El final de l'absolutisme, la il·lustració i l'inici del liberalisme polític. El liberalisme econòmic.

1. TEMA 1: L’ANTIC
RÈGIM

2. 1. EUROPA I LA IL·LUSTRACIÓ.
1.1. EL FINAL DE L’ANTIC RÈGIM.
1.2. LA IL·LUSTRACIÓ.
2. LIBERALISME POLÍTIC I DESPOTISME IL·LUSTRAT.
2.1. EL LIBERALISME POLÍTIC.
2.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT.
3. LIBERALISME ECONÒMIC.

3. 1. EUROPA I LA IL·LUSTRACIÓ.
1.1. EL FINAL DE L’ANTIC RÈGIM.
ANTIC RÈGIM
Sistema polític, social i econòmic anterior a la Revolució
Francesa, basat en l’absolutisme, el sistema de relacions
feudals i l’economia de subsistència.
Què és?
1 ABSOLUTISME  Forma de govern de l’Antic Règim en la qual el rei no tenia limitacions al seu poder,
que justificava per causes divines.
Característiques:
1. El rei és el Cap d’Estat per la “gràcia de Déu”. Monarquia hereditària.
2. Aparell administratiu centralitzat.
3. Exèrcit permanent.
4. Relacions diplomàtiques amb altres estats.
5. Unificació territorial dels estats.
6. Unitat religiosa.
7. Hisenda centralitzada.
Exemples:
Dinastia dels Borbons a França i a Espanya després de la Guerra de Successió.
(Lluís XIV: “L’Estat soc jo”)

4. 2 SOCIETAT ESTAMENTAL  Divisió social en grups tancats, segons els seus privilegis.
1. Noblesa.
2. Clergat.
3. Tercer Estat. Llauradors, burgesos i treballadors urbans. Havien de pagar impostos senyorials
reials i eclesiàstics.
Privilegiats. Amb privilegis honorífics, fiscals i econòmics.
3 ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA.
- Predomini de l’agricultura per a l’autoconsum.
- Els grups privilegiats eren els majors propietaris de terra.
- El comerç intern estava basat en les fires i la producció artesanal (gremis).
4 POLÍTICA INTERNACIONAL.
- Hegemonia europea. Lluita entre potències europees pel domini de les colònies i rutes
comercials.
- Augment del comerç internacional (els europeus importen matèries primeres i exporten
manufactures). Pren força el Mercantilisme.
5 DEMOGRAFIA. Creixement de la població per la introducció de nous aliments, millora del clima i avanços
científics.

5. Observeu els mandats que surten de la boca del rei i guardeu el jurament que li heu prestat
(...). La paraula del rei és poderosa i ningú pot dir-li: Per què obreu així?. Sense aquesta
autoritat absoluta el rei no podria ni fer el bé ni reprimir el mal: cal que el seu poder siga tal
que ningú puga esperar escapar a ell; l'única defensa dels particulars contra el poder públic
ha de ser la seua innocència.
Quan el príncep ha jutjat, ja no hi ha un altre judici. Els judicis sobirans s'atribueixen a Déu
mateix. Quan Josafat va establir jutges per jutjar al poble va dir: No jutgeu en nom dels
homes, sinó en nom de Déu (...)Cal obeir als prínceps com la justícia mateixa. El príncep pot
corregir-se a si mateix si s'adona que ha obrat malament; però contra la seva autoritat
només pot haver remei en la seua autoritat.
Només al príncep pertany el mandat legítim; per tant, només ell posseeix la força coactiva.
(...)
El príncep és, pel seu càrrec, el pare del poble; per la seua grandesa està per sobre dels
xicotets interessos; més encara, tota la seva grandesa i el seu interès natural consisteixen
que el poble estiga, doncs si falta, ell ja no serà príncep. Per tant, no hi ha millor cosa que
deixar tot el poder de l'Estat a aquell que té més interès en la conservació i en la grandesa
del propi Estat.
J. B. Bossuet, La política treta de les pròpies paraules de les Sagrades Escriptures. 1709.

11. 1.2. LA IL·LUSTRACIÓ.
ANTIC RÈGIM
ABSOLUTISME
OBSTACULITZEN ELS CANVIS POLÍTICS I SOCIALS
SORGEIX LA IL·LUSTRACIÓ EN EL SEGLE XVIII (el “segle de les llums”)
Va ser un moviment intel·lectual, que va sorgir a França, i que es va
caracteritzar per promulgar el racionalisme, per tindre un esperit crític front
a l’absolutisme i per estar composat majoritàriament per burgesos.
PRINCIPIS DE LA IL·LUSTRACIÓ:
• Importància de la raó (la capacitat per a poder dubtar i ser crític).
• Recerca de la felicitat, per l’interès personal i sense perjudicar al
col·lectiu.
• Llibertat. Dependència dels drets individuals i no de l’absolutisme.
• Tolerància. Convivència de diferents idees polítiques.
• Progrés. Avanç cap a millores socials i materials.
Els il·lustrats defensaven
que s’aconseguiren
gràcies a l’educació, que
no havia d’estar
monopolitzada per
l’església i que havia de
ser gratuïta i obligatòria.
Què és?
Característiques

12. L'home segons hem demostrat ja, naix amb un títol a la perfecta llibertat i pot gaudir de tots
els drets i privilegis de la llei natural. Té doncs per naturalesa, igual que qualsevol altre home o
de qualsevol nombre d'homes que hi haja en el món, no solament el poder de defensar la
seua propietat, és a dir la seua vida, la llibertat i els seus béns contra els atropellaments i
escomeses dels altres; té també el poder de jutjar i castigar els trencaments d'aqueixa llei
comesos per uns altres (…). Ara bé, no podent existir ni subsistir una societat política sense
posseir en si mateixa el poder necessari per a la defensa de la propietat i per a castigar els
atropellaments comesos contra la mateixa per qualsevol dels membres d'aquesta societat,
resulta que només existeix societat política allí on cadascun dels membres ha fet renúncia al
poder natural, lliurant-ho en mans de la comunitat (…). Veiem doncs que en quedar exclòs el
judici particular de cadascun dels membres, la comunitat ve a convertir-se en àrbitre i
interpreta unes regles generals, per mitjà de certs homes autoritzats per ella mateixa, per a
resoldre diferències i conflictes que puguen sorgir entre els seus membres i aplicar els càstigs
establits per la llei (…). És llavors quan es constitueix una societat civil. (...)
Resulta, doncs, evident que la monarquia absoluta, a la qual certes persones consideren com
l'únic govern en li món, és en realitat incompatible amb la societat civil.
John Locke. Assaig sobre el govern civil.

13. 2. LIBERALISME POLÍTIC I DESPOTISME IL·LUSTRAT.
2.1. EL LIBERALISME POLÍTIC.
CRÍTIQUES A
L’ANTIC RÈGIM
provoquen
NAIXEMENT DEL LIBERALISME POLÍTIC
El britànic John Locke va ser un precedent
(proposava un pacte entre governants i governats)
1. Contra la importància de l’agricultura i el seu excessiu
pes en l’economia.
2. Contra la societat estamental.
3. Aparegueren propostes per a construir una nova
societat.

14. Què proposaven els il·lustrats francesos?
Admirava les institucions britàniques.
Va escriure l’obra “L’esperit de les lleis”
Defensava la separació de poders:
• Executiu (govern, en mans del rei).
• Legislatiu (elaboració de lleis en mans del Parlament).
• Judicial, amb tribunals independents.
MONTESQUIEU
(1689-1755)
VOLTAIRE
(1694-1778)
Enemic de la intolerància, el fanatisme i la superstició religiosa.
Defensava els drets i llibertats individuals.
ROUSSEAU
(1712-1778)
La seua obra més important va ser “El contracte social”.
Critica la desigualtat social.
Proposa la sobirania per al poble (exposa la idea de democràcia).

15. Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu dels afers
que depenen del dret de gents i el poder executiu dels quals depenen del dret civil.
Pel poder legislatiu, el príncep o el magistrat, promulga lleis per cert temps o per sempre, i
esmena o deroga les existents. Pel segon poder disposa de la guerra i de la pau, envia o
rep ambaixadors, estableix la seguretat, preveu les invasions. Pel tercer, castiga els delictes
o jutja les diferències entre particulars. Anomenarem a aquest poder judicial i l'altre,
simplement, poder executiu de l'Estat (...).
Tot estaria perdut si el mateix home, el mateix cos de persones principals, dels nobles o
del poble, exerciren els tres poders: el de fer les lleis, el d'executar les resolucions
públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre els particulars.
Baró de Montesquieu, L'esperit de les lleis, 1748.

16. 2.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT.
El despotisme il·lustrat va ser l’aplicació de les idees il·lustrades a les monarquies absolutes durant la
segona meitat del segle XVIII.
• OBJECTIUS:
• Apuntalar i assegurar la continuïtat de l’absolutisme.
• Racionalitzar l’administració i les seues despeses.
• Desenvolupar els territoris econòmicament.
• MESURES:
• Fundació de noves institucions educatives.
• Modernització de l’administració.
• Millora d’infraestructures.
• Desamortitzacions (venda a mans privades de bens públics o
eclesiàstics)
• MONARQUES QUE EL VAN APLICAR: Josep II d’Àustria, Caterina II
de Rússia, Frederic II de Prússia, Carles III d’Espanya.
“Tot per al poble, però sense el poble”
Cort de Frederic II

17. Carles III Caterina la Gran Josep II Frederic II

18. 3. EL LIBERALIMSE ECONÒMIC.
ADAM SMITH (1723-1790)  Va el·laborar la teoria del LIBERALISME
ECONÒMIC.
Característiques:
• Defensa de la llibertat individual per a produir i comprar: lliure
competència.
• Critica les limitacions del gremis i els monopolis.
• Dona valor a la iniciativa privada.
• Defensa que l’Estat no entre en assumptes econòmics.
FRANÇOIS QUESNAY (1694-1794)  Planteja la FISIOCRÀCIA.
• Oposada al mercantilisme.
• Defensa el lliure funcionament del sistema econòmic (“laissez faire”),
sense regulació.
• Planteja que l’origen de la riquesa està en l’agricultura.