EL ALMA
INDEX
1. Què és l’ànima?
2. Dualisme Antropològic
3. L’anima com Essència
4. L’Ànima en Filosofia
- Plató
- Aristòtil
- Cristianisme
- Descartes
2/16
¿Què és el Alma?
ETIMOLÒGICAMENT
Alma = Anima
Èsser animat
¿Què és l’Anima?
Diccionari: Entitat abstracta tradicionalment
considerada la part inmaterial que, junt amb el
cos o part material, constitueix l’èsser humà.
Se li atribuix la capacitat de sentir i pensar.
3/16
Entonces Dios tomó un poco de polvo, y con
ese polvo formó al hombre. Luego sopló en su
nariz, y con su propio aliento le dio vida. Así
fue como el hombre comenzó a vivir
Génesis 2, 7
És l’ànima doncs sinònim de VIDA?
4/16
Dualisme antropològic
Aixi naix la contraposició entre COS i ÀNIMA
Això s’anomena DUALISME ANTROPOLÒGIC
Que vol dir que l’èsser humà està format de cos i
ànima.
L’ànima és la part que insufla vida, moviment
El cos es la part física, material
5/16
L’Ànima com a Essència
L’essència de l’èsser humà és la consciència d’un
mateix
Entenem per essència allò que ens fa ùnics i
diferents a la resta
Tots tenim Ànima?
I els animals?
Direm que hi ha dues naturaleses:
Una corporal i un altra espiritual.
Som un ànima dins dún cos
6/16
L’Anima en Filosofia
Durant tota la història de la Filosofia, els
filòsofs s’han preguntat on residia l’ànima,
o quines característiques tenia aquesta.
Alguns filòsofs la creuen eterna i inmortal;
Altres la consideren com a
una funció cerebral com
un altra.
7/16
• L’origen de l’ànima en la filosofia
occidental el podem trobar en la
religió órfica.
• En aquesta, l’anima inmortal i
material s’unix a un cos mortal.
• L’ànima quedarà contaminada i se reencarnarà
quan el cos quede sense vida.
• El cicle de reencarnacions durarà fins que
mitjançant l’ascètica, disciplina del cos, i
la reflexió, desenvolupament de l’ànima,
aquesta es pùrifique.
8/16
Plató
Aquestes idees les trobem en Plató.
Per a Plató hi ha tres ànimes associades al ventre, el pit i el cap.
L'ànima associada al cap és racional i immortal.
L'ànima relacionada amb el pit és valenta
I l’ànima associada amb el ventre es apetitiva, i es deixa dur per
les passions i pels desitjos
L’ànima és com un carro format per un parell de cavalls alats i el
seu auriga.
La part racional es la formada per l’auriga que ha de conduir el
carro.
Els dos cavalls son les altres parts de l’ànima.
Aixó està representat al Mite del carro alat
9/16
10/16
Aristòtil
Per a Aristòtil tots els sers vius tenen ànima,
encara que no pot sobreviure sense el cos.
L'ànima pot ser material i solia considerar-
se que estava composta d'aire
11/16
Aristòtil pensava que, així com les substàncies
sensibles es composen de matèria i forma,
també el ser humà es compon de cos i ànima.
• L’Ànima és la forma substancial humana, l'acte
que proporciona la vida a la matèria abans
inerta —El cos—. L'home constituïx, per tant,
una unitat substancial de cos i ànima.
• No parlava de dualisme antropològic sino de
MONISME ANTROPOLÒGIC
12/16
D'esta concepció de l'ànima es deriven dos importants
conseqüències:
L'ànima (excepte pel que es referix a l'enteniment agent,
en el cas de l'ànima humana) és mortal. L'ànima és
mortal perquè el seu ser consistix a donar vida al cos.
D'esta manera, quan el ser viu mor, el que en realitat
ocorre és que la seua ànima s'extingix.
No sols els sers humans posseïxen ànima. Si l'ànima és el
que actualitza la vida en un cos, tots els sers vius hauran
de tindre ànima. Açò és la diferència amb els sers
inanimats, com una roca o un tros de metall. L'ànima és
la forma o l'acte d'un cos, ja siga humà, animal o
vegetal. No es tracta, per tant, que l'ànima se superpose
o s'agregue al cos, sinó que el cos, en tant que cos
vivent, ho és perquè té ànima.
13/16
Des d'un punt de vista cristià, la qüestió de l'ànima no es pot
tractar només en termes metafísics o psicològics. És un
misteri religiós; és a dir, cal comprendre-ho des de la
perspectiva de Déu, que ha volgut crear sers personals
Davant d'Ell
El cristianisme presenta un dualisme de l'experiència humana
entre la interioritat i l'exterioritat.
Accepta l'existència d'un principi de tipus immaterial
espiritual (com a Déu) i un principi material, que són de
molt diferent condició. P
La Bíblia, des del seu origen, contempla el ser humà com una
unitat, encara que tinguem d'ell dos experiències distintes.
Estes idees passen a considerar el cos com a associat al pecat
i l'ànima a la virtut.
Cristianisme
14/16
Descartes
Descartes considera que el cos és una
substància material regida per lleis
mecàniques.
L'ànima la conseidera immaterial i lliure. És
on resideix la voluntat i la llibertat
El problema és explicar la unió de les dos
substàncies: ¿¿¿Glàndula pineal???
15/16
Si ho has entés hauries de saber…
Definir el que és l’ànima i el dualisme
antropològic
Explicar les teories de l’ànima de Plató, Arsitòtil,
del Cristianisme i Descartes.
16/16

L'anima

  • 1.
  • 2.
    INDEX 1. Què ésl’ànima? 2. Dualisme Antropològic 3. L’anima com Essència 4. L’Ànima en Filosofia - Plató - Aristòtil - Cristianisme - Descartes 2/16
  • 3.
    ¿Què és elAlma? ETIMOLÒGICAMENT Alma = Anima Èsser animat ¿Què és l’Anima? Diccionari: Entitat abstracta tradicionalment considerada la part inmaterial que, junt amb el cos o part material, constitueix l’èsser humà. Se li atribuix la capacitat de sentir i pensar. 3/16
  • 4.
    Entonces Dios tomóun poco de polvo, y con ese polvo formó al hombre. Luego sopló en su nariz, y con su propio aliento le dio vida. Así fue como el hombre comenzó a vivir Génesis 2, 7 És l’ànima doncs sinònim de VIDA? 4/16
  • 5.
    Dualisme antropològic Aixi naixla contraposició entre COS i ÀNIMA Això s’anomena DUALISME ANTROPOLÒGIC Que vol dir que l’èsser humà està format de cos i ànima. L’ànima és la part que insufla vida, moviment El cos es la part física, material 5/16
  • 6.
    L’Ànima com aEssència L’essència de l’èsser humà és la consciència d’un mateix Entenem per essència allò que ens fa ùnics i diferents a la resta Tots tenim Ànima? I els animals? Direm que hi ha dues naturaleses: Una corporal i un altra espiritual. Som un ànima dins dún cos 6/16
  • 7.
    L’Anima en Filosofia Duranttota la història de la Filosofia, els filòsofs s’han preguntat on residia l’ànima, o quines característiques tenia aquesta. Alguns filòsofs la creuen eterna i inmortal; Altres la consideren com a una funció cerebral com un altra. 7/16
  • 8.
    • L’origen del’ànima en la filosofia occidental el podem trobar en la religió órfica. • En aquesta, l’anima inmortal i material s’unix a un cos mortal. • L’ànima quedarà contaminada i se reencarnarà quan el cos quede sense vida. • El cicle de reencarnacions durarà fins que mitjançant l’ascètica, disciplina del cos, i la reflexió, desenvolupament de l’ànima, aquesta es pùrifique. 8/16
  • 9.
    Plató Aquestes idees lestrobem en Plató. Per a Plató hi ha tres ànimes associades al ventre, el pit i el cap. L'ànima associada al cap és racional i immortal. L'ànima relacionada amb el pit és valenta I l’ànima associada amb el ventre es apetitiva, i es deixa dur per les passions i pels desitjos L’ànima és com un carro format per un parell de cavalls alats i el seu auriga. La part racional es la formada per l’auriga que ha de conduir el carro. Els dos cavalls son les altres parts de l’ànima. Aixó està representat al Mite del carro alat 9/16
  • 10.
  • 11.
    Aristòtil Per a Aristòtiltots els sers vius tenen ànima, encara que no pot sobreviure sense el cos. L'ànima pot ser material i solia considerar- se que estava composta d'aire 11/16
  • 12.
    Aristòtil pensava que,així com les substàncies sensibles es composen de matèria i forma, també el ser humà es compon de cos i ànima. • L’Ànima és la forma substancial humana, l'acte que proporciona la vida a la matèria abans inerta —El cos—. L'home constituïx, per tant, una unitat substancial de cos i ànima. • No parlava de dualisme antropològic sino de MONISME ANTROPOLÒGIC 12/16
  • 13.
    D'esta concepció del'ànima es deriven dos importants conseqüències: L'ànima (excepte pel que es referix a l'enteniment agent, en el cas de l'ànima humana) és mortal. L'ànima és mortal perquè el seu ser consistix a donar vida al cos. D'esta manera, quan el ser viu mor, el que en realitat ocorre és que la seua ànima s'extingix. No sols els sers humans posseïxen ànima. Si l'ànima és el que actualitza la vida en un cos, tots els sers vius hauran de tindre ànima. Açò és la diferència amb els sers inanimats, com una roca o un tros de metall. L'ànima és la forma o l'acte d'un cos, ja siga humà, animal o vegetal. No es tracta, per tant, que l'ànima se superpose o s'agregue al cos, sinó que el cos, en tant que cos vivent, ho és perquè té ànima. 13/16
  • 14.
    Des d'un puntde vista cristià, la qüestió de l'ànima no es pot tractar només en termes metafísics o psicològics. És un misteri religiós; és a dir, cal comprendre-ho des de la perspectiva de Déu, que ha volgut crear sers personals Davant d'Ell El cristianisme presenta un dualisme de l'experiència humana entre la interioritat i l'exterioritat. Accepta l'existència d'un principi de tipus immaterial espiritual (com a Déu) i un principi material, que són de molt diferent condició. P La Bíblia, des del seu origen, contempla el ser humà com una unitat, encara que tinguem d'ell dos experiències distintes. Estes idees passen a considerar el cos com a associat al pecat i l'ànima a la virtut. Cristianisme 14/16
  • 15.
    Descartes Descartes considera queel cos és una substància material regida per lleis mecàniques. L'ànima la conseidera immaterial i lliure. És on resideix la voluntat i la llibertat El problema és explicar la unió de les dos substàncies: ¿¿¿Glàndula pineal??? 15/16
  • 16.
    Si ho hasentés hauries de saber… Definir el que és l’ànima i el dualisme antropològic Explicar les teories de l’ànima de Plató, Arsitòtil, del Cristianisme i Descartes. 16/16