1. CEIP JAUME VIDAL I ALCOVER
PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES.
( 1r ESBORRANY )
1. Consideracions prèvies. Aspectes prioritaris que són la base del
projecte.
2. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les
adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat
socioeconòmica i cultural del centre. Objectius a assolir i estratègies a
seguir els propers quatre anys per a una correcte implantació del TIL.
3. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement
impartits en cada una de les llengües.
4. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana
amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials i dels
alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques. Mesures específiques
de treball en cada una de les llengües oficials.
5. Criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats en
el procés d’ensenyament-aprenentatge en llengua estrangera.
Metodologies i coordinació interdisciplinar.
6. Mecanismes de seguiment i avaluació del projecte, així com els
resultats en competències lingüístiques de l’alumnat.
7. Relació dels professors amb la seva titulació i competència quant a la
llengua estrangera prevista al projecte.
8. Relació de professors, on s’indiqui quines àrees, matèries o blocs de
continguts han d’impartir en el curs 2013-2014.
9. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc
del calendari d’aplicació que preveu l’annex del Decret 15/2013.
2. 1. Consideracions prèvies.
El CEIP JAUME VIDAL I ALCOVER proposa el següent projecte de
Tractament Integrat de Llengües per imposició, i volem manifestar el
nostre desacord amb el contingut d’un decret que contempla aspectes més
polítics que no educatius, que no ha tingut en compte l’opinió de bona
part de la comunitat educativa, que anticipa la seva implantació a la
formació de les persones que l’hauran de posar en pràctica i que, a hores
d’ara, no reuneixen la qualificació per afrontar els canvis que s’hauran
d’assumir.
Com a part directament implicada en l’educació ens creim en l’obligació
de manifestar la nostra opinió, i de reclamar la nostra participació. Són
molts d’anys d’experiència i formació al llarg dels quals alguna cosa hem
après i volem aportar. Un projecte tan important com aquest, s’ha de
planificar acuradament. Els canvis d’avui per demà no donen bons
resultats i està demostrat i avalat per experts que un projecte d'aquesta
naturalesa està abocat al fracàs.
Pel que fa a les modalitats explicades en el Decret, dir que això que es
planteja com un problema està completament superat. A les aules del
nostre centre no es parla el català estàndard del principat. És evident que
les varietats de la llengua l’enriqueixen i mai no s’hi ha renunciat ni
volem renunciar-hi, però el que tampoc no podem fer és anar en contra
dels aspectes científics que els lingüistes mantenen de la mateixa manera
que no qüestionaríem els dels físics, dels matemàtics, etc.
Creim que aquest Decret crea un conflicte entre llengües que mai no
hem tingut al nostre centre. Pensam que el nivell del nostre alumnat és
perfectament acceptable en les dues llengües oficials com també ho és en
la llengua anglesa. El model educatiu actual, avalat pels resultats
obtinguts a les proves de diagnòstic de l’IAQSE, elaborades per la pròpia
Conselleria d’Educació Cultura i Universitats i pels resultats de les
avaluacions d’aprenentatge dels alumnes, demostren que el grau
d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua
castellana és igual o superior al grau d’assoliment del català. El grau
d’assoliment de l’anglès és satisfactori.
3. En la justificació del decret es fa referència a que no es pot admetre la
discriminació, per motius de llengua, i que no se podrà separar als
alumnes en distints centres; la separació per motius de llengua no serà,
efectivament, en centres diferents, serà en un mateix centre. El decret,
uniformador i amb insensiblilitat per a la diversitat, tracta tots els centres
i totes les persones de la mateixa manera, sabem per experiència, que una
forma clara de discriminació, en l’àmbit educatiu, es tractar a tothom de
la mateixa manera, la realitat de cada escola és molt diferent i ho són les
circumstàncies particulars de cada escola (econòmiques, socials,
dimensions, ubicació…) i és evident que s’han de tenir ben presents a
l’hora de preveure qualsevol intervenció.
Volem afegir que la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no
pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a
altres instàncies determinar un model lingüístic. S'haurà d'implicar als
mitjans de comunicació, les distintes manifestacions culturals, la
formació permanent i d’adults, el mercat laboral, els agents socials, etc.
Reduir el gran mal de l’educació al model lingüístic és una gran
equivocació.
I per concloure, suggerim, que es valorin les ganes que tenim tots els
docents de millorar en tot el que poguem l’ensenyament-aprenentatge que
reben els nostres infants -és la nostra feina i la majoria de vegades la
nostra vocació-. S’han de cercar maneres d’avançar, de millorar, detectar
els problemes reals i solventar-los, no donar lloc a nous punts de
conflicte.
4. Aspectes prioritaris que són la base del projecte
- L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de
comunicació en les actuacions docents i administratives del centre.
( Sempre que un pare/mare o tutor/a sol.liciti una informació o
documentació en castellà, se li donarà tal com s’ha fet fins ara ) .
- L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un
plantejament global del centre, les necessitats educatives de l’alumnat i
prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació
en els entorns escolars ordinaris.
- El desplegament de l’organització, objectius i continguts de les àrees,
establint com a finalitat central el desenvolupament de les competències
bàsiques: les comunicatives per comprendre i expressar la realitat; les
metodològiques, per activar l’aprenentatge; les personals, per al
desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia; i les específiques
centrades en conviure i habitar el món.
- L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de comprensió lectora,
d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de
problemes i d’autonomia en l’aprenentatge.
- L’ impuls d’un projecte educatiu plurilingüe en qual el català, com a
eix vertebrador, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les
altres llengües i les altres àrees, tot establint acords per relacionar les
diferents estratègies didàctiques.
- L’impuls de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, amb la
introducció la llengua estrangera a l’educació infantil i l´ús de la llengua
estrangera en àrees no lingüístiques, segons el projecte educatiu del
centre.
- La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació
(TIC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les
diferents àrees del currículum.
5. 2. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les
adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la
realitat socioeconòmica i cultural del centre. Objectius a assolir i
estratègies a seguir els propers quatre anys per a una correcte
implantació del TIL.
Seguint les pautes marcades en el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual
es regula el tractament integrat de les llengües en el centres docents no
universitaris de les Illes Balears, i les Instruccions del secretari autonòmic
d’Educació, Cultura i Universitat sobre l’aplicació d’aquest Decret, el
CEIP JAUME VIDAL I ALCOVER decideix acollir-se a l’article 20 del
citat decret.
El projecte alternatiu TIL del nostre centre té com a finalitat aconseguir
un ensenyament en el qual es respectin i es garanteixin els drets i deures
lingüístics de tots els alumnes. Es pretén, com s’ha fet fins ara, que
l’alumnat acabi l’educació primària amb la competència lingüística i
comunicativa necessària en les dues llengües oficials i en la llengua
anglesa.
Les tres llengües seran objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les
àrees lingüístiques corresponents així com també s’impartiran matèries no
lingüístiques en les tres llengües.
Per poder distribuir les àrees no lingüístiques per llengües, cal tenir en
compte:
A) Situació sociolingüística del nostre alumnat :
Segons l’estadística del centre
TOTAL D’ALUMNES:
CATALANOPARLANT
a l’àmbit familiar
CASTELLANOPARLANT
a l’àmbit familiar
ALTRES LLENGÜES
(no europees)a l’àmbit
familiar
6. EI- 81 ALUMNES
50’6%
EI- 54 ALUMNES
33’7%
EI- 25 ALUMNES
15’6%
EP- 185 ALUMNES
53’4%
EP- 112 ALUMNES
32’3%
EP- 49 ALUMNES
14’1%
B) Pel curs 2013-14 cap de les famílies que han sol.licitat plaça al
nostre centre han fet l’ elecció de la llengua castellana com a primer
ensenyament.
C) Al pati els infants juguen utilitzant les dues llengües oficials.
D) Els nins i les nines tenen més accés a la informació en llengua
castellana (televisió, premsa, etc.).
De manera que l’escola ha de facilitar el contacte en la llengua catalana
per oferir oportunitats d’aprenentatge a aquell alumnat que està immers
en un entorn castellanoparlant.
E) Les diferències de nivell entre les tres llengües que treballam al centre
són molt poques. Normalment els alumnes que tenen un bon rendiment
en un idioma, el tenen també als altres dos, independentment del seu
origen i de la seva llengua materna. Això ens fa pensar que els problemes
són uns altres i no la llengua vehicular en si.
Per tot això l‘objectiu general que s’intenta aconseguir amb aquest
projecte, és el mateix que hem intentat aconseguir fins ara:
Assolir una competència lingüística i comunicativa en les dues llengües
oficials i en llengua anglesa.
3. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement
impartits en cada una de les llengües.
Davant la imposició d’adaptar-nos al que marca el Decret 15/2013 en
relació del compliment als percentatges d’hores en cada una de les
llengües,sempre tenint en compte els recursos humans dels quals
disposa el centre,es decideix establir la següent distribució:
7. 3.1 Educació Infantil
En aquesta etapa la llengua d’ensenyament-aprenentatge és la llengua
catalana.
- La llengua castellana a nivell oral s’introdueix a 4t d’Educació Infantil
i en acabar la implantació del projecte quedarà distribuïda de la següent
manera:
4t curs d’EI 2 sessions setmanals de ½ h
5è curs d’EI 1 sessió setmanals d’ 1h
6è curs d’EI 1 sessió setmanal d’1h
- La llengua anglesa a nivell oral s’introdueix a 4t d’Educació Infantil i
ja es treballa a tota l’etapa de la següent manera:
4t curs d’EI 2 sessions setmanals de 1/2h
5è curs d’EI 1 sessió setmanal d’1h
6è curs d’EI 1 sessió setmanal d’1h i una de 1/2h
3.2 Educació Primària
Llengua castellana:
Per introduir la llengua castellana en matèries no lingüístiques, com es
pot veure a la taula següent, es farà a les àrees de matemàtiques, medi,
música i educació física .
8. CURS 2013/14
a) Primer cicle ( 1r )
Llengua
catalana
Llengua
castellana
Llengua
anglesa
Total/ hores
Coneixement
del medi
2 1/2h 2 i 1/2h
Educació
Artística:
plàstica
1 1h
Educació
Artística:
música
1/2h 1/2h 1h
Educació física 2 1/2h 2 i 1/2h
Llengua
castellana
4h 4h
Llengua
catalana
4h 4h
Llengua anglesa 3h 3h
Matemàtiques 3h 1/2h 3 i 1/2h
Religió / AA 1h 1h
Total: 22’30 hores
9. b) Segon cicle ( 3r )
Llengua
catalana
Llengua
castellana
Llengua
anglesa
Total/hores
Coneixement
del medi
3 1/2h 3 i 1/2h
Educació
Artística:
plàstica
1 1h
Educació
Artística:
música
1/2h 1/2h 1h
Educació física 1 i 1/2h 1/2h 2h
Llengua
castellana
3 i 1/2h 3 i 1/2h
Llengua
catalana
3 i 1/2h 3 i 1/2h
Llengua
anglesa
3 3h
Matemàtiques 3 i 1/2h 1/2h 4h
Religió / AA 1h 1h
TOTAL 22’30hores
10. c) Tercer cicle (5è )
Llengua
catalana
Llengua
castellana
Llengua
anglesa
Total/hores
Coneixement
del medi
3h 1/2h 3 i 1/2h
Educació
Artística:
plàstica
1 1h
Educació
Artística:
música
1/2h 1/2h 1h
Educació física 1 i 1/2h 1/2h 2h
Llengua
castellana
3 i 1/2h 3 i 1/2h
Llengua
catalana
3 i 1/2h 3 i 1/2h
Llengua anglesa 4 4h
Matemàtiques 2 i 1/2 h 1/2h 3h
Religió / AA 1h 1h
TOTAL 22’30 hores
CURS 2014/15
S’ampliarà als cursos de 2n, 4t i 6è de Primària. Es treballarà a les
mateixes àrees seguint el model de la graella.
11. 4. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació
tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües
oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques.
Mesures específiques de treball en cada una de les llengües oficials.
Els criteris per l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana
amb dèficit de coneixement amb alguna o ambdues llengües s’atenen als
principis del pla d´acollida de l’escola i aquests són:
• Entrevista amb la família
• Visita al centre
• Incorporació de l’alumne a l’aula i seguiment de la seva evolució.
• A les àrees lingüístiques el suport es farà en la llengua
corresponent. A les àrees no lingüístiques es rebrà un suport en la
llengua en que s’imparteix l’àrea.
En cas de ser alumnat diagnosticat es seguiran els criteris marcats per
l’equip de suport i EOEP i reflectits a la seva adaptació curricular.
5. Criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats
en el procés d’ensenyament-aprenentatge en llengua estrangera.
Metodologies i coordinació interdisciplinar.
Des del curs 2009/10 el nostre centre es va acollir al programa de
Seccions Europees i s’ha anat introduint la plàstica en anglès per a tots els
alumnes durant una sessió setmanal d’1h.
En aquest moments s’està treballant fins a 4t de Primària.
De cara al proper curs 2013/14 s’iniciarà al tercer cicle, a 5è i el curs
següent 2014/15 ja es treballarà a tota l’etapa.
La matèria no lingüística que s’imparteix en anglès és la plàstica, ja que
és l’àrea més manipulativa i a on és més fàcil treballar vocabulari bàsic,
ordres i estructures simples, depenent del nivell de l’alumnat. A més,
mitjançant recursos no lingüístics, els alumnes poden entendre fàcilment
allò que se’ls diu.
Els mestres encarregats d’impartir les sessions en anglès són mestres
especialistes en llengua estrangera.
12. 5.1 Aspectes metodològics
S’utilitzarà un vocabulari proper als alumnes i molta comunicació no
verbal (gestos). Ens assegurarem que ens entenen en les explicacions.
El treball dins l’aula serà actiu i participatiu.
La manipulació i l’experimentació amb distints materials i objectes serà
fonamental per a l’adquisició de nous conceptes.
L’ús de les TIC tendrà un paper important per a la combinació de la
matèria curricular i l’anglès, aprofitant la gran quantitat de recursos que
ens ofereixen les noves tecnologies.
5.2 Coordinació
La coordinació tutors-especialista es durà a terme a través de les reunions
de coordinació tal com s’ha fet fins ara. A més, les sessions es fan de
manera conjunta ja que el tutor/a està com a mestre de suport a l’hora de
realitzar les sessions, sempre que sigui possible.
6. Mecanismes de seguiment i avaluació del projecte, així com els
resultats en competències lingüístiques de l’alumnat.
El projecte es revisarà i actualitzarà al final de cada trimestre i com a
mínim dues vegades durant els cursos següents. Aquesta revisió es
presentarà al Consell Escolar amb les propostes de millores proposades
per fer les esmenes oportunes.
S’analitzaran i valoraran els resultats en competències lingüístiques dels
alumnes al final de cada trimestre a les sessions d’avaluació amb unes
propostes de millora acordades per tot l’equip de nivell.
13. 7. Relació dels professors amb la seva titulació i competència quant a
la llengua estrangera prevista al projecte.
Maria Antònia Sansó Vanrell Mestra especialista en llengua
Anglesa
Maria Hernández Alemany Mestra especialista en llengua
Anglesa
Maria Magdalena Lladó Plazas Mestra especialista en llengua
Anglesa
Francesca Pont Gomila Mestra especialista en llengua
Anglesa
Tres d’aquestes mestres ocupen la plaça de mestra en llengua anglesa ,
encara que una d’elles assumeix una tutoria. L’altra ocupa una plaça de
tutoria i té l’habilitació de mestra en llengua anglesa.
8. Relació de professors, on s’indiqui quines àrees, matèries o blocs
de continguts han d’impartir en el curs 2013-2014.
Tots els tutors impartiran part de les àrees no lingüístiques de Medi i
matemàtiques en castellà.
Els especialistes d’Ed Física i Música impartiran part de la seva
especialitat en castellà.
14. 9. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el
marc del calendari d’aplicació que preveu l’annex del Decret
15/2013.
El començament d’aplicació del projecte TIL és el curs 2013-2014. La
seva implantació es podrà preveure de forma progressiva, d’acord amb
els recursos de què disposi el centre, i amb el calendari que s’especifica a
continuació.
a) Educació Infantil
Educació Infantil
• Llengua Castellana:
De cara al curs 2013/14 s’iniciarà la llengua castellana mitjançant el
llenguatge oral al primer curs del segon cicle. S’introduirà a través de
diversos materials com: jocs, contes, poemes, jocs d’ordinador,...durant
dues sessions setmanals de fins a ½ h.
El següent curs 2014/15 ja es farà al primer i segon curs del segon cicle
d’EI.
El curs 2015/16 ja es farà a tot el cicle.
• Llengua anglesa:
Es continuarà amb la introducció de la llengua anglesa al primer curs del
segon cicle d’educació infantil, tal com es du a terme actualment i que
consta al PCC
Ei-3: Dues sessions setmanals de 1/2h
EI-4: Una sessió setmanal d’1h
EI-5: Una sessió setmanal d’1h i una de 1/2h
15. Educació Primària:
• Llengua Castellana:
Es treballarà en diferents àrees, de forma transversal desenvolupant
continguts en castellà a les quatre àrees: Matemàtiques, Medi, Ed. Física i
Música
Tal com marca el decret, pel curs 2013/14 s’iniciarà als cursos de 1r,3r i
5è.
Pel curs 2014/15 ja es treballarà a tots els cursos.
• Llengua Anglesa:
Des del curs 2009/10 el nostre centre es va acollir al programa de
Seccions Europees i s’ha anat introduint la plàstica en anglès per a tots els
alumnes durant una sessió setmanal d’1h.
En aquest moments s’està treballant fins a 4t de Primària.
De cara al proper curs 2013/14 s’iniciarà al tercer cicle, a 5è i el curs
següent 2014/15 ja es treballarà a tota l’etapa.
Aquest projecte serà revisat el mes de setembre del 2013, per veure si
es pot aplicar tal i com està, segons la dotació de personal al centre.