SlideShare a Scribd company logo
Tema 5. L’Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana  (711-1492)
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
711: Batalla de Guadalete.  Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? ,[object Object],[object Object],[object Object]
“ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ÀNDALUS: ETAPES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Àndalus es fixa a Còrdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a l’Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.  · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa.  · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes.  · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians.  · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Àndalus.
1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou l’últim rei nassarita.
1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
Evolució del   domini musulmà
L’ECONOMIA Bases de l’economia de l’Àndalus Activitats rurals Activitats urbanes Agricultura Ramaderia Mineria Comerç Artesania Cultius de secà i de regadiu Pesca Extracció de sal Canals, sèquies, pous, sénia Ovelles, coloms, abelles Ferro, plom, coure, plata, or Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes Interior Exterior
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les ciutats a l’Àndalus muralla soc Alcàsser Medina Mesquita major mesquita raval
Característiques de la ciutat ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Bany públic Madrassa Font pública
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El llegat cultural Cultura  i ciència Vida quotidiana Averroes   Maimònides   Cuscús
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Art
Arc polilobulat Arc de ferradura arrabà
Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
 
La Alhambra de Granada
 
L’any 713 els musulmans van arribar a terres valencianes i es van trobar amb la resistència del comte d’Oriola Teodomir (visigot). Es firmà un pacte que reconeixia l’autoritat dels musulmans, a condició que respectaren les propietats i la religió dels cristians. L’ISLAM A VALÈNCIA
Els regnes de taifes ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

Маршал Маклюэн
Маршал МаклюэнМаршал Маклюэн
Маршал Маклюэн
Vera_Prima
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eines
kiaosa
 
Els signes de puntuació
Els signes de puntuacióEls signes de puntuació
Els signes de puntuació
josemanuelcremades
 
Les plantes i les algues
Les plantes i les alguesLes plantes i les algues
Les plantes i les algues
Anna Giro
 
Els Déus Olímpics
Els Déus OlímpicsEls Déus Olímpics
Els Déus Olímpicsfnavarr6
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
Daniel Fernández
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
maria
 
Quadre resum de les religions
Quadre resum de les religionsQuadre resum de les religions
Quadre resum de les religions
edu
 
Sumit kumar resume for B2B
Sumit kumar resume for B2BSumit kumar resume for B2B
Sumit kumar resume for B2BSUMIT KUMAR
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilósjclua1234
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicismelidiam
 
La reproducció sexual dels porífers
La reproducció sexual dels porífersLa reproducció sexual dels porífers
La reproducció sexual dels porífersevafdezfdez
 
Les capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiquesLes capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiques
cdominguezfrance
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatíAmparo Gasent
 

What's hot (20)

Маршал Маклюэн
Маршал МаклюэнМаршал Маклюэн
Маршал Маклюэн
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eines
 
Els signes de puntuació
Els signes de puntuacióEls signes de puntuació
Els signes de puntuació
 
Exposició de català
Exposició de catalàExposició de català
Exposició de català
 
Les plantes i les algues
Les plantes i les alguesLes plantes i les algues
Les plantes i les algues
 
Els Déus Olímpics
Els Déus OlímpicsEls Déus Olímpics
Els Déus Olímpics
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
Quadre resum de les religions
Quadre resum de les religionsQuadre resum de les religions
Quadre resum de les religions
 
Les ciutats de l'islam
Les ciutats de l'islamLes ciutats de l'islam
Les ciutats de l'islam
 
Els registres
Els registresEls registres
Els registres
 
Sumit kumar resume for B2B
Sumit kumar resume for B2BSumit kumar resume for B2B
Sumit kumar resume for B2B
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilós
 
ausiàs march
ausiàs marchausiàs march
ausiàs march
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicisme
 
La reproducció sexual dels porífers
La reproducció sexual dels porífersLa reproducció sexual dels porífers
La reproducció sexual dels porífers
 
Les capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiquesLes capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiques
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
 

Similar to Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)

Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Josep Gracia
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
2nESO
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
escolafolchitorres
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
xufa
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalusandrea799
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
Raul Añó
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
6sise
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalus
xufa
 
T2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-ÀndalusT2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-Àndalus
Maria Polo
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalusavilase2
 
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSAssumpció Granero
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
6sise
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
6sise
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
joseluismiralles1
 

Similar to Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva) (20)

L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUSL'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalus
 
T2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-ÀndalusT2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-Àndalus
 
Almansor
AlmansorAlmansor
Almansor
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
 
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 
Islam
IslamIslam
Islam
 

Recently uploaded

Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
mcompany11
 
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
MnicaFerri1
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
 
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 

Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)

  • 1. Tema 5. L’Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)
  • 3. L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
  • 4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
  • 5.
  • 6. “ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
  • 7.
  • 8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a l’Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Àndalus.
  • 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
  • 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou l’últim rei nassarita.
  • 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
  • 16. Evolució del domini musulmà
  • 17. L’ECONOMIA Bases de l’economia de l’Àndalus Activitats rurals Activitats urbanes Agricultura Ramaderia Mineria Comerç Artesania Cultius de secà i de regadiu Pesca Extracció de sal Canals, sèquies, pous, sénia Ovelles, coloms, abelles Ferro, plom, coure, plata, or Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes Interior Exterior
  • 18.
  • 19. Les ciutats a l’Àndalus muralla soc Alcàsser Medina Mesquita major mesquita raval
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23. Arc polilobulat Arc de ferradura arrabà
  • 24. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
  • 25.  
  • 26. La Alhambra de Granada
  • 27.  
  • 28. L’any 713 els musulmans van arribar a terres valencianes i es van trobar amb la resistència del comte d’Oriola Teodomir (visigot). Es firmà un pacte que reconeixia l’autoritat dels musulmans, a condició que respectaren les propietats i la religió dels cristians. L’ISLAM A VALÈNCIA
  • 29.