Demografia al món i Catalunya

1. DEMOGRAFIA Població Mundial

2. DEMOGRAFIA La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai. {demografía (del griego demos=pueblo y grafos=trazo, descripción)} Població Mundial

3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Components d’entrada Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants. Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat. Immigració TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000 TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000

4. ESTATS DEL MÓN SEGONS LLUR TAXA DE NATALITAT

5. Components de sortida Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants. Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any. Emigració DEMOGRAFIA QUANTITATIVA TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000 TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000

6. Altres fórmules d’interès: Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada. Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/- EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )

7. ESTATS DEL MÓN I LLUR ESPERANÇA DE VIDA

8. FACTORS DE LA NATALITAT Els factors que modifiquen la natalitat són: Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat. Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis. Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.

9. FACTORS DE LA MORTALITAT Els factors que modifiquen la mortalitat són: Guerres i epidèmies Condicions sanitàries Malalties endèmiques Recursos alimentaris, fams, etc. D'acord amb el resultat final es considera: Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰. Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰. Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.

10. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ La evolució de la població al món: Paleolític: 2 a 4 mill./hab. Neolític: 5 a10 mill./hab. 5000 adC: 80 mill./hab. 1 dC.: 300 mill./hab. 1200 (s XIII): 450 mill./hab. 1650 (s XVII): 500 mill./ hab . 1750 (s XVIII): 795 mill./hab. 1850 (s XIX): 1265 mill./hab. 1900 (s XX): 1656 mill./hab. 1950 (s XX): 2516 mill./hab. 1995 (s XX): 5760 mill./hab. 2002 (s XXI): 6215 mill./hab. 2006 (s XXI): 6464 mill./hab

11. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La distribució és desigual: Àsia: 60’1% Europa: 11’4% Àfrica: 14% Amèrica: 13’6% Oceania: 0’5% L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població. (Dades del 2002)

12. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

13. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea. Els països amb més densitat de població són: Macau ( 18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar. Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia ( 0,03 hab/km2). DP = Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2

14. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població: 1 . Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua). 2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici 3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.) 4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic. 5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.

15. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS

16. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA

17. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població: Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans . Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia. Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis. A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida. Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.

18. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Biològica: Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara. Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc. Composició per edats : 0 a 15/16 joves 16 a 65 adults + 65 anys vells DEMOGRAFIA QUALITATIVA

19. COMPOSICIÓ PER EDATS

20. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

21. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat socioprofessional: Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur) (a cada país varia en funció del sexe i l’edat) Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari. Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc. DEMOGRAFIA QUALITATIVA

23. Diversitat socioprofessional: La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral. La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03% DEMOGRAFIA QUALITATIVA TAXA D’ACTIVITAT = Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%

24. ATUR A ESPANYA 2007

25. Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Cultural: Analfabetisme Tipus i nombre de llegües emprades. Religions Etnicitat Renda o riquesa També es pot considerar el IDH. DEMOGRAFIA QUALITATIVA El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del greg ethnos, &quot;poble&quot;) es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.

26. La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat). En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes). MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

27. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

28. La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.: En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes , raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

29. La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial: Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat &quot;toca fons&quot; i la de natalitat s'hi iguala ; consegüentment, la població total torna a estancar-se. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

30. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu , atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.

31. Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població. Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura. N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna . LES PIRÀMIDES D’EDAT

32. Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat . Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.

33. Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide Regressiva de Corea del Sud ens indiquen que estan en una fase en la que la natalitat a baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.

34. Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.

35. Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Urna francesa o moderna.

36. Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide de població desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.

37. LES PIRÀMIDES DEL MÓN

38. Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA

39. MOVIMENTS MIGRATORIS

40. Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí : Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat) Exteriors: d’un país a l’altre. MOVIMENTS MIGRATORIS Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.

41. També es podem classificar: Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d’África a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econmic es consideren voluntàries. Segons la duració del desplaçament : migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals). Segons el número de personas que emigran : migracions individuals o familiars. MOVIMENTS MIGRATORIS

42. Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en carbassa els països que en perden Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs Colombia, Bolivia, Equador, algèria, Marroc, Xina, Sudan

43. Causes de les migracions: 1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc 3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes màssius. 4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur. MOVIMENTS MIGRATORIS

44. Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar. 2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals. 3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes. MOVIMENTS MIGRATORIS

45. Moviments actuals migratoris: MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA

46. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

47. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS CATALUNYA I ESPANYA

48. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS CATALUNYA I ESPANYA

49. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS CATALUNYA I ESPANYA Moviments migratoris a partir del 1950: La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions: Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França. Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya. Catalunya, la majoria d’origen andalús: de 1961 a 1965: 682.954 persones de 1965 a 1970: 597.771 persones Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya. La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densistat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).

50. Teories sobre població: L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació. Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts. TEORIES SOBRE POBLACIÓ

51. La superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se. A més a més, també deu considerar-se que existeix un repart desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta. LA SUPERPOBLACIÓ L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.

53. EXAMEN DEMOGRAFIA

54. EXAMEN DEMOGRAFIA

55. EXAMEN DEMOGRAFIA

56. EXAMEN DEMOGRAFIA