Presentació adreçada a l'alumnat de ciències socials de 2n ESO

1. Unitat 1. L’Islam i Al-Andalus

3. L’ISLAM L’ AL-ANDALUS
Religió
monoteista:
Al·là
Profeta:
Mahoma
Després de la
seva mort es
va estendre
per Àfrica,
Àsia i part
d’Europa
Predicada per
Mahoma al
segle VII.
Iniciaren la
conquesta de
la Península
Ibèrica l’any
711.
L’estat que van
crear a la
Península Ibèrica
es va anomenar
Al- Andalus.
Dominació
fàcil de la
Península fins
al 1492.
Màxim esplendor
durant el segle X.
Califat de
Còrdova.
Vuit segles de presència.
Empremta que és
present en la cultura,
l’art, els costums i la
llengua.

4. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
Al començament del s. VII, sorgeix una nova religió que divideix l’espai mediterrani
en dues cultures: la cristiana i la musulmana.
1.1. Mahoma, profeta de l’Islam
 L’Islam té origen a Aràbia. La major part dels seus habitants vivien en tribus a prop
dels oasis. Eren politeistes i peregrinaven a la Meca.
 Mahoma neix a la Meca l’any 570. Als 40 anys, l'arcàngel Gabriel li anuncia que es
el profeta triat per Al·là per predicar una nova religió: l’islam. Pocs seguidors.
L’any 622, va fugir de la Meca i es refugià a
Medina: aquest fet va ser anomenat l’hègira i
marca l’inici de l’era musulmana.
 El profeta va convertir els habitants de
Medina i més tard va conquerir la Meca.
 A la seva mort (632), la majoria dels àrabs
eren musulmans i la Península Aràbiga s’havia
unificat políticament.
 Després de la seva mort les revelacions van
ser recollides en l’Alcorà, el llibre sagrat dels
musulmans que té 114 capítols o sures.

5. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
1.2. La divisió de l’Islam
 Després de la mort del profeta, la comunitat de fidels va ser guiada pels Califes,
que tenien tot el poder polític i religiós, fixat per la llei de l’islam.
 Els seguidors de Mahoma, no van acceptar de forma unànime l’autoritat dels
primers califes i es van dividir en dues grans tendències que han arribat als nostres
dies:
SUNNISME
Són el 90% de creient. Defensen
que els musulmans han de seguir
l’exemple del profeta, basant-se n
l’Alcorà i en els textos que recullen
les paraules i gestes de Mahoma,
recollides en la Sunna.
XIISME
Seguit només per un 10% dels
creients. Només reconeixen
l’autoritat religiosa de Mahoma i els
seus descendents directes,
rebutjant l’autoritat de la resta de
califes. Són majoritaris a l’Iran.

6. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
1.3. L’islam , un codi de conducta.
 Els musulmans segueixen les normes dictades per l’Alcorà i la Tradició, que
conformen la llei islàmica o Xaria, on es regula el seu comportament individual i
l’organització social, econòmica i política.
 Tot bon musulmà ha de seguir els CINC PILARS DE L’ISLAM, que són:
La PROFESSIÓ DE FE, reconeixent Al·là com l’únic déu.
“Dono testimoni que no hi ha déus sinó
Al·là i que Mahoma és l’enviat d’Al·là”.
Pregar cinc vegades al dia.
1. “Al·la és gran”
2. Recitant la “fatiha”.
3. “Glòria a Al·la, totpoderós.
4. “ Al·là escolta els qui resen”
5. “Glòria a Al.là, el més gran”
6. “ Senyor, perdona els meus
pecats”
7. “Al.là és gran”
8. “Al.là és gran”

7. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
Fer almoïna “ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”
Es demana al fidel que pugui donar una
part del seus bens (una dècima part de
la renda o més).
Dejunar durant el mes del Ramadà.
En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es
commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci
dejuni.
Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és
a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.
Fer el pelegrinatge a la Meca.

8. 1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
 Tenen prohibit: consumir begudes alcohòliques i menjar carn de porc.
 L’islam no té sacerdots, però sí persones que dirigeixen les oracions: els IMANS i
altres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES.
Els jutges són elegits entre els musulmans més devots i apliquen la justícia seguint
les normes de l’Alcorà i s’anomenen : CADIS.

9. 2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
2.1. La primera expansió.
1. Expansió ràpida, baix el govern dels quatre primers califes, entre el 632 i el 661, on van
conquerir Egipte,Síria,Iraq i part de l’Iran
2. Després van ocupar el nord d’Àfrica, després d’una dura guerra contra els berbers, per
més tard conquerir gran part de la Península Ibèrica.
3. Paral·lelament i aprofitant la feblesa de l’Imperi Bizantí, van arribar a la seva capital però
desprès d’un any de setge, es van haver de retirar, al 718
4. Després de conquerir l’Iran i l’Afganistan, van arribar fins Pakistan.

10. 2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
2.2. El Califat de Damasc. DEL 661 AL 750
 Tots els territoris conquerits van estar sota l’autoritat dels califes de la FAMÍLIA
OMEIA, establerts a DAMASC.
 Per governar, els califes delegaven el seu poder en un primer ministre, anomenat
VISIR i cada província estava governada per un EMIR o VALÍ.
2.3. El Califat de Bagdad. A partir del 750
 La família dels ABBÀSSIDES va derrotar els OMEIES i va fundar una nova dinastia
califal: EL CALIFAT ABBÀSIDA, que va dominar tot el mediterrani i s’estenia des de
l’oceà Atlàntic fins a l´Índic i gràcies a l’activitat comercial de navegants i caravaners l'
islam es va difondre ràpidament al 1258. amb el saqueig de Bagdad pels mongol es
va posar fi a la dinastia abbàssida i al predomini àrab sobre el món islàmic.

11. 2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
2.4. La integració dels pobles conquerits.
 Permetien als pobles conquerits mantenir la religió pròpia.
 Els cristians i jueus que eren monoteistes constituïen una minoria protegida:
practicar la seva religió, dirigir les seves comunitats, conservar les seves lleis i
costums i exercir els seus oficis. Havien de pagar tributs al governador musulmà.
 El que van fer la majoria dels habitants conquerits, anys després, va ser passar-se
a l’Islam, ja que tenien avantatges socials i econòmics.

12. 3. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL- ANDALUS
3.1. La Conquesta (711-718)
A començament del segle VIII, els exercits musulmans van iniciar la conquesta de la
Península Ibèrica, amb un exèrcit, format majoritàriament per berbers i dirigits per
una minoria àrab.
 L’any 711, van entrar a Hispania per Tarifa i van iniciar la conquesta del regne
visigot que estava afeblit per les baralles internes i es van derrotar a la batalla de
Guadalete.
 Els exèrcits musulmans dirigits per Tariq i Musa van avançar ràpidament i en pocs
anys van controlar tota la Península. Amb l’excepció de les zones més muntanyoses o
despoblades i van travessar els Pirineus.
Alguns nobles i clergues hispanovisigots i una part petita de la
població es van refugiar en la zona d’Astúries, que no va ser
ocupada.
 El motiu que expliquen la rapidesa de la
conquesta, va ser en gran mesura per la poca
resistència que va oferir la majoria de la
població hispanovisigoda

13. 3. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL- ANDALUS
3.2. L’Emirat Dependent (718-756)
 Una vegada controlat el territori, al que els musulmans van anomenar AL-ANDALUS,
el van convertir en una província o emirat depenent del califat Omeia
de Damasc i van establir la capital a Còrdova. Allà van nomenar un valí per a
governa el territori.
3.3. L’Emirat Independent (756-929)
 Quan els califes de Damasc van ser derrotats
pels abbàssides, l’últim membre de la família
Omeia, el príncep Abderraman, va fugir i es va
establir a Al-Andalus i aviat va trencar els vincles
polítics amb el califat de Bagdad i es proclamar
emir independent fundant: l’emirat independent
de Còrdova. Va suposar el trencament de la
unitat del califat.
 Tot i els freqüents conflictes i la feblesa
política, amb l’emirat, es va iniciar un procés de
puixança econòmica i cultural.

15. 4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES DE TAIFES
4.1. El califat de Còrdova (929-1031)
 L’any 912, l’emir Abderraman III va accedir al
poder i els problemes de l’Al-Andalus van anar
agreujant-se:
Baralles internes.
Atacs dels Regnes cristians del nord.
Amenaces al comerç marítim dels
musulmans del nord d’Àfrica.
 Abderraman III va aconseguir:
Dominar militarment els cristians i els va obligar a pagar-li impostos.
Va crear bases militars, a la zona de l’estret de Gibraltar, per garantir el
comerç.
Va imposar la seva autoritat per damunt de tots els grups socials.
 Al 929, es va sentir prou fort per a independitzar-se de l’autoritat religiosa
de Bagdad i es va proclamar Califa d’Al-Andalus, fent néixer d’aquesta forma el
Califat de Còrdova.
Època de màxim
esplendor i estabilitat de
l’Al-Andalus.
•Es va produir una gran expansió econòmica,
amb un comerç marítim molt actiu.
• Es va frenar l’expansió dels Regnes Cristians
Hispànics, gràcies a les victòries militars
d’Almansor.

16. 4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES DE TAIFES
4.2. Els Regnes de Taifes (1031-1248)
 A partir de l’any 1008, la unitat del califat
es va començar a desintegrar-se, degut a:
 L’aristocràcia, els alts funcionaris i
l'exèrcit lluitaven per escapar-se del
control dels califes i convertir-se ells
en la màxima autoritat en els seu
territoris.
 En menys de trenta anys Al-Andalus
es va fragmentar, en més de vint-i-cinc
taifes: regnes independents, on la
ciutat era el principal centre
econòmic.
Els taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica, però van ser
incapaços de frenar l’avanç dels exèrcits cristians.
 La fragmentació política va afeblir militarment Al-Andalus.
 Durant el segle XIII els reis cristians van ocupar gairebé tots els territoris d’Al-
Andalus.
 L’únic territori andalusí que va sobreviure va ser el regne nassarita de Granada.

17. 4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES DE TAIFES
4.3. El Regne Nassarita de Granada (1238-1492)
 El Regne de Granada estava
governat per reis de la dinastia
Nassarita, que estava relacionada
amb els califes del nord d’Àfrica.
 El regne nassarita de Granada
ocupava un ampli territori i tenia
una àmplia façana marítima amb
importants ports per al comerç i
una agricultura de regadiu
pròspera. La capital del regne era
Granada, que era un dels centres
culturals i comercials més
importants d’Europa.
 La seva riquesa extraordinària i la seva activitat econòmica pròspera, li van
permetre poder pagar impostos elevats en or als reis de Castella per comprar la pau i
això el va fer possible perviure fins a finals del segle XV, en que van ser conquerits
pels Reis Catòlics.

18. L’ALHAMBRA
DE
GRANADA

19. 5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES
5.1. Les activitats econòmiques
 La ciutat: centre de qualsevol activitat
econòmica. Es concentrava: producció
artesanal, intercanvi de productes agraris i
artesanals i connectaven les línies de
comerç internacional.
 L’agricultura era l’activitat més destacada
i a ella es dedica la major part de la
població. Els musulmans van introduir
tècniques, com l’agricultura de regadiu,
excavant pous i construint sínies i sèquies i
van posar en pràctica nous cultius: arròs,
cítrics, cànem...
 L’artesania , també va destacar, sobretot
la tèxtil, el cuir, la forja i el vidre. Estava
organitzada i controlada per l’Estat i els
productes es venien als socs.
 El comerç , era molt actiu, tant en l’àmbit
local com internacional, amb productes de
tot tipus.

21. 5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES
5.2. L’organització social
 La societat andalusina era complexa per la gran diversitat de cultures, religions i
categories socials, que hi havia. Es podia diferenciar entre:
MUSULMANS:
• Els àrabs, que eren la minoria que
havia dirigit la conquesta i formaven
l’elit del poder polític i social i que
acaparava els càrrecs, els privilegis i la
propietat de la terra.
• Els berbers, que eren més
nombrosos i havien arribat a la
Península amb l’exèrcit conqueridor o
havien emigrat des del nord d’Àfrica i
molts es dedicaven al pasturatge i eren
de condició humil.
• Els muladís, eren la majoria de la
població i eren els hispanovisigots
convertits a l’Islam. Van adoptar la
religió, els costums i la llengua.
NO MUSULMANS: eren la minoria i
pagaven més impostos. Tenien limitats
alguns drets.
• Els mossàrabs, que eren
hispanovisigots que van mantenir la
seva religió. Majoritàriament vivien a
les ciutats. Molts van ser perseguits i
van emigrar als regnes cristians per
aquest motiu.
• Els jueus, que van veure millorada la
seva situació amb l’arribada dels
musulmans. Es dedicaven a l’artesania,
el comerç, la medicina o la ciència.
Aquest grup tenia autonomia jurídica.

22. 6. CULTURA I ART ISLÀMIC
6.1. L’esplendor de la cultura islàmica
 Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una època d’esplendor
econòmica i cultural, que contrastava amb l’Europa feudal, que estava empobrida i
era rural.
 Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, foren :
1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua: l’àrab:
•Va permetre la transmissió dels coneixements d’un territori a un altre.
• Va afavorir la integració de les diverses cultures i pobles conquerits.
2. La incorporació de coneixements de les cultures persa, egípcia i índia, van
conformar una cultura més rica i variada on van destacar els estudis matemàtics i les
ciències aplicades.
 Els aspectes que els àrabs introduïren a Europa a través d’Al-Andalus foren:
1. La numeració aràbiga.
2. Invenció sistemes d’irrigació.
3. Fabricació de porcellana i paper.
4. Elaboració de perfums i bàlsams.
5. Coneixements avançats de medicina i cirurgia.
6. Nova ciència: Astronomia.

23. L’ART ANDALUSÍ
L’arquitectura d’Al-Andalus segueix les característiques generals de l’art islàmic.
Elements específics: arc de ferradura, arc lobulat, la policromia en els arcs, la volta
nervada i l’ornamentació amb relleus i mosaics.

24. L’ART ANDALUSÍ

25. L’ART ANDALUSÍ

26. L’ART ANDALUSÍ

27. L’ART ANDALUSÍ

28. L’ART ANDALUSÍ

29. L’ART ANDALUSÍ