1. Romànic

3. Por a l'any 1000 Obscura profecia de l'Apocalipsi de Sant Joan que deia que en l’any 1000 acabaria el món.

6. Cantàbria Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n senzilles i austeres . L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs . Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes

7. Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs .

8. Volta de canó Volta de canó amb arcs faixons Volta d’aresta contraforts Arc de mig punt Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta . L’arc de mig punt

9. Porta atrompetades Finestres d’espitllera Absis i absidioles Pilar robustos Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’ oest -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals. Planta de creu llatina La capçalera o zona de l'altar, l'absis i les absidioles és situada a l' est , on surt el sol. La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada en Jesucrist .

10. Porta atrompetades amb arquivoltes arquivoltes

11. Finestres d’espitllera

12. L ’ element de suport per la seva robustesa é s el pilar . L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.

14. Els absis i absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.

16. La torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable

17. Campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes

18. MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII. Feta en fusta de xiprer i castanyer policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) .

19. Marededéus

20. MARE DE DÉU DE GER Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada. Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya). Es conserva al MNAC. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de petita mida ja que es vol remarcar l’ imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç. Les dues figures son totalment frontals i gairebé simètriques Expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre Mare i Fill Beneeix al seu davant amb la mà dreta, mentre a l’esquerra sosté un llibre on pot llegir-se Ego sum . Tots dos personatges van vestits amb túniques, i han perdut les corones originals

21. MARE DE DÉU DE NÚRIA Segle XII o XIII. Talla en fusta policromada. Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès) La Marededéu amb la mà dreta agafa i també sosté l’Infant, trets molt poc freqüents en les imatges romàniques. L'Infant, no porta corona i vesteix amb túnica i mantell. Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. La Marededéu de Núria, obra romànica del segle XII o XIII, és una talla en fusta policromada que conserva la pintura en perfecte estat. Es presenta asseguda amb l’Infant a la falda en actitud de beneir. El seu posat és hieràtic i la seva aparença força primitiva. Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al santuari de Santa Maria de Núria a Queralbs (Ripollès). Asseguda damunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola. Porta un a túnica blava i un mantell, roig amb estels daurats, cordat al coll que li cau per sobre les espatlles. Deixa al descobert cabells i orelles, un tret no gaire comú a la imatgeria romànica catalana. Els rostres són esquemàtics amb uns grans ulls ametllats que miren fixament i un lleu somriure en els llavis. La mà esquerra de la Marededéu posada a l'espatlla de l'Infant, suposa una humanització de les figures.

22. L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica de Montserrat MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA- Segle XII . Talla en fusta policromada. Basílica de Montserrat La Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos L’Infant amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne. La mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant

23. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

24. La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte . A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o (1) Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. En el fris superior trobem la figura del Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-quatre Ancians, que representen els vint-i-quatre llibres de l’Antic Testament. En aquests registres trobem esculpides diferents escenes bíbliques inspirades en les miniatures de la famosa Bíblia de Ripoll, una meravella del segle XI, que es conserva en la Biblioteca Vaticana. Cinc arcs de mig punt en cada costat de la porta. Dins dels arcs poder reconèixer a Crist, a David, a Moisès.. En la part inferior o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes en el costat esquerre. La porta està formada per set arquivoltes. Sant Pau (7) i Sant Pere (6) estan representats en les columnes-estàtua on es recolza la tercera arquivolta. Les dues escultures es presenten decapitades. EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes: (2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.

25. SANT CLIMENT DE TAÜLL

26. L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça, data del segles XI. És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes. Adossat a l’església se situa un esvelt campanar de torre, de planta quadrada. Però Sant Climent de Taüll és coneguda sobretot per les pintures del seu absis, realitzades amb la tècnica del fresc, cap a l’any 1123. A l’església hi ha una rèplica i les originals es troben al MNAC, a Barcelona, des de l’any 1923. La figura central del absis és el Pantocràtor, envoltat d’una màndorla i acompanyat pel tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de beneir, mentre que amb la mà esquerra aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota del Pantocràtor, i sempre respectant la simetria, hi ha les figures de la Verge Maria, vestida amb una toga blanca i un mantó blau, i alguns apòstols.

28. Tetramorf

29. SANTA MARIA DE TAÜLL

30. Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de desembre del 1123. És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC. La volta de forn de l’absis es presidida per la Marededéu Maiestas Mariae , asseguda en un tron i envoltada d'una màndorla, sosté el nen Jesús a la falda. L’Infant, porta un pergamí a la mà esquerra i aixeca l'altra en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa, hieràtic, cap a l'espectador, mentre que Jesús dirigeix la seva atenció cap al rei Melcior. Els Reis Mags envolten la Verge entronitzada, a l'esquerra Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR). Els Reis Mags apareixen representats segons la tradició literària com a representants de les tres edats de la vida de l'home, de manera que un d'ells és imberbe, l'altre una persona madura i l'últim un ancià.

31. Epifania

32. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Dintre d’un gran cercle, presidit per la imatge del Crist Apocalíptic, com a Pantocràtor, apareixen representades escenes de la creació amb text del Gènesi, fins a la creació d’Eva. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Tapís de la Creació. Girona Segona meitat del segle XI o començament del segle XII. Catedral de Girona .