1. L’ORGANITZACIÓ
POLÍTICA DE LES
SOCIETATS

2. La POLITICA és la Ciència i art de
governar l'Estat, d'organitzar i administrar
les societats. És el procés de presa de
decisions en els grups humans.
Els mètodes per guanyar i
conservar el suport de les
persones per a realitzar una
acció en grup.
a paraula prové del grec polis,
ue significa ciutat; la política és,
timològicament, tot allò que té a
eure amb la ciutadania i les seves
reocupacions, especialment la
deologia dels grups.

3. Anomenem Estat a una
organització política que
exerceix sobre les persones
que viuen en un determinat
territori un poder
d’organització o de govern.

4. ELEMENTS D’UN
ESTAT

5. El territori

6. La població

7. El poder

8. El concepte PODER en
política va molt lligat a
AUTORITAT.
La societat
cedim part de
la nostra
sobirania als
governants
(és el que
s’anomena
"contracte
social").

9. Els governants poden tenir autoritat de tres tipus:
•Tradicional: S'accepta per hàbit, per exemple a la
monarquia, un càrrec hereditari
•Carismàtica: Un líder succita amb la seva
personalitat l'aprovació del poble, que el segueix,
com passa amb determinats polítics, gurús o
revolucionaris
•Legal-racional: L'autoritat està basada en el
concepte de legitimitat, sancionada per una llei
(com els sistemes electorals actuals)

10. “La República de Montenegro és un estat independent amb plena
legitimitat d’acord amb el dret internacional dins les seves fronteres
actuals” ha declarat el president del Parlament montenegrí, Ranko
Krivokapic, davant la cambra legislativa. El país, 3 de juny de 2006

11. L’ESTAT HA CANVIAT AL LLARG
DE LA HISTÒRIA.

13. COM VA NEIXER L’ESTAT?

14. PREHISTÒRIA

15. • La família i la comunitat estableixen les
lleis, les normes i els valors socials i morals.
• La major part de les tasques són
compartides.
• No hi ha diferències de riquesa, la propietat
de la terra és col.lectiva.
• Les normes del grup afecten tots els
membres de la mateixa manera.

16. ESTAT ANTIC
•Per damunt de tothom, l’Estat
imposa les seves lleis i la religió
transmet creences i valors.
* Hi ha una divisió del treball.
* Hi ha grans diferències de riquesa i
la societat s’estructura en grups
jerarquitzats.
* La llei no és igual per a tothom.

17. ESTAT ANTIC: TEOCRATIC
En l’Estat autoritari i teocràtic, el
faraó, el rei o la reina, exerceix el
poder en representació de les
divinitats, amb el suport i en
benefici d’una minoria social d’alts
funcionaris i sacerdots o
sacerdotesses.
El poble és subdit, és a dir,
subordinat al poder, i no pot
participar en el govern de la
comunitat.

18. ESTAT ANTIC: DEMOCRÀTIC
A Atenes i a altres ciutats estat de la Grècia antiga, tots
els ciutadans són considerats iguals davant la llei i
gaudeixen d’àmplies llibertats polítiques.
El nombre de ciutadans és reduït respecte al total de la
població.

19. L’ESTAT FEUDAL.
Els drets i deures de les persones, en la societat feudal,
sorgeixen de tres fonts diferents:
• Les relacions de vassallatge.
• Els usos i costums.
• L’autoritat de les monarquies neixents i les
institucions que van creant amb les quals aniran
imposant el seu poder a tot el regne per damunt de la

20. L’ESTAT ABSOLUTISTA.
El sistema absolutista liquida totes les institucions
representatives: els càrrecs municipals deixen
ser elegits i són ocupats per les famílies nobles,
com a concessió del rei. Les corts ja no són
convocades i, si se les convoca, és només per

21. L’ESTAT BURGÈS
Sorgeix de la Revolució Francesa el 1789 i es basa en els
principis de la llibertat individual, la igualtat de tots els
ciutadans davant la llei i la sobirania de la nació.

22. Anomenem Règims
polítics a la manera de
regir, de governar. A la
forma de govern i també
al conjunt dels seus
elements

23. ELS RÈGIMS POLÍTICS
• En l’actualitat distingim entre règims
democràtics i règims autoritaris o
dictadures.
• Quines diferencies hi ha entre ells?

24. Quin és l’origen del
poder?
Democràcia Dictadura
El poder correspon als El poder correspon a
ciutadans: Principi una persona, que
de Sobirania l’ha obtingut per la
popular. força o per herència.
.

25. Com s’exerceix el poder?
Democràcia
El Parlament i el Govern,
Dictadura
els representants dels
quals han estat elegits
El dictador exerceix el
pels ciutadans.
poder sense sotmetre’s
Tots els governants estan a cap norma concreta.
sotmesos a la
No existeix Constitució.
Constitució.

26. Qui controla el poder?
Democràcia
El Parlament, els Tribunals de
Justícia i el poble controlen
Dictadura
el poder. No existeixen controls a l’acció
Els partits de l’oposició del dictador, que pot actuar
controlen l’acció del Govern i impunement.
fan públics els aspectes en El parlament està format per
els que creen que no actuen persones afins i elegides pel
correctament. dictador.
Tribunal Constitucional. També és ell mateix qui
controla i nomena els jutges
Eleccions i magistrats.

27. Index de democràcia

28. També podem establir la
diferència entre dos
sistemes polítics:
MONARQUIA I
REPÚBLICA

29. Monarquia:
El càrrec de cap de
l’Estat ocupat per un
monarca (rei, tsar o
emperador) amb
caràcter hereditari i
vitalici.

30. Les Monarquies
Constitucionals
En el segle XIX van sorgir les monarquies
constitucionals o parlamentàries, en les
quals el rei s’ha de sotmetre a la Constitució

31. La República
En el sistema republicà el cap d’Estat o
president és elegit i les seves funcions no poden
convertir-se en hereditàries. També es donen
els casos de repúbliques dictatorials, on el cap
d’estat no és elegit democràticament.

32. L’ORGANITZACIÓ DEL
TERRITORI
Els estats també es poden classificar segons la forma
que adopten en la seva organització interna. És a dir,
en funció de la manera com es distribueix el poder en el
territori.

33. Tots els Estats organitzen el seu territori
d’alguna manera per tal de facilitar-ne
l’administració.
Els estats poden ser, segons l’organització territorial:
1. Centralista o unitari França
2. Descentralitzat Espanya.
3. Federat Alemanya

34. Estat centralista o unitari
Quan els municipis,
regions, etc. Tenen
poc poder diem que
l’Estat és centralista
(com és el cas de
França, o Portugal).
Gairebé tot el poder
s’exerceix des de la
capital.

35. Quan l’Estat centralista cedeix una part
important del seu poder a les seves regions,
creant autonomies, es parla d’un Estat
descentralitzat com és el cas d’Espanya.

36. L’Estat Federat
Els estats es poden unir per formar un
Estat federat com els Estats Units
d’Amèrica o Alemanya.

37. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
DELS ESTATS
Hi ha moltes institucions per organtizar un
estat territorialment, però les més
properes a nosaltres són:
• La comunitat autònoma.
• La província.
• El consell insular
• El municipi

38. La Comunitat Autònoma
És una regió que ha rebut algunes
competències de l’estat per fer lleis
pròpies. Són pròpies d’estats
descentralitzats.

39. Els municipis
Són les unitats administratives bàsiques i
més petites territorialment.

40. La provincia
El conjunt de municipis forma, segons el
país una província, una regió o un
departament.

41. Els consells insulars
Quan es va crear la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears, per tal de garantir l’autogovern de cada illa,
es varen crear els consells insulars.

42. ELS FONAMENTS DE LA
DEMOCRÀCIA

43. Tots els Estats democràtics
basen la seva organització en:
• L’existència d’una Constitució.
• Sobirania Nacional
• Sufragi Universal
• La divisió de poders.
• Drets Individuals
• Igualtat davant la llei.
La participació dels ciutadans en la política.

44. La participació ciutadana

45. Les institucions
democràtiques.

46. LA
DIVISIÓ
DE
PODERS

47. ORGANISMES INTERNACIONALS:
LA ONU
Acabada la segona guerra
mundial, es va crear la
Organització de les Nacions
Unides per tal de:
• Mantenir la pau i la seguretat
internacionals.
• Garantir la cooperació entre
els diferents països.
• El text fundacional va ser
aprovat a la Conferència de
San Francisco 1945

48. Institucions de l’ONU
Assemblea General: on tots els estats
membres deliberen i voten. Les seves
decisions orienten la política i les tasques de
l’organització.

49. Consell de seguretat: És el veritable
govern de l’ONU.
Té la responsabilitat de mantenir la pau I
seguretat internacionals.
Format per cinc països permanents amb dret de vet (EU,Russia,R
Unit, França i Xina ), més deu escollits per l’Assamblea per dos
anys.
Pot decidir sancions econòmiques o accions
militars contra estats que incompleixin els
seus acords, a través dels cascos blaus.

50. Secretaria General:
Desenvolupa la tasca
quotidiana de l’organització. El
Secretari General és elegit per
l’Assamblea per cinc anys.
Ban Ki-moon

51. Tribunal Internacional de
Justícia
•Té la seu a LA
HAIA(PB).
•Jutja els litigis entre
els membres de l’ONU
•Format per 15
magistrats elegits per
l’Assambles I el Consell

52. La declaració Universal dels
Drets Humans
L’any 1948 l’ONU va proclamar aquesta declaració, on es recullen els
drets considerats bàsics.
1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència, i s’han de comportar
fraternalment els uns amb els altres.
2. Tothom té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració,
sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió
política o de qualsevol altra mena (…).
3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei
internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen
algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats
membres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions
Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

53. Agències i programes de l’ONU
s’encarreguen d’aspectes
específics.

54. FAO: Organització de
l’ONU per a
l’Agricultura i
l’Alimentació. El seu
objectiu és erradicar la
fam al món.

55. UNESCO:
Organització per a
l’Educació, la
Ciència i la
Cultura.

56. ACNUR: Als
Comissionat per als
Refugiats.

57. OMS: Organització
Mundial de la
Salut.

58. Organització
Internacional del
Treball: Fomenta la
justicia social I els drets
humans I laborals.
Fons
Internacional de
les Nacions
Unides per la
Infància

60. Más de 300 famosos de todo el mundo
ejercen como Embajadores de Buena
Voluntad para la ONU
MADRID.- Shakira, David Beckham, Claudia Schifer, Imanol
Arias, Samuel Etoo, Jessica Lange, Pau Gasol, Ronaldo,
Rohaldinho, Angelina Jolie, Joan Manuel Serrat, Ronaldinho,
Fernando Alonso... y más de 300 famosos han 'fichado' como Embajadores de
uena Voluntad por varias agencias de la ONU, que utilizan su imagen para sensibiliza
la sociedad y recaudar fondos.
odos ellos se comprometen de forma altruista a difundir los valores de la organización
ue representan, a la que ceden su imagen y su tiempo. La ONU aprovecha su
enerosidad, sabedora de que su popularidad es el mejor imán para atraer la mirada
e la gente hacia las necesidades de los pobres,
anto en sus países de origen como en sus visitas
proyectos sobre el terreno y a programas de emergencia.