2. 0. INTRODUCCIÓ
Aprovat el decret 15/2013, dia 19 d’abril de 2013, que estableix el tractament integrat
de les llengües, l’escola es veu obligada a redactar un projecte que ja s’haurà de
començar a implantar el proper curs 2013/14. Això suposa canvis importants a nivell
de centre que s’han hagut de planificar en poc temps i ajustant el projecte als pocs
mitjans personals amb certificat de nivell B2 o superior de coneixement de la llengua
anglesa.
En primer lloc, s’ha de suplir el projecte lingüístic aprovat per consell escolar
modificant un aspecte tant identificatiu com és la decisió de tenir el català com a
llengua vehicular. Aquest és un tret característic de centre que la gran majoria de
famílies ha recolzat. Així ho demostra el fet que pel curs 2012-2013, només 3 famílies
de 247 van sol·licitar el castellà com a llengua de primer ensenyament. A part, el fet
que el català sigui la llengua vehicular compleix un dels objectius de la Llei de
normalització lingüística: assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a
llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament (Art. 1.2) i el Decret de mínims, (1998).
De totes maneres, la llengua castellana és present a la vida quotidiana de tots els
nostres alumnes en contextos força significatius per a les seves edats com són la
televisió, el cinema, tots els mitjans de comunicació,... Aquest és un altre motiu pel
qual creiem que encara és menys necessari aquest canvi de model lingüístic en
l’entorn escolar.
En segon lloc, implica una organització de centre diferent a la que s’ha utilitzat aquests
darrers anys i, en conseqüència, la pèrdua d’hores de reforç i reorganització d’aquests,
redistribució d’horaris,… Encara que el projecte té en compte uns criteris per a
l’atenció específica dels alumnes NESE amb dificultats lingüístiques, tot alumnat que
necessita suport, de tot tipus, es veurà perjudicat ja que tots els reforços i suports que
es fan a les aules es veuran afectats. Hem de dir que l’equip de suport es veurà afectat
ja que una mestra amb la plaça d’audició i llenguatge haurà de fer algunes hores no
lingüístiques en anglès perquè és l’única mestra (a més de les especialistes en anglès)
que té la titulació requerida (nivell B2). A més, s’ha de tenir en compte que l’equip de
suport, des del present curs, s’ha vist reduït a causa que la directora i la cap d’estudis
són membres d’aquest (AL i PT).
Segons l’esmentat decret, l'objectiu del projecte TIL és aconseguir que tots els alumnes
assoleixin, en acabar el període d'escolarització obligatòria, la competència lingüística
en les dues llengües oficials i en llengua anglesa. En l'actualitat, però, i segons els
resultats del nostres alumnes en cada avaluació i en les proves de diagnòstic de 4t
d’EP, amb el model emprat fins ara, utilitzant el català com a llengua vehicular, ja
assoleixen la competència lingüística de les dues llengües oficials. A més, arrel d’unes
propostes de millora consensuades pel claustre i dutes a terme des de fa dos cursos,
en relació a la competència lingüística de la llengua anglesa estem millorant els
resultats en aquesta competència. A partir del curs 2013-14 no podrem seguir amb la
totalitat de les propostes de millores per haver de canviar aspectes organitzatius a fi
d’adaptar-nos al Decret 15/2013.
3. A tots aquests arguments, afegit el poc temps del que disposam per a l’elaboració
d’aquest projecte, no tenim clar que tot això ens aporti grans millores en els resultat
dels nostres alumnes. A més, interromp el procés d’avaluació i millora del centre que
s’ha anat fent any rere any per avançar cap a uns resultats més positius i una bona
atenció a la diversitat dels alumnes. Al contrari, pensem que dificulta poder seguir amb
una atenció adequada a tots i totes.
Finalment, volem dir que estem convençuts que el model lingüístic escolar actual
treballa per la cohesió social des de l’escola i que el nou model TIL proposat per la
Conselleria d’Educació actual desfà, en certa mesura, la feina feta durant tants anys.
1. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ D’AQUESTA ELECCIÓ
La nostra escola, vista la obligatorietat de la implantació d’aquest decret, proposa una
distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix
el decret 15/2013 (en base a l’article 20) ja que és la manera que més es pot adequar a
les característiques organitzatives i de funcionament de centre.
Els principis generals que regulen la nostra línia pedagògica de centre són els
següents:
- Respectar les diferències individuals dels infants. Les diferents capacitats i ritmes
d’aprenentatge de l’alumnat demanen una atenció personalitzada que canalitzem a
través de diferents estratègies d’atenció a la diversitat.
- Alternar el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de
socialització i de col·laboració amb els altres.
- Relacionar els aprenentatges amb la vida quotidiana.
- Potenciar la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat i el
plaer per aprendre.
- Estimular la sensibilitat artística.
- Oferir varietat de materials i experiències.
- Fomentar valors i actituds basades en el respecte, la convivència, l’esforç, la
responsabilitat, l’autoestima, l’esperit crític, l’autonomia, la resolució pacífica de
conflictes, la solidaritat i la cooperació.
- Col·laborar mútuament (equip de mestres i famílies) en base a la cooperació, el diàleg
i la confiança mútua.
El CEIP Pere Casasnovas, després de 2 cursos de formació per part dels mestres en
competències bàsiques, va dissenyar i aprovar el passat curs la concreció curricular de
centre on s’hi recullen una sèrie de principis metodològics que detallen i regulen la
línia pedagògica de centre. Alguns d’aquests principis metodològics són:
- El/La mestre/a ha de promoure aprenentatges significatius i funcionals als alumnes.
Volem que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge. Entenem que la motivació
4. i els interessos dels infants són dos aspectes molt importants a l’hora d’adquirir un
aprenentatge significatiu.
- S’utilitza una metodologia flexible, amb horaris no segmentats per àrees, sinó per
situacions d’aprenentatge que s’adapten a les necessitats i interessos dels grups.
Només hi figuren les àrees d’educació física, música, religió/alternativa i anglès.
Algunes situacions que es poden trobar als nostres horaris són:
Conferències Tractament de
notícies
Fillet/a protagonista Convidats
Hort Bon dia Les famílies entren
dins l’aula
Filosofia
Racons Berenars Feim les paus Jocs al pati
Sala de llums Activitats
mecàniques
Teatre Jocs matemàtics i
de llengua
Experiències de
lectura
TICS i Bloc Braingym Aprenentatge per
simulació
Tallers temàtics Mediació Resolució de
problemes recíprocs
Projectes de treball
Tasques per
organitzar una sortida
- A partir d’aquestes situacions intentam que els aprenentatges siguin globalitzats. Els
continguts i procediments del currículum oficial es treballen de manera
interrelacionada, a partir de les diferents àrees a través dels projectes de treball,
conferències, notícia, l´hora del conte,... Comptar amb un enfocament globalitzador
implica molts canvis en l’organització d’aula i de centre.
- Tot i que els grups d’edat és el criteri establert comunament per agrupar els alumnes,
sabem que aquests s’enriqueixen de l´intercanvi entre altres alumnes de diferents
grups proporcionant-se mútuament models i rols diferents als que troben en el seu
grup-classe. Per aquest motiu, entre d’altres, en el nostre centre hi tenim organitzats
els tallers, un tipus d’organització espacial-temporal on es mesclen alumnes de
diferents grups permetent així reduir les ràtios i atendre millor la diversitat de
l’alumnat.
- Trobam que els coneixements no poden ser considerats aïllats i la parcel·lació en
àrees només dificulta la interrelació entre els diferents aprenentatges. Sabem que la
informació que rebem de l’entorn no ens arriba fragmentada, sinó que ens arriba de
manera globalitzada. Aquest argument dóna sentit al fet d’ensenyar i aprendre
d’aquesta manera.
5. - Quant als materials utilitzats responen als principis anteriorment esmentats. Aquests
han de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets duna sola font
d’informació i han d’aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de
diferents tipus de llenguatge (escrit, visual, plàstic,...) i en diferents llengües. Així, idò,
no s’utilitzen exclusivament llibres de text en cap àrea. El llibre de text és un recurs
més, una font d’informació. Per tal d´afiançar els aprenentatges mecànics de les
diferents àrees instrumentals, s’utilitzen “quadernets” o qualsevol altre material
elaborat que ajudi a practicar i a garantir aquesta mecànica.
- Tenim molt en compte la diversitat dels infants quant a procedència, capacitats,
estils cognitius, ritmes d’aprenentatge, etc. L’equip de suport intenta donar una
resposta a aquesta diversitat, intervenint dins els grups facilitant diferents tipus
d’agrupaments.
- Donam importància a l’aprenentatge autònom on l’alumne és el protagonista,
alternant el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de
socialització i col·laboració entre iguals.
- Potenciam la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat, el
plaer per aprendre i estimular la sensibilitat artística, oferint varietat de materials i
experiències.
- Aquesta metodologia contempla una avaluació que possibilita la regulació dels
processos d’ensenyament- aprenentatge i l’expressió dels canvis ocasionats darrera un
aprenentatge significatiu. Es procura que els alumnes reconeguin perquè i per a què es
realitzen les diferents activitats, així com saber el moment del procés d’aprenentatge
en què es troben.
- Consideram que la Llei d´Educació fonamentada en les competències bàsiques
estalona completament la nostra proposta metodològica.
Creiem que treballar per competències vol dir:
- Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements. - Prioritzar el saber fer.
- De manera interrelacionada. - Afavorir l’autonomia de l’alumne.
- Treballar de forma individual i cooperativa. - Des de totes les matèries.
- Tenir en compte la diversitat individual i
social.
- Tenir sempre en compte el
context.
- Implicar-hi tota la societat. - Reinventar l’avaluació.
Desenvolupar les competències vol dir:
- resoldre problemes - analitzar fets
- realitzar tasques - fer prediccions
6. - crear - comprendre el món
- prendre decisions
Creiem que les millors propostes didàctiques són:
- Les que parteixen d'un context ( parteixen i retornen al món real).
- Les que prioritzen realitzar una tasca, resoldre problemes, crear productes.
- Les que promouen la cooperació, la solidaritat i la creativitat.
- Les que posen en joc les capacitats, les intel·ligències múltiples o habilitats cognitives.
- Les que afavoreixen l’autonomia dels alumnes.
- Les que incentiven l’aprendre a aprendre.
Pel tot l’exposat, volem i necessitam que el nostre projecte TIL reculli una distribució
horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix el decret
15/2013. La distribució tal i com marca el decret trastocaria el nostre projecte
metodològic. Tot i així, en alguns aspectes no hi haurà més remei que adaptar-se a les
exigències mínimes del decret i, per tant, es veurà afectat algun punt del projecte
metodològic. Seguim considerant que s’han de treballar les diverses llengües però
posant per davant els principis educatius que tenim al centre i no la quantitat de temps
que es dedica a cadascuna d’aquestes. En una metodologia de treball com la del nostre
centre, les diverses llengües es van integrant en el dia a dia dels nostres alumnes,
relacionades dins un context, amb un materials significatius per a ells,...
2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES
ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT
SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE.
2.1 Alguns aspectes de la realitat sociolingüística i cultural del nostre centre són:
- L’escola està situada en un barri obrer a les afores de la ciutat.
- Som un centre de 2 línies amb els segons d’enguany triplicats.
- Tenim grups molt nombrosos (tots arriben a 25 i alguns, fins i tot, sobrepassen)
- El 12% d’alumnat matriculat al centre durant el curs 2012/13 són alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu.
- Tenim una aula UEEC on, actualment hi estan escolaritzats 4 alumnes en la modalitat
d’escolarització combinada amb l’aula ordinària. Tres d’ells tenen un diagnòstic de
trastorn de l’espectre autista.
-
- Només un 2’7% són alumnes estrangers, de nacionalitats diverses (sobretot del
Marroc).
2.2 L’objectiu principal del projecte TIL ens ve donat per l’article 3 del decret 15/2013,
i és el següent:
- Aconseguir que els alumnes adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les
competències adequades en la llengua estrangera, en el nostre cas l’anglesa.
7. A més a més, però, seguirem tenint presents els objectius inclosos al PEC i que com a
centre ens hem anat marcant aquests darrers cursos arrel dels resultats de les
avaluacions, de les proves de diagnòstic de 4t.
A part, hem establert uns objectius específics de competència lingüística a tenir en
compte per dur a terme el projecte TIL:
- Conscienciar als nostres alumnes de la importància de conservar la nostra llengua
pròpia així com les tradicions i festes populars.
- Aprendre a utilitzar la llengua en situacions fonamentals: parlar de si mateix i de les
seves necessitats, aconseguir que les altres persones l’escoltin, planificar actes,
solucionar problemes, demanar i donar informació, etc.
- Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua de manera
adequada en l'activitat social i cultural, aplicant les regles bàsiques de la comunicació i
adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis
sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta.
- Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua eficaçment, amb iniciativa,
responsabilitat i esforç tant per cercar, recollir i processar informació, com per escriure
textos propis de l'àmbit acadèmic.
- Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per escriure i
parlar de manera adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i
escrits.
- Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips
lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis de tot tipus.
*NOTA: Alguns dels objectius anteriorment mencionats estan extrets del Currículum
Oficial de les Illes Balears.
Per aconseguir tots els objectius plantejats i assegurar-nos que els alumnes puguin
desenvolupar totes les competències, s’ha definit el criteri de prioritzar la llengua
materna dels alumnes amb necessitats educatives especials i els alumnes
d’incorporació tardana. En qualsevol cas, es prioritzaran els objectius de l’àrea per
sobre de la llengua d’ensenyament-aprenentatge que aquest projecte ens fa definir.
3. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O SITUACIONS D’APRENENTATGE
IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES
El present projecte està elaborat d’acord amb l’article 20 del Decret 15/2013 en que es
fa una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que
estableix el Decret, tot respectant el mínim d’hores que s’han d’impartir en les
diferents llengües en cadascuna de les etapes educatives.
Com hem explicat anteriorment, a la nostra Concreció Curricular hi ha establerta la
metodologia utilitzada al centre. Un dels principis metodològics és que es treballa per
diferents situacions d’aprenentatge, de manera que les activitats que es proposen
suposen una interrelació entre diferents àrees ja que pretenem que els aprenentatges
siguin el més globalitzats possibles. Per tant, es distribuiran les hores no lingüístiques
8. en diferents situacions d’aprenentatge que cada tutor/a establirà en el seu horari a
l’inici de cada curs.
En el cas de les situacions d’aprenentatge que es facin en llengua anglesa, la tutora i la
mestra assignada a fer l’anglès no lingüístic es posaran d’acord per a l’organització de
les sessions, també a inici de curs.
Per programar el tractament de les llengües pel curs 2013/14 cada cicle ha consensuat
quines seran les situacions d’aprenentatge que es donaran en cada llengua. (Veure les
graelles que es presenten a continuació).
Totes les situacions d’aprenentatge es van revisant per tal d’anar millorant el procés
d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Per tant, hi poden haver petites variacions
en les situacions d’aprenentatge triades per cada cicle.
APLICACIÓ DEL PROJECTE DURANT EL CURS 2013-14
Educació infantil:
A educació infantil, s’iniciarà la implantació del projecte al primer curs de segon cicle
d’educació infantil. Els alumnes d’aquesta etapa rebran l’ensenyament en les dues
llengües oficials i s’iniciaran en la llengua anglesa, treballant principalment l’expressió
i la comprensió oral. El tractament de les llengües es durà a terme mitjançant les
diferents activitats d’aula concretades a les programacions didàctiques per tal de
desenvolupar els objectius generals de les diferents àrees. La mestra especialista de
llengua anglesa, destinada al cicle d’infantil, després del període d’adaptació i segons
les característiques del grup proposarà les activitats especifiques per iniciar-se en
aquesta llengua.
A 6è d’educació infantil, es continuarà impartint la llengua anglesa 1h i 30’ setmanals
amb l’objectiu d’iniciar-se en l’ús oral de la llengua anglesa, per comunicar-se en
activitats dins l’aula.
Educació primària:
1r cicle (1r)
Hores lingüístiques Hores no lingüístiques
CATALÀ 4h. lingüístiques 3,5h. no lingüístiques:
- Projecte d’aula amb blocs de continguts de
coneixement del medi a concretar segons els
projectes anuals (2h).
- Activitats mecàniques de matemàtiques de tots
els blocs de continguts (1,5h)
CASTELLÀ 4h. 3h no lingüístiques:
- EF (2,5h)
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es
concretarà segons els projectes d’aula anuals (30
min.)
ANGLÈS 1,5h. lingüística 2,5h. no lingüístiques:
9. - Racó d’aula referent al bloc de tractament de la
informació, atzar i probabilitat (1h).
- Jocs matemàtics referents al bloc de nombres i
operacions (30 min.)
- Ed. artística: plàstica (1h).
2n cicle (3r)
Hores lingüístiques Hores no lingüístiques
CATALÀ 3,5h. lingüístiques 4h. no lingüístiques:
- Projecte d’aula amb blocs de continguts de
coneixement del medi a concretar segons els
projectes anuals (2h).
- Activitats mecàniques de matemàtiques i
resolució de problemes de tots els blocs de
continguts (2h).
CASTELLÀ 3,5h. lingüístiques 3,5h. no lingüístiques:
- EF (2h)
- Música (1h)
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es
concretarà segons els projectes d’aula anuals (30
min.)
ANGLÈS 2h. lingüística 2h. no lingüístiques:
- Jocs matemàtics referents al bloc de nombres i
operacions (1h).
- Ed. artística: plàstica (1h.).
3r cicle (5è)
Hores lingüístiques Hores no lingüístiques
CATALÀ 3,5h. lingüístiques 3,5h. no lingüístiques:
- Projecte d’aula amb blocs de continguts de
coneixement del medi a concretar segons els
projectes anuals (2h).
- Activitats mecàniques de matemàtiques de tots
els blocs de continguts (1,5h)
CASTELLÀ 3,5h. lingüístiques 3,5h. no lingüístiques:
- EF (2h)
- Música (1h)
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es
concretarà segons els projectes d’aula anuals (30
min.)
ANGLÈS 3h. lingüística 2h. no lingüístiques:
- Jocs matemàtics referents al bloc de nombres i
operacions (1h).
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es
concretarà segons els projectes d’aula anuals (1h).
10. PREVISIÓ DELS PROPERS CURSOS QUANT A LA IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE:
Com s’estableix al decret 15/2013, el curs 2017/18 el projecte de tractament integrat
de les llegües s’haurà de fer extensiu a tots els nivells i ha d’estar totalment implantat.
Tenint en compte que el projecte s’ha d’ajustar als recursos de que disposi el centre,
s’anirà ampliant l’aplicació d’aquest pla segons aquesta condició.
4. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ
TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES
OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTIQUES.
En el nostre Pla d’Atenció a la Diversitat, aprovat el juny de 2012, hi ha recollit el pla
d’acollida dels alumnes nouvinguts al centre, per facilitar la integració d’aquests.
Quan arriba al centre un alumne que desconeix una o ambdues llengües oficials es
prenen una sèrie de mesures, ordinàries i específiques, per a solventar les mancances
lingüístiques el més prest possible.
Mesures ordinàries:
- Acompanyament de la mestra AD, intentant que el fillet entengui les normes de
funcionament i organització general del centre, sempre que sigui possible ho farem en
la seva llengua.
- Elaborar/ adaptar activitats relacionades amb el tema que es treballi a classe.
- Activitats interactives orientades a l’adquisició de vocabulari en català i/o castellà
- Recolzar texts amb imatges o explicacions gestuals.
- Realitzar jocs que afavoreixen l’expressió oral (cançons, repeticions de paraules amb
ajuda d’una gravadora...).
- Realitzar activitats per parelles en les que s’han d'ajudar mútuament per resoldre-les.
- Assignació d'un alumne - tutor.
- Construcció d’un racó dins l’aula per treballar el vocabulari, l’expressió oral...
Mesures específiques:
- Suport per part de la mestra AD fora de l’aula, en petit grup per treballar vocabulari
bàsic i proper i l’expressió oral.
- Adaptacions curriculars significatives en la/les llengua/gües (català/castellà/anglès).
Quant als alumnes NESE, depenent de les dificultats, capacitats i necessitats que
presenten s’adopten unes mesures o unes altres.
- Sempre es prioritza la seva llengua materna com a llengua d’ensenyament-
aprenentatge, encara que les altres també es treballen i s’avaluen amb les adaptacions
curriculars necessàries.
- En el Pla d’Atenció a la Diversitat es contemplen les mesures ordinàries i específiques
de suport per atendre aquests alumnes.
11. 5. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT -
APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA.
Les coordinacions, entre les tutores i les mestres de llengua anglesa o mestres
encarregats de fer sessions no lingüístiques en anglès, s’hauran de fer en horari no
lectiu. En aquestes reunions s’hauran d’establir els objectius, els criteris d’avaluació de
les diferents situacions d’aprenentatge i compartir les activitats que es duran a terme
com també el material didàctic específic per facilitar l’aprenentatge dels continguts en
llengua anglesa. També serà un espai per poder fer un seguiment i si és necessari fer
canvis per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Les mestres que imparteixen anglès en blocs lingüístics i no lingüístics es reuniran per
anar prenent acords referents a metodologia, recursos i seqüenciació de continguts. A
més, serà una manera de poder compartir idees i fer un fons de materials en llengua
anglesa.
La periodicitat d’aquestes coordinacions quedarà establertes a la PGA a l’inici de cada
curs.
6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES
LINGÜÍSTIQUES DE L’ALUMNAT.
Els mecanismes de seguiment i avaluació de les competències lingüístiques, com està
establert al centre, vénen donades per:
1) Valoració dels resultats acadèmics trimestrals dels alumnes a nivell de claustre i
consell escolar.
2) Avaluació de les competències d’acord amb la Concreció Curricular de Centre.
3) Resultats de les proves de diagnòstic a 4t d’EP.
A partir de l’avaluació dels resultats provinents d’aquestes 3 fonts es poden proposar
plans de millora de centre, que es tractaran a nivell de cicle i CCP i/o plantejar-se
revisar el projecte TIL per incorporar canvis. La CCP coordinarà la revisió del projecte,
així com les possibles modificacions.
L’equip directiu és qui fa l’avaluació del projecte TIL sempre tenint en compte les
valoracions que en fan les persones que hi estan directament implicades (mestres
especialistes d’anglès, tutors/es,...)
- Recull dels resultats a la Memòria Anual de centre i propostes de millora de cara al
proper curs.
7. RELACIÓ DELS MESTRES AMB LA SEVA TITULACIÓ I COMPETÈNCIA QUANT A LA
LLENGUA ESTRANGERA PREVISTA AL PROJECTE.
Relació de mestres del centre amb coneixements de llengua estrangera del projecte
equivalents a un B2 o superior del MECR:
12. Llinatges i nom Codi especialitat Nivell B2, C1, C2
Florit Anglada, Rita 0597 FA B2
Gornés Hernández, Cristina 0597 FA C2
Torres Moll, Noemí 0597 FA B2
Coll Camps, Carme* 0597 AL B2
*La mestra Carme Coll és especialista en audició i llenguatge. Que ella hagi de donar
algunes situacions d’aprenentatge en anglès provocarà una disminució de les hores de
suport, tant necessàries al nostre centre (recordam que tenim una aula UEEC i un
nombre molt elevat d’alumnes amb NEE).
8. RELACIÓ DE PROFESSORS I ÀREES, MATÈRIES O BLOCS DE CONTINGUTS QUE HAN
D’IMPARTIT EN EL CURS 2013/14, QUANT A ASSIGNATURES NO LINGÜÍSTIQUES EN
LLENGUA ESTRANGERA.
Relació de mestres que impartiran matèries no lingüístiques en llengua anglesa durant
el curs 2013-2014:
Curs Àrea/situació d’aprenentatge/bloc de continguts Nom i llinatges del
mestre
1r EP - Racó d’aula
- Jocs matemàtics referent al bloc de continguts de nombres i
operacions.
- Ed. artística: plàstica
Rita Florit Anglada
3r EP -Jocs matemàtics referent al bloc de continguts de nombres i
operacions.
- Ed. artística: plàstica
Carme Coll Camps
5è A
EP
- Jocs matemàtics referent al bloc de nombres i operacions.
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es concretarà segons
els projectes d’aula anuals.
Cristina Gornés
Hernández
5è B
EP
- Jocs matemàtics referent al bloc de nombres i operacions.
- Projecte d’aula. El bloc de continguts es concretarà segons
els projectes d’aula anuals.
Noemí Torres Moll *
*El primer trimestre del curs 2013-2014 serà substituïda per una mestra interina.
Aquesta és una previsió de les mestres que hi haurà al centre el proper curs, però no
podem assegurar aquestes places ja que no sabem amb seguretat quina plantilla
tindrem durant el curs 2013/14.
13. 9. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL NOU MODEL.
D'acord amb el punt 3 de l'annex del decret 15/2013, la implantació es realitzarà de
forma progressiva atenent al que s'ha exposat i argumentat al llarg del present pla i
sempre condicionat als recursos humans i materials destinats al centre. Seran els cicles
els que proposaran en cada curs la incorporació d’àrees/situacions d’aprenentatge a
impartir en cadascuna de les llengües.
