informacion de john stuart mill

1. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
1
1. Defineix utilitarisme:
L’ utilitarisme és la filosofia en què s’arrela el liberalisme polític que acompanya el
capitalisme en el seu desenvolupament. En síntesi, l’ utilitarisme equipara el plaer,
l’absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò útil.
2. Fes un resum de la vida i obres:
John Stuart Mill va néixer a Londres, fill de pares escocesos. El petit John Stuart sabia grec
als cinc anys i, als nou, àlgebra , llatí i francès. També se li permetia distreure’s amb la
música; en canvi, se li restringí el contacte amb altres infants i, fins i tot, l’accés a la poesia.
Com a resultat d’això, al inici de l’adolescència ja tenia la cultura d’un home de trenta anys
extraordinàriament erudit i, al mateix temps, gaudia d’una tan insòlita capacitat mental.
Ara be, l’estricta instrucció que tant desenvolupà la seva intel·ligència també l’educa en el
menyspreu de les emocions; s’ha dit que això explica la profunda crisi de Mill al vint anys,
crisi que, segons explica en la seva Autobiografia (1873), li farà rebutjar la rigidesa de la
seva formació. Com a resultat d’aquest rebuig, Mill reformula el principis de l’utilitarisme
de manera que , mantenint l’alta consideració a la democràcia, del respecte i de la igualtat,
hi afegeix la positiva consideració de la diversitat, de l’espontaneïtat, de la imaginació i del
valor irreductible de la singularitat humana. Paral·lelament, critica l’ofegament de les
minories per l’opinió majoritària i denuncia la uniformitat, l’opressió de l’autoritat o el pes
dels costums i dels convencionalismes; també defensa el dret a la critica lliure.
Tot i que Mill escriu l’any 1843 l’obra de filosofia de la ciència titulada Sistema de lògica
demostrativa i inductiva, l’any 1848 escriu l’obra Principis d’economia política, l’any 1859
escriu l’obra Sobre la llibertat
Mill va ser membre de la Cambra dels Comuns entre els anys 1865 i 1868, l’any 1867
presenta una moció fallida que demana el dret de vot per a les dones argumentant
d’interès social general del sufragi femení. Dissolta la Cambra l’any 1868, es retira a la
ciutat francesa d’Avinyó, on havia mort la seva muller deu anys abans i on ell també voldrà
ser enterrat. Finalment, l’any 1869 surt a la llum De la servitud de les dones, obra en què
defensa la igualtat de sexes.
3. Quins precedents coneixem de l’utilitarisme de Mill:
Un dels primers precedents de l’utilitarisme es la concepció d’Epicur sobre la felicitat, segons
l’epicurisme, l’autèntica felicitat s’assoleix duent una vida tranquil·la i serena, evitant el dolor i
gaudint del plaer i del benestar, sense caure en cap desig material o sensorial pertorbador, o
que causi neguits i malestar.
La influencia més directa en el pensament de Mill és la del filòsof Jeremy Bentham.

2. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
2
La preocupació social present en el pensament de Mill és fruit de la influència dels socialistes
utòpics francesos, influeix en gran mesura degut amb la col·laboració amb Harriet Taylor. Mill
també es sensible al positivisme de Comte.
Aquestes influencies expliquen que Mill sigui un ferm defensor de les llibertats individuals i
rebutgi al mateix temps les dures i doloroses condicions socials en què vivia el proletariat
durant la revolució Industrial.
4. A Jeremy Bentham li devem la formulació del principi de la utilitat. Com la formulen?
A ell es deu la formulació de l’anomenat principi d’utilitat, segons el qual una acció és bona si
afavoreix l’increment de la felicitat, i dolenta si contribueix a la seva disminució.
5. L’utilitarisme té coma principi ” la felicitat per a la majoria ” però, David Hume ja en
va parlar. Què va dir David Hume? (Busca resposta en pàgina de la 194-195 punt 8.2)
Segons Hume, el sentiment moral més primari és el d’humanitat, sentiment que ve amb la
percepció de felicitat o d’infelicitat que sentim tots el humans com a conseqüència d’una
acció; i aquest sentiment d’aprovació o de rebuig en fa jutjar aquesta acció com a virtuosa.
6. Quina resposta dona John Stuart Mill a la pregunta “ Perquè la felicitat general és
desitjable?”.
Mill diu que cada persona desitja la seva pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot
assolir.[..] La felicitat de cada persona és un bé per a aquesta persona, i la felicitat general és,
doncs, un bé per a totes les persones considerades en conjunt. És per això que la felicitat fa
valer el dret a ser considerada com un del fins de la conducta i, en conseqüència, com un dels
criteris de la moralitat.
7. En què consisteix la fal·làcia naturalista. Els utilitaristes utilitzen aquesta fal·làcia?
Què se’ls critica?
La fal·làcia naturalista consisteix en un discurs que salta de premisses sobre <<allò que és>> a
una conclusió <<sobre allò que ha de ser>>
Com que el utilitaristes utilitzen aquesta fal·làcia se’ls critica que segurament tampoc és del tot
certa l’afirmació segons la qual tothom col la felicitat general quan cerca la seva pròpia
felicitat, ja que sempre hi pot haver algú que anteposi la felicitat individual a la felicitat
general.

3. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
3
8. Què és un càlcul utilitarista o felicitari? Coneixes algun pensador antic que ja ho
apliques.
Per a Mill, les qüestions d’Estat s’han de jutjar des d’un càlcul utilitarista que maximitzi
aquesta suma de satisfaccions i que minimitzi el dolor i el malestar social i també l’individual.
Aquesta proposta també resol la contraposició que, en alguns casos, pot aparèixer entre la
felicitat personal i la felicitat general a favor d’aquesta última.
9. La nostra consciència moral en fa palesa (manifesta) ________, què?
Mill constata que hi ha una motivació que se’ns presenta com el sentiment del deure o la
consciencia moral, que ens fa palesa la nostra obligació d’afavorir la felicitat general i que, si
en fem cas omís, ens revé com a remordiment.
10. Que diu John Stuart Mill sobre l’altruisme i la solidaritat?
L’altruisme i la solidaritat no són unes tendències prou naturals o espontànies en els humans,
cal que l’educació promogui i afavoreixi aquestes tendències prou naturals o espontànies en
els humans,i per això, Mill subratllarà la importància de l’educació.
11. En la jerarquia de plaers quins ens col·loca a dalt de tot John Stuart? Compara
aquesta idea amb la felicitat cau a contemplació de Aristòtil.
Mill estableix una jerarquia de plaers que situa les satisfaccions intel·lectuals, l’altruisme i els
aspectes comunitaris, i els plaers emocionals i morals per damunt dels més vulgars i sensorials.
Aquesta jerarquia implica que hi ha uns plaers més desitjables i convenients que d’altres, ja
que, a més de donar una satisfacció elemental o primitiva, proporcionen una felicitat superior,
lligada a les emocions superiors i a la intel·ligència no egoista
Per a Aristòtil la felicitat radica en l’exercici del pensament, de la reflexió, en la vida teorètica o
contemplativa.
.
12. L’hedonisme ètic de Mill dóna pas a una reforma moral de la societat, de la qual
l’objectiu és cultivar universalment la noblesa de.
L’hedonisme ètic de Mill en cap cas defensa una concepció grollera del plaer, sinó que obre
pas a tota una reforma moral de la societat: <<[L’ideal utilitarista] no és el màxim benestar de
l’agent mateix, sinó la suma més gran de benestar total. [..] L’utilitarisme no pot àtenyer el seu
objectiu més que cultivant universalment la noblesa de caràcter>>
 Compara aquesta idea amb d’importància de l’educació:
Mill vol reformar la societat a traves de l’educació per poder aconseguir la felicitat general.

4. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
4
13. Descriu la societat que coneix Mill a partir del industrialisme i de l’economia
capitalista, què proposa ell per a disminuir la desigualtat?
Mill considera inacceptable l’embrutiment humà derivat de l’industrialisme i de l’economia
capitalista característics de l’Anglaterra del seu temps. Homes, dones i criatures pateixen
jornades laborals de dotze i catorze hores en fàbriques i mines insalubres i perilloses, amb una
nul·la protecció legal, sense cap tipus de cobertura social i amb salaris fixats pels empresaris
Mill basant-se en el principi utilitarista del bé comú, proposa que l’estat intervingui per limitar
per llei la jornada de treball, prohibir el treball infantil, promoure la salut i l’educació,
equiparar homes i dones,etc.
14. John Stuart Mill accepta o rebutja el naturalisme econòmic?
Mill rebutja el naturalisme econòmic, això és, la pretensió que les lleis del mercat siguin
naturals, i trenca amb la resignació i el pessimisme que es desprèn d’aquest naturalisme
econòmic. En els seus aspectes econòmics, la legislació ha de fomentar les cooperatives de
producció i ha de limitar el dret a l’herència ja que aquesta contribueix a mantenir les
diferències econòmiques.
15. Què diu sobre el dret de la propietat? I què diu sobre l’educació i formació cultural?
Mill diu que la propietat privada ha de ser la garantia dels individus que els asseguri els <<fruïts
del seu propi treball i de la seva abstinència [estalvi]>>. A més, aquesta propietat, definida
com a dret a allò que un individu ha produït, és del tot imprescindible per al funcionament de
l’economia i de la llibertat d’adquisició per contracte.
John assenyala l’educació i la formació cultural sòlida com la garantia de la llibertat que
proporcionen la felicitat. Es tracta, doncs, d’educar en l’exercici de la llibertat i fer que el poder
es recolzi en el consens i la persuasió, i no pas en la por i la força.
16. *Què diu sobre la llibertat i les llibertats politiques?
Segon Mill l’única llibertat que mereix aquest nom és la de cercar el nostre propi bé, pel nostre
propi camí, en tant que no privem els altres del seu o els impedim esforçar-se per assolir-ho.
Cadascú és el guardià natural de la seva pròpia salut, sigui física, mental o espiritual.
La concepció de la societat conté una gairebé exhaustiva relació de les llibertats polítiques, que
constitueixen una referència per a la filosofia política actual.
17. Perquè defensen “l’estat mínim” els utilitaristes i en què consisteix?

5. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
5
18. Què pensa John Stuart Mill de la dóna?
19. John Stuart Mill defensa el pensament únic o la pluralitat dels pensaments? Raona la
resposta:
Segons Mill s'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions.
Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat
d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:
1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.
2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.
3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser
considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.
4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.
Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible
discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot
ser tolerant amb els intolerants.
20. *Què és la llibertat positiva i què és la llibertat negativa?
Mill només parla de llibertat negativa, és a dir, que per a ell la llibertat es defineix com
l'absència d'impediments obstacles i/o coacció. Aquesta concepció de la llibertat contrasta
amb la idea de llibertat positiva que consisteix en la capacitat interna de cadascú per decidir
actuar d’una manera o una altra.
21. Per què pensa que la llibertat civil i social és necessària per el ple desenvolupament
personal?
Mill diu que aquesta llibertat civil i social es pot malmetre per les coaccions socials, per les
desigualtats tirania de la majoria i el seguit de coaccions i de pressions que la societat pot fer
sobre l’individu i que suposen una ingerència en la seva llibertat social i en la seva forma de
vida.
22. John Stuart pensa que la societat pot inferir en la conducta d’un ciutadà o pensa tot
el contrari? Justifica la teva resposta.
Mill rebutja tota ingerència en la vida d’un individu apel·lant al seu bé i prescindint del seu
consentiment, o invocant la moral per impedir una conducta que hi sigui contrària. En canvi,
pel que fa al dany, defensa que la societat interfereixi en la conducta d’algú que perjudica
greument a algú altre, és a dir, quan es tracta de preservar la vida i les llibertats civils i socials
que aquesta conducta pot fer perillar.

6. Bilal El Mahdali JOHN STUART MILL
6
23. Què pensa del sufragi universal?
Mill defensava que el sufragi universal era essencial, va recomanar un sistema complex de vot
plural, per tal que les masses, la classe treballadora, no tinguessin l'oportunitat de sotmetre
l'ordre polític al que simplement anomenava ignorància.
24. Comenta la frase “ La meva llibertat acaba quan comença la seva””
Aquesta frase descriu perfectament el concepte de llibertat, la frase el que vol transmetre que
cadascú pot gaudir de la seva pròpia llibertat sempre que no perjudiqui a ningú altre, per tal de
satisfer les necessitats.
25. Critica el mètode deductiu.