SlideShare a Scribd company logo
ESO
 El marc normatiu pren l’«aprendre a
conèixer», «aprendre a fer»,
«aprendre a ser» i «aprendre a
conviure» com a fonaments de
l’educació.
 La mateixa normativa desenvolupa aquest
conceptes com a competències, entenent
aquestes com «la capacitat de respondre a
demandes i suposa una combinació
d'habilitats pràctiques, coneixements,
motivació, valors ètics, actituds,
emocions, i altres components socials i de
comportament que es mobilitzen
conjuntament per aconseguir una acció
eficaç"
 Dins les competències destaquen a la normativa les
competències clau.
 El professorat utilitzarà procediments d'avaluació
variats per avaluar els nivells d’assoliment de les
competències.
 Així mateix, s’incorporaran estratègies que permetin
la participació de l'alumnat en l'avaluació dels seus
èxits, com l'autoavaluació, l'avaluació entre iguals o la
coavaluació.
 Es tindrà com a objectiu dins la programació l’aprenentatge
reflexiu perquè els estudiants comprenguin el que
aprenen, sàpiguen per què ho aprenen i siguin
capaços d'usar l'après en diferents contextos dins i
fora de l'aula , amb l’objectiu d’obtenir aprenentatges més
transferibles i duradors.
 Les metodologies es recolzaran, quan calgui, en estructures
d'aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la
resolució conjunta de les tasques, els membres del grup
coneguin les estratègies utilitzades pels seus companys i
puguin aplicar-les a situacions similars.
ÀMBITS
◦ÀREES
Dimensions
Competències
Criteris d’avaluació
comparteixen competències bàsiques, continguts
i orientacions metodològiques.
 Àmbit lingüístic
◦ Llengua Catalana i Literatura
◦ Llengua Castellana i Literatura
◦ Aranès
◦ Llengües Estrangeres
◦ Llatí
 Àmbit matemàtic
◦ Matemàtiques
◦ Matemàtiques acadèmiques i aplicades
 Àmbit cientificotecnològic
◦ Ciències de la naturalesa:  Física i Química
◦ Ciències de la naturalesa:  Biologia i Geologia
◦ Ciències de la naturalesa:  Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
◦ Tecnologia
◦ Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica)
◦ Cultura Científica
◦ Fisica i Química i Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
◦ Biologia i Geologia i Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
◦ Tecnologia i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica)
 Àmbit de l’educació física
 Educació Física
 Àmbit social
◦ Ciències socials: Geografia i Història
◦ Cultura Clàssica
◦ Emprenedoria
◦ Economia
◦ Economia i Emprenedoria
 Àmbit artístic
◦ Música
◦ Educació Visual i Plàstica
◦ Arts Escèniques i Dansa
 Àmbit de cultura i valors 
◦ Cultura i Valors Ètics
◦ Filosofia
◦ Religió
 Àmbit digital
 Àmbit personal i social
Al Currículum (Àmbits / Àrees)
◦ Exemple de l’ Àmbit social
◦ http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/A
◦ Trobem:
 Les competències dels àmbits
 La gradació del nivell d’assoliment de la competència.
 (assoliment al llarg de tota l’etapa)
 Els continguts claus.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/curriculum/
 Annexos
◦ Continguts clau per competències
◦ Competències i nivells de gradació
◦ Portals de referència del Departament
Orientacions
METODOLÒGIQUES
PER A L’AVALUACIÓ
Alguns indicadors per a l’avaluació de la competència
Exemples d’activitats d’avaluació
A cada Competència trobem una explicació on trobem:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/curriculum/
Competències Bàsiques
Competències
Clau
Permeten l’assoliment de ...
a) Comunicació lingüística.
b) Competència matemàtica i
competències bàsiques en ciència i
tecnologia.
c) Competència digital.
d) Aprendre a aprendre.
e) Competències socials i cíviques.
f) Sentit d'iniciativa i esperit
emprenedor.
g) Consciència i expressions
culturals.
Permeten l’assoliment de ...
Continguts clau de les àrees
 Objectiu:
◦ L’assoliment dels continguts clau.
Afavoreix l’assoliment de les següents
competències clau : la comprensió, la reflexió i el
discerniment.
Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les
matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament dels continguts clau i
per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries.
Competència
transversal Àmbit digital.
Durant tot el procés d’aprenentatge
estarà present en major o menor mesura
la integració de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació que
permeten l'accés a recursos virtuals.
 Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries
i continguts clau.
Aquestes competències estan agrupades
en dimensions.
Gradació del nivell d’assoliment de la competència (3 nivells)
NIVELL 3
NIVELL 2
NIVELL 1
1-RÚBRIQUES
◦ http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/bancderubriques/index.html
 Pautes per a fer rúbriques
◦ http://odissea.xtec.cat/pluginfile.php/858611/mod_resource/content/1/Pautes
-per-fer-una-rbrica-amb-l-alumnat.pdf
 S’entén que aquesta metodologia ajuda l'alumnat a
organitzar el seu pensament afavorint-hi la reflexió, la
crítica, l'elaboració d'hipòtesis i la tasca investigadora a
través d'un procés en el qual cada un assumeix la
responsabilitat del seu aprenentatge.
2-COAVALUACIÓ i AUTOAVALUACIÓ
És competencial
aquesta unitat o
seqüència didàctica?
(orientacions)
 Full-indicadors-unitats-competencials.pdf
 Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb
preguntes o com a problemes a resoldre?
 Els continguts treballats es relacionen amb fets
reals o problemes quotidians? (contextualització)
 Es facilita la relació de coneixements de diferents
àrees o matèries?
 Es preveuen tasques que comporten l’ús
d’habilitats cognitives de complexitat variada?
• S’utilitzen recursos i materials diversos?
• Estimulen la curiositat i la creativitat en
l’alumnat?
• Connecten amb els seus interessos?
• Es fomenta l’autonomia?
• Es complementa el treball individual amb el
col·lectiu?
• Es respecten els diferents ritmes de treball de
l’alumnat?
Pautes per a la gestió
formativa d’una prova o
activitat d’avaluació.
L’objectiu d’aquestes pautes és ajudar als equips
docents a fer una gestió formativa de les activitats
d’avaluació, des del moment previ fins al moment
posterior.
Activitats d’aula per a preparar les activitats d’avaluació:
Utilitzar qüestionaris per recollir la percepció sobre els propis
coneixements.
Fer servir mapes mentals o conceptuals.
• Aquest tipus d’esquemes ajuden l’alumnat a desenvolupar una ment analítica i sintètica.
L’avaluació per a l’aprenentatge (o avaluació formativa) posa el focus en la
distància en què es troba l’aprenent, dins el seu procés d’aprenentatge, i el lloc
cap al qual hauria de tendir a arribar. És essencial que l’alumnat conegui el que
s’espera que aprengui i com serà avaluat.
 En acabar la tasca, recapitular per assegurar que les
idees nuclears s’han entès.
 Utilitzar les rúbriques per comunicar les expectatives de
qualitat al voltant d’una tasca.
És important que els criteris estiguin formulats d’una manera
entenedora per als estudiants de cara a que puguin avaluar-se ells
mateixos o bé avaluar els seus companys.
(si els alumnes han participat en la creació de la rúbrica, tindran
una representació més ajustada dels criteris de realització i de
qualitat de les tasques.)
 Avaluació formativa
◦ http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0088/d638bbf2-
06d3-4e12-85ab-1b63f057d629/Decaleg-AxA.pdf
-Compartir amb l’alumnat els objectius i els criteris
d’avaluació (de correcció, de valoració) amb
l’alumnat.
-Compartir amb l’alumnat els instruments (prova
escrita, oral, tipus de preguntes) i el tipus
d’avaluació/correcció (avaluació per part del
docent, coavaluació, autoavaluació, ...)
-Plantejar tasques o preguntes prou obertes que
permetin analitzar no només el resultat sinó també
el seu desenvolupament.
-Plantejar tasques o preguntes que permetin
diferents graus d’exigència segons les
característiques diferencials de l’alumne.
-Fer activitats prèvies a la d’avaluació que
serveixin d’exemple i fer-hi referència i recordar-
les abans de realitzar la prova.
-Prèviament a la prova, aprofitem per dedicar un
temps/sessió a recapitular i reforçar els
aprenentatges clau.
-Facilitar i promoure que l’alumne doni un cop
d'ull general a la prova per tal de distribuir-se el
temps i planificar l'ordre de les respostes.
-Donar instruccions clares sobre què es demana i
sobre els criteris i el valor qualificador que
correspon a cada apartat.
-Fer referència en el moment de presentar la
prova a les activitats d’exemplificació o modelatge
que s’hagin fet abans.
-Considerar si s’ha de deixar més temps per fer
una mateixa prova als alumnes que tenen més
dificultats.
-Deixar per a tots els alumnes un temps de revisió
del treball realitzat. Considerar la possibilitat de
donar una pauta per a la revisió de l’examen
abans de lliurar-lo.
-Garantir que tots els alumnes puguin resoldre
almenys una part de la prova.
-Considerar la possibilitat que l’alumne/a retorni la
prova amb les correccions pertinents. Aquesta
activitat complementària pot millorar la qualificació.
-Introduir un comentari aclaridor qualitatiu que
acompanyi la qualificació quantitativa.
-Considerar la utilització d’eines que ajudin a la
valoració (ex; rúbriques)
-Introduir elements de coavaluació i
autoavaluació.
 -Considerar la possibilitat que l’alumnat tingui
una segona oportunitat per poder no cometre els
mateixos errors.
 Una vegada corregida la prova, comprovar quines
són les preguntes o tasques que més alumnes no
han realitzat de manera correcta i dedicar-hi un
temps per reforçar els aprenentatges no apresos.
 Mini_GAPPISA_horitzontal.pdf

More Related Content

What's hot

Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresMar López
 
Tensió superficial de l’aigua
Tensió superficial de l’aiguaTensió superficial de l’aigua
Tensió superficial de l’aiguamca1967
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
Cristina Vilanova
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
lurdessaavedra
 
tIPOLOGIES TEXTUALS
tIPOLOGIES TEXTUALStIPOLOGIES TEXTUALS
tIPOLOGIES TEXTUALS
Ana Rodríguez
 
La carta formal
La carta formalLa carta formal
La carta formal
lurdessaavedra
 
Elements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoElements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoUIB
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
Tiana Bover Rosselló
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Text Narratiu
Text NarratiuText Narratiu
Text NarratiuMariapin
 
El Text Dialogat
El Text DialogatEl Text Dialogat
El Text Dialogat
guestec1853
 
Dites i poemes estacions 1r primària
Dites i poemes estacions 1r primàriaDites i poemes estacions 1r primària
Dites i poemes estacions 1r primària
MariaJose Ariño
 
Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJ
ngt1776
 
L'auca 2 ESO
L'auca 2 ESOL'auca 2 ESO
L'auca 2 ESO
MarinaMallol
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
ctorrijo
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
AristòtilPolhansi
 

What's hot (20)

Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
Tensió superficial de l’aigua
Tensió superficial de l’aiguaTensió superficial de l’aigua
Tensió superficial de l’aigua
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 
tIPOLOGIES TEXTUALS
tIPOLOGIES TEXTUALStIPOLOGIES TEXTUALS
tIPOLOGIES TEXTUALS
 
La carta formal
La carta formalLa carta formal
La carta formal
 
Elements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoElements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 eso
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Text Narratiu
Text NarratiuText Narratiu
Text Narratiu
 
Metàfores
MetàforesMetàfores
Metàfores
 
La g i la j
La g i la jLa g i la j
La g i la j
 
El Text Dialogat
El Text DialogatEl Text Dialogat
El Text Dialogat
 
Verbs d'acció
Verbs d'accióVerbs d'acció
Verbs d'acció
 
Dites i poemes estacions 1r primària
Dites i poemes estacions 1r primàriaDites i poemes estacions 1r primària
Dites i poemes estacions 1r primària
 
Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJ
 
Tipus de poesia
Tipus de poesia Tipus de poesia
Tipus de poesia
 
L'auca 2 ESO
L'auca 2 ESOL'auca 2 ESO
L'auca 2 ESO
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 

Similar to Avaluar per competències (orientacions)

Claustres
ClaustresClaustres
Claustres
acanet3
 
Progrmar Amb Competencies
Progrmar Amb CompetenciesProgrmar Amb Competencies
Progrmar Amb Competencies
CORINAT
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Nuria Alart
 
Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014
Nuria Alart
 
Programacio opos1
Programacio opos1Programacio opos1
temari-generals_2.pdf
temari-generals_2.pdftemari-generals_2.pdf
temari-generals_2.pdf
MariaRguezFlorido
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
Lara Martinez
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencials
Josep Bargalló Valls
 
Programació Didàctica
Programació DidàcticaProgramació Didàctica
Programació Didàctica
Mª Carmen Romero
 
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
Grup d'Altes Capacitats - ICE UB
 
Avaluació diagnostica copie
Avaluació diagnostica copieAvaluació diagnostica copie
Avaluació diagnostica copie
mbalaste
 
Sequencies grup4
Sequencies grup4Sequencies grup4
Sequencies grup4
Carme Bové
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]hospitaletcrp
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Nuria Alart
 
Els continguts de la formació
Els continguts de la formacióEls continguts de la formació
Els continguts de la formaciójjcobmkars
 
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències BàsiquesTreball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Neus Agut
 
Informació projectes
Informació projectesInformació projectes
Informació projectes
esc_vicenteferrer
 

Similar to Avaluar per competències (orientacions) (20)

Claustres
ClaustresClaustres
Claustres
 
Progrmar Amb Competencies
Progrmar Amb CompetenciesProgrmar Amb Competencies
Progrmar Amb Competencies
 
La programació
La programacióLa programació
La programació
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014
 
Programacio opos1
Programacio opos1Programacio opos1
Programacio opos1
 
temari-generals_2.pdf
temari-generals_2.pdftemari-generals_2.pdf
temari-generals_2.pdf
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
 
Competencia Docent
Competencia DocentCompetencia Docent
Competencia Docent
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencials
 
Programació Didàctica
Programació DidàcticaProgramació Didàctica
Programació Didàctica
 
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Tractament i gestió d'alumnes d'altes capacitats
 
Avaluació diagnostica copie
Avaluació diagnostica copieAvaluació diagnostica copie
Avaluació diagnostica copie
 
Currículum ESO
Currículum ESOCurrículum ESO
Currículum ESO
 
Sequencies grup4
Sequencies grup4Sequencies grup4
Sequencies grup4
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
Els continguts de la formació
Els continguts de la formacióEls continguts de la formació
Els continguts de la formació
 
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències BàsiquesTreball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
 
Informació projectes
Informació projectesInformació projectes
Informació projectes
 

Avaluar per competències (orientacions)

  • 1. ESO
  • 2.  El marc normatiu pren l’«aprendre a conèixer», «aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure» com a fonaments de l’educació.
  • 3.  La mateixa normativa desenvolupa aquest conceptes com a competències, entenent aquestes com «la capacitat de respondre a demandes i suposa una combinació d'habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç"
  • 4.  Dins les competències destaquen a la normativa les competències clau.  El professorat utilitzarà procediments d'avaluació variats per avaluar els nivells d’assoliment de les competències.  Així mateix, s’incorporaran estratègies que permetin la participació de l'alumnat en l'avaluació dels seus èxits, com l'autoavaluació, l'avaluació entre iguals o la coavaluació.
  • 5.  Es tindrà com a objectiu dins la programació l’aprenentatge reflexiu perquè els estudiants comprenguin el que aprenen, sàpiguen per què ho aprenen i siguin capaços d'usar l'après en diferents contextos dins i fora de l'aula , amb l’objectiu d’obtenir aprenentatges més transferibles i duradors.  Les metodologies es recolzaran, quan calgui, en estructures d'aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques, els membres del grup coneguin les estratègies utilitzades pels seus companys i puguin aplicar-les a situacions similars.
  • 7.  Àmbit lingüístic ◦ Llengua Catalana i Literatura ◦ Llengua Castellana i Literatura ◦ Aranès ◦ Llengües Estrangeres ◦ Llatí  Àmbit matemàtic ◦ Matemàtiques ◦ Matemàtiques acadèmiques i aplicades  Àmbit cientificotecnològic ◦ Ciències de la naturalesa:  Física i Química ◦ Ciències de la naturalesa:  Biologia i Geologia ◦ Ciències de la naturalesa:  Ciències Aplicades a l'Activitat Professional ◦ Tecnologia ◦ Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica) ◦ Cultura Científica ◦ Fisica i Química i Ciències Aplicades a l'Activitat Professional ◦ Biologia i Geologia i Ciències Aplicades a l'Activitat Professional ◦ Tecnologia i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica)  Àmbit de l’educació física  Educació Física
  • 8.  Àmbit social ◦ Ciències socials: Geografia i Història ◦ Cultura Clàssica ◦ Emprenedoria ◦ Economia ◦ Economia i Emprenedoria  Àmbit artístic ◦ Música ◦ Educació Visual i Plàstica ◦ Arts Escèniques i Dansa  Àmbit de cultura i valors  ◦ Cultura i Valors Ètics ◦ Filosofia ◦ Religió  Àmbit digital  Àmbit personal i social
  • 9. Al Currículum (Àmbits / Àrees) ◦ Exemple de l’ Àmbit social ◦ http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/A ◦ Trobem:  Les competències dels àmbits  La gradació del nivell d’assoliment de la competència.  (assoliment al llarg de tota l’etapa)  Els continguts claus. http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/curriculum/
  • 10.  Annexos ◦ Continguts clau per competències ◦ Competències i nivells de gradació ◦ Portals de referència del Departament Orientacions METODOLÒGIQUES PER A L’AVALUACIÓ Alguns indicadors per a l’avaluació de la competència Exemples d’activitats d’avaluació A cada Competència trobem una explicació on trobem: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/curriculum/
  • 11. Competències Bàsiques Competències Clau Permeten l’assoliment de ... a) Comunicació lingüística. b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. c) Competència digital. d) Aprendre a aprendre. e) Competències socials i cíviques. f) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor. g) Consciència i expressions culturals. Permeten l’assoliment de ... Continguts clau de les àrees
  • 12.  Objectiu: ◦ L’assoliment dels continguts clau. Afavoreix l’assoliment de les següents competències clau : la comprensió, la reflexió i el discerniment. Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament dels continguts clau i per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries. Competència transversal Àmbit digital. Durant tot el procés d’aprenentatge estarà present en major o menor mesura la integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que permeten l'accés a recursos virtuals.
  • 13.  Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau. Aquestes competències estan agrupades en dimensions. Gradació del nivell d’assoliment de la competència (3 nivells) NIVELL 3 NIVELL 2 NIVELL 1
  • 14. 1-RÚBRIQUES ◦ http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/bancderubriques/index.html  Pautes per a fer rúbriques ◦ http://odissea.xtec.cat/pluginfile.php/858611/mod_resource/content/1/Pautes -per-fer-una-rbrica-amb-l-alumnat.pdf
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.  S’entén que aquesta metodologia ajuda l'alumnat a organitzar el seu pensament afavorint-hi la reflexió, la crítica, l'elaboració d'hipòtesis i la tasca investigadora a través d'un procés en el qual cada un assumeix la responsabilitat del seu aprenentatge. 2-COAVALUACIÓ i AUTOAVALUACIÓ
  • 19. És competencial aquesta unitat o seqüència didàctica? (orientacions)  Full-indicadors-unitats-competencials.pdf
  • 20.  Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre?  Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians? (contextualització)  Es facilita la relació de coneixements de diferents àrees o matèries?  Es preveuen tasques que comporten l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada?
  • 21. • S’utilitzen recursos i materials diversos? • Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat? • Connecten amb els seus interessos? • Es fomenta l’autonomia? • Es complementa el treball individual amb el col·lectiu? • Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat?
  • 22. Pautes per a la gestió formativa d’una prova o activitat d’avaluació. L’objectiu d’aquestes pautes és ajudar als equips docents a fer una gestió formativa de les activitats d’avaluació, des del moment previ fins al moment posterior.
  • 23. Activitats d’aula per a preparar les activitats d’avaluació: Utilitzar qüestionaris per recollir la percepció sobre els propis coneixements. Fer servir mapes mentals o conceptuals. • Aquest tipus d’esquemes ajuden l’alumnat a desenvolupar una ment analítica i sintètica. L’avaluació per a l’aprenentatge (o avaluació formativa) posa el focus en la distància en què es troba l’aprenent, dins el seu procés d’aprenentatge, i el lloc cap al qual hauria de tendir a arribar. És essencial que l’alumnat conegui el que s’espera que aprengui i com serà avaluat.
  • 24.  En acabar la tasca, recapitular per assegurar que les idees nuclears s’han entès.  Utilitzar les rúbriques per comunicar les expectatives de qualitat al voltant d’una tasca. És important que els criteris estiguin formulats d’una manera entenedora per als estudiants de cara a que puguin avaluar-se ells mateixos o bé avaluar els seus companys. (si els alumnes han participat en la creació de la rúbrica, tindran una representació més ajustada dels criteris de realització i de qualitat de les tasques.)  Avaluació formativa ◦ http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0088/d638bbf2- 06d3-4e12-85ab-1b63f057d629/Decaleg-AxA.pdf
  • 25. -Compartir amb l’alumnat els objectius i els criteris d’avaluació (de correcció, de valoració) amb l’alumnat. -Compartir amb l’alumnat els instruments (prova escrita, oral, tipus de preguntes) i el tipus d’avaluació/correcció (avaluació per part del docent, coavaluació, autoavaluació, ...) -Plantejar tasques o preguntes prou obertes que permetin analitzar no només el resultat sinó també el seu desenvolupament.
  • 26. -Plantejar tasques o preguntes que permetin diferents graus d’exigència segons les característiques diferencials de l’alumne. -Fer activitats prèvies a la d’avaluació que serveixin d’exemple i fer-hi referència i recordar- les abans de realitzar la prova. -Prèviament a la prova, aprofitem per dedicar un temps/sessió a recapitular i reforçar els aprenentatges clau.
  • 27. -Facilitar i promoure que l’alumne doni un cop d'ull general a la prova per tal de distribuir-se el temps i planificar l'ordre de les respostes. -Donar instruccions clares sobre què es demana i sobre els criteris i el valor qualificador que correspon a cada apartat. -Fer referència en el moment de presentar la prova a les activitats d’exemplificació o modelatge que s’hagin fet abans. -Considerar si s’ha de deixar més temps per fer una mateixa prova als alumnes que tenen més dificultats.
  • 28. -Deixar per a tots els alumnes un temps de revisió del treball realitzat. Considerar la possibilitat de donar una pauta per a la revisió de l’examen abans de lliurar-lo. -Garantir que tots els alumnes puguin resoldre almenys una part de la prova.
  • 29. -Considerar la possibilitat que l’alumne/a retorni la prova amb les correccions pertinents. Aquesta activitat complementària pot millorar la qualificació. -Introduir un comentari aclaridor qualitatiu que acompanyi la qualificació quantitativa. -Considerar la utilització d’eines que ajudin a la valoració (ex; rúbriques) -Introduir elements de coavaluació i autoavaluació.
  • 30.  -Considerar la possibilitat que l’alumnat tingui una segona oportunitat per poder no cometre els mateixos errors.  Una vegada corregida la prova, comprovar quines són les preguntes o tasques que més alumnes no han realitzat de manera correcta i dedicar-hi un temps per reforçar els aprenentatges no apresos.