SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
Download to read offline
AL-ANDALUS
AL-ANDALUS

CREAR CARPETA UNITAT 6


Introducció
Video “L'ultim rei ...”
Animació: 1 i 2
AL-ANDALUS
La història d'Al-Àndalus
           CONQUESTA

L’any 711 el regne visigot patia una guerra civil i un

dels bàndols va demanar ajut als musulmans del nord
d’Àfrica, que van derrotar el regne visigòtic i de
seguida van ocupar la major part de la Península, que
van anomenar al-Àndalus, i que estava governada
per un emir que depenia del califat de Damasc.
AL-ANDALUS
AL-ANDALUS
           EMIRAT DEPENENT
El 750, els Abbàssides van assassinar la família regnant,
els Omeia, i van aconseguir, així, el control de l’Imperi
musulmà.

 Només un dels seus membres, Abderraman, va poder
escapar de Damasc i va arribar a la península Ibèrica, on
va pujar al poder i es va proclamar emir religios del califat
de Damasc.
AL-ANDALUS




DAMASCO
AL-ANDALUS
            EMIRAT INDEPENDENT
Els primers temps d’al-Àndalus van ser turbulents.

CALIFAT DE CORDOVA

Al començament del segle x, Abderraman III va pacificar
el regne.

Es va proclamar califa; dirigia el govern i era la màxima
autoritat política i religiosa del seu regne, el califat de
Còrdova.
            ABDERRAMAN III
AL-ANDALUS
REGNES TAIFES

Al final del segle x, sota el califat d’Hixam II, que era un
nen, Almansor va fer moltes ràtzies contra els regnes
cristians. Quan va morir, el califat es va dividir en regnes
taifes.



  ALMANZOR
AL-ANDALUS
InVASIONS NORDAFRICANAS

Davant l’empenta cristiana, les taifes van demanar
ajut als almoràvits, berbers del nord d’Àfrica, després
van ser substituïts pels almohades, que van llançar
una ofensiva contra els regnes del nord.

Els cristians els van frenar en la batalla de Las Navas
de Tolosa el 1212, els van fer retrocedir fins que va
quedar només el regne nassarita de Granada com a
territori musulmà.
AL-ANDALUS




BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA
AL-ANDALUS
AL-ANDALUS

Una economia pròspera


La majoria de la població es dedicava a l’agricultura,
i van introduir el regadiu i conreus nous.

A les ciutats es van desenvolupar una producció
artesana (metalls, pells...) de gran qualitat i un
comerç molt actiu.
AL-ANDALUS
Una societat desigual


El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus
descendents (àrabs amb molts privilegis), i berbers amb
menys beneficis.
La resta de la població s’organitzava per criteris
religiosos:
   muladís, antics cristians convertits a l’islam
  mossàrabs, cristians
  jueus, una minoria urbana molt activa en l’economia
CIUTAT A L'AL-ANDALUS
Les ciutats eren grans i emmurallades.
La part principal era la medina, amb l’aljama. Els carrers
eren estrets i irregulars.

Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris
populars amb els tallers artesanals.

El centre polític era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la
part més alta de la ciutat, on vivien autoritats i funcionaris.

El centre de la vida social i econòmica era el soc..
AL-ANDALUS
A Al-Àndalus hi havia una important cultura.
El califa Hakam II va aplegar una biblioteca immensa,
i entre els intel·lectuals van destacar    Averrois
i Maimònides.
ARQUITECTURA
Arquitectònicament, es construïa amb materials pobres que es
recobrien amb una decoració molt bella de motius
geomètrics, o vegetals o amb cal·ligrafia.
ARQUITECTURA
Es van crear espais amb jocs de llum i ombra i amb
presència d’aigua. (patis)
ARQUITECTURA
Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pilars i
diferents tipus d’arcs, com l’arc de ferradura i els
polilobulats, i es cobrien amb sostres plans i de fusta, tot i
que també s’utilitzaven cúpules

.
L’ISLAM A CATALUNYA

La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable
pel caràcter fronterer de la zona.
L’ISLAM A CATALUNYA
A l’inici del segle IX, els francs van conquerir Girona i
Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del
riu Llobregat fins al segle XII.
L’ISLAM A CATALUNYA
Durant l’Emirat i el Califat la població es va agrupar a les
ciutats fortificades. Amb els regnes de taifes, algunes
ciutats van aconseguir un poder polític propi.
La població autòctona es va mesclar amb els nouvinguts,
que eren berbers.
Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o
més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven
períodes de pau amb ràtzies.
L’ISLAM A CATALUNYA
Escribiu en tres o quatre idees el resum de la lliço 6

Quadern d'estudi, pàgina 44, exercici 4.

Treball en equip per lliurar :

1.- El regne de Granada

2.- Balaguí (Balaguer)

3.-Larida(Lleida)

4.- Turtusaun (Tortosa)

5.- Còrdoba.

More Related Content

What's hot (20)

Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalus
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalus
 
Al-Andalus
Al-AndalusAl-Andalus
Al-Andalus
 
Al- Andalus
Al- AndalusAl- Andalus
Al- Andalus
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
U.1 islam i al andalus
U.1 islam i al andalusU.1 islam i al andalus
U.1 islam i al andalus
 
Power pony
Power ponyPower pony
Power pony
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes Cristians
 
Visigots i Al Andalus
Visigots i Al AndalusVisigots i Al Andalus
Visigots i Al Andalus
 
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
 
Pol i sergio
Pol i sergioPol i sergio
Pol i sergio
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
 
Almansor
AlmansorAlmansor
Almansor
 
Introducció a l'edat mitjana
Introducció a l'edat mitjanaIntroducció a l'edat mitjana
Introducció a l'edat mitjana
 

Similar to Al Andalus

Edat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleEdat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleGracia Rero
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaivcs
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B6sise
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antonixufa
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjanamjcampaner
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanamflore22
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA2002a
 
Africa en-la-frontera-islamica
Africa en-la-frontera-islamicaAfrica en-la-frontera-islamica
Africa en-la-frontera-islamicaNp Rezma
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Balearik 1315
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOmonicapj
 

Similar to Al Andalus (20)

POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Edat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleEdat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicle
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
Andalus
Andalus Andalus
Andalus
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjana
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
 
Africa en-la-frontera-islamica
Africa en-la-frontera-islamicaAfrica en-la-frontera-islamica
Africa en-la-frontera-islamica
 
Islam
IslamIslam
Islam
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 

More from Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)

More from Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) (20)

Dalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampliDalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampli
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
La transición democràtica 2
La transición democràtica 2  La transición democràtica 2
La transición democràtica 2
 
Transició 3
Transició 3Transició 3
Transició 3
 
La transición democrática
La transición democráticaLa transición democrática
La transición democrática
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
2. economia
2. economia2. economia
2. economia
 
3. bienio reformista -
3. bienio reformista -3. bienio reformista -
3. bienio reformista -
 
3. bienio conservador
3.  bienio conservador3.  bienio conservador
3. bienio conservador
 
2. bienio reformista
2. bienio reformista2. bienio reformista
2. bienio reformista
 
1. la segunda república
1. la segunda república1. la segunda república
1. la segunda república
 
3 condicion femenina
3 condicion   femenina3 condicion   femenina
3 condicion femenina
 
2 indústria
2  indústria2  indústria
2 indústria
 
1929
19291929
1929
 
3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera
 
2. la mancomunitat
2. la  mancomunitat2. la  mancomunitat
2. la mancomunitat
 
1.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 19171.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 1917
 
1. desastre de 1898
1. desastre de 18981. desastre de 1898
1. desastre de 1898
 
5. crisis de cuba
5. crisis de cuba5. crisis de cuba
5. crisis de cuba
 
4. movimiento obrero
4. movimiento obrero4. movimiento obrero
4. movimiento obrero
 

Recently uploaded

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Al Andalus

  • 2. AL-ANDALUS CREAR CARPETA UNITAT 6 Introducció Video “L'ultim rei ...” Animació: 1 i 2
  • 3. AL-ANDALUS La història d'Al-Àndalus CONQUESTA L’any 711 el regne visigot patia una guerra civil i un dels bàndols va demanar ajut als musulmans del nord d’Àfrica, que van derrotar el regne visigòtic i de seguida van ocupar la major part de la Península, que van anomenar al-Àndalus, i que estava governada per un emir que depenia del califat de Damasc.
  • 5. AL-ANDALUS EMIRAT DEPENENT El 750, els Abbàssides van assassinar la família regnant, els Omeia, i van aconseguir, així, el control de l’Imperi musulmà. Només un dels seus membres, Abderraman, va poder escapar de Damasc i va arribar a la península Ibèrica, on va pujar al poder i es va proclamar emir religios del califat de Damasc.
  • 7. AL-ANDALUS EMIRAT INDEPENDENT Els primers temps d’al-Àndalus van ser turbulents. CALIFAT DE CORDOVA Al començament del segle x, Abderraman III va pacificar el regne. Es va proclamar califa; dirigia el govern i era la màxima autoritat política i religiosa del seu regne, el califat de Còrdova. ABDERRAMAN III
  • 8. AL-ANDALUS REGNES TAIFES Al final del segle x, sota el califat d’Hixam II, que era un nen, Almansor va fer moltes ràtzies contra els regnes cristians. Quan va morir, el califat es va dividir en regnes taifes. ALMANZOR
  • 9. AL-ANDALUS InVASIONS NORDAFRICANAS Davant l’empenta cristiana, les taifes van demanar ajut als almoràvits, berbers del nord d’Àfrica, després van ser substituïts pels almohades, que van llançar una ofensiva contra els regnes del nord. Els cristians els van frenar en la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, els van fer retrocedir fins que va quedar només el regne nassarita de Granada com a territori musulmà.
  • 10. AL-ANDALUS BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA
  • 12. AL-ANDALUS Una economia pròspera La majoria de la població es dedicava a l’agricultura, i van introduir el regadiu i conreus nous. A les ciutats es van desenvolupar una producció artesana (metalls, pells...) de gran qualitat i un comerç molt actiu.
  • 13. AL-ANDALUS Una societat desigual El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus descendents (àrabs amb molts privilegis), i berbers amb menys beneficis. La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos: muladís, antics cristians convertits a l’islam mossàrabs, cristians jueus, una minoria urbana molt activa en l’economia
  • 14. CIUTAT A L'AL-ANDALUS Les ciutats eren grans i emmurallades. La part principal era la medina, amb l’aljama. Els carrers eren estrets i irregulars. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris populars amb els tallers artesanals. El centre polític era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part més alta de la ciutat, on vivien autoritats i funcionaris. El centre de la vida social i econòmica era el soc..
  • 15. AL-ANDALUS A Al-Àndalus hi havia una important cultura. El califa Hakam II va aplegar una biblioteca immensa, i entre els intel·lectuals van destacar Averrois i Maimònides.
  • 16. ARQUITECTURA Arquitectònicament, es construïa amb materials pobres que es recobrien amb una decoració molt bella de motius geomètrics, o vegetals o amb cal·ligrafia.
  • 17. ARQUITECTURA Es van crear espais amb jocs de llum i ombra i amb presència d’aigua. (patis)
  • 18. ARQUITECTURA Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pilars i diferents tipus d’arcs, com l’arc de ferradura i els polilobulats, i es cobrien amb sostres plans i de fusta, tot i que també s’utilitzaven cúpules .
  • 19. L’ISLAM A CATALUNYA La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel caràcter fronterer de la zona.
  • 20. L’ISLAM A CATALUNYA A l’inici del segle IX, els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del riu Llobregat fins al segle XII.
  • 21. L’ISLAM A CATALUNYA Durant l’Emirat i el Califat la població es va agrupar a les ciutats fortificades. Amb els regnes de taifes, algunes ciutats van aconseguir un poder polític propi. La població autòctona es va mesclar amb els nouvinguts, que eren berbers. Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb ràtzies.
  • 22. L’ISLAM A CATALUNYA Escribiu en tres o quatre idees el resum de la lliço 6 Quadern d'estudi, pàgina 44, exercici 4. Treball en equip per lliurar : 1.- El regne de Granada 2.- Balaguí (Balaguer) 3.-Larida(Lleida) 4.- Turtusaun (Tortosa) 5.- Còrdoba.