit o ofert Morir Mort o matat

9. Acabats en –t (femení –ta, -da): Acabats en –s (femení –sa): Morfologia verbal moldre, resoldre mòlt, resolt fer fet respondre respost traure tret escriure escrit riure, veure rigut o rist, vist coure cuit, cogut dur dut dir dit tòrcer tort o torçut estrényer estret Admetre, emetre, trametre Admés, emés, tramés Atendre, ofendre Atés, ofés Prendre Pres Cloure, incloure, concloure Clos, inclòs, conclòs Fondre, confondre, difondre Fons, confós, difós Romandre Romàs Imprimir imprés

10. LES TRES CONJUGACIONS Primera: ar ball-ar Segona: er tèm-er re bat-re r du-r, di-r, fe-r Tercera: ir dorm-ir ( pura ) serv-ir ( incoativa ) Morfologia verbal

11. VERBS INCOATIUS En la 1a, 2a, 3a i 6a persona del present de l’indicatiu i del subjuntiu i en les formes de l’imperatiu apareix un increment en el morfema: -isc- o – isqu i -ix- o – eix Exemples: servir, partir, produir, etc. VERBS PURS No es produeix cap increment en el morfema. Exemples: bullir, collir, cosir, dormir, sentir, fugir, obrir, morir, omplir, tossir, etc. Morfologia verbal

12. Són els verbs que afigen un so velar o reemplacen l’última o les dues últimes lletres del lexema per la grafia corresponent al so velar [ c, g ] exemples: moldre/mol c , dir/di c TEMPS VERBAL ALS QUE AFECTA: PRESENT D’INDICATIU (1a pers. sing.) PASSAT SIMPLE PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERFECT DE SUBJUNTIU IMPERATIU (algunes pers.) PARTICIPI (alguns verbs) De forma general podem dir que si la primera persona del present de l’indicatiu acaba en consonant velar, també velaritzarà en la resta de temps descrits. Morfologia verbal

13. Morfologia verbal 1a CONJ 2a CONJ 3a CONJ cantar perdre/témer dormir servir Indicatiu Present -e (o), -es, -a, -em, -eu, -en -Ø, -s, -Ø, -em, -eu, -en -Ø, -s, -Ø, -im, -iu, -en -isc, -ixes (-eixes), -ix (-eix), -im, iu, -ixen (-eixen) Imperfet -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien Passat simple -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -éren Í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Futur -aré, -aràs, -arà, -arem, -areu, aran -(e)ré, -(e)rás, -(e)rà, -(e)rem, -(e)reu, -(e)ran -iré, -iràs, -irà, -irem, -ireu, iran Condicional -aria, -aries, -aria, -aríem, -aríeu, -arien -(e)ria, -(e)ries, -(e)ria, -(e)ríem, -(e)ríeu, -(e)rien -iria, -iries,-iria, -iríem, -iríeu, irien Subjuntiu Present -e, -es, -e, -em, -eu, -en -a, -es, -a, -em, -eu, -en -a, -es, -a, -im, -iu, -en -isca, -isques, -isca, -im, -iu, -isquen Imperfet -ara, -ares, -ara, àrem, -àreu, -aren -era, -eres, -era, -érem, -éreu, eren -ira, -ires, -ira, -írem, -íreu, -iren Imperatiu Present -, -a, -e, -em, -eu, -en -, -Ø, -a, -em, -eu, -en -, -Ø, -a, im, -iu, -en -, -ix, -isca, -im, -iu, -isquen

14. Morfologia verbal Explica una informació real que es pot referir al moment de l’acte de parla, al temps passat amb valor atemporal , a fets històrics o al futur, per a designar fets previsibles . Ex. Miquel estudia; L’aigua bull a 100ºC; Sempre isc de classe a les 7; Jaume I entra a València el 1238; Demà tinc cita amb el metge. Cal tindre en compte que: Com la major part dels verbs de la 3a conjugació són incoatius , sol haver-hi tendència a conjugar com a incoatius (increment – ix/-eix ), però alguns pertanyen a la forma pura: jo sent, tu sents (i no * jo sentisc, *tu sentixes ). Els verbs de la 2a conjugació, el lexema dels quals acaba en – x, -c, -s o – g , acaben la segona persona del singular en – es : Ex. mereixes, coneixes, vences, etc . La desinència general de la 1a pers. sing . en valencià és -e , però en valencià septentrional , català oriental i occidental fan la desinència – o . Ex. Jo canto . A les Illes Balears i l’Alguer com la forma clàssica no té desinència . Ex. Jo cant .

15. Verbs velaritzats: Terminació –ndre, -ldre Atendre (aten c , atens, atén, etc.) Prendre (pren c , prens, pren, etc.) Moldre (mol c , mols mol, etc.) Terminació –ure Beure (be c , beus, beu, etc.) Creure (cre c , creus, creu, etc.) Escriure (escri c , escrius, escriu, etc.) Terminació –er, éixer Conèixer (cone c , coneixes, coneix, etc.) Córrer (córre c , corres, corre, etc.) Créixer (cres c , creixes, creix, etc.) Morfologia verbal

16. Verbs palatalitzats: Anar (va ig , vas, va, etc.) Veure (ve ig , veus, veu, etc.) Altres verbs irregulars: Cabre (ca p , ca p s, ca p , etc.) Dir (dic, dius, diu, etc.) Dur (duc, dus, du, etc.) Eixir (isc, ixes, ix, etc.) Obrir (òbric, obris, obri, etc.) Poder (puc, pots, pot, etc.) Saber (sé, saps, sap, etc.) Tindre (tinc, tens, té, etc.) Vindre (vinc, véns, ve, etc.) ... Morfologia verbal

17. Morfologia verbal Té un caràcter d’irregularitat , amb el qual expressem desig , probabilitat , etc. En general, les formes del subjuntiu en necessiten d’una altra en indicatiu com a referent . Ex. No crec que bega més. El valencià fa un ús més restrictiu del subjuntiu que el castellà. Així, es pot usar el futur on, en castellà, s’usa sempre el present del subjuntiu. Ex. Quan vindràs ja en parlarem. Cal tindre en compte que: Als verbs velaritzats en què la 1a pers. sing . del present d’indicatiu té una –c o –sc final, els correspon els grups g/gu ; q/qu en el present de subjuntiu. Ex. bec: bega, begues, bega, etc; nasc: nasca, nasques, nasca, nasquem, etc. En valencià, per a les prohibicions de caràcter general , cal usar el subjuntiu : No fumeu, No mengeu; tindre en compte, ja que e n castellà se sol usar l’infinitiu ( No fumar, No comer );

18. Verbs velaritzats: Terminació –ndre, -ldre Atendre (atenga, atengues, atenga, etc.) Prendre (prenga, prengues, prenga, etc.) Moldre (molga, molgues molga, etc.) Terminació –ure Beure (bega, begues, bega, etc.) Creure (crega, cregues, crega, etc.) Viure (visca, visques, visca, etc.) Terminació –er, éixer Conèixer (conega, conegues, conega, etc.) Córrer (córrega, córregues, córrega, etc.) Créixer (cresca, cresques, cresca, etc.) Morfologia verbal

19. Verbs palatalitzats: Anar (vaja, vages, vaja, etc.) Veure (veja, veges, veja, etc.) Altres verbs irregulars: Cabre (càpia, càpies, càpia, etc.) Dir (diga, digues, diga, etc.) Dur (duga, dugues, duga, etc.) Eixir (isca, ixques, ixca, etc.) Obrir (òbriga, òbrigues, òbriga, etc.) Poder (puga, pugues, puga, puguem, pugueu , etc.) Saber (sàpia, sàpies, sàpia, etc.) Tindre (tinga, tingues, tinga, etc.) Vindre (vinga, vingues, vinga, etc.) ... Morfologia verbal

20. En molts verbs de la 2a conjugació i dels verbs irregulars es produïxen vacil·lacions en les formes del plural. Morfologia verbal PRESENT D’INDICATIU IMPERATIU PRESENT DE SUBJUNTIU prenc prens pren prenem preneu prenen - pren prenga prenguem preneu (no prengau) Prenguen prenga prengues prenga prenguem prengueu prenguen

21. Cal tindre en compte que: Morfologia verbal ORACIONS AFIRMATIVES: IMPERATIU ORACIONS NEGATIVES : PRESENT DE SUBJUNTIU . " Beveu aigua de la font". "No begueu aigua de la font". En els verbs velars, LA 5a PERSONA NO PRESENTA CONSONANT VELAR (no més en pocs casos, quan la 2a pers. té la consonant velar, la 5a pers. també la té. Exemple: estigues , estiga, estiguem, estigueu , estiguen. Les formes acabades en –am (1a pers. del plural) i en –au (2a pers. del plural) NO SÓN NORMATIVES ni en imperatiu ni en subjuntiu : confoneu ( i no confongau ); confonguem (i no confongam )

22. Cal tindre en compte que: Morfologia verbal La forma té (sinònima de tin ) únicament s’usa sense pronoms febles , en els casos en què oferim alguna cosa a algú: Ex. Té el llibre que m’havies demanat . La forma vejam (verb veure ) s’utilitza en les expressions de dubte , curiositat o temor . La forma dis (verb dir) s’utilitza en contextos pronominals : Ex. Dis-li que isca!

23. Verbs velaritzats: Terminació –ndre, -ldre Atendre (atén, atenga, atenguem, ateneu, atenguen.) Prendre (pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen.) Moldre (mol, molga, molguem, moleu, molguen.) Terminació –ure Beure (beu, bega, beguem, beveu, beguen.) Creure (creu, crega, creguem, creieu (creeu), creguen.) Viure (viu, visca, visquem, viviu, visquen.) Terminació –er, éixer Conèixer (coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen.) Córrer (corre, córrega, correguem, correu, córreguen.) Créixer (creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen.) Morfologia verbal

24. Verbs palatalitzats: Anar (ves, vaja, anem, aneu, vagen.) Veure (veges,veja, vegem, vegeu, vegen.) Altres verbs irregulars: Cabre (cap, càpia, capiem, capieu, capien o càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.) Dir (digues (dis-me...), diga, diguem, digueu, diguen.) Dur (dus (duus), duga, dugem, dueu, duguen.) Eixir (ix, isca, isquem o eixim, eixiu, isquen.) Obrir (obri, òbriga, obrim, obriu, òbriguen.) Poder (pugues, puga, puguem, pugueu, puguen.) Saber (sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sapien o sàpigues, etc.) Tindre (tin o té o tingues, tinga,tinguem, teniu o tingueu, tinguen.) Vindre (vine, vinga,vinguem, veniu, vinguen.) Morfologia verbal

25. El passat imperfet d’indicatiu reforça l’aspecte duratiu i indeterminat. No sabem quan s’acaba l’acció . Ex. Abans treballava de matí i ara treballa de vesprada. Cal tindre en compte que: El morfema dels verbs de la 1a conjugació s’escriu amb “ v ”: cantà v em, ballà v eu, a diferència del castellà: “cantà b amos” “bailá b ais”. En els verbs de la 3a conjugació que presenten vocal a, e, o, u davant del morfema ( agrair, obeir, desoir, conduir , etc.) es posa dièresi en la i en les persones 1a, 2a, 3a del singular i 3a del plural ( condu ï a, obe ï es, deso ï a, condu ï en ); en canvi, es posa accent en la i en la 1a i 2a persones del plural ( agra í em, obe í em; deso í eu, condu í eu ). Morfologia verbal

26. Acabats en –ndre i –ldre la d desapareix: Resoldre (resolia, resolies, resolia, resolíem, etc.) Acabats en –ure perden la u o la transformen: Amb dièresi o accent per a indicar que no hi ha diftong: Cloure (cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen) Coure (coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen) La i del fonema esdevé consonàntica: Veure (veia, veies, veia, véiem, véieu, veien) Caure (queia, queies, queia, quéiem, quéieu, quéieu) La u es transforma en v : Moure (movia, movies, movia, movíem, etc.) Morfologia verbal

27. Altres canvien la vocal del lexema: Riure (reia, reies, reia, réiem, réieu, reien) Traure (treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien) Altres irregulars: Dir (deia, deies, deia, déiem, déieu, deien) Dur (duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien) Fer (feia, feies, feia, féiem, féieu, feien) Ser (era, eres, era, érem, éreu, eren) Morfologia verbal

28. Expressen accions acabades de manera absoluta. L’acció realitzada en el passat s’ha acabat i el termini de temps en què va passar ja ha finalitzat en el moment en què ho diem. Ex. Anit vaig sopar massa . Cal tindre en compte que: El passat perifràstic, es forma amb un verb auxiliar més infinitiu del verb que es conjuga (vaig anar, vam vindre, etc.). El passat simple –que és la forma més clàssica- té un ús geogràficament més restringit, sobretot en primera persona. (aní, cantí, vinguí, etc.) No s’ha de confondre el passat perifràstic amb la perífrasi, d’ús freqüent en castellà “ir a+ infinitiu”. La manera d’expressar en català el futur pròxim del castellà és el futur simple. Ex. Acabaré de llegir demà i no Vaig a acabar de llegir el llibre demà . Morfologia verbal

29. Morfologia verbal Verbs velaritzats: Verbs amb velar sonora ( gu ) Terminació –ndre, -ldre Resoldre (resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, etc.) Prendre (prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, etc.) Terminació –ure Beure (beguí, begueres, begué, beguérem, etc.) Creure (creguí, cregueres, cregué, creguérem, etc.) Terminació –er, éixer Conèixer (coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, etc.) Córrer (correguí, corregueres, corregué, correguérem, etc.)

30. Morfologia verbal Verbs velaritzats: Verbs amb velar sorda( qu ) Viure (visquí, visqueres, visqué, visquérem, etc.) Créixer (cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, etc.) Eixir (isquí, isqueres, isqué, isquérem, etc.) Nàixer (nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, etc.) Meréixer (meresquí, meresqueres, meresqué, etc.) Altres verbs irregulars Ser (fon o fui), fores, fou, fórem, fóreu, foren) Fer (fiu, feres, féu, férem, féreu, feren) Veure (viu, veres o veieres, véu o veié, vérem o veiérem, véreu o veiéreu, veren o veieren)

31. S’utilitza per a referir-se a accions que encara no han ocorregut (posterioritat a l’acte de parla). En indicatiu es presenten dos temps: Futur simple (cantaré, cantaràs, cantarà, etc.) Futur perfet (hauré cantat, hauràs temut, haurà ballat, etc.) Cal tindre en compte que: Per a expressar obligació, s’ha d’usar la perífrasi d’obligació i no el futur. Ex. L’examen s’ha de fer amb bolígraf (i no * L’examen es farà amb bolígraf ) Per a expressar probabilitat en el present, en els registres formals, convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del futur (dels verbs ser, estar i tindre). Ex. Deuen ser les quatre (preferible a Seran les quatre ). Morfologia verbal

32. Són poques les irregularitats que presenta el futur. Les més usuals són: Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en –er de la 2a conjugació: POD E R: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran VOL E R: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran SAB E R: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran Altres canvis: ANAR: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran FER: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran HAVER: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran Morfologia verbal

33. Indica posterioritat en el passat. Presenta dos temps en indicatiu: Simple (aniria, hauries, podríem, cosiríeu, vindrien) C.perfet (hauria anat, hauries vingut, hauria importat, etc) S’utilitza el condicional: En fets futurs en relació al passat que pren com a referència: Em va dir ahir que vindria demà. Per a expressar desig: Em vindria bé un café amb llet. M’agradaria anar . En les fórmules de cortesia: Podria dir-me el preu de la caixa? Per a fer recomanacions o donar consells: Hauries d’anar a cal metge . En un dels dos termes d’una oració condicional (l’altre verb va en imperfet de subjuntiu): Aniria a passejar si tinguera més temps lliure . Morfologia verbal

34. Morfologia verbal Cal tindre en compte que: Per a expressar probabilitat, en els registres formals, convé usar la perífrasi de probabilitat en lloc del condicional (del verb ser). Ex. Devien ser les nou quan vingué (Preferible a: Serien les nou quan vingué ). El condicional s’utilitza en l’oració principal quan esta du una oració subordinada condicional amb el plusquamperfet de subjuntiu. Ex. Ho hauria fet, si haguera pogut o Si haguera pogut ho hauria fet . Però el verb auxiliar haver del condicional pot també adoptar les formes del plusquamperfet de subjuntiu (encara que és preferible l’ús de les formes anteriors) Ex. Ho haguera fet, si haguera pogut o Si haguera pogut, ho haguera fet .

35. Tal com en el futur, són poques les irregularitats que presenta el condicional. Les més usuals són: Desaparició de la e del morfema verbal de certs verbs acabats en –er de la 2a conjugació: POD E R: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien VOL E R: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien SAB E R: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien Altres canvis: ANAR: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien FER: faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien HAVER: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien Morfologia verbal

37. 1. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase. El metge li ha dit que_________ massa l’ha perjudicat la salut. fumar el fumar fumat 2. Has estés la roba? Sí, ja l’________ a la terrassa. he estés he estenguda he estesa S’ha aprovat un decret__________ la jubilació dels funcionaris. regulant que regula regulada

38. 2 . Completeu les frases següents amb la forma del participi del verb que hi ha entre parèntesis. L’assumpte encara no s’havia_________ ( DEBATRE ) No li han __________( PERMETRE ) l’entrada al país. Ja han __________( CONCLOURE ) les jornades sobre tabaquisme. Els professors han _________ ( TRADUIR ) el llibre al francés. 3. Completeu les frases següents amb una forma del gerundi o bé amb qualsevol altra forma, acompanyada de les partícules coordinades que calga. La vaig trobar____________( REMOURE ) tot l’armari. Van entrar al banc,__________________ ( DESCONNECTAR ) l’alarma. Es produí un gran aiguat, _______________( INUNDAR ) cases i sembrats. Ahir vaig veure la teua germana____________ ( ANAR ) cap a casa.

39. 4. Elegiu la opció més adequada per a completar cada frase. Tots nosaltres_______ en la força dels treballadors. creuem creguem creiem 2. No________ bé el cos, per això no pot fer l’exercici. tors torç tòrc Hui no__________ la lliçó, demà estudiaré més. sap se sé

40. 5 . Esmeneu, quan calga, les incorreccions de les frases següents. Açò és un atracament: traieu la cartera Està-te tranquil·la que ara ve el metge. Té el regal que m’havies encomanat. No cregam tot el que ens diuen. No estigau parats! Tingueu el caramel! I ara calleu, per favor. 6. Esmeneu les incorreccions de les frases següents, quan calga. Tot es resolvia bé si pujaveu a les barques. En un moment vaig a tallar-me els cabells. Duíeu massa roba quan feïa tanta calor. L’altre dia vau entrar en el cine sense pagar. Demà vaig a anar a casa d’un amic. Despús-ahir van atracar un banc del meu barri.

41. 7. Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

42. 8 . Completeu les frases següents amb les formes del condicional, futur o imperfet d’indicatiu. Vosaltres_________ ( ANAR ) al cine si vos agradara més. Jo no ____________( PROMETRE ) res si no estiguera segur de poder fer-ho. Vosaltres__________( HAVER ) vingut si ho haguéreu sabut? Hi____________ ( NÀIXER ) més brots si abonares el terreny adequadament. Nosaltres____________( BATRE ) el blat si no plou. Tu__________________ ( SABER ) més si t’ho proposes. Ens diguéreu que no ______________( TRANSIGIR ) i ja veieu què heu fet. Si vosaltres no____________ ( FUMAR ) tant, no_________ ( TOSSIR ). Que ella_____________( VEURE ) aquell jersei, no volia dir que el ___________ ( VOLER ) comprar.