Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Projecte lingüístic quercus

963 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Projecte lingüístic quercus

  1. 1. PROJECTE LINGÜÍSTIC Aprovat per la Comissió Lingüística el 2012 i actualitzat durant el curs 2015. Coordinació Lingüística 1
  2. 2. ÍNDEX Pàgines Introducció................................................................................................... 3 Marc normatiu............................................................................................. 5 Comissió de Normalització lingüística i Coordinador/a lingüístic/a............ 9 1. Context sociolingüístic........................................................................... 11 2. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge........................ 14 3. La llengua castellana............................................................................. 26 4. Altres llengües........................................................................................ 28 5. Projectes relacionats amb la llengua .................................................... 31 5.1.ILEC “El gust per la lectura i més” 5.2. GEP: “ Aprenem en anglès” 6. L’aula d’acollida....................................................................................... 32 7. Organització i gestió................................................................................ 43 ANNEXOS: ................................................................................................... 53 • Document de “Millora de l’ortografia” • Document comparat Català-castellà per millorar l’ortografia dels alumnes • Proposta de Coordinació lingüística • Dades de població del padró municipal de Sant Joan de Vilatorrada • Documents de treball de la Competència lingüística, comunicativa i audiovisual 2
  3. 3. INTRODUCCIÓ Aquest Projecte lingüístic és un document que articula el tractament de les llengües en l’educació secundària i els estudis postobligatoris que ofereix l’Institut Quercus i garanteix que els alumnes del nostre centre puguin consolidar el domini oral i escrit del català i del castellà, a més de desenvolupar una competència plurilingüe que els permeti utilitzar textos de tota mena en anglès o, si és el cas, en francès, d’una manera eficaç. Per aconseguir-ho, aquest Projecte lingüístic té en consideració diferents àmbits (l’institut com a espai comunicatiu, el seu entorn, el context sociolingüístic del municipi de Sant Joan de Vilatorrada) i comparteix la mateixa reflexió que va originar la primera proposta de PL aprovada l’any 2004, també vàlida per tants altres indrets de Catalunya: “La complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del català, llengua pròpia del país, no hagi assolit la plena normalització lingüística, i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria d’usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de l’ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catalana i a potenciar-ne l’ús en tots els àmbits”. Per tant, aquest Projecte Lingüístic nou i actualitzat, adaptat al context sociolingüístic de l’alumnat del nostre centre, majoritàriament castellanoparlant, pretén ser una eina útil i pràctica que, en base al marc legal actual –Estatut de Catalunya, LEC i Llei de Política Lingüística-, faciliti la gestió del procés de normalització lingüística de la llengua catalana. 3
  4. 4. Per què un nou Projecte lingüístic? • Perquè cal adaptar el document aprovat el 2004 a la nova Llei d’Educació de Catalunya –aprovada l’1 de juliol de 2009- i al Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO). • Perquè la composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat. • Perquè cal una visió conjunta de l’acollida lingüística (i no lingüística) de l’alumnat nouvingut. • Perquè la diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves estratègies d’actuació educativa. • Perquè les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves portes sobre com ensenyar llengües. • Perquè hem de saber reconèixer les llengües de la nova immigració, incorporant-les a l’àmbit escolar. • Perquè és una exigència social treballar per a un ús no sexista del llenguatge. 4
  5. 5. MARC NORMATIU Aquest marc legal és la base sobre el qual es fonamenta aquest Projecte Lingüístic. • Nova Llei d’Educació de Catalunya, publicada el 10 de juliol de 2009. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 – 16/07/09 Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Article 10 Dret i deure de conèixer les llengües oficials 1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. 2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre. Article 11 El català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. Article 12 Llengües estrangeres 1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. Article 13 Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis 5
  6. 6. 1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d’acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l’exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció, han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatge com en l’àmbit general del centre. Article 16 El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administració educativa. 2. L’Administració educativa i els centres han d’emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament. 3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. 5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent. Article 18 Ús i foment del català 1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d’ésser normalment el vehicle d’expressió en les activitats de projecció externa. 2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l’ensenyament i l’ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn. • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO). DOGC núm. 4915 - 29/06/2007 Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d' un projecte educatiu plurilingüe 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el 6
  7. 7. castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars. D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d' àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió d'alumnes als centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d' ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d' ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d' un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió en llengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne l'aprenentatge i garantir-ne el coneixement. • Estatut de Catalunya, aprovat el 2006. Article 6 La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. • Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC 4168, del 6), sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística. • Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d'11 de febrer), de Política lingüística. Article 20 1 “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives.” 7
  8. 8. 2 “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.” Article 21.5 “L’alumnat no ha de ser separat en centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva llengua habitual.” Article 21.6 “Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d’aquesta etapa.” Article 21.8 “L’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.” • Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC 1524, de 29 de novembre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament. • Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, del 9, i correcció d'errada en el DOGC 369, de 5 d'octubre), per la qual es desplega el Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la Llei /1983, de normalització lingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat per l'Ordre de 6 de desembre de 1983 (DOGC 415, de 9 de març de 1984). • Decret 362/1983, de 30 d'agost (DOGC 359, del 31), sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril (DOGC 322, del 22), de normalització lingüística a Catalunya a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat pel Decret 576/1983, de 6 de desembre (DOGC 415, de 9 de març de 1984). 8
  9. 9. COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A Composició de la Comissió de Normalització Lingüística: • Membre de l’equip directiu (cap d’estudis o coordinador/a pedagògic/a) • Coordinador/a lingüístic/a. • Dos membres del claustre. • Un representant de l’alumnat. • Un representant de l’AMPA. Funcions de la Comissió Lingüística: • Promoure i coordinar les activitats previstes en el Projecte Lingüístic de Centre. • Difondre a tots els sectors de la comunitat educativa les mesures que afavoreixin l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre i la consecució dels objectius establerts. • Fer el seguiment i l’avaluació de l’execució del Projecte Lingüístic de Centre. • Coordinar la recollida i la sistematització de dades relacionades amb el PLC. • Proposar modificacions del PLC. • Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la normalització lingüística. • Orientar les àrees pel que fa a les modalitats de formació i actualització convenients als interessos i les necessitats dels seus membres, en matèria de normalització lingüística. • Confeccionar l'inventari de recursos de normalització lingüística i gestió del pressupost assignat pel centre. 9
  10. 10. Funcions del Coordinador/a Lingüístic/a: L’objectiu general del Coordinador/a Lingüístic/a és desenvolupar i aplicar el Projecte Lingüístic de Centre. Altres tasques concretes que ha de desenvolupar són les següents: • Organitzar el servei de correcció de textos. Fer la revisió i la correcció de documents i textos del centre (des del PEC, PAT, CCC…. fins a exàmens), així com resoldre els dubtes lingüístics que puguin plantejar-li la resta de professors. • Vetllar perquè es faci un ús correcte de la llengua catalana al centre. • Participar en la Comissió d’Atenció a la Diversitat i en la Comissió Lingüística. • Promoure actuacions per augmentar l’ús vehicular i social de la llengua catalana. • Col·laborar en l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut. • Assessorar el Claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració de la Concreció Curricular de Centre. • Organitzar cursos monogràfics en funció de les peticions de suport lingüístic que formulin els departaments. • Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la normalització lingüística. • Divulgar la informació i facilitar l’accés a la documentació disponible pel que fa a la normalització lingüística. 10
  11. 11. INTRODUCCIÓ Aquest Projecte lingüístic és un document que articula el tractament de les llengües en l’educació secundària i els estudis postobligatoris que ofereix l’Institut Quercus i garanteix que els alumnes del nostre centre puguin consolidar el domini oral i escrit del català i del castellà, a més de desenvolupar una competència plurilingüe que els permeti utilitzar textos de tota mena en anglès o, si és el cas, en francès, d’una manera eficaç. Per aconseguir-ho, aquest Projecte lingüístic té en consideració diferents àmbits (l’institut com a espai comunicatiu, el seu entorn, el context sociolingüístic del municipi de Sant Joan de Vilatorrada) i comparteix la mateixa reflexió que va originar la primera proposta de PL aprovada l’any 2004, també vàlida per tants altres indrets de Catalunya: “La complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del català, llengua pròpia del país, no hagi assolit la plena normalització lingüística, i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria d’usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de l’ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catalana i a potenciar-ne l’ús en tots els àmbits”. Per tant, aquest Projecte Lingüístic nou i actualitzat, adaptat al context sociolingüístic de l’alumnat del nostre centre, majoritàriament castellanoparlant, pretén ser una eina útil i pràctica que, en base al marc legal actual –Estatut de Catalunya, LEC i Llei de Política Lingüística-, faciliti la gestió del procés de normalització lingüística de la llengua catalana. 3
  12. 12. El municipi disposa també d’una Biblioteca moderna (al Centre cultural Cal Gallifa) amb prop de 800 m2 , amb possibilitats de lectura, consulta, música, vídeos i DVDs, internet...; d’una Ludoteca, Casal Jove i de diverses entitats culturals i esportives. Dades de població a 18 de juny de 2013 Població total de Sant Joan de Vilatorrada: 10.864 habitants. Població estrangera: 936 habitants. Percentatge que representa la població estrangera respecte el total: 8,62 % Principals nacionalitats estrangeres a Sant Joan de Vilatorrada i percentatge que representen sobre el total: Nacionalitat % de població que representa sobre el total 1. marroquina 2’75 % 2. ucraïnesa 2’38 % 3. romanesa 1,71 % 4. polonesa 0’18 % 5. xinesa 0’16 % 6. equatoriana 0’15 % Evolució de la immigració Des del desembre del 2007 fins al 31 d’agost del 2009, el pes de la població immigrant ha seguit aquesta evolució: 12
  13. 13. Desembre 2007 Juny 2008 Desembre 2008 Juny 2009 Agost 2009 Juny 2013 % de població estrangera sobre el total 8’74 % 9’46 % 10’08 % 10’7 % 10’4 % 8,62 % La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Sant Joan va realitzar, el setembre de 2009, un informe sobre la immigració a partir de les dades del padró municipal. En aquest informe es constatava que, fins a finals del 2008, la principal nacionalitat estrangera a Sant Joan de Vilatorrada era la ucraïnesa, seguida de la marroquina i la romanesa. Però, a partir del desembre del 2008, això va canviar i la marroquina va passar a ser la principal nacionalitat estrangera al municipi, seguida de la ucraïnesa i la romanesa. Després d’un període d’increment continu, el 2009 va suposar una frenada i a partir d’aleshores, el percentatge de població estrangera respecte el total de població de Sant Joan de Vilatorrada ha anat disminuint fins a passar del 10,4 % al 8,62 % actual. Observació final: El context actual de recessió econòmica pot estancar o produir una davallada en el percentatge de població estrangera. 13
  14. 14. 2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE • El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Institut Quercus. Per tant, les matèries s’han d’impartir en llengua catalana, excepte la de llengua castellana i les de llengües estrangeres. • Les activitats d’avaluació i les exposicions orals (crèdits de síntesi, projectes de recerca, treballs de recerca, etc.) es fan en català, llevat de casos plenament justificats, dels quals restarà assabentat/da el/la Coordinador/a lingüístic/a. • El material didàctic i els llibres de text són en llengua catalana, excepte en les àrees de llengua castellana i de llengües estrangeres. • Les exposicions o intervencions orals del professorat han de ser en català, independentment de la llengua en què s’expressi l’alumnat. Això implicarà, a vegades, l’anomenat bilingüisme passiu, en què els interlocutors s’expressen en llengües diferents. • El professorat de les àrees o dels crèdits en què l’alumnat hagi d’intervenir sovint oralment tindrà cura que s’expressi habitualment en català. • L’ús i la qualitat del català en les intervencions de l’alumnat tindran un pes important en l’avaluació de l’àrea de llengua catalana, i també en la d’aquelles àrees en què l’expressió lingüística (oral o escrita) sigui rellevant. • El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat serà el transmissor del model d’ús per a l’alumnat, a fi que en tingui un referent clar i 14
  15. 15. sòlid. Davant de qualsevol dubte, el/la Coordinador/a lingüístic/a assessora qualsevol professor o professora que ho necessiti. • El centre implicarà l’alumnat en el respecte per la diversitat lingüística i en la presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. El professorat serà especialment curós a fomentar la tolerància lingüística entre l’alumnat. • El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, especialment, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes. Educació Secundària Obligatòria: • El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. • El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món en què la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. Batxillerat: • El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del batxillerat, l’alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en 15
  16. 16. llengua catalana, i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut. • La matèria de Literatura universal s’impartirà en català, independentment de l’àrea a què pertanyi el professorat que se n’encarregui. • El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement aprofundit de les característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen Catalunya. Cicles formatius: • El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana adient a l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en l'educació secundària obligatòria. 2.1. L’APRENENTATGE / ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA 2.1.1 LLENGUA ORAL Des del convenciment que un bon domini de l’expressió oral és bàsic per desenvolupar-se amb èxit com a ciutadans i, a més, que facilita la construcció del propi pensament, el centre prioritzarà el treball de la llengua oral. Aquesta es treballa habitualment a cada nivell, tant des de l’àrea de llengua com des d’altres àrees, en les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, debat, recitació, instrucció, argumentació…) i també mitjançant exposicions orals. En aquesta línia, es potencia que els alumnes sàpiguen expressar de forma 16
  17. 17. raonada i coherent la seva opinió i també es tenen en compte els diversos registres i variants del català. Així, aquest curs 2012-1013 amb alguns alumnes de 4t d’ESO s’ha fet una activitat d’expressió oral (entrevista i lectura de textos) a Ràdio Sant Joan i s’ha participat al Certamen Nacional de Lectura en Veu alta. Per fomentar una bona pràctica oral de la llengua catalana, també es pot recordar a inici de curs al claustre que el professor és un model oral a seguir i que hem de fomentar que els alumnes s’expressin en català per tal que la llengua catalana no quedi limitada a un àmbit exclusivament d’aprenentatge. Per tant, en la mesura del possible es dinamitzarà l’ús del català en els diversos àmbits de convivència i de comunicació quotidiana (també en situacions de relació informal). A aquest efecte, el/la Coordinador/a Lingüístic/a pot posar a disposició del professorat un argumentari de suport de frases adreçades a l’alumnat reticent a utilitzar la llengua catalana. 2.1.2. LLENGUA ESCRITA Amb l’objectiu final de formar lectors i escriptors competents, i seguint les orientacions del currículum, el centre planifica activitats de lectura i escriptura que tenen en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells. Aquest curs 2012-13, les àrees de Castellà i Català han elaborat tota una sèrie de propostes de millora per reforçar la llengua escrita que es tradueix bàsicament en un treball intens pel que fa a les redaccions. 17
  18. 18. Al centre es porta a terme un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura com un procés complex (pensar, escriure, revisar), per tendir a abordar-lo no només des de l’àrea de llengua, sinó des de totes les àrees, i per això enguany la Coordinadora lingüística ha fet una proposta de descompte de faltes per a les àrees no lingüístiques (document a l’annex). D’altra banda, amb la intenció d’aclarir els dubtes lingüístics dels professors i, sobretot a l’hora de mostrar els enunciats d’exàmens als alumnes o altres documents que es distribueixen a l’alumnat o famílies, el/la Coordinador/a Lingüístic/a assessora el professorat i, si cal, revisa i corregeix els textos. Amb aquesta finalitat, des del curs 2010-11 i amb continuïtat fins avui, hi ha una adreça de correu electrònic en la qual es poden enviar dubtes o textos perquè siguin revisats: correccioquercus@gmail.com També pel que fa a la llengua escrita, el/la Coordinador/a Lingüístic/a vetlla perquè els cartells i els rètols de l’Institut estiguin escrits correctament. Per tant, quan no ho estan, ho comunica al Coordinador/a Pedagògic/a. Finalment, el/la Coordinador/a Lingüístic/a revisa regularment el web de l’Institut perquè les notícies que hi apareixen estiguin escrites en un nivell lingüístic adequat i de qualitat. 2.1.3. RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA Es procura que hi hagi un plantejament global, integrat i compartit per la majoria del professorat de les quatre habilitats lingüístiques: llegir, comprendre, escriure, parlar. 18
  19. 19. Es té en compte que, per millorar la competència oral, la llengua escrita ens pot servir de suport. Per millorar aquesta competència, s’han augmentat les hores de docència. En aquest sentit, des de fa ja diversos anys s’està impartint una hora més de lectura i expressió a 1r d’ESO i a 4t d’ESO, a més de les 3 hores setmanals curriculars de Llengua catalana i literatura. En aquesta hora anomenada habitualment “de lectura” es practica la lectura en veu alta, es potencia l’expressió oral, la comprensió lectora i a 4t d’ESO també es combina amb la pràctica de l’expressió escrita mitjançant redaccions o l’escriptura dels capítols d’una història imaginada i personal. Finalment, es promouen activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent (ex. lectura expressiva, sortides al teatre...). Aquest curs 2012- 1013, el centre, a més, ha participat en el Concurs Nacional de Lectura en Veu alta. 2.1.4. LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES Des de la premissa que l’aprenentatge de la llengua és transversal i que, per tant, no només és responsabilitat del professorat de llengües sinó de totes les àrees, cal conscienciar el claustre de la seva corresponsabilitat en el fet que els alumnes assoleixin un nivell adequat d’expressió i comprensió en català. Per aconseguir-ho, es pot recordar a l’inici de curs en un claustre i també promoure que el professorat utilitzi metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en català. A més, en aquest curs 2012-13 des de Coordinació lingüística s’han establert uns criteris unificats de descompte en la nota de contingut per un excés de faltes d’ortografia també en àrees no lingüístiques. En un futur, un criteri unificat per al descompte de faltes també s’hauria d’aplicar en el Treball de Recerca. 19
  20. 20. També s’intentarà que les diverses àrees treballin alguns continguts lingüístics de manera coordinada: per exemple, la tipologia textual des de diverses àrees (el text expositiu des de l’àrea d’Experimentals, el text instructiu des de l’àrea de Llengües estrangeres, el text argumentatiu des de Filosofia, etc). 2.1.5. CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVELLS Es procura que hi hagi coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües ensenyades a l’aula (segons el domini dels nois i les noies i segons l’estatus de cada llengua: si és una segona llengua estrangera...). El centre disposa d’un espai (el Dept. d’Orientació) per poder-se coordinar i acordar els usos lingüístics, el seu ensenyament i el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat. També disposa d’alguns documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. 2.1.6. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL DE LA LLENGUA VEHICULAR El centre disposa d’un Pla d’acollida on es recullen i se sistematitzen la major part de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. El tutor d’Acollida vetlla perquè els alumnes nouvinguts rebin una atenció lingüística personalitzada i de qualitat que els faciliti l’accés al nostre sistema educatiu. També 20
  21. 21. vetlla perquè les actuacions establertes en el Pla d’acollida siguin compartides i aplicades per la major part del professorat. 2.1.6.1 ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS El tutor de l’Aula d’Acollida és el responsable de coordinar l’aplicació de metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i col·laborar amb la resta de docents per facilitar estratègies que afavoreixin un ensenyament comprensible en totes les àrees. 2.1.6.2 ALUMNAT DE PARLA HISPANA En aquest punt ens referim tant a l’alumnat sud-americà com el de la resta de l’Estat. Des de l’Aula d’Acollida, a l’hora d’organitzar el currículum personalitzat de l’alumnat, es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en desconeix només una (com és el cas de l’alumnat de parla hispana, que desconeix el català, però no el castellà). Així, des dels primers temps de l’arribada d’aquest alumnat nouvingut, es té en compte la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar la comunicació i l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. 21
  22. 22. 2.1.7 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT D’acord amb el Dept. d’Orientació del centre i l’assessorament dels serveis educatius i d’Ensenyament, el centre ha definit mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge. Aquests són: l’Aula Oberta, les Atencions individualitzades (ATIs) i les aules flexibles i adaptades, on es fa una adaptació del currículum. Les reunions setmanals del Dep. d’Orientació i les de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, que es reuneix diverses vegades al llarg del curs, constitueixen espais de reflexió per adequar els mecanismes d’atenció a la diversitat a la realitat canviant del centre. Per atendre la diversitat en temes lingüístics, es fa un reforç de llengua a l’Aula Flexible, a l’Aula Adaptada de 4t d’ESO, a l’Aula Oberta (on es treballa la llengua a partir de projectes interdisciplinaris) i també a les Atencions individualitzades, les quals es poden enfocar cap a un reforç lingüístic, tant en català com en castellà segons les necessitats de l’alumne. L’objectiu sempre és reforçar el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en els diversos nivells. D’altra banda, per atendre la diversitat a l’alça en llengües, durant el curs 2010-2011 es va portar a terme el Projecte Documenta: es tractava d’un projecte impulsat des de la Universitat i estava adreçat a un grup reduït de 8 alumnes. Finalment, als alumnes dislèxics que acreditin aquesta condició mitjançant els informes mèdics corresponents, se’ls flexibilitzarà el descompte de faltes d’ortografia. També se’ls pot donar més temps per respondre els exàmens o bé llegir-los els enunciats d’exàmens en veu alta. 22
  23. 23. 2.1.8 ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA El centre organitza activitats que tenen com a finalitat potenciar l’ús de la llengua catalana i que es concreten a cada programació d’àrea. En aquest sentit s’organitzen amb assiduïtat: sortides al teatre, rutes literàries, exposicions... A nivell de centre s’organitza cada any la festa de St. Jordi (dita també en alguna ocasió Festa de les Lletres), en què s’incentiva l’ús de la llengua catalana i el coneixement dels autors i la cultura pròpia, amb algun homenatge a algun escriptor destacat. També en alguna ocasió s’ha participat en el concurs televisiu “Picalletres”, que estimula els alumnes al coneixement i ús de la llengua catalana. Des del curs 2010-2011 i amb continuïtat fins al moment, es porta a terme el Club de Lectura des de 1r d’ESO fins a 4t, en col·laboració amb la Biblioteca de St. Joan de Vilatorrada. Mitjançant aquest projecte, uns quants alumnes assisteixen de manera voluntària a unes sessions a la Biblioteca (en horari extraescolar) amb el compromís de llegir-se uns llibres i comentar-los amb la bibliotecària. Els que hi participen d’una manera activa i constant obtenen un augment de la nota trimestral en l’assignatura de Llengua catalana i literatura. Finalment, enguany s’ha organitzat la Setmana dels Escriptors per incentivar la lectura i el contacte amb autors de la literatura catalana contemporània i, tal com ja s’ha esmentat, s’ha participat en el Certamen Nacional de Lectura en Veu alta. 23
  24. 24. 2.1.9 AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA A l’hora de valorar i avaluar l’aprenentatge i l’ús de la llengua d’un alumne, el professorat es coordina per establir uns criteris sobre els elements a tenir en compte i que hauran d’incloure les dimensions comunicativa i literària (amb textos incomplets i/o no contextualitzats). Els criteris corresponents es recolliran a la programació. Per valorar el coneixement de la llengua no es dóna preferència al moment final de l’avaluació i la llengua oral es valora a partir de la percepció del professorat. 2.1.10 MATERIALS DIDÀCTICS Els llibres de text o llibres digitals escollits pel centre, excepte els de llengua castellana i els de llengües estrangeres, són en català. Finalment, el centre vetllarà perquè es faci un seguiment (amb continuïtat al llarg de tota l’etapa) de l’elaboració de la seqüència didàctica de la dimensió literària, que quedarà recollida a la programació àrea. 2.1.11 MULTIMÈDIA El centre utilitza la llengua catalana com a llengua vehicular del programari i dels suports digitals que produeix el centre en general (ex. Moodle). 24
  25. 25. 2.1.12 USOS LINGÜÍSTICS A més de l’ensenyament estricte de la llengua, el professorat de llengua catalana treballa els usos lingüístics de l’alumnat en un context plurilingüe, com és el de Catalunya, per intentar fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta de professorat hi col·laborarà des de la seva àrea. 2.1.13 DIVERSITAT LINGÜÍSTICA Amb l’objectiu de formar parlants plurilingües i interculturals, el centre fomenta el respecte per la diversitat lingüística: no només el desig d’aprendre altres llengües, sinó també el desig d’aprendre d’altres cultures. Per això es valorarà el bagatge lingüístic de l’alumnat (d’aquell que té com a llengua familiar una llengua diferent del català o del castellà) i s’aprofitarà per fer-lo protagonista d’alguna activitat (per exemple, des de l’Aula d’Acollida es pot organitzar alguna exposició sobre les diverses llengües per a tot el centre, etc.). 2.1.14 CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN Des de la creença compartida que hi ha una relació directa entre l’aprenentatge del català i el reconeixement i valoració de la llengua d’origen familiar de l’alumnat, el centre vetllarà perquè els tutors informin els equips docents sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per poder fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte. 25
  26. 26. Per què un nou Projecte lingüístic? • Perquè cal adaptar el document aprovat el 2004 a la nova Llei d’Educació de Catalunya –aprovada l’1 de juliol de 2009- i al Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO). • Perquè la composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat. • Perquè cal una visió conjunta de l’acollida lingüística (i no lingüística) de l’alumnat nouvingut. • Perquè la diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves estratègies d’actuació educativa. • Perquè les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves portes sobre com ensenyar llengües. • Perquè hem de saber reconèixer les llengües de la nova immigració, incorporant-les a l’àmbit escolar. • Perquè és una exigència social treballar per a un ús no sexista del llenguatge. 4
  27. 27. Aquestes estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament i s’intenta treballar coordinadament amb el professorat de llengua catalana. Aquest curs 2012-13, l’àrea de Castellà ha elaborat també una sèrie de propostes de millora per potenciar i millorar l’expressió escrita dels alumnes en aquesta llengua i també s’ha ofert una hora més de Castellà a 3r d’ESO (anomenada “de lectura”) per millorar tant la lectura com l’expressió escrita dels alumnes. 3.3 ACTIVITATS D’ÚS S’imparteix la matèria de Llengua castellana en castellà i d’acord amb el que prescriu el marc normatiu, el català és la llengua vehicular del centre. Tot i així, la llengua castellana també és present i ben representada en el Certamen literari de la Festa de St. Jordi que es celebra cada any. També es fa alguna exposició d’homenatge a algun autor en aquesta llengua. 3.4 ALUMNAT NOUVINGUT En una primera fase, s’assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut mitjançant l’Aula d’Acollida o un PI. Posteriorment, s’incorpora al seu grup-classe i s’intenta fer una atenció individualitzada en llengua castellana a la classe de castellà. 27
  28. 28. 4. ALTRES LLENGÜES 4.1 LLENGÜES ESTRANGERES La llengua anglesa és la primera llengua estrangera de l’ensenyament secundari; la segona llengua estrangera és la francesa. L’aprenentatge de l’anglès comença al primer curs d’ESO, en el qual l’alumnat ja arriba amb uns coneixements previs bàsics i ha d’acabar l’ESO havent adquirit uns coneixements equivalents al B1 del marc europeu per a l’Aprenentatge de l’Anglès com a llengua estrangera. L’aprenentatge de la segona llengua estrangera (francès) comença a 2n d’ESO, curs en què tots els alumnes fan un trimestre. A partir de 3r i 4t d’ESO l’estudien aquells alumnes que l’hagin triat com a matèria optativa, amb una continuïtat fins a 1r de Batxillerat. L’anglès és una matèria comuna i s’imparteix a raó de tres hores setmanals i, algun any, en una de les hores s’ha fet desdoblament. El centre concreta anualment les mesures per assegurar una distribució coherent i progressiva de continguts, la creació de contextos d’ús de la llengua i com es dóna resposta als diferents estils d’aprenentatge i en fa un seguiment. La programació s’estructura a partir d’activitats d’aprenentatge que són rellevants i globals, integren reptes lingüístics i cognitius, requereixen l’ús de la llengua estrangera i tenen una estructura seqüencial de construcció del coneixement. Per millorar el coneixement de la llengua anglesa, la principal estratègia que segueix l’Institut Quercus és preveure agrupaments de tipologia diversa per 28
  29. 29. atendre els diferents ritmes d’aprenentatge. Els grups són els següents: grup ordinari i flexible a 1r i 2n d’ESO i grup mitjà, grup alt i grup flexible a 3r i 4t d’ESO. Quant a la metodologia, el professorat de llengües estrangeres ha consensuat el desenvolupament competencial, per tant, la capacitat d’utilitzar els coneixements lingüístics en contextos que requereixen coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment. En aquesta línia, el centre ofereix diverses oportunitats d’ús de la llengua estrangera tant a dins (a l’Aula d’Idiomes) com a fora de l’aula amb un èmfasi especial en la competència oral. Pel que fa als materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera, existeixen uns criteris de coherència i continuïtat metodològica. Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següent segons les necessitats de l’alumnat. També es preveuen materials que serveixin per atendre la diversitat i per a l’ampliació dels coneixements. D’altra banda, el centre disposa de recursos TIC, TAC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers, autèntic i per diversificar els models lingüístics presents a l’aula. El professorat ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la diversitat de l’alumnat i n’explora, més aviat individualment, noves possibilitats. En aquest sentit, s’ha creat un bloc amb el nom “Quercus in a Digital World” amb el qual es fa un treball per projectes en anglès i es pretén crear un context creatiu i comunicatiu real en anglès. Quant a l’ús de la llengua estrangera a l’aula, es vetlla perquè l’Aula d’Idiomes sigui un espai d’immersió en la llengua d’aprenentatge. En aquest sentit, el professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions amb els 29
  30. 30. alumnes i intenta propiciar un clima favorable perquè els alumnes se sentin estimulats per anar-la utilitzant progressivament. Es preveu l’ús de la llengua estrangera fora de l’aula d’aprenentatge mitjançant les activitats de teatre al mateix centre, les xerrades British Culture Days i la participació en el projecte internacional I EARN – PANGEA, Youngcast Project (intercanvi amb l’escola Clear Falls de League City, de Houston, a través de plataformes de videoconferència i la plataforma social educativa Edmodo. Amb alumnes de 3r, 4t i 1r Batxillerat de francès s’organitza un viatge anual al sud de França (cada any la destinació varia: Carcassona, Tolosa, Avinyó...) Referent a la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat participen a un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de Huddensfield (Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva durant una setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de Batxillerat, s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan diverses visites culturals a la zona. Per a la projecció dels resultats fora de l’aula d’aprenentatge s’utilitza el web del centre, es participa en el concurs “The Fonix” interescolar de Catalunya, en el qual es premien els millors estudiants de cada nivell i en l’Edublocs, amb el resultat el curs 2010-11 del 3r premi “Peonza de Bronce” en modalitat blocs ESO professors i alumnes. Quant a l’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera, fins ara, el centre no ha planificat la impartició de blocs de continguts curriculars d’àrees no lingüístiques en la primera llengua estrangera. Si en algun moment es decideix de fer-ho, es vetllarà perquè qui s’encarrega de l’experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació metodològica de l’àrea. 30
  31. 31. Finalment, el centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en horari extraescolar, però esporàdicament se n’ha fet un ús simbòlic en cartells o treballs per tal d’afavorir el coneixement de les cultures i les llengües d’origen i fomentar l’autoestima de l’alumnat procedent de la nova immigració. Així el centre, com a espai de convivència, intenta sumar tot allò que tenen de positiu totes les cultures i també valora el bagatge cultural i lingüístic que ens aporten a la nostra societat. Per això, a la Festa de Sant Jordi les llengües estrangeres també hi són representades. 5. PROJECTES relacionats amb la llengua 5.1.ILEC “ El gust per la lectura i més” El centre ha decidit en claustre ( juny 2015) inscriure's al programa ILEC d'Impuls a la Lectura, per donar continuïtat i aprofundiment a les iniciatives que ja es portaven a terme al voltant de la lectura (com el Club de Lectura, la Setmana dels Escriptors o la participació al Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta). El programa ILEC té una durada de 3 anys i s'estructura en els eixos següents: saber llegir, el gust per llegir i el llegir per aprendre. Per portar a terme aquest projecte, el centre treballa des de dues vessants: d'una banda, en la formació del professorat en l'ILEC, és a dir, mitjançant un curs on s'aprenguin estratègies i s'ofereixin nous recursos per potenciar la lectura a l'aula; i, de l'altra, en l'aplicació concreta de les estratègies al centre i que ha de portar a terme un grup impulsor. A mesura que anem avançant anirem ampliant el projecte lingüístic. 31
  32. 32. 5.2.GEP “ Aprenem en anglès” Aquest grup experimental del plurilingüisme es basa en realitzar matèries que no són de llengua anglesa en llengua anglesa. Els objectius principals són que l’alumnat quan acabi l’ESO tingui un bon nivell d’anglès tan escrit com parlat. El curs 2014-2015 ja vam iniciar fer una hora d’educació física en anglès i les pràctiques de biologia i geologia de 4t ESO també en anglès Després de l’experiència positiva , el curs 15-16 s’ha iniciat la música de 3r ESO en anglès i una matèria optativa de 2n ESO també de música en anglès . La intenció és que a mesura que vagi passant el temps hi hagi més hores de parla anglesa i que es generi un canvi metodològic d’aprenentatge en totes les àrees. (mirar objectius i indicadors PGA) 6. L’AULA D’ACOLLIDA 6.1.Definició L’aula d’acollida és un recurs de què ha disposat el centre durant anys, però no en el curs 2012-13, per a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Un alumne es considera nouvingut durant els dos primers anys d’incorporació al sistema educatiu de Catalunya. S’entén l’aula d’acollida com un entorn obert i flexible, complementari a la tasca de l’aula ordinària, on els alumnes són atesos en funció de les seves necessitats, especialment de caràcter lingüístic, per tal de facilitar i accelerar el procés d’adaptació dels alumnes nouvinguts. 32
  33. 33. MARC NORMATIU Aquest marc legal és la base sobre el qual es fonamenta aquest Projecte Lingüístic. • Nova Llei d’Educació de Catalunya, publicada el 10 de juliol de 2009. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 – 16/07/09 Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Article 10 Dret i deure de conèixer les llengües oficials 1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. 2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre. Article 11 El català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. Article 12 Llengües estrangeres 1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. Article 13 Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis 5
  34. 34. • Facilitar la incorporació total a l’aula ordinària. 6.3.- Espai Quan el centre ha disposat d’Aula d’Acollida, ha destinat una aula de referència fixa (aula 05 a la planta baixa) per atendre els alumnes nouvinguts. Aleshores, aquest espai s’ha compartit amb l’Aula Oberta pel dèficit d’espais que pateix el centre, però, alhora, per tal d’optimitzar els recursos informàtics que conté. L’espai físic de l’aula d’acollida permet: • Treballar amb comoditat amb un grup d’uns 10 alumnes. • Distribuir les taules en forma de U, per tal que tots els alumnes puguin veure’s quan parlen. • Poder utilitzar dins de l’aula ordinadors, material audiovisual… o poder disposar d’unes hores reservades a la setmana de l’aula d’informàtica i de l’aula d’audiovisuals. • Disposar de prestatges i armaris on dipositar materials: dossier, llibres, diccionaris… 6.4.Alumnat 6.4.1.Criteris d’adscripció al nivell educatiu Els criteris que consten en el Pla d’Acollida del Centre són el d’edat, nivell d’aprenentatge, desenvolupament evolutiu i nivell de coneixements d’alguna llengua llatina. 34
  35. 35. 6.4.2.Criteris de priorització de l’assistència a l’aula d’acollida Ordre de prioritats: 1. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, sense coneixement de l’alfabet llatí. 2. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, amb coneixement de l’alfabet llatí. 3. Alumnat nouvingut de llengües romàniques, sense coneixement del castellà. 4. Alumnat nouvingut de llengües romàniques de llengua castellana 5. Alumnat de procedència estrangera, que ve de primària amb poc temps d’escolarització al país i amb poc coneixement del català. 6. Alumnat de procedència estrangera, amb coneixements del català, però que necessiten un reforç. 6.4.3. Criteris d’incorporació a l’aula ordinària • Tot alumne nouvingut ha de tenir un grup classe de referència, on hi estarà com a mínim la meitat de la jornada escolar. • Es planificarà de manera progressiva i individual la incorporació total a l’aula ordinària, en funció de l’evolució en l’aprenentatge del català. • És recomanable que l’alumne no romangui més de dos cursos a l’aula d’acollida. • Es decidirà la incorporació a l’aula ordinària en funció dels resultats de les proves de català facilitades pel Departamet d’Ensenyament. 35
  36. 36. 6.4.4. Altres consideracions de la incorporació a l’aula ordinària Ordre de prioritats: 1. Segons els nivells de competència lingüística de cada alumne es tindran en compte els primers nivells de competència lingüística establerts en el Marc Europeu: a. A1 Nivell Inicial b. A2 Nivell Bàsic c. B1 Nivell Llindar 1 d. B2 Nivell Llindar 2 2. Segons l’horari de l’aula ordinària de cada alumne: S’intentarà respectar l’assistència de l’alumne, sempre que sigui possible, a les àrees que tenen menys necessitat d’ús de la llengua: Tutoria, Educació Física, Educació Plàstica, Matemàtiques, Tecnologia, Música i algun crèdit variable. 3. Segons el nivell d’escolarització: S’intentarà agrupar els alumnes per proximitat de nivells d’escolarització. Aquest criteri s’aplicarà quan a l’aula d’acollida es treballi amb l’adaptació curricular de l’àrea de Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Matemàtiques i Tecnologia. 36
  37. 37. 6.4.5.Tutoria dels alumnes Tot i que el tutor de referència és el tutor de l’aula ordinària, el tutor individual de l’alumne s’intentarà que sigui algun professor/a de l’aula d’acollida. 6.5. Professorat Tot el professorat del centre és responsable de l’atenció de l’alumnat nouvingut, tant des del punt de vista de la integració social com curricular. 6.5.1 Tutor/a de l’aula d’acollida Serà un professor assignat pel centre per portar a terme les funcions següents: • Acollir inicialment l’alumnat nouvingut, segons el procediment i protocol establert en el Pla d’Acollida del Centre. • Compartir i /o coordinar la tutoria de l’alumnat nouvingut amb els tutors d’aula i individuals. • Coordinar la gestió de l’aula d’acollida. • Coordinar i aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió social. • Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió social. • Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de referència. • Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el procés educatiu. • Atendre l’alumnat nouvingut dins l’aula ordinària en determinades activitats. • Coordinar-se amb els tutors de l’aula ordinària. 37
  38. 38. • Coordinar-se amb el departament de psicopedagogia i el coordinador LIC del centre. • Coordinar-se amb l’equip directiu. • Coordinar-se amb l’assessor LIC. 6.5.2 Coordinacions Per una bona acollida de l’alumnat nouvingut, és necessari que el professorat de l’aula d’acollida es coordini amb: Coordinació de nivell Coordinació lingüística Coordinació pedagògica Coordinació lic 6.5.4. Altre professorat En el funcionament de l’aula d’acollida es pot preveure la intervenció d’altre professorat del centre, sempre que es concreti la tasca a realitzar. 6.6. Horari 6.6.1 Horari de l’aula d’acollida L’horari lectiu de l’aula d’acollida intentarà acostar-se a les 22 hores, incloent la intervenció del tutor/a de l’aula d’acollida com de la resta de professorat que hi intervingui. 38
  39. 39. La majoria d’hores es dediquen a l’ensenyament del català com a L2 (segona llengua) a l’alumnat nouvingut. La resta, a complementar amb tots aquells aprenentatges i continguts curriculars, majoritàriament de caràcter multidisciplinar, que afavoreixin la seva integració i que estiguin orientats a l’assoliment dels objectius mínims de l’ESO. 6.6.2 Horari de l’alumnat de l’aula d’acollida L’horari d’un alumne nouvingut a l’aula d’acollida no pot superar la meitat del seu horari escolar. S’elabora un horari individual per cada alumne nouvingut, tenint en compte que: • Coincideixi a l’aula d’acollida amb un grup d’alumnes de la mateixa edat (Cicle) i amb la seva mateixa o similar data d’arribada a Catalunya. • Pugui assistir a les sessions de tutoria amb el seu grup a l’aula ordinària. L’horari de l’alumne s’anirà revisant i canviant, en funció del seu progrés en la competència lingüística i emocional, així com de la seva possible integració a l’aula ordinària. 6.7. Currículum S’elabora un Pla individualitzat per a cada alumne nouvingut, on es recull el seu nivell d’aprenentatge a partir d’una avaluació inicial, les prioritats educatives que es deriven d’aquesta avaluació i el seu horari individual. D’aquí es decideix el treball a l’aula d’acollida (si n’hi ha) i el treball a l’aula ordinària. El Pla individual intensiu establirà els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre 39
  40. 40. 1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d’acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l’exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció, han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatge com en l’àmbit general del centre. Article 16 El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administració educativa. 2. L’Administració educativa i els centres han d’emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament. 3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. 5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent. Article 18 Ús i foment del català 1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d’ésser normalment el vehicle d’expressió en les activitats de projecció externa. 2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l’ensenyament i l’ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn. • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO). DOGC núm. 4915 - 29/06/2007 Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d' un projecte educatiu plurilingüe 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el 6
  41. 41. alumnes facin una bona immersió, i per això hem d’assegurar que parin orelles tanta estona com sigui possible. • Com la resta d’alumnat de diversitat, cal que el professor (via Departament) busqui o creï material adaptat a les necessitats de l’alumnat. • Hem de ser curosos a l’hora de posar proves escrites als alumnes nouvinguts de primer any. Probablement no assisteixen a totes les hores de classe i si els avaluem com els seus companys, la nota no reflectirà el seu progrés i pot causar un efecte molt negatiu tant en la seva progressió com en el seu estat anímic. 6.7.3 Materials curriculars de l’aula ordinària Com a criteri, l’alumnat nouvingut que desconeix les llengües vehiculars del centre, com a mínim en el seu primer any d’escolarització, no pot utilitzar els mateixos recursos que s’utilitzen a l’aula ordinària. Els departaments del centre tenen l’encàrrec de recollir, encarregar o elaborar aquest material adaptat. 6.7.4 Materials curriculars de l’aula d’acollida Els materials curriculars de l’aula d’acollida són, en la seva major part, d’elaboració pròpia tot i que se n’han adoptat uns com a referència: • Per als alumnes de primer any: material seqüenciat Comencem, elaborat per la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social. Als alumnes se’ls lliura el dossier. • Per als alumnes nouvinguts de segon any: Projecte Món • Espurna 41
  42. 42. 6.7.6.Metodologia En la metodologia de treball a l’aula es té en compte: • La globalització i la interdisciplinarietat: l’aprenentatge del català com a L2 comporta treballar el vocabulari, conceptes i els exponents lingüístics de manera que l’alumne pugui establir relacions i generalitzar-ho en tots els àmbits possibles. • La funcionalitat: s’intentarà que tot el que es treballi a l’aula d’acollida tingui sentit per a l’alumne i que hi vegi la seva aplicació. • L’aprenentatge interactiu: es plantejaran activitats de treball en parella o petits grups, per tal que l’alumnat hagi d’interacturar entre ells per resoldre les activitats d’aprenentatge i la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge per aprendre la llengua, utilitzant programes específics per aquesta finalitat. També es pretendrà que l’alumne utilitzi la informàtica com a eina de treball. • Potenciar el llenguatge oral: a totes les activitats i àrees que es treballin amb l’alumnat nouvingut, es potenciarà al màxim la comunicació oral, tant comprensiva com expressiva. • L’aprenentatge intensiu del català per aconseguir que l’alumnat s’incorpori el més aviat possible a activitats de l’aula ordinària. A mesura que l’alumne es va incloent a les activitats de l’aula ordinària, el treball de l’aula d’acollida serà el de reforçar aquells aspectes de les diferents àrees per tal d’ajudar-lo a assolir els continguts de l’aula ordinària. Per tal de fer possible això, caldrà que els departaments decideixin quins són els objectius o continguts prioritaris de cada àrea. 42
  43. 43. • La utilització de suport visual: l’aprenentatge en aquest alumnat sempre ha d’anar acompanyat de suport visual (imatges, làmines, esquemes, mapes conceptuals …). • La programació de les sessions a l’aula d’acollida, s’intentarà que consti d’activitats curtes i variades. • El treball sistemàtic: l’aprenentatge de la llengua com a L2 comporta un treball recurrent i sistematitzat. • El treball paral·lel de les quatre habilitats: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. • La utilització de la metodologia analítica i global alhora, en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. 7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 7.1. Àmbit de govern institucional La llengua catalana és el vehicle d’expressió normal del centre, tant en les activitats internes com en les de projecció externa. Així, la llengua catalana és el vehicle d’expressió normal en les reunions del claustre i del consell escolar. Igualment, el centre vetllarà: -perquè totes aquelles activitats pedagògiques que es realitzin fora del centre es duguin a terme en llengua catalana; 43
  44. 44. -per la difusió entre la comunitat educativa de les ofertes institucionals que fomentin l’ampliació de coneixements sobre la cultura catalana i la situació del català en relació amb les altres llengües presents en el centre i en l’entorn; -per la participació del col·lectiu escolar en les activitats organitzades per les institucions que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i el coneixement de la cultura catalana i la integració; i -perquè l’AMPA utilitzi la llengua catalana en les activitats internes i externes. També se li demanarà la participació en la difusió de cursos de llengua i cultura catalanes per a les famílies de l’escola, perquè aquestes s’impliquin en el procés d’aprenentatge de la llengua catalana de llurs fills o filles. 7.2. Àmbit humà i de serveis Tant el professorat com el personal d'administració i serveis procuraran emprar la llengua catalana com a llengua de comunicació amb l’alumnat, tant a l’aula com al pati, a les oficines, als passadissos, etc. • El professorat ha de tenir cura de la qualitat de la llengua emprada (tant dins d’espais curriculars com fora) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat educativa. • Es vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que desenvolupa. Es demanarà a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri a l’hora de contractar personal de suport. • El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos d’actualització lingüística i de cultura catalana. 44
  45. 45. • A l’hora de proposar altres hores lectives per completar l’horari lectiu del professorat, es procurarà atendre al màxim les necessitats pedagògiques del centre. Entre aquestes, es donarà prioritat al suport a classes de català per als alumnes amb dificultat de comprensió i expressió, especialment els qui s’acabin d’incorporar al sistema educatiu de Catalunya. 7.3.Àmbit administratiu • L’Institut Quercus, com a centre que depèn de la Generalitat de Catalunya, utilitza el català en les seves actuacions internes i en la comunicació amb qualsevol organisme de l’administració pública catalana. • El centre empra el català en les comunicacions i en les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen. • Les actuacions administratives del règim interior del centre (actes, comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, cartells...) es redacten en català. • També es redacten en català les altres actuacions administratives del centre, com ara arxius, qualificacions, informes i comunicacions. • Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es fan en català, exceptuant-ne els casos en els quals els usuaris les demanin en castellà. • Els avisos al públic que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del centre es fan en llengua catalana. 45
  46. 46. - Organització dels usos lingüístics: o Documents de centre El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial atenció als continguts referits a la llengua catalana i fa un seguiment en les actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions. o Ús no sexista del llenguatge En general, es potencia l’educació en valors que queda reflectida en el PAT del centre per tal d’evitar el llenguatge sexista i discriminatori (es potencia el comportament assertiu). En els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista. o Comunicació externa El centre empra el català en tota la documentació, tant en les comunicacions internes (actes, comunicats, informes...) com en les comunicacions externes (amb les empreses que contracta...). Pel que fa a les llengües de la nova immigració, es tindran en compte si el català no és entès. En aquest sentit, des de Coordinació Pedagògica es facilitarà als Equips Docents i tutors l’enllaç que hi ha a la pàgina LIC sobre documents traduïts en aquestes llengües. o Llengua de relació amb famílies Com que, segons l’article 20.2 de la Llei de Política lingüística, el centre ha de fer del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa, el 46
  47. 47. castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars. D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d' àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió d'alumnes als centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d' ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d' ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d' un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió en llengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne l'aprenentatge i garantir-ne el coneixement. • Estatut de Catalunya, aprovat el 2006. Article 6 La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. • Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC 4168, del 6), sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística. • Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d'11 de febrer), de Política lingüística. Article 20 1 “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives.” 7
  48. 48. • Actituds lingüístiques El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística, interculturalitat i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i la major part del professorat els té en compte en les seves activitats docents. • Alumnat nouvingut En relació amb l’alumnat nouvingut, el personal docent utilitzarà sempre el català. Mitjançant l’aula d’acollida es garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua i es fa un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada. S’avaluen regularment els resultats i se’n fa un seguiment acurat. • El pla de formació de centre en temes lingüístics Cada any, el professorat del centre realitza activitats de formació d’acord amb les necessitats que sorgeixen i relacionada amb els objectius estratègics i de millora de centre. Pel que fa als temes lingüístics, en el curs 2011-2012 es va fer formació de centre sobre la competència lingüística des de l’àmbit de les ciències i es preveu per al futur una formació en llengua anglesa per al professorat de cara a participar en un PILE. Organització de la programació curricular 48
  49. 49. • Coordinació de cicles i nivells Per tal que la programació curricular de les àrees de llengües respongui a les necessitats de l’alumnat del centre, el professorat es reuneix per departaments i estableix els acords que, de forma periòdica, es revisen. Hi ha coordinació entre el professorat dins dels cicles entre les llengües de català i castellà. • Estructures lingüístiques comunes El professorat de totes les llengües del centre procurarà reflexionar conjuntament i tenir en compte les estructures lingüístiques comunes per tal d’evitar la repetició de continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts. • Projectes d’innovació El curs 2011-2012 el claustre va donar suport a participar en un futur en un PILE. - Biblioteca escolar El centre té una biblioteca escolar amb un fons de documents suficient per donar resposta a les necessitats d’informació de la comunitat educativa. Pel que fa a la llengua, els documents estan escrits en català, però també s’ha tingut en compte la incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en les llengües de la nova immigració. Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús de la informació, el Dept. de català treballa conjuntament amb la biblioteca de St. Joan de Vilatorrada 49
  50. 50. en l’organització del Projecte Club de Lectura de 1r a 4t d’ESO, tal com ja hem esmentat en punts anteriors. • Accés i ús de la informació El centre ha començat a elaborar una planificació que recull les activitats de cerca i ús de la informació que es fan a les aules, que es concreta a les programacions dins de la competència digital. Majoritàriament, les activitats se centren en la cerca i la localització d’informació a través d’internet. Es té cura que l’alumne presenti la informació cercada en la llengua d’aprenentatge del centre. En col·laboració amb la Biblioteca es treballa, sobretot durant el Crèdit de Síntesi, la cerca d’informació en format llibre. Hi ha una coordinació entre el professorat, els Departaments i la biblioteca. • Pla de lectura de centre El centre elaborarà en un futur el seu propi PLEC i recollirà les activitats de dinamització de la lectura que es fan a les aules, als departaments i a la biblioteca. - Projecció del centre • Pàgina web del centre La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’han establert mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l’ús de la llengua catalana: la web és en català, tot i que pot haver-hi escrits en anglès si corresponen a activitats fetes en aquesta llengua. 50
  51. 51. • Revista El centre té un full informatiu anomenat BIQ en format paper i digital que permet la comunicació amb la comunitat educativa. La periodicitat és trimestral i està escrit en català. • Exposicions Les exposicions que s’organitzin al centre es faran en català, excepte en continguts de les àrees d’Estrangeres i Castellà. - Xarxes de comunitats virtuals Alguns grups intervenen en una experiència de treball en xarxa amb alumnat d’un centre de Houston en anglès. - Intercanvis i mobilitat El professorat de llengües participa, a títol personal, en projectes d’intercanvis per millorar la competència lingüística de l’alumnat. Com ja hem dit a l’apartat de la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat participen en un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de Huddersfield (Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva durant una setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de Batxillerat, s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan diverses visites culturals a la zona. 51
  52. 52. - Dimensió internacional del centre educatiu El centre incorpora el desenvolupament de la dimensió europea en les finalitats del seu projecte educatiu i la dimensió plurilingüe de l’alumnat en el projecte lingüístic. 52
  53. 53. ANNEXOS: • PROPOSTA DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA DE “DESCOMPTE DE FALTES” • DOCUMENT DE “MILLORA DE L’ORTOGRAFIA” • DOCUMENT COMPARAT CATALÀ-CASTELLÀ “ANTOLOGÍA DE ERRORES ORTOGRÁFICOS” • DOCUMENTS DE POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT I SEXE • DOCUMENTS DE TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL 53
  54. 54. 2 “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.” Article 21.5 “L’alumnat no ha de ser separat en centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva llengua habitual.” Article 21.6 “Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d’aquesta etapa.” Article 21.8 “L’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.” • Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC 1524, de 29 de novembre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament. • Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, del 9, i correcció d'errada en el DOGC 369, de 5 d'octubre), per la qual es desplega el Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la Llei /1983, de normalització lingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat per l'Ordre de 6 de desembre de 1983 (DOGC 415, de 9 de març de 1984). • Decret 362/1983, de 30 d'agost (DOGC 359, del 31), sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril (DOGC 322, del 22), de normalització lingüística a Catalunya a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat pel Decret 576/1983, de 6 de desembre (DOGC 415, de 9 de març de 1984). 8
  55. 55. 55
  56. 56. SEQÜENCIAR ESTRATÈGIES: per cada objectiu distribuir les estratègies al llarg de l’etapa OBJECTIU A (referent a la dimensió oral): Comprendre i produir textos verbals i audiovisuals amb coherència i cohesió adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals. 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO ESCOLTAR1 . L’alumnat ha de ser capaç de: Fer crítiques constructives Recollir, ampliar i continuar la idea d’un text exposat per un company. Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició Poder avaluar un company. Participar en converses pau- tades i controlades pels mateixos alumnes (rol de moderador) [Debats, taules rodones, tertúlies...] ESCOLTAR. L’alumnat ha de ser capaç de: Fer crítiques constructives Recollir, ampliar i continuar la idea d’un text exposat per un company. Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició Poder avaluar un company. Participar en converses pau- tades i controlades pels mateixos alumnes (rol de moderador) [Debats, taules rodones, tertúlies...] ESCOLTAR. L’alumnat ha de ser capaç de: Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició Poder avaluar un company. Extreure informació principal d’un text oral. Pas previ a la presa d’apunts. Fer crítiques constructives 1 Intervenir de manera competent, amb respecte i interès, en les interaccions: escoltar/parlar. 5
  57. 57. Joc pregunta resposta Opinió personal de resposta tancada (Ha acabat bé? / Els personatges estan ben aconseguits?) Joc pregunta resposta Opinió personal de resposta tancada (Ha acabat bé? / Els personatges estan ben aconseguits?) Desenvolupar opinions perso- nals degudament argumenta- des. Desenvolupar opinions perso- nals degudament argumenta- des. Descriure Explicar / Exposar2 Definir3 Justificar Descriure Explicar / Exposar Definir Justificar Interpretar Participació en converses pautades i controlades en l’entorn escolar Lectura de textos dramatitzats amb correcta vocalització, entonació, velocitat i grau de comprensió. Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza- ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa. Amb guió pautat pel professorat. (Tècnica de lectura) Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza- ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recur- sos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge). Amb guió pautat pel professorat. Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza- ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recur- sos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per l’alumnat en funció del tema i la matèria. Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recur-sos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per l’alumnat en funció del tema i la matèria. 2 La temporització de qualsevol exposició oral depèn de l’àrea, la matèria, l’etapa i dels objectius. Únicament es proposa que hi hagi una progressió al llarg de tota l’etapa. 3 Cal evitar construccions començades per: És quan…, És una cosa..., Doncs..., etc. Tant a nivell oral com escrit 5
  58. 58. OBJECTIU B (referent a la dimensió escrita): Llegir i elaborar textos de tipologia diversa. 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Tècnica del subratllat4 El resum L’esquema Tècnica del subratllat El resum L’esquema Mapa conceptual Comentari de text5 seguint un model, guiat o pautat. Descriure Explicar / Exposar Definir6 Justificar Interpretar imatges, gràfics, mapes... Interpretar instruccions Descriure Explicar / Exposar Definir Justificar Interpretar imatges, gràfics, mapes... Raonar (inici a l’argumentació) Argumentar 4 Es proposa que es faci es treballi des del PAT: la tècnica del subratllat, el resum i l’esquema. 5 Anar més enllà de la comprensió. 6 Les descripcions han de relacionar-se amb els objectius demanats. 5
  59. 59. Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees). Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees). Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees). Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees). Saber expressar-se amb cor- recció ortogràfica bàsica7 Ús del diccionari físic. Saber expressar-se amb cor- recció ortogràfica bàsica. Ús del diccionari físic. Saber expressar-se amb cor- recció ortogràfica bàsica. Ús del diccionari físic. Saber expressar-se amb cor- recció ortogràfica bàsica. Ús del diccionari físic. OBJECTIU C (referent a la dimensió plurilingüe i intercultural): Comunicar-se en diverses llengües amb diferent nivell de domini. Prendre una actitud de respecte i empatia vers la dimensió de plurilingüisme i interculturalitat 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la millora de la prosòdia de diferents llengües conegudes. Identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la millora de la prosòdia de diferents llengües conegudes Intercanvis escolars Intercanvis escolars 7 Cal penalitzar les faltes ortogràfiques de manera general en tots els documents avaluables. 5
  60. 60. Identificació de les interferènci- es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. Identificació de les interferènci- es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. Identificació de les interferènci- es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. Identificació de les interferènci- es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. Tenir competència en tots els registres lingüístics. Tenir competència en tots els registres lingüístics. Tenir competència en tots els registres lingüístics. Tenir competència en tots els registres lingüístics. Prendre consciència envers l’alumnat nouvingut Estudi de la diversitat lingüísti- ca: llengües del món, de l’Estat i varietats dialectals del català. Estudi de la diversitat lingüísti- ca: llengües del món, de l’Estat i varietats dialectals del català. 6
  61. 61. COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A Composició de la Comissió de Normalització Lingüística: • Membre de l’equip directiu (cap d’estudis o coordinador/a pedagògic/a) • Coordinador/a lingüístic/a. • Dos membres del claustre. • Un representant de l’alumnat. • Un representant de l’AMPA. Funcions de la Comissió Lingüística: • Promoure i coordinar les activitats previstes en el Projecte Lingüístic de Centre. • Difondre a tots els sectors de la comunitat educativa les mesures que afavoreixin l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre i la consecució dels objectius establerts. • Fer el seguiment i l’avaluació de l’execució del Projecte Lingüístic de Centre. • Coordinar la recollida i la sistematització de dades relacionades amb el PLC. • Proposar modificacions del PLC. • Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la normalització lingüística. • Orientar les àrees pel que fa a les modalitats de formació i actualització convenients als interessos i les necessitats dels seus membres, en matèria de normalització lingüística. • Confeccionar l'inventari de recursos de normalització lingüística i gestió del pressupost assignat pel centre. 9
  62. 62. QUI ENSENYA QUÈ? OBJECTIU A CURS ÀREA Lectura de textos dramatitzats amb correcte vocalització, entonació, velocitat i grau de comprensió. 2 eso Llengües Definir (Com no començar una definició? 1 eso Llengües Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa. Amb guió pautat pel professorat 1 eso Llengües Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge). Amb guió pautat pel professorat. 2 eso Llengües Tecnologia C.Socials Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per l’alumnat en funció del tema i la matèria. 3 eso 4 eso Llengües Tecnologia C. Socials Aula Oberta 6
  63. 63. OBJECTIU B CURS ÀREA Tècnica del subratllat / El resum / L’esquema 1 eso 2 eso PAT Mapa conceptual (molt guiat a 1r i guiat a 2n) 1 eso 2 eso 3 eso Ciències Socials Comentari de text seguint un model, guiat o pautat 4 eso Llengües Ciències Descripció objectiva 1 eso Ciències Descripció subjectiva 2 eso Llengües Saber donar instruccions 2 eso Llengües Tecnologia Argumentar 2 eso 3 eso Llengües Interpretar imatges, gràfics, mapes... 1 eso 2 eso C. Socials Matemàtiques ViP i E.Física10 Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees) Tots Llengües Saber expressar-se amb correcció ortogràfica bàsica Tots Llengües 10 En la interpretació instructiva 6
  64. 64. OBJECTIU C CURS ÀREA Activitat testimonial de presa de consciència envers els alumnes nouvinguts 1 eso C. Socials PAT Estudi de la diversitat lingüística: llengües del món, llengües de l’Estat i varietats dialectals del català. 2 eso 3 eso 4 eso Català Castellà Identificació de les interferències lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. tots Llengües Tenir competència en tots els registres lingüístics tots Català Castellà Tenir competència en el registre formal 3 eso 4 eso Estrangeres (Anglès) Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. tots Estrangeres Realització periòdica de qualsevol àrea (exceptuant llengües) d’impartir matèria en anglès ???? ???? OBJECTIU D CURS ÀREA Utilització dirigida de la biblioteca de St. Joan en qüestions d’arxivística, cerca d’informació, saber localitzar obres... 1 eso Llengües (Sortida a l’Entorn) Pautes per a la presentació d’un text escrit 1 eso PAT Ús del diccionari físic tots Llengües 6
  65. 65. 6
  66. 66. ANNEX 2 15
  67. 67. GRUP DE TREBALL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES EN EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA A L’AULA La importància de què l’alumnat esdevingui responsable del propi procés d’aprenentatge, és evident que el paper del professorat és clau en aquest procés d’adquisició de la competència comunicativa. El professor/a ha de crear intercanvis comunicatius de qualitat, oferir seguretat, fomentar la parla, oferir recolzament en la formulació lingüística de l’alumnat, potenciar la conversa real, moderar l’actuació lingüística, relacionar conceptes amb els coneixements previs, potenciar la comprensió comunicativa com a base del desenvolupament lingüístic, treballar temes que despertin l’interès i la motivació de l’alumnat, actuar com a model lingüístic, orientar l’alumnat... Per aquest motiu es contemplen aspectes estratègics com: - La funcionalitat de la llengua: cal provocar situacions funcionals per promoure l’ús de la llengua en situacions de la vida quotidiana partint de propostes engrescadores que unifiquIn el treball a l’aula i donin sentit a tot el treball a realitzar. - Establir vincles afectius amb aquell alumnat que es trobi en situacions emocionals delicades lligades a processos migratoris o a situacions d’aïllament. Cal propiciar un ambient càlid i acollidor i promoure les relacions interpersonals. El plantejament d’un treball cooperatiu a l’aula afavoreix molt l’establiment de vincles afectius. - Afavorir la capacitat d’autonomia i autoaprenentatge tot definint un procés d’adquisició gradual d’estratègies que permetin un treball autònom i relacionat amb situacions de la vida quotidiana. - Atendre la diversitat facilitant un treball de la competència comunicativa que sigui obert i permeti fer una diversificació d’objectius i tasques. El treball inclusiu afavoreix l’assoliment d’aquesta atenció. - Aportar recursos materials adequats i definir una estructura organitzativa que faciliti la seva utilització. Ús d’estratègies que afavoreixin la comunicació. 16
  68. 68. - Definir clarament els criteris d’avaluació que s’utilitzaran per mesurar el grau d’assoliment de la competència comunicativa. GRUP DE TREBALL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA i AUDIOVISUAL CONTRIBUÏM A DESENVOLUPAR LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL Segons el Departament d’Ensenyament contribueixen al desenvolupament de la Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: CIÈNCIES DE LA NATURALESA Les ciències de la naturalesa contribueixen a aquesta competència aportant coneixement del llenguatge de la ciència, que és indissociable al del propi coneixement científic. Aquest llenguatge es concreta en maneres específiques de descriure el fets i fenòmens, d’explicar-los. Així mateix, la complexitat dels fets i fenòmens objecte d’estudi requereix la col·laboració d’altres llenguatges comunicatius com per exemple el multimèdia. L’aprenentatge es construeix a partir de la interacció entre aquests diferents llenguatges. CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA Les competències comunicatives: - Elaborar el discurs propi de les ciències a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement. - Decodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatge (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat - Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós 17
  69. 69. - Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts i reglats. - Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se. - Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer. EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA També contribueix a la competència comunicativa lingüística i audiovisual, a partir del coneixement i l’ús de conceptes propis, de la pràctica sistemàtica del debat i tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la gestió de les diverses fonts d’informació per a la construcció del coneixement. La comunicació verbal i escrita de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per aconseguir els objectius de la matèria, així com la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en fonts diverses i, particularment, en la publicitat i els mitjans de comunicació, també ajuden a l’adquisició de la competència. EDUCACIÓ FÍSICA La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com instrument d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos. Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de la informació i competència digital. EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA Els continguts de la matèria desenvolupen directament les competències comunicatives, tant en lingüística i audiovisual, com l’artística i cultural. Amb la competència lingüística i audiovisual es potencia l’observació, l’anàlisi i la valoració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de l’observació, l’anàlisi i la valoració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica, de l’educació del sentit estètic i de la capacitat comunicativa. MATEMÀTIQUES Les matemàtiques contribueixen a aquesta competència aportant el coneixe- ment d’un llenguatge específic, necessari en el desenvolupament de les ciències (i en general del coneixement) i en la resolució de molts problemes quotidians. També, en el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raona- ments, argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. 18

×