1. TEMA 2
L’EUROPA FEUDAL

3. Cerimònia de coronació de Carlemany Carlemany

4. L’Imperi de Carlemany

5. FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI
DE CARLEMANY

7. QUÈ ÉS EL FEUDALISME?
• Organització social, econòmica i política de
l’Edat Mitjana.
• Apareix entre els segles IX i X.
Per què apareix?
- Debilitat dels reis. No poden garantitzar la
seguretat de la població.
- Necessiten l’ajuda dels poderosos de la
societat. Neix el vassallatge.

8. Relacions de Vassallatge:
- Cerimònia de l’homenatge

9. LES RELACIONS FEUDALS
•PROTECCIÓ:
- ECONÒMICA (FEU)
- MILITAR
VASALL SENYOR
FEUDAL
•AJUDA
•CONSELL
•PAGAR IMPOSTOS
•TREBALL
•AJUDA MILITAR

10. FEU

11. Dividida en tres grups o
LA SOCIETAT FEUDAL estaments:
PRIVILEGIATS
•Nobles: Cavallers i les seves
famílies. La seva missió era
defensar la resta de la
població.
•Clergues: Monjos i sacerdots.
Havien de resar per salvar
espiritualment les persones.
NO PRIVILEGIATS
•Treballadors: Camperols,
també hi havia artesans i
comerciants. Produien i venien
aliments i els productes que
necessitava la societat.
Es pertanyia a cada
estament per
naixement, excepte els
clergues.

12. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA.EL
REI I LA NOBLESA FEUDAL.
REI
Màxim representant del poder.Tot i que el poder era molt dèbil.
L’església el considera el representant de Déu a la terra.
Primus inter pares.
Compartia el govern del regne amb els seus iguals (els poderosos de la societat)
ATRIBUCIONS DEL REI
Direcció de les campanyes militars.
Demanar impostos.En els seus propis feus. Rebien ajudes de l’església o nobles.
Jutge suprem. No podia actuar en els feus de l’església o nobles.
CORT REIAL
Grup de nobles (Cúria o Consell Reial).
Seguici de persones.(cort)

13. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA.EL REI I
LA NOBLESA FEUDAL.
NOBLES O CAVALLERS.
-No tots eren igual de poderosos.
-La guerra era la seva activitat principal. Els fills de petits rebien educació militar.
-Acudien en ajut del rei en cas de guerra.
-Entrenaven contínuament. Tornejos.
LES DAMES.
-La funció fonamental era casar-se i tenir fills que asseguressin la pervivència
del llinatge.
-Els matrimonis els concertaven els pares.
-Les dones que es quedaven solteres ingressaven als monestirs.
-Dirigien les feines dels servents. Educaven els nens més petits i brodaven i
teixien.
-No podien desobeir al marit.

15. L’església catòlica estava present a
tota l’Europa occidental.
Papa de Roma, era el cap de
l’església. Tenia molt poder
(excomunicar)
L’església catòlica estava dividida en
2 branques:
Clergat secular:
• Bisbes. Diòcesi. Parròquia.
Clerguat regular:
•Ordes religiosos.
•Cada orde un abat principal.
•Superiors que dirigien els
monestirs (frares i monjos/monges)
Les parròquies i els monestirs eren
unes senyories feudals. Tenien terres
pròpies i serfs que les treballaven.

16. Els ordes religiosos
•Tenien una regla que detallava com viure i
organitzar-se.(vida quotidiana)
•Per entrar cal jurar obediència a la regla
•Alguns ordes: clausura (no sortir a l’exterior i
viure a la comunitat religiosa.); mendicar;
pobresa absoluta.
•Cada orde vestia un hàbit.

18. LES CROADES:
-Intervencions militars per recuperar
Terra Santa. (S. XI – S. XIII)
- Vuit croades.

19. PAGESOS
ELS PAGESOS:
Majoria de la població (90%).
Dos tipus:
Pagesos lliures: (vilans o alodials).
•Podien ser propietaris de les seves terres.
•Lliures: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici.
Serfs:
•no tenien llibertat personal.
•Lligats a la terra del senyor.
•No podien abandonar les terres, ni casar-se, ni deixar
herència sense permís del senyor.
•Treballaven durament.

20. PAGESOS
Havien de pagar:
•Delme: part de la collita a l’església.
•Entrega de fruits o animals. 1 cop l’any.
•Dies de feina obligatòria a les terres del senyor. O
Treballant fent closes i camins.
•Petita paga per utilitzar el forn, molí, ferreria, ponts
o qualsevol altre servei que hi hagués a les terres
senyorials.

21. PAGESOS
Com vivien?
-A Petits poblets.
-Cases pobres. Materials febles.
-Eren autosuficients en l’alimentació i en el vestit.
-Nivell de vida baix i mala alimentació (malalties).
Com treballaven?
-Tota la família treballa al camp.
-Eines molt antigues.
-Guaret.