1. LA POLÍTICA I EL PODER POLÍTIC:
EL PODER SOBIRÀ
Sobrià: fa referència al poder suprem, té la capacitat d’ordenar i legislar.
En la democràcia resideix en el pobre i pot donar el poder a l’estat o al governant.
Els nacionalismes volen identificar aquest poder amb la nació.
La defineixes per precdiments variats
(cultura, llengua, religió, etc.)
Estats existents fruit de llargs procediments històrics que els han anat configurant.
Ens referim a la seva condició de poder legislador suprem.
Un estat és sobirà quan
Ens referim a la seva independència respecte dels altres estats.
GOVERNTS I GOVERNATS
Règim polític són les diferents formes d’exercir el poder a través de l’estat.
es distingeixen
els governs, que exerceixen el poder
els governants, el poble, la societat civil, els ciutadans.
FORMES CLÀSSIQUES DEL PODER POLÍTIC
Teocràcia: tot poder prové d’alguna instància superior de caràcter diví (déu).
Algunes persones rebrien aquest do de Déu, com a mediadors del seu
concepte de justícia divina.
Aristocràcia: han d’exercir el poder polítics “els millors”. Però hi poden haver
diferents concepte de qui són “els millors”: els més ancians, els de millor
llinatge, família, posició, educació; o els que mes saben, és a dir, els savis.
Monarquia: la direcció de l’estat es transmet per herència.
Absolutes (cap llei no limita el poder del sobirà).
Constitucionals (el poder legislatiu del sobirà és exercit en
col·laboració amb el Parlament).
Parlamentaries (el Parlament exerceix la sobirania efectiva i el
monarca te funcions merament simbòliques).
República: el cap de l’estat és escollit per votació. O votació directe o pel
parlament.

2. RÈGIMS POLÍTICS ACTUALS
Règims democràtics: es basen en el dret dels ciutadans a decidir qui els
governa, i a fer responsables els governants de les accions que emprenen.
Règims dictatorials: situen l’estat per damunt dels ciutadans i reprimeixen
qualsevol resistència de la societat.
Monarquia tradicional absoluta (l’emperador, rei o príncep, amb el
supero de la noblesa, exerceix el poder de forma absoluta).
Dictadura dirigida per un sol partit polític (encapçalat per un líder
carismàtic o un petit grup de líders, Hiteler a Alemanya).
Dictadures limitars (dirigides per oficials d’exercit, i combinades en
ocasions amb el suport del partit dominant).
Règims mixtos o hídrids: combinen elements democràtics i dictatorials.
LA FORÇA I L’AUTORITAT
Força: poder de coacció, d’exercir control i dominar sobre la societat civil, sobre els ciutadans.
Autoritat: és la raó o el fonament que pot justificar aquesta força.
FORMES DE LEGITIMACIÓ DEL PODER POLÍTIC
Legitimitat tradicional: es considera que un poder polític és legítim quan
s’explica o justifica recorrent a la tradició. Es basa la creença de la validesa del
que sempre ha existit.
Legitimitat carismàtica: la legitimitat es troba en les característiques personals
i extraordinàries que té un govern.
Legitimitat legal: la legitimitat es troba en la validesa de les lleis, i en la seva
justificació racional. Un poder és legítim quan s’exerceix d’acord amb la
legalitat o el dret vigent.
DIMENSIONS DE LA LEGITIMITAT LEGAL
Legitimitat d’origen: quan l’accés al poder es produeix com a resultat e la conformitat
amb un procés democràtic.
Legitimitat en l’exercici del poder: quan el manteniment en el poder es fa atenint-se al
projecte comú que es comparteix, a la justícia i a les lleis vigents.
LA REVOLUCIÓ
per mitja de la revolució, els grups revolucionaris intenten fer-se amb el control del poder,
amb l’objectiu d’establir un nou ordre moral i material.
LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
És un acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, comès amb el propòsit
d’ocasionar un canvi en la llei o en els programes de govern.

3. No té com a finalitat canviar radicalment el sistema, sinó buscar-hi una solució.
L’ABÚS DE PODER
Hi ha recursos i estratègies per evitar l’abús del poder:
1. Recórrer a un sistema constitucional. L’estat es basa en dos punts bàsics:
Divisió de poders Elaboració d’una constitució
Legislatiu, executiu i judicial aprovada pel poble, estableix
(que es controlen i s’equilibren mútuament) un sistema de pesos i
contrapesos, per establir un
equilibri en el poder.
2. Evitar la tirania de les majories. En aquest cas l’abús polític no prové de l’elit política,
sinó de la ciutadania, el poder de les majories.
3. Lluitar contra la corrupció política. La corrupció és l’ús il·legar i il·lícit d’una posició de
poder polític a fi de proporcionar avantatges particulars a individus o grups, abusant
de la confiança que s’hi ha dipositat.
Les causes són les següents:
Asimetria i manca d’homogeneïtat en la societat civil: el poder polític pot
concentrar-se en una classe social afavorida si una societat té forts contrastos socials i
està mancada d’una societat civil responsable.
Falta de transparència política en l’accés al poder: quan l’accés al poder no
s’ha fet d’una forma transparent, resulta impossible establir, mecanismes de control