1. John Stuart Mill jesús gómez febrer 2011

5. Índex 1.Introducció 2.Ètica 3. Una manera d’ entendre l’ ésser humà 4. Teoria política

6. 1. Introducció Va néixer a Londres el 1806 – Va morir a Avignon (França) el 1873 Londres a finals del s XIX

8. Avignon

9. Saint Paul’s Cathedral 1818

10. El més gran de nou germans. El seu pare, James Mill, era -precursor de l’ utilitarisme -iniciador de la Psicologia -economista -filòsof -convençut possibilitats de l’ educació : fill = “màquina de raonar”. James Mill, pare de J.S.Mill

11. Molt especial i prematura formació : -grec als 3 anys -8 lectura de Plató -des de nen dominava el llatí -12 Aristòtil i Hobbes i escriu Història del Govern de Roma

12. -sòlida formació en matemàtiques, política i economia. -14 dos anys a França per formar-se en economia. -1822 inicia activitats polítiques : defensa de l’ utilitarisme.

13. Treball : -1823 va entrar a treballar em la “East India Company” 20 anys : crisi psicològica molt greu durant dos anys Ell mateix explica que la causa va ser el tipus d’ infantesa que va viure : una infantesa amb una dedicació exclusiva a la seva formació acadèmica i sense jocs. Va superar la depressió donant valor als sentiments / lectura de poesia.

14. Casat amb Harriet Taylor -molt important per a ell: influència intel.lectual.

15. Harriet Taylor

17. 1865 : parlamentari -Proposta a favor vot de les dones

20. Les seves obres

21. “ Sistema de Lògica” 1843 T

22. “ Principis d’Economia Política” 1848 Aquesta obra va influir molt. En ella defensa el liberalisme polític . -S

23. -”Sobre la llibertat” 1859 Es va publicar un any després de la mort de la seva dona. Escrita conjuntament.

24. -”Utilitarisme”1863

25. “ La subordinació de les dones” 1869

27. Per què estudiem avui a Mill? Per : -el seu concepte de l’ ésser humà -la seva proposta moral. -la seva defensa de les llibertats de l’ individu -les seves idees polítiques : aportacions sobre la democràcia.

28. 1.1 L’ utilitarisme Mill és “utilitarista” Què és l’ utilitarisme? És una teoria ètica que proposa la recerca de la major felicitat possible per al major nombre possible de persones.

29. La felicitat depèn de l’ utilitat de les accions. Per exemple Curar malalties és útil : -Ho és per als malalts -Ho és per els familiars -Per a tots en general -És útil perquè aporta benestar.

30. Que tots el nens vagin a l’ escola és útil perquè: - Afavoreix al nen personalment - Afavoreix a tota la societat

31. L’ utilitarisme és una proposta d’ accions quantificables (un bon professional ens aporta més benestar que un de dolent; el sistema democràtic afavoreix més a tots que la dictadura) Les accions són bones en funció de la quantitat de felicitat que produeixen i del nombre de persones a les que aquesta felicitat afecta.

32. La proposta utilitarista no té cap fonament religiós (no cal justificar el perquè de les accions en principis religiosos, tan sols cal el principi de l’ utilitat) Molta influència des de la seva formulació.

33. Noms i conceptes relacionats amb l’ utilitarisme: Estat del Benestar Jeremy Bentham amic del pare de J. Stuart Mill, és el representant principal. James Mill John Stuart Mill Jeremy Bentham Iniciador de l’ Utilitarisme

34. 2. Ètica Ètica = Reflexió sobre els criteris i bases de la correcció moral. Ètica i Política = els aspectes més destacables de la filosofia de Mill. L’ Ètica de Mill és utilitarista

35. Segons Mill l’ objectiu central o criteri central de la vida de tota persona és la felicitat. - Recordem principalment a Epicur, amb el que Mill s’ identifica.

36. 2.1 Què és la felicitat?

37. És el plaer i l’ absència de dolor = equilibri i tranquil·litat.

38. Felicitat és plaer però no qualsevol plaer

39. No podem confondre felicitat amb satisfacció o amb el fet d’ estar content. - Imaginem una persona amb problemes de salut greus. Per aquesta raó no estarà contenta o satisfeta però pot sentir-se feliç al saber que el futur dels seus fills està assegurat. “ És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet. És millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet”. Sòcrates no devia estar gens content de prendre la cicuta però possiblement estava serè i tranquil en la seva consciència.

40. 2.2 Jerarquia de plaers Els humans no ens movem simplement pel plaer sinó en funció de plaers coherents amb : - la nostra humanitat - la nostra dignitat i sensibilitat Els humans ens identifiquem amb plaers superiors com el de l’ art : la música, la pintura... Kandinsky

41. No tots els plaers ens aporten felicitat o el mateix nivell de felicitat. Hi ha valors superiors: Els propis de les nostres capacitats com a éssers humans: els emocionals i intel·lectuals. Ser adictes a la TV no ens fa més feliços.

42. La paraula plaer no té per què tenir un sentit pobre o dolent Mill es refereix per exemple - al plaer de la lectura - al plaer de l’ amistat - al plaer de viatjar... Recorda a Epicur al que admirava.

43. 2.3 Les condicions necessàries per a ser feliç Mill concreta algunes condicions o variables que ens poden fer més accessible la felicitat. Són:

44. 1) - La formació Tenir una bona formació ens pot facilitar la nostra felicitat personal

45. -2)La cultura Quants més recursos culturals tinguem (major accés a la música, a l’ art, etc.) més possibilitats tindrem de sentir-nos feliços.

46. 3) Una situació social adequada. Aquests nens no viuen en unes condicions socials adequades. Són feliços?

50. 2.4 L’ important paper de l’ educació L’ educació = formació = possibilitat de millorar les possibilitats personals Tema central entre els Il.lustrats : gran confiança en les possibilitats de la formació. Mill comparteix aquesta idea

51. La formació és un dels factors que ens poden ajudar a ser feliços perquè: 1) impulsa el progrés individual i col.lectiu

52. 2) pot impulsar valors positius : la tolerància, el respecte, la igualtat.

53. 2.5 Actuar per a la felicitat dels altres és un deure moral La recerca de la felicitat individual és inseparable de la recerca de la felicitat dels demés.

54. Per què? 1) La felicitat individual és conseqüència de potenciar les nostres millors qualitats personals

55. 2) Aquesta riquesa personal contribueix a l’ impuls de la felicitat general perquè

56. 3) Impulsant la nostra individualitat potenciem la millora de la societat.

57. Exemple : tots ens beneficiem si cadascú assoleix el millor de si mateix. Mill dóna valor central a l’ individu però l’ entén inseparable de la societat.

58. 3. Una manera d’ entendre l’ésser humà 1) L’ ésser humà és un ésser “ progressiu ”. = ésser amb capacitat de millora = ésser que té la po ssibilitat de desenvolupar les seves qualitats personals .

59. 2) El “principi d’ individualitat” : Valor prioritari de l’ individu Vivim amb els demés , som socials però Per sobre de tot cada persona és una individualitat, una personalitat, un ésser valuós, irrepetible .

60. Cada persona deu molt a la societat però és aquesta la que deu tot als individus Aquesta defensa de la individualitat és essencial en el liberalisme i porta a la defensa dels drets i llibertats de cada persona.

61. El valor de l’ individu es concreta en: a) Originalitat: cada persona és irrepetible. = tota persona és digna, valuosa. Pintura de Sofonisba Anguisola

62. b) Autodesenvolupament : cada persona ha de tenir la possibilitat de poder desenvolupar les seves virtuts o qualitats.

63. c) Una persona no és una màquina . No som éssers modelables al caprici d’ algú. L’ imatge metafòrica de la persona seria un arbre “ que necessita créixer i desenvolupar-se segons les tendències de les seves fonts internes”. Sony, a “ Jo, Robot”

64. d) Llibertat Sense llibertat no podem ser nosaltres mateixos. I no podrem tampoc viure amb felicitat

65. 4. Teoria política 4.1 L’ importància de Mill : Es deu a la seva defensa de: - la llibertat i - la democràcia -Per això el considerem un dels representants del liberalisme.

66. 1) El liberalisme a) Una de les gran ideologies del s XIX, XX i de l’ actualitat. b) El liberalisme prioritza la defensa de la llibertat personal en tots els sentits (polític, social i econòmic) i el valor de l’ individu sobre la col.lectivitat.

67. c) La conseqüència serà que els poders polítics han de reduir la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència (= reducció del poder polític)

68. 2) Democràcia L’ entén com el millor sistema Però al mateix temps senyala imperfeccions (els drets individuals sempre en perill, les minories poden ser marginades …)

69. 4. 2 Obres La principal obra política : “ Sobre la llibertat” (1859)

70. Altres obres de gran importància d’ altres autors en aquells anys : Darwin , “ L’Origen de les Espècies” ( 1859 ) . Marx , “ Manifest del Partit Comunista” ( 1848 )

72. Altres obres polítiques de Mill : 1) “ Els principis de l’economia política” (1848) . Analitza el problema de la distribució de la riquesa . 2)” Consideracions sobre el govern representatiu” (1861) : La Democràcia és millor sistema polític que d’ altres si realment representa a les minories.

73. 3) “ Sobre la servitud de les dones” (1869) Denuncia el no reconeixement d el dret de vot a les dones.

74. 4. 3 Les dos dimensions de la llibertat . L a llibertat té d o s dimensions : Interior i exterior

75. 1)Una dimensió interior És la llibertat de cadascú L a llibertat com capacitat personal de decidir.

76. La llibertat interior és la nostra capacitat de tenir idees, sentiments, emocions, de prendre decisions i d’ orientar la nostra vida .

80. 2) U na dimensió exterior Fa referència a la possibilitat de poder realitzar allò que hem decidit. És llibertat en el sentit de no ser interferits des de fora. Aquesta és la llibertat política i social. Hem de poder expressar les nostres idees

81. La llibertat interior sempre la tenim Inclús a la presó som lliures interiorment Un pres de consciència continua sent lliure interiorment de creure en les seves idees però li manca la llibertat de defensar-les o llibertat externa.

83. Cal compaginar les dues cares de la llibertat. 1)L’ ideal és que el marge de possibilitat de portar a terme les decisions personals o llibertat interior sigui el més ampli possible .

84. 2)Mill concreta un espai intocable de la nostra llibertat personal.

85. 4.4 L’ espai intocable de la llibertat personal . També l’ anomena esfera de la llibertat personal O àmbit mínim de la llibertat personal Es refereix a les llibertat individuals irrenunciables. Quines són?

86. Són les següents llibertats 1)Llibertat de consciència, pensament i expressió.

89. 2)Llibertat estètica i per a orientar la nostra vida

91. 3)Llibertat d’ associació

92. 4.5 El conflicte entre la nostra llibertat i l’ interès de la majoria. La societat ha de respectar els drets individuals intocables. Però ens trobem en una situació conflictitiva : com compaginem la nostra llibertat individual amb els interessos de les altres persones? Quin ha de ser el criteri per a saber on acaba la nostra llibertat personal?

93. Mill , a aquest criteri, l’ anomena “ principi del mal” : la nostra llibertat ha de ser total si amb el que fem no fem mal als altres. Es considera que la seva proposta no clarifica totalment el problema.

94. 4.6 Els defectes de la democràcia Mill concreta alguns dels perills que es poden donar en una societat democràtica i que resumeix amb l’ expressi “ tirania de la majoria” I per una altra banda proposa un recurs per a combatre aquets perills : l’ impuls de la dissidència.

95. 1 ) Tirania de la majoria En un pais democràtic ja no hi ha tirania política. El perill ara pot ser la tirania de l’ opinió majoritària (=despotisme social)

96. Si la majoria reprimeix a la minoria , la democràcia no és autèntica Perquè tota opció -democràtica- és vàlida. La democràcia és més perfecta si no reprimeix les opcions minoritàries.

98. 2) L’ impuls de la dissidència Dissentir = opinar de forma diferent Mill defensa el dret a dissentir Una opinió majoritària no necessàriament és la millor de les opcions en termes morals i de justícia i al mateix temps una opció minoritària pot ser una opció èticament indiscutible.

100. Joachim Fest, una experiència de la dissidència.

101. Joachim Fest és un escriptor alemany. Autor, de llibre El Hundimiento, en el que es basà la pel.lícula amb el mateix nom. Al llibre “Jo no” fa un homenatge al seu pare per la seva actitud de rebuig del nazisme. Segons Fest la tragèdia alemanya va ser la incapacitat de les elits culturals de fer front al feixisme.

102. Fest descriu la resistència al règim nazi d'una família catòlica alemanya (la seva) des de la profunda convicció moral del seu pare, que va assumir la pèrdua de privilegis i la precarietat per resistir-se a les pressions d'unir-se al partit nazi i les estructures del règim .

103. La prohibició d'exercir l'ensenyament que va patir el seu pare, la seva pròpia expulsió de l'escola… Però sobretot revela com, malgrat les dificultats, era possible enfrontar-se al aclaparador assetjament ideològic del règim des de la humilitat, la fermesa de principis, la cohesió familiar i la dignitat.

104. Preguntes per al repàs 1)Quin són els tres temes centrals del pensament de Mill? 2)Quina és la seva proposta ètica? 3)Què entén Mill per felicitat ? 4)Quines són les característiques de l’ ésser humà? 5)Per què diem que Mill és un liberal ?

105. 6)Quins són els dos sentits de la llibertat? 7)Què és la llibertat personal o interior? 8)Què és la llibertat exterior? 9)Què vol dir esfera de la llibertat? 10)Què és el principi del mal? 11)Què vol dir tirania de la majoria?