Material geografia tercer d' ESO

1. L’ORGANITZACIÓ
POLÍTICA DE LA
SOCIETAT
L’ORGANITZACIÓ
POLÍTICA DE LA
SOCIETAT
Lourdes Escobar. Tercer d’ ESO- Institut Escola Turó de Roquetes

2. Índex
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
2. – L’EXERCICI DEL PODER2. – L’EXERCICI DEL PODER
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS
4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
7. –L’ ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ ESPANYA I CATALUNYA7. –L’ ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ ESPANYA I CATALUNYA

3. 0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ
LA GEOGRAFIA
POLÍTICA
o geopolítica
Estudia com s'organitza la
societat a l'espai
La forma bàsica és
ESTAT
La POLITICA és la Ciència de
governar l'Estat, d'organitzar i
administrar les societats.
La POLITICA és la Ciència de
governar l'Estat, d'organitzar i
administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS,
que significa ciutat
La paraula prové del grec POLIS,
que significa ciutat
TRADICIONALMENT
els estats són sobirans
en l' àmbit econòmic,
cultural i polític
TRADICIONALMENT
els estats són sobirans
en l' àmbit econòmic,
cultural i polític
ACTUALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania
a entitats supranacionals, com l'ONU o la
Unió Europea i també subestatals com les
comunitats autònomes i els municipis.
ACTUALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania
a entitats supranacionals, com l'ONU o la
Unió Europea i també subestatals com les
comunitats autònomes i els municipis.
resultat de la

4. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
L’ESTAT
És el conjunt de les institucions creades per regular
la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un
territori i que estan governades per unes mateixes
lleis sota un mateix poder
ELEMENTS
CONSTITUTIUS
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder
acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que
permeten distingir-lo d'uns altres estats
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder
acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que
permeten distingir-lo d'uns altres estats
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
seves lleis. Gaudeix de drets i te obligacions que
afecten per igual tots els ciutadans
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
seves lleis. Gaudeix de drets i te obligacions que
afecten per igual tots els ciutadans
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu
compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat,
les relacions internacionals, dirigeix l' economia...
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu
compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat,
les relacions internacionals, dirigeix l' economia...

6. PODERS DE L’ESTAT
PODER
LEGISLATIU
PODER
LEGISLATIU
PODER
EXECUTIU
PODER
EXECUTIU
PODER
JUDICIAL
PODER
JUDICIAL
Capacitat de
fer les lleis.
Parlament
Capacitat de
fer les lleis.
Parlament
Capacitat
d’aplicar les
lleis i fer
propostes.
President del
govern i el
seu equip
Capacitat
d’aplicar les
lleis i fer
propostes.
President del
govern i el
seu equip
Capacitat de
jutjar qui no
compleix les
lleis.
Jutjes/tribunals
Capacitat de
jutjar qui no
compleix les
lleis.
Jutjes/tribunals
MITJANS DE
L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que
dona (infraestructures com carreters, ports,aeroports,
serveis com la sanitat, l' educació, etc), administrar
ajudes, subsidis d' atur, pensions...
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que
dona (infraestructures com carreters, ports,aeroports,
serveis com la sanitat, l' educació, etc), administrar
ajudes, subsidis d' atur, pensions...
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

7. 2. L’EXERCICI DEL PODER2. L’EXERCICI DEL PODER
SOBIRANIA
És el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que
finalment pot exercir el poder. En funció de qui
tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:
ESTAT NO
DEMOCRÀTIC
ESTAT NO
DEMOCRÀTIC
El poder el té
una persona o
grup de persones
El poder el té
una persona o
grup de persones
ESTAT
DEMOCRÀTIC
ESTAT
DEMOCRÀTIC
L’exercici del
poder resideix
en el poble
L’exercici del
poder resideix
en el poble
TIPUS DE
DEMOCRACIA
DIRECTADIRECTA
INDIRECTAINDIRECTA
Els ciutadans exerceixen
directament el poder
mitjançant
Els ciutadans exerceixen
directament el poder
mitjançant
assambleesassamblees
Referèndums: és
consulta una
qüestió concreta
Referèndums: és
consulta una
qüestió concreta
Democracia representativa: els ciutadans
designen per mitjà d’ eleccions els qui
exerciran la sobirania en el seu nom
Democracia representativa: els ciutadans
designen per mitjà d’ eleccions els qui
exerciran la sobirania en el seu nom

8. DEMOCRÀCIA
REPRESENTATIVA
DEMOCRÀCIA
REPRESENTATIVA
ELECCIONS per sufragi
universal per triar els
representants a un
ELECCIONS per sufragi
universal per triar els
representants a un
PARLAMENTPARLAMENT
President del GovernPresident del Govern
tria
REQUISITS DE
LES ELECCIONS
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles
sense cap tipus de coacció
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles
sense cap tipus de coacció
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els
drets humans han de poder presentar-se
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els
drets humans han de poder presentar-se
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors
d’edat han de poder votar sense distinció de raça,
sexe o riquesa
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors
d’edat han de poder votar sense distinció de raça,
sexe o riquesa
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de
poder triar els seus representants
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de
poder triar els seus representants

9. ELS PARTITS
POLÍTICS
Es la forma que tenen els ciutadans amb
unes idees afins d’organitzar-se en una
democràcia (ideologia)
Es la forma que tenen els ciutadans amb
unes idees afins d’organitzar-se en una
democràcia (ideologia)
els seus programes electorals, que
recullen els objectius que es
proposen d'assolir si accedeixen al
poder
els seus programes electorals, que
recullen els objectius que es
proposen d'assolir si accedeixen al
poder
presenten
els seus candidats, que concorren a
les eleccions
els seus candidats, que concorren a
les eleccions
Els ciutadans han de tenir la llibertat de votar a un partit, no votar o
votar en blanc

10. DIVISIÓ DE
PODERS
A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE
PODERS per impedir que una institució o grup de
persones acapari tot el poder. Els tres poders són
independents i es controlen mutuament

11. 3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
EN FUNCIÓ DEL
CAP D’ESTAT
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA
REPÚBLICA
PARLAMENTARIA
REPÚBLICA
PARLAMENTARIA
Els reis fan la funció de cap d'Estat
però no governen. Els seus càrrecs
són vitalicis i hereditaris. Gran
Bretanya, Espanya...
Els reis fan la funció de cap d'Estat
però no governen. Els seus càrrecs
són vitalicis i hereditaris. Gran
Bretanya, Espanya...
El Cap de l'Estat és el president de
la república, que és elegit per la
ciutadania. El govern de l'Estat queda
a les mans del primer ministre.
França, Alemanya
També hi ha repúbliques
presidencialistes on no hi ha primer
ministre com USA o Veneçuela.
El Cap de l'Estat és el president de
la república, que és elegit per la
ciutadania. El govern de l'Estat queda
a les mans del primer ministre.
França, Alemanya
També hi ha repúbliques
presidencialistes on no hi ha primer
ministre com USA o Veneçuela.
TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS
Tots els estats democràtics disposen d’ una Constitució, de
drets individuals i col·lectius, i els seus ciutadans són
iguals davant la llei

12. Constitució
Conjunt de lleis fonamentals que
regeixen un país.
-s’ estableix per votació
-Determina la forma de govern
-Estableix drets i deures dels ciutadans
-Defineix les institucions
-Defineix el funcionament de l’ estat.

14. Existeixen també monarquies
semiconstitucionals on el rei és el cap d’
estat. El poder no resideix enterament
al poble. El rei ha acceptat la
constitució però conserva un gran poder
i intervé en la política
MOHAMED VI Del Marroc
Felip VI rei d’ Espanya.
Monarca parlamentari

15. EN FUNCIÓ DE
LA POLÍTICA
ECONÒMICA
ESTAT LIBERALESTAT LIBERAL
ESTAT SOCIALESTAT SOCIAL
No interfereix a l’economia, que
ha de funcinar amb les seves
pròpies regles. Llei de l’ oferta i
la demanda
Els Estats Units
No interfereix a l’economia, que
ha de funcinar amb les seves
pròpies regles. Llei de l’ oferta i
la demanda
Els Estats Units
L’estat ha d’ intervenir a
l’economia i en assumptes socials
per tal de redistribuir la riquesa
(pensions, educació, sanitat,
subsidi d’atur, etc). Unió Europea
L’estat ha d’ intervenir a
l’economia i en assumptes socials
per tal de redistribuir la riquesa
(pensions, educació, sanitat,
subsidi d’atur, etc). Unió Europea

17. EN FUNCIÓ DE
LA DISTRIBUCIÓ
ESPACIAL DEL
PODER
ESTAT
CENTRALISTA o
UNITARI
ESTAT
CENTRALISTA o
UNITARI
ESTAT
DESCENTRALITZAT
ESTAT
DESCENTRALITZAT
Un Govern Central es el que pren
totes les decisions que afecten als
territoris que el formen. França,
Portugal
Un Govern Central es el que pren
totes les decisions que afecten als
territoris que el formen. França,
Portugal
El govern central delega part de
les seves competències en
governs regionals que gestionen
els seus territoris
El govern central delega part de
les seves competències en
governs regionals que gestionen
els seus territoris
Estat Federal
Alemanya,
USA
Estat Federal
Alemanya,
USA
Estat autonòmic
Espanya
Estat autonòmic
Espanya

18. TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la
major part de la història. La democràcia només se ha imposat com a
forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX
MONARQUIA
ABSOLUTA/
AUTORITÀRIA
MONARQUIA
ABSOLUTA/
AUTORITÀRIA
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat
i que governa en nom de Déu. Dicta les lleis, governa i
jutja o elegeix les persones que faran aquesta funció.
Aràbia Saudita
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat
i que governa en nom de Déu. Dicta les lleis, governa i
jutja o elegeix les persones que faran aquesta funció.
Aràbia Saudita
DICTADURADICTADURA
Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un
grup ètnic o una ideologia controla el poder. Han
hagut dictadures a tots els continents i encara
algunes perduren.
Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un
grup ètnic o una ideologia controla el poder. Han
hagut dictadures a tots els continents i encara
algunes perduren.
TEOCRÀCIATEOCRÀCIA
El cap de govern
coincideix amb el líder
religiós

19. Aràbia Saudita
Brunei
Swazilàndia
Monarques
absoluts

20. Ahmadineyad, cap de govern i
líder religiós de l’ Iran
Papa Francesc, cap religiós i
de govern del Vaticà.
TEOCRÀCIES

21. BENITO MUSOLINI.
Itàlia
ADOLF HITLER.
Alemanya
FRANCISCO
FRANCO.
Espanya
DICTADORS DEL SIGLO XX
Stalin. Unió SoviÈtica

22. DICTADORS
ACTUALS
RAUL i
FIDEL
CASTRO
DE CUBA
HU JINTAO,
PRESIDENT DE
XINA
TEODORO
OBIANG, DICTADOR
DE GUINEA
ECUATORIAL
Kim Jong. Corea
del Nord

24. Entre els estats s’ estableixen
complexes relacions de tipus polític
i econòmic
En l’ ÀMBIT POLÍTIC la
tendència és el
multilateralisme, basat en
acords entre països sobre
qüestions determinades
Pes dels Estats Units.
Potència militar que
tendeix a dirigir l’
espai polític
internacional
Interès de
Rússia per
recuperar espai
perdut. Política
expansionista
Forta presencia
de l’ islamisme en
alguns estats amb
un trencament
violent amb tot
allò que és propi
del món
occidental
Protagonisme
creixent de la
Xina
observem
3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS

25. A nivell
econòmic
Països rics i
desenvolupats com
Canadà, Estats
Units, el Japó i la
Unió Europea.
Països en desenvolupament:
actius, atractius per les
empreses estrangeres, amb mà
d’ obra barata però també
preparada, amb escasses
normatives ambientals i
governs estables: Brasil, Índia,
Mèxic, Sud-àfrica...
Països pobres:
els seus recursos
són explotats
per empreses
estrangeres. Els
seus habitants
viuen en la
pobresa i molts
emigren buscant
una vida millor.
Àfrica
subsahariana
Països oblidats: sense recursos i
immersos en conflictes armats.

26. 4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
L’ESTAT exerceix de forma
exclusiva el poder i la
sobirania, delegada als països
democràtics pel poble.
l’ESTAT ha cedit part del
seu poder a:
actualment
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
ENTITATS
LOCALS I
REGIONALS
ENTITATS
LOCALS I
REGIONALS
ONU
Unió Europea
etc
ONU
Unió Europea
etc
Ajuntaments
Comunitats Autonomes
Estats Federats
etc
Ajuntaments
Comunitats Autonomes
Estats Federats
etc

27. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA
GLOBALITZACIÓ
DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i
els estats han de coordinar-se per
fer front als nous desafiaments
(OPEP, MERCOSUR, etc)
L’economia funciona a nivell mundial i
els estats han de coordinar-se per
fer front als nous desafiaments
(OPEP, MERCOSUR, etc)
Aparició de problemàtiques
mundials que s’han de solucionar
de forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries, sanitat, fam, etc)
Aparició de problemàtiques
mundials que s’han de solucionar
de forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries, sanitat, fam, etc)
MULTILATERALISMEMULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per
imposar el seu poder sobre els
altres, per la qual cosa es formen
aliances polítiques, econòmiques i
militars (OTAN, ONU, etc)
Cap ESTAT té prou força per
imposar el seu poder sobre els
altres, per la qual cosa es formen
aliances polítiques, econòmiques i
militars (OTAN, ONU, etc)

28. Les organitzacions supranacionals realitzen una tasca
molt important de coordinació política, de
desenvolupament econòmic i tecnològic o de promoció de
la salut, l’ educació i la pau. Poden ser d’ àmbit mundial o
regional, on el països han de complir certs requisits.
Organitzacions de les Nacions
Unides
Organització Mundial
del Comerç
Unió Europea

29. TRACTATS I CONVENIS
INTERNACIONALS
TRACTATS I CONVENIS
INTERNACIONALS
Restringits a determinats païsosRestringits a determinats països
Oberts a tots els païsosOberts a tots els països
Poden ser
Tipus de tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclearsARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Pau de VersallesPAU : Pau de Versalles
MEDI AMBIENT: Tractat de KiotoMEDI AMBIENT: Tractat de Kioto
POLÍTIC: Tractat de l’AntàrtidaPOLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida
ECONÒMIC: Tractat de lliure comerçECONÒMIC: Tractat de lliure comerç
ETCETC

30. Un exemple d’
organització d’ abast
mundial: L’
ORGANITZACIÓ DE
LES NACIONS
UNIDES
Creada al 1945 en acabar la Segona
Guerra Mundial i formada per gairebé
tots els ESTATS reconeguts del món
Creada al 1945 en acabar la Segona
Guerra Mundial i formada per gairebé
tots els ESTATS reconeguts del món
Mantenir la PauMantenir la Pau
OBJECTIUS Defensar els Drets HumansDefensar els Drets Humans
Fomentar el desenvolupament econòmicFomentar el desenvolupament econòmic
ORGANITZACIÓ

31. L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de
SUBSIDIARIETAT –es l’administració més propera al ciutadà la que millor
pot respondre a les seves necessitats-.
S’ està construint un món global però alhora creix la importància dels
espais locals i regionals. Com a conseqüència de la globalització, les
regions i les grans ciutats reivindiquen la seva importància econòmica,
històrica i cultural i reclamen més poder a l’ Estat.

32. TIPUS DE
REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)

33. 6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
ORGANITZACIONS NO
GOVERNAMENTALS
ONG
Entitats públiques amb finalitats
humanitàries i socials que no depenen dels
governs i que són independents dels Estats
i dels Partits Polítics
Entitats públiques amb finalitats
humanitàries i socials que no depenen dels
governs i que són independents dels Estats
i dels Partits Polítics
QUÍ LES FORMA?QUÍ LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARSCIUTADANS PARTICULARS
EMPRESESEMPRESES
ASSOCIACIONSASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETCCENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC
CÓM ES FINANCIEN?CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRESDONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRESTREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERNAPORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reunio d'Estocolm l'any 1990,́
es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos
de cada Estat per ajudar els paisos pobres̈

34. FINALITATS DE
LES ONG
DEFENSA DELS
DRETS HUMANS
DEFENSA DELS
DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE LA
NATURA
PROTECCIÓ DE LA
NATURA
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
nens, pena de mort, etc-(Amnistia
Internacional, Save the Children,
etc)
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
nens, pena de mort, etc-(Amnistia
Internacional, Save the Children,
etc)
Denúncia de la destrucció del medi
ambient i defensa dels drets dels
animals (Greenpeace, WWF, etc)
Denúncia de la destrucció del medi
ambient i defensa dels drets dels
animals (Greenpeace, WWF, etc)
ACCIONS
HUMANITÀRIES
ACCIONS
HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes en
cas d’emergències humanitàries per
guerres, fams, catàstrofes naturals,
etc (Creu Roja, Metges Sense
Fronteres, etc)
Actuacions preventives o directes en
cas d’emergències humanitàries per
guerres, fams, catàstrofes naturals,
etc (Creu Roja, Metges Sense
Fronteres, etc)
MOVIMENTS
SOCIALS
INTERNACIONALS
MOVIMENTS
SOCIALS
INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents
socials per defensar a nivell internacional les
agressions als drets socials i econòmics de les
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents
socials per defensar a nivell internacional les
agressions als drets socials i econòmics de les
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)

36. 7. L’ organització territorial d’ Espanya i Catalunya7. L’ organització territorial d’ Espanya i Catalunya
L’ estat de les autonomies
Model descentralitzat recollit a la Constitució
espanyola i ratificat al desembre del 1978. Al 1995
els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en
ciutats autònomes.

37. Cada comunitat disposa del seu estatut d’ autonomia
on es recullen les institucions, les normes i les
competències per les quals es regeix cada comunitat
autònoma.
Les atribucions que assumeixen
poden ser plenes/exclusives
com les institucions d’
autogovern, la llegua, la
cultura, el patrimoni artístic, l’
administració local, l’
urbanisme... o compartides
amb el govern central com les
carreteres, la legislació
laboral...
Assemblea o parlament on es
debaten i aproven les lleis, es controla el
govern, s’ escull el president i s’ aproven
els pressupostos
President que representa la comunitat,
forma i dirigeix el govern
Govern o Consell executa i fa complir
les lleis aprovades al parlament
Tres han estat els estatus d’
autonomia catalans aprovats:
el de 1932 en època de la
Segona República i derogat
per Franco, el de 1979 en el
marc de la transició
democràtica i l’ actual del
2006.

38. El territori de Catalunya
està organitzat en
municipis, comarques i
províncies
Els municipis són les unitats
territorials i administratives
més elementals. L’ alcalde i
els regidors són els
responsables de l’ ajuntament.
Per mitjà dels impostos i els
diners que reben de l’ Estat i
la Generalitat fan les seves
funcions. Les comarques són
agrupacions de municipis.
Poden fer política pròpia per
mitjà dels Consell Comarcals.
Són les unitats que organitzen el
territori català i espanyol. Són l’
agrupació de molts municipis. Les
seves funcions bàsiques són: àmbit
electoral, divisió territorial,
cooperar amb els municipis i
coordinar les seves actuacions. Es
governen per les diputacions
provincials.

39. Amb la incorporació
del Moianès,
actualment el
nombre de
comarques a
Catalunya és de 42.