2. Teories Ètiques
2.1. Clasificació
T
E
O
R
IE
S
E
TI
Q
U
E
S
Cognitives
No cognitives
Teleológiques
-materials-
Deontológiques
-formals-
Naturalistes
Intuicionistes
Subjetives
Objetives
Kant
Sartre
Formalisme Analític
More
Max Scheler
Emotivisme
Prescriptivisme
Eudemonisme
Hedonisme
Utilitarisme
ETIQUES TELEOLÒGIQUES
• Les ètiques teleològiques tracten de determinar
el fi.
• Són ètiques del bé
'Si aconseguim quelcom serem bons‘
• Les teories teleològiques són ètiques materials
perquè fonamenten el deure en el bé que
s'aconseguix
• Entrarien dins d‘aquestes teories, les teories de
Maquiavel
ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES
• Les ètiques deontològiques determinen el
que s'ha de fer, el correcte, sense donar
criteris de com aconseguir una vida feliç, són
ètiques del deure.
• Les ètiques deontològiques són ètiques
formals perquè es fixen únicament en la
forma, o siga, en si una regla de conducta ha
de ser DEURE UNIVERSAL
Eudemonisme Aristotélic
El fi últim de l'home és la felicitat (eudaimonia)
Tots estan d'acord, però no en el que fa feliç a
l'home
El que ens fa feliços és l'activitat de l'ànima = Això
ens fa bons
Quina és l'activitat de l'ànima? = El pensament
L'activitat humana, per a ser bona ha de ser
d'acord amb una virtut perfecta.
La virtut consistix a triar sempre el més adient
per a la nostra felicitat
Eudemonisme Aristotélic
La felicitat requerix saviesa en a l'elecció,
moderació i constància: no deixar-se portar pel
desig.
La bona elecció consistix sempre en un terme
mig, en al satisfacció raonable.
El que diferenciarà l'Eudemonisme de
l'Hedonisme serà veure la felicitat com quelcom
diferent del plaer.
Un altre eudemonista va ser Sant Tomàs
d'Aquino que deia que la perfecció es troba en la
contemplació i possessió de déu, com ben
suprem"
Hedonisme
Hedonisme significa la recerca del plaer
És viure d'acord amb la naturalesa
Identifica la felicitat amb el plaer
Els plaers del cos i de l'ànima
Viure d'acord amb la naturalesa implica la
moderació del plaer.
Els excessos procedixen de les falses
opinions
Hedonisme
Epicur distingix tres tipus de desitjos:
- Desitjos naturals i necessaris: El que viu
d'acord amb la naturalesa és sempre ric, el que
viu d'acord amb les opinions és sempre pobre.
- Desitjos naturals i no necessaris: Naixen del
desig de variar. És natural el desig de menjar,
però no el de buscar aliments refinats
- Desitjos no naturals ni necessaris: Naixen de
les opinions dels insensats. Recerca del luxe
Hedonisme
Idees bàsiques de Epicur
- Cercar no tindre dolor és tindre una vida feliç: El
plaer
- El plaer és el bé primer
- El plaer és el principi i el fi de viure feliç
- Tot plaer és un bé però:
- La vida requerix salut del cos i serenitat de l'ànima
- No tot plaer és elegible
- Hi ha molts tipus de plaers
- No tot plaer proporciona felicitat
Ètica Formal Kantiana
Abans de parlar de Kant és necessari definir tres termes com
són:
Autonomia = Segons Kant ni les normes morals, ni els seus
principis procedixen de Déu, ni de la Societat, ni de la Naturalesa
humana, sinó de la raó pràctica, no de l'experiència
El Deure = La llei de la raó pràctica es presenta com un mandat
per si mateix: “Imperatiu”: el deure obrar d'acord amb la llei
moral
Estar d'acord és respectar. Obrar només per deure no és “bo”
Formalisme = Definix el bé moral i la moralitat d'una acció.
Consistix en el principi de la voluntat pura.
Ètica Formal Kantiana
Per a Kant la pregunta ètica fonamental és “Què dec fer?” i després
complir una sèrie de condicions:
1.- Les normes morals han de posseir validesa universal, si no servixen
a tot el món, no passaran de ser lleis pràctiques.
2.- Rebutjar les ètiques del bé (teleològiques) per consideár que fan
referència a preferències subjectives i per tant no són universals.
3.- Proposa una ètica deontològica i procedimental, en la que s'establix
un criteri únic per a fonamentar normes que Kant anomena
IMPERATIU CATEGÒRIC que formula així: “Obra de tal manera
que la màxima voluntat puga valdre com a principi universal”
4.- Té com a principi fonamental la llibertat, lògic si pensem que l'home
es dóna a si mateix normes. És autònom.
5.- És una moral de la intenció: El verdaderament bo és la bona intenció
Ètica Formal Kantiana
Però després de Kant s'ha evolucionat i renovat: Per
Habermas i Apel
Les modificacions fonamentals són:
1.- La bona voluntat se substituïx per un diàleg
d'una comunitat sense repressió ni desigualtat,
on la consciència dóna pas al llenguatge.
2.- L'imperatiu categòric canvia i passa de ser una
ètica de la intenció a una ètica de la
responsabilitat, tenint a més en compte les
conseqüències de la norma i els interessos dels
individus
Formalisme Moral
Veurem l'Existencialisme de Sartre.
El formalisme de Sartre s'alça sobre 4 principis:
A. La negació de Déu: No hi ha Déu creador
B. No hi ha un orde d'essències, valors o
naturalesa de les coses
C. L'home no té essència que puga definir el bo o
realitzable. L'existència de l'home és anterior
a l'essència de les coses.
D. L'essència de l'home consistix a ser lliure.
L'home no té res al que estiga obligat
Formalisme Moral en Sartre
El que Sartre diu és que
“Cada u, en la seua situació, concreta i
intrasferible i des de la seua sola i
absoluta llibertat, ha de triar, és a dir,
inventar, la qual cosa ha de fer. No
importa tant el que es decidix i es fa com
a actitud.
L'única cosa que té importància és saber
si la invenció que es fa, es fa en nom
de la llibertat.”

Etica

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    ETIQUES TELEOLÒGIQUES • Lesètiques teleològiques tracten de determinar el fi. • Són ètiques del bé 'Si aconseguim quelcom serem bons‘ • Les teories teleològiques són ètiques materials perquè fonamenten el deure en el bé que s'aconseguix • Entrarien dins d‘aquestes teories, les teories de Maquiavel
  • 4.
    ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES • Lesètiques deontològiques determinen el que s'ha de fer, el correcte, sense donar criteris de com aconseguir una vida feliç, són ètiques del deure. • Les ètiques deontològiques són ètiques formals perquè es fixen únicament en la forma, o siga, en si una regla de conducta ha de ser DEURE UNIVERSAL
  • 5.
    Eudemonisme Aristotélic El fiúltim de l'home és la felicitat (eudaimonia) Tots estan d'acord, però no en el que fa feliç a l'home El que ens fa feliços és l'activitat de l'ànima = Això ens fa bons Quina és l'activitat de l'ànima? = El pensament L'activitat humana, per a ser bona ha de ser d'acord amb una virtut perfecta. La virtut consistix a triar sempre el més adient per a la nostra felicitat
  • 6.
    Eudemonisme Aristotélic La felicitatrequerix saviesa en a l'elecció, moderació i constància: no deixar-se portar pel desig. La bona elecció consistix sempre en un terme mig, en al satisfacció raonable. El que diferenciarà l'Eudemonisme de l'Hedonisme serà veure la felicitat com quelcom diferent del plaer. Un altre eudemonista va ser Sant Tomàs d'Aquino que deia que la perfecció es troba en la contemplació i possessió de déu, com ben suprem"
  • 7.
    Hedonisme Hedonisme significa larecerca del plaer És viure d'acord amb la naturalesa Identifica la felicitat amb el plaer Els plaers del cos i de l'ànima Viure d'acord amb la naturalesa implica la moderació del plaer. Els excessos procedixen de les falses opinions
  • 8.
    Hedonisme Epicur distingix trestipus de desitjos: - Desitjos naturals i necessaris: El que viu d'acord amb la naturalesa és sempre ric, el que viu d'acord amb les opinions és sempre pobre. - Desitjos naturals i no necessaris: Naixen del desig de variar. És natural el desig de menjar, però no el de buscar aliments refinats - Desitjos no naturals ni necessaris: Naixen de les opinions dels insensats. Recerca del luxe
  • 9.
    Hedonisme Idees bàsiques deEpicur - Cercar no tindre dolor és tindre una vida feliç: El plaer - El plaer és el bé primer - El plaer és el principi i el fi de viure feliç - Tot plaer és un bé però: - La vida requerix salut del cos i serenitat de l'ànima - No tot plaer és elegible - Hi ha molts tipus de plaers - No tot plaer proporciona felicitat
  • 10.
    Ètica Formal Kantiana Abansde parlar de Kant és necessari definir tres termes com són: Autonomia = Segons Kant ni les normes morals, ni els seus principis procedixen de Déu, ni de la Societat, ni de la Naturalesa humana, sinó de la raó pràctica, no de l'experiència El Deure = La llei de la raó pràctica es presenta com un mandat per si mateix: “Imperatiu”: el deure obrar d'acord amb la llei moral Estar d'acord és respectar. Obrar només per deure no és “bo” Formalisme = Definix el bé moral i la moralitat d'una acció. Consistix en el principi de la voluntat pura.
  • 11.
    Ètica Formal Kantiana Pera Kant la pregunta ètica fonamental és “Què dec fer?” i després complir una sèrie de condicions: 1.- Les normes morals han de posseir validesa universal, si no servixen a tot el món, no passaran de ser lleis pràctiques. 2.- Rebutjar les ètiques del bé (teleològiques) per consideár que fan referència a preferències subjectives i per tant no són universals. 3.- Proposa una ètica deontològica i procedimental, en la que s'establix un criteri únic per a fonamentar normes que Kant anomena IMPERATIU CATEGÒRIC que formula així: “Obra de tal manera que la màxima voluntat puga valdre com a principi universal” 4.- Té com a principi fonamental la llibertat, lògic si pensem que l'home es dóna a si mateix normes. És autònom. 5.- És una moral de la intenció: El verdaderament bo és la bona intenció
  • 12.
    Ètica Formal Kantiana Peròdesprés de Kant s'ha evolucionat i renovat: Per Habermas i Apel Les modificacions fonamentals són: 1.- La bona voluntat se substituïx per un diàleg d'una comunitat sense repressió ni desigualtat, on la consciència dóna pas al llenguatge. 2.- L'imperatiu categòric canvia i passa de ser una ètica de la intenció a una ètica de la responsabilitat, tenint a més en compte les conseqüències de la norma i els interessos dels individus
  • 13.
    Formalisme Moral Veurem l'Existencialismede Sartre. El formalisme de Sartre s'alça sobre 4 principis: A. La negació de Déu: No hi ha Déu creador B. No hi ha un orde d'essències, valors o naturalesa de les coses C. L'home no té essència que puga definir el bo o realitzable. L'existència de l'home és anterior a l'essència de les coses. D. L'essència de l'home consistix a ser lliure. L'home no té res al que estiga obligat
  • 14.
    Formalisme Moral enSartre El que Sartre diu és que “Cada u, en la seua situació, concreta i intrasferible i des de la seua sola i absoluta llibertat, ha de triar, és a dir, inventar, la qual cosa ha de fer. No importa tant el que es decidix i es fa com a actitud. L'única cosa que té importància és saber si la invenció que es fa, es fa en nom de la llibertat.”