Downloaded 37 times
AL ANDALUS
- 1.
- 2.
- 3.
- 4. 1. EIX CRONOLÒGIC.FETS PRINCIPALS.
- 5. Conquesta musulmana delterritori peninsular s. VIII 1. Història d’Al-Andalus
- 6. 1. EVOLUCIÓ TERRITORIALDEL S. XI AL S. XV
- 7. 1. Història d’Al-Andalus 711.En la península el rei visigot Roderic està en guerra amb els familiars del rei anterior. Aquests últims, demanen ajuda als musulmans del Nord d’Àfrica, que vindràn i els ajudaràn a derrotar al rei Roderic. Els musulmans, però, no van tornar el poder als visigots, i en només 4 anys els seus exèrcits vàren ocupar la major part de la península. PER QUÈ VA SER TAN RÀPIDA L’OCUPACIÓ? 1) LA NOBLESA VISIGÒTICA ESTAVA DESUNIDA 2) LA POBLACIÓ NO ES VA RESISTIR. 756. EMIRAT INDEPENDENT En el 750, la família Omeia que governava a Damasc, va ser assassinada i els abbàsides es van fer amb el control de l’Imperi musulmà. Un supervivent de la família Omeia va conseguir escapar abans i va arribar a la península, on va governar. Es va proclamar EMIR DE CÒRDOVA, amb el nom d’ABDERRAMAN I Això significava que no estaven ja sota el poder polític del califa, que era la máxima autoritat política i religiosa en Bagdad. Si que el reconeixien com a autoritat religiosa. VA SER UNA ÈPOCA TURBULENTA: ES VAN ENFRONTAR AL NORD amb els cristians visigots i amb els francs i també van haver-hi revoltes internes en Al-Andalus.
- 8. MESQUITA -CATEDRAL DECÒRDOVA
- 9.
- 10.
- 11.
- 12.
- 13.
- 14. 976. Hixam II. Califaals onze anys, el govern va estar en mans del primer ministre ALMANSOR, que va atacar als regnes cristians al Nord, amb una estratègia anomenada RÀTZIES: eren campanyes de saqueig per recollir botins i fer presoners. 1. Història d’Al-Andalus 929. CALIFAT DE CÒRDOVA Abderraman III, va sufocar les insurreccions internes i les incursions cristianes i es va proclamar califa. Això significava que era el cap polític, militar i religiòs d’Al-Andalus. El s. X, va ser l’època més brillant en cultura i esplendor. EL CALIFA s’ajudava de: ✦ L’HAGIB: primer ministre ✦ VISIRS: ministres ✦ VALÍS: governadors a les províncies
- 15. ALMORÀVITS s. XI- s. XII EL 1085, la taifa de Toledo, va caure en mans cristianes i els musulmans van demanar ajuda als Almoràvits, guerrers berbers del Nord d’Àfrica. Van reunificar Al Andalus. ALMOHADES s. XII En 1147 un altre poble del Nord d’Africa va entrar en la península, i va atacar als cristians. En la batalla de LAS NAVAS DE TOLOSA 1212 el regnes cristians units van guanyar als almohades. A partir d’aquest moment, els cristians avançaran en la conquesta de gairebé tot al Ándalus. 1. Història d’Al-Andalus S. XI. ELS REGNES DE TAIFES Desprès de la mort d’Almansor, les lluites internes van provocar la divisió del califat en regnes o TAIFES en el 1031. Afeblits, van ser atacats pels cristians del Nord. Per evitar els atacs les taifes pagaven als cristians LES PARIES o tributs als reis cristians.
- 16. EL REGNE NASSARITADE GRANADA. S, XIV . XV L’últim territori musulmà en la península. Governat per la família dels Nasr, d’on ve el terme nassarita. 1. Història d’Al-Andalus
- 17. 1. Història d’Al-Andalus Eraun regne molt feble, va ser VASSALL de Castella. L’havien de pagar tributs. Hi havien guerres internes entre la família nassarita i altres nobles musulmans. En 1492 els REIS CATÒLICS, van conquerir el territori. La Alhambra. Palau-fortalesa dels reis nassaríes. Granada
- 18. 2. Una economíapróspera. Agricultura Ocupa la major part de la població Cultiven cereals, olivera i vinya INNOVACIONS TÈCNIQUES REGADIU NOUS CONREUS Ús de sínies i s è q u i e s p e r regar els camps. Cotó, anyil, arròs, canya de sucre, safrà, albergínies, carxofes.. morera (cucs de seda) pou l’ase feia girar l’engranatge sèquia sínia
- 19. Artesania ceràmica orfebreria fusta Erade gran qualitat 2. Una economía próspera. armes seda
- 20. Comerç Molt actiu. Elsproductes d’Al Andalus, es venien en altres parts del món conegut llavors. A canvi, compraven esclaus, or, teixits. 2. Una economía próspera. dinar/dirhem
- 21. 3. Una societatdesigual càrrecs de govern més nombrosos, menys beneficis, cristians conversos a l’Islam Cristians, Pagaven impostos Comerç. Barris separats. Comunitats a Toledo, Granada, Còrdova
- 22.
- 23. 4. Un mónurbà. Les ciutats a al Àndalus eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural. medina aljama o mesquita ravals alcàsser soc banys o hamman alfòndecs
- 24. 5. El llegatcultural. En Al Andalus va florir una cultura esplèndida. Al s. X, el califa Hakam II va reunir una biblioteca de 400.000 volums. Destaquen els intel·lectuals: el musulmà AVERROIS, i el jueu MAIMÒNIDES. Al Sud i Est de l’Estat espanyol, el llegat andalusí està present en els habitatges, gastronomia, art… També en les llengües peninsulars han deixat una emprenta. El català, té més de 10.000 paraules d’origen àrab.
- 25. càl·ligràfica vegetal geomètrica característiques de l’arquitectura islàmica decoració abundant i molt bella úsde materials pobres guix maons recoberts per materials nobles fusta rajoles textos Al Corà, poemes i lloances gran varietat d’arcs de mig punt de mig punt peraltat polilobulat de ferradura columnes esveltes cobertes a dos aigües sostres plans de fusta i també ús de cúpules de mocàrabs de creueria califal gallonada 6. L’arquitectura Gelosies ( finestres amb formes geomètriques)
- 26.
- 27.
- 28.
- 29.
- 31. 7. L’Islam aCatalunya S. X S. XI L’Islam arriba a Catalunya en el s. VIII, en el context de la crisi del regne visigot.. Desprès de la derrota contra els francs en el 732, la frontera es va fixar en la 2ª meitat del s. VIII al voltant dels Pirineus. A l’inici del s. IX desprès que els francs conquerissin Girona i Barcelona, la frontera es va fixar seguint el riu Llobregat, Finalment al llarg del s. XII els cristians conqueriran les terres ocupades pels musulmans als territoris de l’actual Catalunya. Durant l’emirat i el Califat, formaven part de la zona governada desde Saragossa. Durant els regnes de taifes, algunes ciutats com Tortosa, Lleida i Balaguer, van assolir un poder polític propi i van tenir un control important d’amplies zones sota el seu domini.
- 32. 7. L’Islam aCatalunya Població La major part de la població hispanovisigoda es va quedar. Van venir berbers del N d’Àfrica. Poc nombrosos. Una part de la població es va convertir a l’Islam (muladíes). Els cristians que van continuar (mossàrabs) i els jueus havien de pagar tributs. Alguns van fugir al territori franc. Aquesta zona de frontera, alternava períodes de pau, amb intercanvis culturals i econòmics i èpoques de saquejos i guerra. Llegat cultural Castell de Miravet. Riu Ebre Al sud del Llobregat i a les terres de l’Ebre, la presencia musulmana va ser més estable. Molts topònims són d’origen àrab. El nom de Catalunya prové de paraules àrabs: Qa, castell, Talunya, una fortificació propera a Lleida que donava nom al conjunt de terres que s’estenien més enllà. Van difondre el seu estil arquitectònic, el regadiu, la sínia, l’arròs, el safrà, els dàtils, tècniques comericals, moneda pròpia. Els coneixements de la civilizació islámica van passar al món cristià europeu a través de l’actual Catalunya.