2. INDEX
5. Democràcia
5.1.Tipus
5.1.1.Democràcia directa
5.1.2. Democràcia representativa
5.2. Components de la democràcia
6. Partit polític
7. República
7.1. República presidencialista
7.2. República parlamentària
8. Càrrecs
8.1. Cap d’estat
8.2. Cap de govern
8.3. Ministre
3. 5.1.1. Democràcia directa
El poder és exercit directament pel poble en una
assemblea.
La ciutadania podria aprovar o derogar
lleis, així com triar els funcionaris públics.
La democràcia directa contrasta amb
la Democràcia representativa, perquè
en esta última, el poder ho exercix
un xicotet grup de representants,
generalment triats pel poble.
4. Molts països que posseïxen
democràcies representatives,
permeten formes limitades de
democràcia directa, com són la Iniciativa
popular o el Referèndum (plebiscit),
La Iniciativa popular permet als ciutadans
presentar peticions als poders
del Estat perquè un determinat assumpte
públic siga pres en consideració, com pot ser
una reforma legislativa o inclús constitucional.
El Referèndum pot emprar-se per a aprovar o
rebutjar una determinada llei.
5. La Constitució Espanyola
En l'article 1.2 establix que "la Sobirania nacional residix en
el poble espanyol, del que emanen els Poders de l'Estat”
En l'article 23.1 que "el ciutadà té el Dret a participar En els
assumptes públics, directament o per mitjà de representants".
L'article 92 només permet referèndums consultius, per la qual
cosa els vinculants queden explícitament prohibits, excepte
per a la Reforma constitucional. En este últim cas, només en
cas de la reforma d'una part molt xicoteta de la Constitució és
obligatori convocar un referèndum vinculant (art. 168).
Només tres referèndum a nivell nacional s'han celebrat des de
l'aprovació de la Constitució:
- L'exigit per a la seua ratificació en 1978.
- El d'accés a la OTAN, que va ser consultiu però no vinculant.
- El consultiu sobre el Tractat de Constitució Europea
de 2005.
6. 5.1.2. Democràcia representativa
És la forma de govern en la que el titular del poder
polític (el sobirà) no exercix este per si mateix, sinó per
mitjà de representants.
Estos exercixen les funcions de la sobirania
El Poble és el titular del poder polític i tria democràticament
als seus representants
En este sistema, el poder legislatiu, encarregat de fer o
canviar les lleis, és exercit per una o diverses assemblees o
cambres de representants, que reben distints noms
depenent de la tradició de cada pais i de la cambra en què
desenvolupen el seu treball.
7. Els representants normalment estan organitzats
en Partits polítics I són triats per la Ciutadania de
forma directa per mitjà de llistes obertes o bé per
mitjà de llistes tancades, preparades per les
direccions de cada partit, en la qual cosa es
coneix com a eleccions legislatives.
El Poder executiu recau en un govern compost per
una sèrie de ministres encarregats d'una parcel·la
de govern o ministeri.
Al mateix temps, està encapçalat
per un cap d‘estat, president
o primer ministre, entre
altres denominacions.
8. 5.2. Components de la democràcia
En la democràcia moderna juga un rol decisiu
l'anomenada regla de la majoria
Les eleccions són l'instrument en què s'aplica la regla de
majoria; fent així de la democràcia l'exercici més
eficient, eficaç i transparent
No obstant això molts sistemes democràtics no utilitzen la
regla de la majoria o la restringixen per mitjà de
sistemes d'elecció rotatius, a l'atzar, dret a veto
(majories especials), etc.
En determinades circumstàncies, la regla de la majoria
pot tornar-se antidemocràtica quan afecta drets
fonamentals de les minories o dels individus.
9. 6. Partit polític
Un Partit polític és una entitat d'interés públic a fi
de promoure la participació dels ciutadans en la
vida democràtica
Objectius:
- És l'encarregat de presentar candidats per a
ocupar els diferents càrrecs polítics
- Estructura programes polítics
- Interpreta i defén les preferències dels
ciutadans, forma governs, i establix
acords polítics en l'àmbit legislatiu.
10. El Partit polític, a Espanya, és un tipus d'organització
permanent i estable que, d'acord amb una ideologia i
programa, tracta d'ostentar el poder polític situant els
seus candidats en els càrrecs electius de l'Estat.
Segons la Constitució, els partits polítics Expressen el
pluralisme polític, concorren a la formació i
manifestació de la voluntat popular i són instrument
fonamental per a la participació política.
Els partits polítics exercixen una funció d'intermediari
entre l'Estat i el ciutadà.
11. La creació de partits polítics es configura com un dret dels
ciutadans que hauran de complir una sèrie de requisits
legals
Hauran de ser
- Persones físiques, majors d'edat, que es troben en el
ple exercici dels seus drets, no estiguen subjectes a cap
condició legal per a l'exercici dels mateixos i no hagen
sigut penalment condemnats per associació il·lícita, o
per algun dels delictes greus previstos en els títols XXI a
XXIV del Codi Penal.
El procediment per a crear un partit polític comença amb
la firma de la pròpia acta fundacional per part dels
promotors. La dita acta haurà de contindre diverses
dades identificatives, així com els estatuts que regiran
el partit polític que es crega. Tot això haurà
de formalitzar-se en escriptura pública.
12. Finalment, els promotors hauran de sol·licitar la
inscripció en el Registre de Partits Polítics,
dependent del Ministeri de l'Interior, que haurà
d'inscriure en un termini de 20 dies, que suposarà
l'adquisició de personalitat jurídica pròpia, de
manera que els promotors ja no respondran
personalment i solidàriament de les obligacions
contretes en nom del partit.
Socialisme, Comunisme i Feixisme són més
moviments socioeconòmics, però els seus forts
vincles amb el control i política governamental els
ha fet mereixedors d'un cert reconeixement com a
sistemes polítics.
13. 7. República
• República (llatí Res, ‘cosa', Publica, ‘pública‘)
En sentit ampli, és un Sistema polític que es
fonamenta en la Constitució i la igualtat davant
de la llei
L'electorat constituïx l'arrel última de la seua
legitimitat i sobirania.
La república és el govern de la llei
La democràcia és el govern del poble.
14. 7.1. República presidencialista
Forma de govern en la que la Constitució establix
una divisió de poders entre el Poder legislatiu,
el Poder executiu, Poder judicial.
El Cap d'Estat, a més d'ostentar la representació
formal del país, és també part activa del poder
executiu, com Cap de Govern, exercint així una doble
funció, perquè li corresponen facultats pròpies del
Govern, sent triat de forma directa pels votants i no
pel Congrés O Parlament.
El President és l'òrgan que ostenta el Poder executiu,
mentres que el Poder legislatiu ho sol concentrar
el Congrés, sense perjuí de les facultats que en
matèria legislativa posseïx el president.
15. 7.2. República parlamentària
El cap de l'estat no té poders executius
reals com un President executiu, ja que la
majoria d'estos poders li han sigut concedit
al Cap de govern, normalment anomenat Primer
ministre. No obstant això, el cap d'estat i el cap
de govern han de formar una sola oficina en una
república parlamentària
18. 8.1. Cap d’estat
El Cap d'Estat és el representant i responsable del país
davant del poble i el món.
Les funcions específiques dels caps d'Estat varien d'acord al sistema
polític de cada Estat.
• Este determina, Per se, el tipus d‘estat de què es
tracta, Monarquia si és un monarca, o república si és un president.
• Les funcions del Cap d'Estat varien d'acord amb la forma de
govern que establix la constitució de cada país.
• Té competències diferents segons l'ordenament de cada Estat.
• En els casos en què el càrrec és electiu, generalment, la seua
legitimitat és equiparable al del cap de govern, i la constitució sol
entregar-li certes atribucions o poders.
• En els casos en què el càrrec no és electiu, les seues funcions poden
ser merament representatives i amb un poder bàsicament simbòlic
o pot reunir gran quantitat de poders.
19. 8.2. Cap de Govern
És la persona que ocupa la presidència del poder
executiu I es responsabilitza del govern d'un Estat o
província.
El procés d'elecció de caps de govern varia d'acord al país
i depén de la forma de govern utilitzada en aquell.
En un Sistema parlamentari el títol que adopta la persona
que ostenta la direcció de Govern pot ser:
Premier, Canceller, President del Consell de ministres,
President del Govern, president de la
República, primer ministre….
20. 8.3. Ministre
Del llatí: minister, ‘servidor, subordinat, mediador‘
És un polític que dirigix un ministeri o departament:
Educació, Finances, Salut, Estat, Guerra.
Pertany al govern i treballa sota la seva autoritat.
En alguns països són coneguts com a Secretaris o
Secretaris d'Estat.
