p.p.filolamiranda.wordpress

1. JOHN LOCKE
El pensamnte polític de John Locke
i el sorgiment del liberalisme

2. John Locke
• Primer gran teòric del liberalisme.
• Pare del liberalisme: per sostenir
que tot govern sorgeix d’un pacte
o contracte revocable entre
individus, amb el propòsit de
protegir la vida, la llibertat i la
propietat de las persones.
• Filòsof sistematitzador de
l’empirisme.

3. Liberalisme
• El seu ús corrent té un valor descriptiu un xic
limitat.
• “Molts liberalismes”: en el seu desenvolupament
s’encreuen corrents de diferent origen.
• Principis: -defensa de l’individu front l’Estat
- individu font de llurs propis
valors morals.
-procés de comerç exalta llibertat
-el mercat és un ordre espontani
persa l’assignació de recursos.

4. Context històric
• Absolutisme dels Tudor
• Guerra de les dues roses
XV: entre las casas de
York i Lancaster→
anihilació i esgotament
de la noblesa anglesa.

5. • Enrique VIII:
• Suprimeix els monestirs i
les seves rendes.
Redistribuí propietats de
l’Església Catòlica,
gairebé la cinquena part
de les terres angleses,
entre comerciants i petits
nobles que s’incorporaren
a la gentry i que
dominaran la vida agrària.

6. • Auge de la doctrina
econòmica mercantilista.
• Burgesia,
majoritàriament puritana
i hostil a l’anglicanisme,
començava a sentir-se
travada por les
reglamentacions.

7. Els Estuards i la Guerra Civil
• Jacob I:
“a los reyes se los
reverencia, justamente,
como si fueran dioses,
porque ejercen a
manera de un poder
divino sobre la tierra.”
Doctrina del dret diví dels
reis.

8. • En 1628 el Parlament redactà una
Petició de Drets: il·legal exacció
d’impostos o tributs sense el seu
consentiment, l’allotjament de
soldats en cases particulars, i l
‘engarjolament sense judici.
• Carles I decidí disoldre el
Parlament a1629.
• Clar ambient general subversiu i
revolucionari.

9. La Restauració i la Revolució
Gloriosa
• Retorn de Carlos II:
període de la Restauració
(1660-85): Estat
absolutista similar al
descrit en el Leviatán
(Hobbes) i una forta
propensió vers el
catolicisme.
• Contraposició entre
govern real absolutista o
govern parlamentari.

10. • Jacobo II (1685-88), catòlic
declarat que pretenia el poder
absolut.
• Aquest episodi desencadenà el
que es coneix com la “Revolució
Gloriosa” de 1688-89.
• Parlament adoptà la Declaració de
Drets (Bill of Rights).

11. Filosofia política
• Dos tractats sobre el govern civil.
• El Primer tractat critica puntualment
els arguments de l’exitosa obra de
Sir Robert Filmer, “Patriarca, o el
poder natural dels reis”.
• Locke nega que l’autoritat reial li
hagi estat concedida a Adán por
Déu.
• ¿a qui hem d’obeir?

12. El Segon tractat o els fonaments del
liberalisme
• Tracta del “verdader origen, extensió i
finalitat del govern civil”.
• Similituds entre Hobbes i Locke.
• Llei natural: inscrita “en el cor dels homes.
• Empirisme: Locke nega l’existència de
idees innates.

13. Contemporani de Hobbes
• Leviatán: últim
gran exemple
d’una obra
intel·lectual del
renaixement.

14. • Refutació definitiva dels
arguments de Hobbes i
la justificació perfecta
de la democràcia
representativa.
• Hobbes arribà a la
conclusió que el
despotisme que havia
prevalgut a Europa era
l’única forma de govern
possible.

15. ¿Què és el poder?
• “És un dret a dictar lleis [...] encaminades
a regular i preservar la propietat, així
como a emprar la força de la comunitat en
l’execució de tales lleis i en la defensa de
la República de qualsevol ofensa que
pugui venir de l’exterior;

16. L’estat de naturalesa
• “Homes reunits segons els dicta la seva raó,
sense que ningú sigui superior a ells sobre la
terra, amb autoritat per a jutjar-se los uns als
altres”.
• Los sres creats por Déu viuen en “un estat de
perfecta llibertat” natural i d’igualtat.
• No és un estat d’absoluta llicència, no consisteix
en què “cada un pugui fer el que le vingui en
gana”.
• La llibertat natural de l’home “consisteix en la
seva superioritat enfront a qualsevol poder
terrenal”.

17. Propietat privada
• Apologia de la moral burgesa i capitalista.
• És un terme polisèmic: en sentit ampli i general
implica “vida, llibertad i hisenda” .
• P.P. existia en l’Estat de Naturalesa, abans de
l’organització de la societat.
• Cap poder suprem “pot usurpar a cap hombre
part alguna de la seva propietat sense el seu
consentiment” .

18. • “La més gran
felicitat no
consisteix en gaudir
dels més gran
plaers, sinó en
posseir las coses
que produeixen els
majors plaers”
• HEDONISME
CAPITALSITA

19. Contracte
• Estat de guerra: convens els homes per
ingressar en una “societat civil o política”.
• El contracte es realitza per a garantir la seguritat
de la propietat dels individus.
• La tradició contractualista ha sostingut que
són precisos dos contractes successius para
donar origen a l’Estat:
• -el primer és el pacte de societat, pel qual un
grup d’homes decideix viure en comunitat, i
• -el segon és el pacto de subjecció, en el qual
quests homes se sotmeten a un poder comú.

20. Societat política i govern
• El “govern civil és el remei més adequat per
a les inconveniències que dóna l’estat de
naturalesa”.
• “La finalitat suprema dels homes a l’unir-se
en repúbliques i sotmetre's a un govern és
la preservació de les seves propietats (vida,
llibertat i hisenda), quelcom que en l’estat
de naturalesa es molt difícil d’aconseguir”.

21. Pobres
• Una nova actitud vers la pobresa que comença
a igualar el fracàs econòmic amb la carència de
gracia divina. (Influència de la doctrina de la
predestinació)
• La indolència és un pecat i el món ha estat creat
per als laboriosos.
• Incapacitat política dels treblladors.
• Funció del govern: protegir els homes “de la
violència i de la injuria dels altres”.
• -Els pobres no participen del poder polític,
convertint l’Estat lockià en una societat de
propietaris.

22. • “Tothom està subjecte
pel esmentat consens
• als acords a que arribi la
maoria”.
• PERÒ… aquest govern
de la majoria era
interpretat como el
govern dels propietaris de
terres, comerciants i
persones adinerades.
Perspectiva elitista
• Locke legislà per als
propietaris, però oblidà
por complert als
jornalers sin bens.
• El poble ha d’estar
satisfet en saber que
està virtualment
representat pels
propietaris erigits en
legisladors.

23. Influències
• Locke inaugura amb la seva obra el liberalisme: definint
llurs contorns essencials fins el present.
• La principal contradicció de Locke i dels liberals
contemporanis prové de la seva incondicional defensa
dels drets naturals (civils o humans) i el dret de
propietat.
• Al col·locar els drets de propietat al mateix nivell que la
protecció de les llibertats civils i inclús per damunt
d’elles, Locke estava destinat a servir de mentor del
liberalisme burgés així como al laissez-faire econòmic y
de la lliure empresa”