SlideShare a Scribd company logo
John Locke.
      Sobre el govern civil
Resum fer a partir dels apunts del web alcoverro.info i del
                       llibre de text
Context històric


Locke viu una època política i religiosament molt convulsa.
És el final de l’absolutisme a Anglaterra i l’acceptació de la
llibertat de culte. Ell es posiciona en contra del monarca
(Carles I Stuart) i esdevé el cap visible dels qui defensen el
liberalisme. Tant es així que es va veure obligat a fugir
d’Anglaterra, on hi retornar{ anys més tard amb l’arribada
al poder de Guillem d’Orange i amb la promulgació de
l’Acta de Toler{ncia (1689), que tancar{ el període de
lluites religioses tot establint que “la toler{ncia és la
característica principal de la veritable església”
La tolerància


Els antecedents del liberalisme es troben en aquesta Acta,
en la que s’autoritza la llibertat de culte.
Locke no creu que les guerres s’originin en la divisió
religiosa sinó en la intolerància humana.
La resposta és la toler{ncia i l’única opció moralment
acceptable davant el fet que la vida és conflictiva en ella
mateixa
Afirma que les institucions públiques són necessàries per a
defensar els drets naturals: la llibertat i la propietat.
La llibertat


Tesi central: la llibertat individual ja d’estar garantida
per una autoritat
La comunitat és l’única que pot disposar d’un poder
absolut
Déu ha creat els homes lliures, iguals i independents,
de la mateixa manera que els ha dotat de raó i que ha
donat una llei natural
Les passions humanes trenquen aquests equilibris,
per això cal un poder polític
“El rei regna però no governa”
               Limitar el poder de l’Estat




 Aquest poder polític el té l’Estat, però ha d’estar
 limitat per la llibertat de consciència, així, l’Estat no
 pot intervenir sobre la consciència religiosa
 Locke distingeix dos temes prioritaris en la
 construcció de qualsevol estat:
   El contracte social
   El dret a la revolució
El contracte social


L’Estat neix d’un pacte social entre els propietaris per tal
de protegir la propietat privada i els bens civils
Per fundar l’Estat es renuncia a la llibertat absoluta. A
canvi l’Estat ha de mantenir la pau, la felicitat i la
propietat privada. Els ciutadans mantenen el dret de
resistència
Pacte: la gent dóna al govern el poder de governar i el
govern protegeix les persones i les propietats
Per sobre del poder legislatiu hi ha la sobirania del poble
Dret a la revolució

Locke creu que hi ha una mena de llei natural que
l’estat ha de fer respectar (cap home pot danyar a un
altre en el que pertoca a la seva vida, salut i
possessions)
Si el governant no compleix amb l’enc{rrec de
defensar la llibertat i la propietat s’ha d’atorgar el
poder a una altra persona. S’ha de resistir a l’autoritat
Sobirania i dret de resistència són compatibles
El dret a la revolució, per a Locke, és un dret natural.
(≠ absolutisme francès)
L’impeachment


Un rei que no respectés la llei podria ser portat a
judici i la ciutadania té tot el dret en nom de la
Constitució a revelar-se contra una conducta
anticonstitucional.
El pacte deixa de tenir validesa i cal començar de nou
En els països anglosaxons la legislació contempla la
possibilitat de processar un alt càrrec públic. El
parlament pot demanar un judici i el president ha de
deixar el càrrec.
Hobbes - Locke

Thomas Hobbes, igual que Locke, també era contactualista
(defensava el contracte social), però per necessitats
diferents.
Hobbes no creu en la llei natural sinó que defensa que en
estat de natura “l’home és un llop per a l’Home”. Per tant,
el contracte sorgeix com una necessitat per establir la pau.
Locke no creu en aquesta naturalesa tan agressiva de
l’home i defensa que en estat de natura també vivíem en
pau, però que és necessària una autoritat per regular
sobretot la propietat. El contracte no és doncs per evitar la
guerra sinó per defensar la propietat i la llibertat.
Sobre el govern civil


Analitza la legitimitat de tot govern
Afirma que la fragilitat de la ‘monarquia
constitucional’ prové de la lògica heredit{ria en la que
fonamenta l’autoritat
Vol establir els principis d’un govern legítim i també
les condicions de dissolució quan aquest govern perdi
la legitimitat que el poble li ha atorgat
El govern
Les causes de la disgregació d’un govern civil són:
  La voluntat arbitrària del príncep
  El menyspreu de la llei i del poder legislatiu
  La modificació arbitrària de les regles electorals

L’estat ha de garantir la llibertat individual, la propietat
individual i la seguretat de les persones.
Locke defensa també el liberalisme econòmic ja que segons ell
les lleis del mercat tendeixen a l’equilibri i garanteixen la
llibertat
Aquests principis inspiraran la Il·lustració (Voltaire) i la
declaració d’Independència dels EEUU (1776)

More Related Content

What's hot

Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Rafa Oriola
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
Anna Sarsanedas
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 
El dualisme platònic: per què dos mons?
El dualisme platònic: per què dos mons?El dualisme platònic: per què dos mons?
El dualisme platònic: per què dos mons?
Montserrat Garcia
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Conseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerraConseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerra
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiibenienge
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Julia Valera
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
jcorbala
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
Marcel Duran
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
AristòtilPolhansi
 
Hume
HumeHume

What's hot (20)

Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
El dualisme platònic: per què dos mons?
El dualisme platònic: per què dos mons?El dualisme platònic: per què dos mons?
El dualisme platònic: per què dos mons?
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
Conseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerraConseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerra
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiii
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Hume
HumeHume
Hume
 

Viewers also liked

Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02lesperlesnegres
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Enric Gil Garcia
 
Kant y la Ilustración
Kant y la IlustraciónKant y la Ilustración
Kant y la Ilustración
Marga Fernández
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
Aristóteles.
Aristóteles.Aristóteles.
Aristóteles.
minervagigia
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Krunal Badsiwal
 
Sessio2
Sessio2Sessio2
Sessio2
Ditas St
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
John Locke.
John Locke.John Locke.
John Locke.
Fátima De Sá
 
Comentario descartes
Comentario descartesComentario descartes
Comentario descartes
30201259R
 
L’empirisme de John Locke (introducció)
L’empirisme de John Locke (introducció)L’empirisme de John Locke (introducció)
L’empirisme de John Locke (introducció)
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
nieveslopez
 
Comentario De Texto Descartes2000 2001
Comentario De Texto Descartes2000 2001Comentario De Texto Descartes2000 2001
Comentario De Texto Descartes2000 2001
guest651048b
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
nieveslopez
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
heraesquivel
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
UGC62
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
guest7ff0f6f
 

Viewers also liked (20)

Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Kant
KantKant
Kant
 
Kant y la Ilustración
Kant y la IlustraciónKant y la Ilustración
Kant y la Ilustración
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Aristóteles.
Aristóteles.Aristóteles.
Aristóteles.
 
Esquema hume
Esquema humeEsquema hume
Esquema hume
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
 
Sessio2
Sessio2Sessio2
Sessio2
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
John Locke.
John Locke.John Locke.
John Locke.
 
Comentario descartes
Comentario descartesComentario descartes
Comentario descartes
 
L’empirisme de John Locke (introducció)
L’empirisme de John Locke (introducció)L’empirisme de John Locke (introducció)
L’empirisme de John Locke (introducció)
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
Comentario De Texto Descartes2000 2001
Comentario De Texto Descartes2000 2001Comentario De Texto Descartes2000 2001
Comentario De Texto Descartes2000 2001
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 

Similar to John locke política

71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
rosasabates
 
John Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia políticaJohn Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia política
Montserrat Garcia
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucionsDolors Cuevas
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
Mario Montal
 
Tema1locke
Tema1lockeTema1locke
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic règim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copyVicent Puig i Gascó
 
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Locke: contra el poder paternal
Locke: contra el poder paternalLocke: contra el poder paternal
Locke: contra el poder paternal
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Locke.pdf
Locke.pdfLocke.pdf
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
Daniel Fernández
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
Daniel Fernández
 
Les constitucions
Les constitucionsLes constitucions
Les constitucions
Eladi Fernàndez
 
Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codinacarla2crisclau
 
Model de comentari de text
Model de comentari de textModel de comentari de text
Model de comentari de textpugavi
 
18 classe
18 classe18 classe
18 classe
Rafa Garcerán
 

Similar to John locke política (20)

71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
 
John Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia políticaJohn Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia política
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucions
 
Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1
 
Ar Il
Ar IlAr Il
Ar Il
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
 
Tema1locke
Tema1lockeTema1locke
Tema1locke
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
 
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic règim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
 
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
 
Locke: contra el poder paternal
Locke: contra el poder paternalLocke: contra el poder paternal
Locke: contra el poder paternal
 
Locke.pdf
Locke.pdfLocke.pdf
Locke.pdf
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
Les constitucions
Les constitucionsLes constitucions
Les constitucions
 
Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codina
 
Model de comentari de text
Model de comentari de textModel de comentari de text
Model de comentari de text
 
Model de comentari de text
Model de comentari de textModel de comentari de text
Model de comentari de text
 
18 classe
18 classe18 classe
18 classe
 

More from lesperlesnegres

Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàlesperlesnegres
 
La igualtat de gènere
La igualtat de gènereLa igualtat de gènere
La igualtat de gènere
lesperlesnegres
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raólesperlesnegres
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raólesperlesnegres
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAlesperlesnegres
 
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervelllesperlesnegres
 

More from lesperlesnegres (10)

Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
La igualtat de gènere
La igualtat de gènereLa igualtat de gènere
La igualtat de gènere
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 

John locke política

  • 1. John Locke. Sobre el govern civil Resum fer a partir dels apunts del web alcoverro.info i del llibre de text
  • 2. Context històric Locke viu una època política i religiosament molt convulsa. És el final de l’absolutisme a Anglaterra i l’acceptació de la llibertat de culte. Ell es posiciona en contra del monarca (Carles I Stuart) i esdevé el cap visible dels qui defensen el liberalisme. Tant es així que es va veure obligat a fugir d’Anglaterra, on hi retornar{ anys més tard amb l’arribada al poder de Guillem d’Orange i amb la promulgació de l’Acta de Toler{ncia (1689), que tancar{ el període de lluites religioses tot establint que “la toler{ncia és la característica principal de la veritable església”
  • 3. La tolerància Els antecedents del liberalisme es troben en aquesta Acta, en la que s’autoritza la llibertat de culte. Locke no creu que les guerres s’originin en la divisió religiosa sinó en la intolerància humana. La resposta és la toler{ncia i l’única opció moralment acceptable davant el fet que la vida és conflictiva en ella mateixa Afirma que les institucions públiques són necessàries per a defensar els drets naturals: la llibertat i la propietat.
  • 4. La llibertat Tesi central: la llibertat individual ja d’estar garantida per una autoritat La comunitat és l’única que pot disposar d’un poder absolut Déu ha creat els homes lliures, iguals i independents, de la mateixa manera que els ha dotat de raó i que ha donat una llei natural Les passions humanes trenquen aquests equilibris, per això cal un poder polític
  • 5. “El rei regna però no governa” Limitar el poder de l’Estat Aquest poder polític el té l’Estat, però ha d’estar limitat per la llibertat de consciència, així, l’Estat no pot intervenir sobre la consciència religiosa Locke distingeix dos temes prioritaris en la construcció de qualsevol estat: El contracte social El dret a la revolució
  • 6. El contracte social L’Estat neix d’un pacte social entre els propietaris per tal de protegir la propietat privada i els bens civils Per fundar l’Estat es renuncia a la llibertat absoluta. A canvi l’Estat ha de mantenir la pau, la felicitat i la propietat privada. Els ciutadans mantenen el dret de resistència Pacte: la gent dóna al govern el poder de governar i el govern protegeix les persones i les propietats Per sobre del poder legislatiu hi ha la sobirania del poble
  • 7. Dret a la revolució Locke creu que hi ha una mena de llei natural que l’estat ha de fer respectar (cap home pot danyar a un altre en el que pertoca a la seva vida, salut i possessions) Si el governant no compleix amb l’enc{rrec de defensar la llibertat i la propietat s’ha d’atorgar el poder a una altra persona. S’ha de resistir a l’autoritat Sobirania i dret de resistència són compatibles El dret a la revolució, per a Locke, és un dret natural. (≠ absolutisme francès)
  • 8. L’impeachment Un rei que no respectés la llei podria ser portat a judici i la ciutadania té tot el dret en nom de la Constitució a revelar-se contra una conducta anticonstitucional. El pacte deixa de tenir validesa i cal començar de nou En els països anglosaxons la legislació contempla la possibilitat de processar un alt càrrec públic. El parlament pot demanar un judici i el president ha de deixar el càrrec.
  • 9. Hobbes - Locke Thomas Hobbes, igual que Locke, també era contactualista (defensava el contracte social), però per necessitats diferents. Hobbes no creu en la llei natural sinó que defensa que en estat de natura “l’home és un llop per a l’Home”. Per tant, el contracte sorgeix com una necessitat per establir la pau. Locke no creu en aquesta naturalesa tan agressiva de l’home i defensa que en estat de natura també vivíem en pau, però que és necessària una autoritat per regular sobretot la propietat. El contracte no és doncs per evitar la guerra sinó per defensar la propietat i la llibertat.
  • 10. Sobre el govern civil Analitza la legitimitat de tot govern Afirma que la fragilitat de la ‘monarquia constitucional’ prové de la lògica heredit{ria en la que fonamenta l’autoritat Vol establir els principis d’un govern legítim i també les condicions de dissolució quan aquest govern perdi la legitimitat que el poble li ha atorgat
  • 11. El govern Les causes de la disgregació d’un govern civil són: La voluntat arbitrària del príncep El menyspreu de la llei i del poder legislatiu La modificació arbitrària de les regles electorals L’estat ha de garantir la llibertat individual, la propietat individual i la seguretat de les persones. Locke defensa també el liberalisme econòmic ja que segons ell les lleis del mercat tendeixen a l’equilibri i garanteixen la llibertat Aquests principis inspiraran la Il·lustració (Voltaire) i la declaració d’Independència dels EEUU (1776)