1. 1. Foto (del nom de l’establiment i de la informació exterior).
2. Adreça exacta de l’establiment.
C/Can Bruixa 22
3. A què es dedica l’establiment.
Bar-Restaurant
4. Nom de l’establiment.
Espressobcn, music-café
5. Llengua triada per al nom de l’establiment.
Castellá
6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi
ha)
Anuncis en castellà, que ofereixen bocates, sandvitxos i altres pats combinats.
7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi
ha)
Sí, en castellà. Menús de tapes variades i més plats combinats.
8. Llengua de comunicació primera ( en el primer contacte).
Castellà.
9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació:
Casellà
10. Nivell de correcció lingüística en català oral:
Baix.
11. Nivell de correcció lingüística en castellà oral:
Mitjà
12. Nivell de correcció lingüística en català escrit:
Baix, errors ortogràfics com : espresso, que en castellà s’escriu amb una s.
13. Nivell de correcció lingüística en castellà escrit:
Mitjà

2. Entrevista al dependent de la botiga
- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i
no una altra? Castellà, era asiàtic i de català no en sabia.
- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de
llengües tant a nivell escrit com a nivell oral?
No hi ha barreja de llengües . Tot en castellà menys el cartell del nom del bar, que conté faltes
d’ortografia.
- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?
No
- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre?
Independentment de la llengua del client?
En castellà, ja que només parla i entén el castellà.
- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en
funció de la llengua del client?
No, només castellà.