1. 1. Foto (del nom de l’establiment i de la informació exterior).
2. Adreça exacta de l’establiment.
C/Marqués de Santmenat
3. A què es dedica l’establiment.
Bar-cafeteria
4. Nom de l’establiment.
El Golafre
5. Llengua triada per al nom de l’establiment.
Català
6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi
ha)
En català tot.
7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi
ha)
Tot en català i sense cap error ortogràfic detectat.
8. Llengua de comunicació primera ( en el primer contacte).
Català
9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació:
Català
10. Nivell de correcció lingüística en català oral:
Alt
11. Nivell de correcció lingüística en castellà oral:
No hi ha castellà oral.
12. Nivell de correcció lingüística en català escrit:
Alt, com he dit abans no hi ha faltes.
13. Nivell de correcció lingüística en castellà escrit:
No hi ha errors perquè no hi ha textos castellans.

2. Entrevista al dependent de la botiga
- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i
no una altra? Sempre el català oralment, i als escrits també català.
- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de
llengües tant a nivell escrit com a nivell oral?
Hi ha barreja de llengües? . Tot en català.
- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?
Ningú no hi havia pensat mai.
- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre?
Independentment de la llengua del client?
Ara sí que en aquest cas els cambrers s’adapten a l’idioma del client. Però majoritàriament en
català.
- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en
funció de la llengua del client?
Sí, s’adapten a la llengua del client. Però el català predomina.