Curts d'actualització d'avaluadors e2cat

1. Actualització avaluadors
e2cat
Curs actualització 2015
CAR, 7 de maig

2. OBJECTIUS
- Informar sobre la situació actual del certificat e2cat i les perspectives de futur
- Formar un equip expert d’avaluadors e2cat
- Presentar l’itinerari formatiu dels avaluadors e2cat
- Difondre les eines per fer avaluacions e2cat i les seves actualitzacions
- Compartir experiències en l’àmbit de l’avaluació e2cat
- Impulsar la certificació e2cat en els centres educatius
- Actualitzar la formació dels avaluadors e2cat
PROGRAMA:
15.00h El certificat e2cat. Situació actual i perspectives de futur.
16.00h Eines per fer una avaluació e2cat.
• Actualització de la documentació
• Noves eines: checklist de contrast
17.00h Pausa cafè
17.30h El rol de l’avaluador e2cat.
• El reconeixement de l’avaluador: itinerari formatiu i d’experiència
18.30h Intercanvi d’experiències: avaluadors experts
• L’informe tècnic
• La visita de contrast
19.30h Tancament de la trobada

3. Per poder millorar, les
organitzacions han de
saber on estan i on
volen anar, per això cal
fer una autoavaluació
1 Situació actual i perspectives de futur

4. La memòria e2cat d’un
centre educatiu és la
plasmació en un
document consensuat
l’estat de la qüestió
1 Situació actual i perspectives de futur

5. Què és això de la excel·lència
en la gestió? Què implica?
Estem disposats a fer aquest
camí?
Podem fer-ho?
Sabem fer-ho?
Volem fer-ho?

6. EFQM / e2cat
ISO 9001
GESTIÓ BÀSICA
DEL
CENTRE
sistemes de gestió
1 Situació actual i perspectives de futur

7. 1 Situació actual i perspectives de futur

8. 1
4
3
2
5
5 motius per utilitzar e2cat?
1 Situació actual i perspectives de futur

9. Què acredita el certificat e2cat
1 Situació actual i perspectives de futur
% d’acompliment
del model
Transparència
i retiment de
comptes
El passat, present i
futur
Qualitat,
innovació i
passió per fer
un servei
educatiu
excel·lent

10. Què diu la normativa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
1 Situació actual i perspectives de futur
Les modalitats d'avaluació que ha determinat el Departament d'Ensenyament són:
 Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.
 Les avaluacions diagnòstiques de les competències bàsiques assolides pels
alumnes, que correspon desenvolupar al Consell Superior d'Avaluació.
 Les avaluacions de centres i de serveis educatius, que correspon efectuar a la
Inspecció d'Educació.
 Les avaluacions de l'exercici docent i de la funció directiva, que es desenvolupa per
part de la Inspecció amb la col·laboració dels directius dels centres.
 L'autoavaluació que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts
amb fons públics per tal de deduir-ne les actuacions de millora a implementar.

11. Què diu Europa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
1 Situació actual i perspectives de futur
Self-assessment
There are two main approaches to self-assessment. In several countries there is no
obligation for VET providers to make use of self-assessment or to have an internal
quality assurance (QA) system; as accreditation usually demands internal quality
assurance, this is the case only in countries without an accreditation system. In such
countries self-assessment is purely voluntary but there are others without an officially
recognised accreditation system where VET providers must have self-assessment. In
contrast, there are several European countries, such as Denmark, Finland, the
Netherlands, Sweden and the UK, where it is stipulated by law that VET providers
must have an internal system for quality assurance, and this sometimes is
understood as self-assessment or – with the same
meaning – self-evaluation.
Self-assessment is both the starting point for better quality and, through continuous
application, one of the most effective methodological tools for improvement.
Accreditation and quality assurance in vocational education and training: Selected European approaches. CEDEFOP 2009.
Assuring Quality: Policies and Approaches to School Evaluation in Europe. Eurydice Report . 2015.

12. Què diu Europa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
1 Situació actual i perspectives de futur

13. Quins models d’èxit existeixen?
1 Situació actual i perspectives de futur
- Els mateixos documents I guies de l'avaluació externa
- Matrius d’indicadors de referència
- Guies pròpies
- Models de referència com ISO, EFQM, CAF o derivats d’aquests

14. Resultats
Repte
Reconeixement
Recompensa
Responsabilitat
Què aporta al centre el diploma
e2Cat?
1 Situació actual i perspectives de futur

15. Esquema reconeixement e2cat
200 + 300 +
Compromís amb l’excel·lència
Requisits
Excel·lència en la gestió
Requisits
Autoavaluació i memòria especial fins a
299 i pla de millores
Autoavaluació de 300 a 399, memòria
estàndard i matriu de puntuació e2cat
300, 325, 350, 375200, 225, 250, 275

16. Esquema reconeixement e2cat
400 + 500 +
Excel·lència en la gestió
Requisits
Excel·lència en la gestió
Requisits
Autoavaluació de 400 a 499, memòria
estàndard o memòria conceptual, i matriu
de puntuació e2cat
Autoavaluació de 500 o més, memòria
conceptual i matriu de puntuació e2cat
400, 425, 450, 475 500, 525, 550, 575

17. Com estem avui: el
PQiMC
1 Situació actual i perspectives de futur

18. el PQiMC
1 EFQM*
0 e2cat + 400
3 e2cat + 350
12 e2cat + 300
102 ISO 9001
150** centres
1 Situació actual i perspectives de futur
2
ISO
14001

19. Amb què i qui comptem?
Model
2015
Models memòries
Guia
autoavaluació
Matriu càlcul
eixos
Quadern
avaluador
Checklist
QualiCat
Centres e2cat
PQiMC
Experiència
Formadors i
avaluadors
Socis,
col·laboradors i
aliances
A+ i TÜV
1 Situació actual i perspectives de futur

20. Què creiem que
passarà respecte del
model e2cat i
l'autoavaluació?
1 Situació actual i perspectives de futur

21. Què necessitem per
estendre el model?
eines senzilles i
eficients

22. Què volem aconseguir al PQiMC?

23. debat,
opinions,
idees,
nous
enfocaments,
punts forts,
punts febles ...
1 Situació actual i perspectives de futur
17

24. Eines per fer l’autoavaluació i el
contrast e2cat
2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
Com la resta de documents i eines
s’ha actualitzat a 2015.
Els canvis han servit per actualitzar
els exemples per aplicar e2cat en
cadascú dels eixos i subeixos.
Dues són les estratègies de més
èxit:
- L’equip directiu ampliat avalua
tot el centre
- L’equip directiu crea equips per
a cadascun del subeixos amb
els responsables i interessats

25. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
Tenim tres documents per fer la
memòria, una de molt senzilla per
evidenciar el compromís. En el
segon model cal descriure tot el
REDAR. En el tercer model
dissenyat per a centres que
mantenen la ISO 9001, han fet,
almenys, una primera avaluació
e2cat i l’últim contrast es demana
per a +400, poden completar una
memòria conceptual. Aquesta
inclou explicar els nous
enfocaments i resultats, identificar
PF i pf. Cal afegir documentació
complementària.
En la memòria s’ha canviat l’ordre
de redacció per fer-la més senzilla.

26. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
LA RESTA DE DOCUMENTS

27. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
Puntuació de la memòria amb un checklist, un senzill REDAR, i la
posta en comú dels avaluadors e2cat

28. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
EXERCICI
 Avaluar la memòria: punt 5.4 Acció
tutorial i orientació
 Puntuar buscant el REDAR
 Puntuar amb el checklist
 Identificar Punts Forts, punts febles i
punts per a la visita
 Posta en comú dels resultats
 Valoració de les eines i propostes de
millora

29. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
5.4 Acció tutorial i orientació
5.4.1 Enfocament Tothom coincideix que l’acció tutorial és una
apartat important en el funcionament d’un centre educatiu.
Qualsevol professor pot ser tutor i per aquest motiu cal dotar-lo de
les eines, l’acompanyament i el suport perquè pugui realitzar la
seva feina de la millor manera possible. Per això la tutoria no l’hem
de limitar a l’etapa obligatòria, sinó que també ha d’estar present a
la postobligatòria. Com en l’avaluació, la implicació de l’alumnat
serà fonamental. La possibilitat d’ajudar-se entre ells, la tutoria
entre iguals serà una oportunitat de creixement tant per tutorands
com per tutorats. El tutor serà el referent quotidià del centre pels
pares. Aquesta relació podrà ser a distància aprofitant les noves
tecnologies i haurà d’incloure una entrevista presencial anual com
a mínim. Aquesta relació la complementaran les reunions grupals
per tractar temes específics.
5.4.2 Desplegament La inversió d’hores de diversitat per crear
més grups ve motivada per la rati existent (per sobre de 30 a
l’ESO i per sobre de 35 a batxillerat) i pretén afavorir la
realització de les classes i les activitats i funcions dels tutors. Hi
ha una disminució d’entre un 20 o un 25% dels alumnes de cada
grup (uns 6 o 7 aproximadament). A més el centre té un
coordinador de tutors i nivell per a cada curs de l’ESO. És la
persona que lidera el grup de tutors i les reunions d’equip
docent, que planifica les sessions de tutoria i acompanya als
tutors nous o amb més problemes. Per afavoriraquesta relació
tutors i coordinador tenen una reunió setmanal d’una hora fixada
en el seu horari. La reunió permet revisar les sessions de tutoria
realitzades, planificar les següents i resoldre les petites
incidències que es produeixin i que ja no hagin d’arribar als
equips docents o a direcció. El Pla d’Acció Tutorial és el referent
per a les seves funcions i per a les sessions de tutoria grupal.
[...]
5.4.3 Avaluació i revisió
La decisió d’augmentar el nombre de coordinadors per
sobre de l’establert, i les reunions fixes en l’horari estan
molt ben valorades pel professorat. El que pateix més
canvis són les sessions de tutoria grupal que en funció
de la valoració feta o la seva actualitat poden ser
substituïdes per altres.
El Projecte Guia va néixer de la valoració dels mals
resultats que obtenien els alumnes al incorporar-se al
batxillerat. Resultats que milloraven en el temps en la
majoria dels casos. Es va pensar que les actuacions
fetes pel professorat no tenien la credibilitat suficient i es
va imposar aquesta tutoria entre igual per procurar una
major

30. 2 Eines per fer una autoavaluació e2cat
Exemple de comprovació del REDAR amb la matriu
18

32. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Tasques prèvies:
 Posta en comú avaluadors
 Planificació de la feina: Pla de contrast
18.30

33. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Tasques prèvies:
 Repartiment de rols: avaluador sènior / junior /
representant DdE.
 Revisar objectius contrast. Metodologia i temporització.
p.e. desdoblament d’eixos: (2) Recursos i (3) Persones. Alumnat i professorat. Visita...
 Lliurament del Pla d’avaluació. Esmenes. Interlocutor
centre. Tancament del pla del contrast.
 Llegir memòria i demanar informació complementària si
escau. Avaluar i puntuar.
 Posta en comú avaluadors. Comprovar consistència
amb la puntuació a la matriu del centre. Presa de
decisions si 50<>100.

34. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Visita centre:
 Puntualitat, presentacions i aspectes formals.
 Posta en situació i metodologia de treball per part de
l'avaluador sènior.
 Presentació dels eixos per part del responsables. Fer
les preguntes previstes i les que determini la situació.
 Assegurar que es fan totes les qüestions previstes i
aquelles que no apareixen a la memòria però que
determina el model e2cat.
 Assegurar que està determinat el REDAR en cada
enfocament.
 Assegurar l’alineament amb la missió, visió i valors.

35. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Visita centre:
 Demanar evidències o no?
 Deixar parlar molt a la direcció o no?
 Podem augmentar la puntuació de la matriu d'avaluació
del centre? I baixar-la? Quant?
 Cal ser empàtic amb les persones del centre sense
caure en la sobrevaloració o entusiasme.
 Actitud cordial i evitar discussions.
 Escoltar molt i parlar poc.
 Important: prendre notes d’aspectes
concrets per a l’informe.
 Agrair i felicitar

36. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Visita centre, entrevistes:
 Visita centre:
 Normalment no tenim molt temps, el consell és fer
sempre la visita, en cap caps ha d’endarrerir el Pla.
Una opció es realitzar-la desprès del lliurament del
preinforme.
 Entrevistes professorat.
 És un requisit. Es pot fer durant la visita. Millor fer
preguntes obertes, centrades en EiA. També és
important que estigui determinada la satisfacció dels
grups d’interès, la comunicació, la MiViVa i els
recursos.

37. 3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME
Visita centre, entrevistes:
 Entrevistes alumnat.
 És un requisit.
 Es pot fer durant la visita però millor una entrevista
amb un conjunt de 4 a 6 alumnes de diferents grups
i edats.
 Fer preguntes obertes, centrades en EiA. És
important saber el nivell de satisfacció envers el
servei, recursos, comunicació i grau de fidelització.
 Una vegada superades les barreres inicials
l’alumnat parla de manera fluida sobre el centre, cal
enfocar-se al que realment es vol conèixer.

38. Preinforme i informe:
 Al finalitzar la sessió de contrast cal elaborar i lliurar un preinforme,
aquest pot ser verbal a partir de les notes i posta en comú del grup
d’avaluadors
 El preinforme ha d’anunciar el contingut de l’informe final.
 Cal fer èmfasi en els punts forts.
 Sobre els punts febles només anunciar-los, desprès a l'informe
final han de quedar clarament identificats els què i per què. No cal
informar de com resoldre els problemes detectats, en tot cas es
poden fer suggeriments, sempre molt oberts i amb diferents
solucions, si escau.
 La finalització de la sessió s’ha de produir en acabar totes les
tasques i assegurant que el centre coneix les següents fases del
procés.
 Sempre s’ha de finalitzar agraint l’encàrrec, reconeixent l’esforç,
motivant la millora contínua i la innovació.
3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME

39. Informe final
 L’avaluador en cap recollirà les aportacions i puntuacions finals de
l’equip.
 Redactarà un informe que lliurarà a l’equip d’avaluadors per al seu
vist i plau i/o esmenes.
 Realitzaran, si escau, una reunió final (presencial o online) per
consensuar l’informe i puntuació.
 Cal ser rigorós en la puntuació i la relació amb les oportunitats de
millora detectades.
 La ponderació dels eixos no és la mateixa, per això és normal que
aparegui més informació sobre els eixos 1 i 5.
 Finalment es lliura l’informe a l'organització que va fer l’encàrrec, la
qual farà el lliurament al centre, els segells i les condicions d’ús de
la marca.
 Anualment es farà una reunió d’harmonització de criteris de
valoració i actualització de la formació i presentació d’eines de
contrast.
3 Avaluació in situ i informe tècnic
AVALUACIÓ IN SITU I INFORME

40. 4 El rol de l’avaluador e2cat
El reconeixement de l’avaluador
e2cat
 Formar part del club d’avaluadors
e2cat
 Formació contínua i aprenentatge
 Reconeixement
 Preus reduïts al centre del contrast
e2cat
 Codi deontològic
 Despesa de temps
 Assumpció de responsabilitats
 Complicacions en el lloc de treball
 Esforç continu de posta al dia en el
model i SGQ
 Percepció de poc reconeixement
del model i la feina realitzada
 Ser avaluador i formador e2cat
 Millora del currículum
 Accés a d’altres centres i entorns
 Treballar amb experts
 Participació en el desenvolupament
del model

 Possibilitat de risc i fracàs
 Conflictes en el lloc de treball
 Poc control en el manteniment del
model
 Risc de manca d’harmonització en
l’aplicació del model

41. Timeline
Itinerari formatiu
Cursavaluadorse2cat
Avaluadorjúnior
Reunióanual
d’harmonitzaciói
actualització
Avaluadorjúnior
Reunióanual
d’harmonitzaciói
actualització
Avaluadorsènior
Formadore2cat
4 El rol de l’avaluador e2cat

42. Codi deontològic de l’avaluador
e2cat
4 El rol de l’avaluador e2cat
Definició codi deontològic: és un document
que recull un conjunt, més o menys ampli,
de criteris recolzats en la deontologia, amb
normes i valors que formulen i assumeixen
qui duen a terme correctament una activitat
professional. Els codis deontològics
s'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de
la professió que regulen. Aquests codis cada
vegada són més freqüents en altres
activitats.
Deontologia o ètica del deure: és la branca
de l'ètica i el propòsit és establir els deures i
obligacions morals i ètiques que han
d'assumir els que exerceixen una
determinada professió

43. Codi deontològic de l’avaluador
e2cat: una proposta
4 El rol de l’avaluador e2cat

44. El Moodle e2cat: lliure
4 El rol de l’avaluador e2cat

45. El Moodle e2cat: lliure
4 El rol de l’avaluador e2cat

46. El Moodle e2cat: lliure
4 El rol de l’avaluador e2cat

47. El Moodle e2cat: lliure
4 El rol de l’avaluador e2cat

48. dubtes?

50. Moltes gràcies per la vostra atenció!
J. A. Andrés Villena
qualitat.educacio@gmail.com
fpqualitat@xtec.cat
jandres1@xtec.cat