europa feudal

1. UNITAT 2
L'EUROPA
FEUDAL
csantan2

2. INTRODUCCIÓ
● A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va formar un
sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.
● El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i
en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i
hongaresos.
● Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven les terres (feus) a
senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu. A
canvi, aquests s'havien de convertir en els seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los
en les empreses militars.
● La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia condicionada per les guerres
contínues. La seva màxima preocupació era sobreviure i molts es van convertir en
serfs dels senyors feudals.
● A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com a romànic. El pes
enorme de la religió cristiana en la societat feudal va originar unes manifestacions
artístiques essencialment religioses.

3. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
El feudalisme va tenir els seus orígens en la
descomposició de l'imperi Carolingi.
L'IMPERI DE CARLEMANY
– Carlemany va unificar gran part de les terres
de l'europa occidental i es va proclamar
emperador l'any 800.
– Va organitzar l'administració del territori
dividint-lo en comtats governats per comtes,
i marques, situades a les terres frontereres i
governades per marquesos. Comtes i
marquesos recaptaven impostos,
administraven justícia i garantien la
seguretat als seus territoris.

4. ● A la mort de Carlemany,
l'enfrontament entre els
seus successors va
portar a la divisió de
l'Imperi en diversos
regnes (Tractat de
Verdun, 843) i la
inseguretat es va
estendre per Europa.
● A més, durant els segles
IX i X, una sèrie de
pobles es van abatre
sobre Europa i van
ocasionar mort i
destrucció: els
normands (víkings) pel
nord, els musulmans
pel sud i els
hongaresos per l'est.

5. ● En aquesta situació de crisi, el
poder dels monarques era
molt dèbil van haver de buscar
el suport dels nobles, amb els
quals van establir un sistema
de relacions personals conegut
com a vassallatge.
● El vassallatge era un pacte
de fidelitat que s'establia
mitjançant una doble cerimònia:
la cerimònia d'homenatge, en
què el vassall, agenollat davant
del rei, li prometia fidelitat,
consell en el govern, i ajuda
militar i econòmica; i la
d'investidura, en la qual el rei
entregava al vassall unes terres
(feu) perquè les governés i les
explotés econòmicament.
Aquest va ser l'origen del
feudalisme.
Cerimònia de vassallatge, segons una miniatura
del Liber Feudorum Maior, segle XII.
Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4
12
10
8
6
4
2
0
Columna 1
Columna 2
Columna 3
Tras el juramento de
fidelidad mutuo,
realizado sobre los
Evangelios, el señor le
entregaba un feudo,
que
normalmente era una
extensión de tierra. El
vasallo, por su parte,
se
comprometía a
proporcionar al señor
ayuda armada y
consejo
en el gobierno y en la
administración de
justicia.

6. ● Molts nobles es van convertir
en senyors feudals i van anar
transmetent el càrrec per herència
als seus fills.
● Un senyor feudal podia cedir una
part del seu feu a altres nobles
menys importants, els cavallers,
perquè el governessin i
mantinguessin un petit exèrcit.
● Els pagesos, atemorits davant la
inseguretat i mancats de la
protecció del rei, acudien als
senyors feudals per buscar
protecció.

7. LA SOCIETAT
ESTAMENTAL

8. 2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL
● Després de la caiguda de l'Imperi
Carolingi, Europa va quedar dividida en un
conjunt de regnes, comtats i principats,
que tenien en comú el cristianisme i
l'organització feudal del poder i la
societat.
● El monarca era conegut com el primus
inter pares, és a dir, el primer entre iguals
(nobles).
● L'Església cristiana havia establert durant
els primers segles medievals que els
monarques eren representants de Déu a
la Terra.

9. ● Sovint passava que un monarca
dividia el seu regne entre els seus
hereus. D'aquesta manera, les
fronteres dels regnes canviaven
fàcilment.
● El monarca compartia el govern del
regne amb la gran noblesa (comtes,
ducs, marquesos) i les autoritats
religioses principals (bisbes i abats).
● Atribucions:
– Dirigir campanyes militars, a les
quals havien d'anar els vassalls
amb els seus exèrcits (mainades)
si no volien ser considerats
traïdors i perdre els seus feus.
– Recaptar impostos per a
guerres, coronacions, etc.
– Exercir de jutge suprem en plets,
però sense interferir en els feus
dels seus nobles o de l'Església.
El rei comptava amb l'ajuda de la cúria
o consell reial, formada per un grup
de notables (bisbes, abats, comtes,
ducs o marquesos), que l'aconsellaven
a l'hora de prendre decisions.
El rei sempre estava envoltat per un
seguici de persones que formaven la
cort: família, amics i consellers.

10. ● A la societat feudal, la guerra era
l'activitat principal dels nobles i del
mateix rei. Eren els únics que
podien portar armes
● Els fills de les famílies nobles eren
educats i entrenats com a
guerrers.
● Quan tenien divuit anys se'ls
armava cavallers en una
cerimònia en què rebien les
armes: l'espasa, l'escut, els
esperons i la cota de malla.
● La guerra proporcionava al
vencedor terres i riqueses (diners,
productes, joies),
● En èpoques de pau, els nobles
feien tornejos entre cavallers
armats per divertir-se i entrenar-se
per al combat.

11. 3. ELS CASTELLS MEDIEVALS

13. ● Els castells eren les residències
fortificades dels senyors feudals i
solien situar-se enmig dels seus
territoris.
● Les activitats quotidianes del
noble que habitava el castell
solien ser: inspeccionar a cavall
les terres del feu, rebre els
vassalls, impartir justícia, recaptar
els tributs i els aliments que li
lliuraven els serfs, revisar els llocs
de guàrdia i l'estat de les armes i
entrenar-se per al combat.
● Les senyores del castell tenien
cura dels fills o brodaven.
● La rutina es trencava amb la
celebració de banquets o festes
en què joglars i trobadors
explicaven històries, feien jocs
malabars, cantaven romanços...

15. 4. LES TERRES DEL FEU
● El feu estava format per les terres que
el rei o un noble havia atorgat a un
altre senyor feudal. Podia ser
transmès per herència, però no podia
ser comprat ni venut.
● Constava de dues parts:
– La reserva senyorial o domini
estava constituïda per les millors
terres, que el senyor es reservava
per a ell. Era on solia haver-hi el
castell, així com els prats i els
boscos propis.
– Els masos eren parcel·les de
terra que el senyor lliurava a serfs
o a pagesos lliures a canvi del
pagament d'unes rendes
– Al feu, hi podia haver algunes
parcel·les que eren propietat
d'altres pagesos lliures (alous).

16. ● A més dels drets d'explotació
econòmica del feu (senyoria
territorial), el senyor hi podia dictar
ordres, impartir justícia, controlar els
serveis (ponts, molins, forns, etc.) i
cobrar impostos per fer-ne ús, i imposar
tributs (senyoria jurisdiccional)
● Els pagesos estaven obligats a lliurar-los
rendes:
– Una part de la collita de les terres
treballades pels pagesos.
– El lliurament, un cop l'any (primícia),
de determinats productes, com ara
porcs, paons, gallines, fruites,
hortalisses…
– Uns dies de feina obligatòria a les
terres o als boscos del senyor
(prestacions personals).
– Una paga per la utilització del forn,
el molí, la ferreria, els ponts o altres
serveis (drets de monopoli).
– Cobraments per jurisdicció (multes,
impostos…).

17. 5. ELS PAGESOS DEL MÓN FEUDAL
● Els pagesos eren la majoria de la població
(90%) i es dedicaven a l'agricultura i a la
ramaderia.
● En podem distingir dues categories:
– Els pagesos lliures eren propietaris
de la seva terra i podien disposar
lliurement de si mateixos: casar-se,
abandonar el feu, dedicar-se a un
ofici, etc.
– Els serfs treballaven les terres d'un
senyor i no tenien llibertat personal.
Era una agricultura de subsistència,
destinada bàsicament a l'autoconsum
(vivien del que produïen. )Conreaven,
principalment, cereals per fer el pa, que
constituïa l'aliment bàsic. També plantaven
llegums (mongetes, cigrons…) i vinyes a
les solanes. Als horts, verdures i arbres
fruiters.

19. 6. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES
● Les obligacions religioses
dels creients consistien a
resar, anar a missa els
diumenges, dejunar durant la
Quaresma, confessar-se un
cop l'any i combregar per
Pasqua.També recomenava
fer algun pelegrinatge als
llocs sants, si era possible
(Roma, Jerusalem, Santiago
de Compostel·la).
● L'Església medieval, a més
de posseir grans feus
conreats per pagesos, tenia
dret a cobrar el delme. Per
mantenir el culte i el clero,
tots els pagesos estaven
obligats a pagar la desena
part de la collita a
l'Església.

20. A partir de l'any 1000 es van construir molts monestirs, que es van
convertir en importants centres econòmics i de cultura.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla,
és a dir, a un conjunt de normes que regulaven totes
les activitats monàstiques. En aquesta regla, s'hi
establien les hores que s'havien de dedicar a l'oració, a
la lectura dels textos sagrats i a les feines de cada
monjo o monja: copiar manuscrits en llatí, conrear l'hort
o tenir cura de malalts.
● Fins i tot les activitats més
senzilles, com ara el menjar,
les hores de dormir o les
visites, estaven subjectes a
uns horaris i a unes normes.
● Durant l'Edat Mitjana hi va
haver diversos ordes
religiosos. El més important
va ser el dels benedictins,
que sant Benet de Núrsia va
fundar a Itàlia al segle VI i que
es va expandir per tot Europa.
Al segle IX, es va crear l'orde
del Cister, com una reforma
del benedictí.
Monjos cistercencs dedicats a l'oració i al conreu de l'hort, segle XII.

22. Clero secular

23. Clero regular

24. ● Els llocs on Crist havia viscut, especialment Jerusalem (Terra Santa), es
van convertir en centres de pelegrinatge per als cristians.
● Durant el segle XI Jerusalem va ser ocupada pels turcs, que impedien l'accés a la ciutat els
pelegrins. Per alliberar Terra Santa dels infidels, l'any 1095 el papa Urbà II va fer una crida a tota
la cristiandat per intervenir en una campanya milita. Van ser les anomenades croades, dutes a
terme entre els segles XI i XIII per reconquerir els llocs sagrats. Hi van participar pagesos,
soldats i cavallers delerosos d'aconseguir terres i poder. La presència dels croats a Orient va
finalitzar el 1291, quan els musulmans van conquerir Sant Joan d'Acre, l'últim bastió cristià.

25. 7. L'ART ROMÀNIC. ARQUITECTURA.
Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar, en
una gran part d'Europa, un estil artístic que rep el
nom de romànic. Aquest estil artístic és el més
representatiu del món feudal.La gran
importància de la religió a la societat medieval i el
pes excepcional de l'Església van fer que les
manifestacions artístiques d'aquesta època fossin
essencialment religioses. L'arquitectura
religiosa (esglésies, catedrals i monestirs) hi
va ocupar un lloc fonamental.
San Martín de Frómista

26. ● Façana de la catedral
de Notre-Dame de
Poitiers (França), del
segle XI.

27. L'Abadia de Cluny, segles XI-XII

28. Santa Maria Magdalena de Vezelay

29. Santa Fe de Conques

30. Catedral de Ferrara

31. Catedral de Pisa

32. Sant Climent de Tahüll

33. Sant Isidor de Lleó

34. Catedral de Santiago
de Compostel·la

36. ● Les esglésies se solien construir amb
carreus de pedra,
● La planta, que té forma de creu llatina
L'ARQUITECTURA ROMÀNICA
amb un braç més curt, que és el
transsepte. El lloc on s'encreuen els dos
braços s'anomena creuer i normalment es
cobria amb una torre o cimbori.
● La capçalera de l'església, l'absis, que sol
ser semicircular, i les naus laterals, que es
prolonguen i envolten l'absis interiorment
formant el deambulatori.
● La coberta, que es construïa amb voltes
de canó sòlides, que s'aguantaven sobre
murs gruixuts i pilars o columnes
enormes, units per arcs de mig punt o
de mitja circumferència.
CARACTERÍSTIQUES
● Com que les voltes de pedra pesaven molt,
els murs que les aguantaven havien de ser
molt amples i amb pocs forats. Per
reforçar-los, s'hi adossaven contraforts
sòlids a les parets exteriors.
● També era habitual col·locar una torre
campanar a l'exterior, unida a l'església o
separada d'aquesta, que servia per cridar a
l'oració i com a torre de guaita.
● A les portes, les finestres i les obertures
s'hi feia servir l'arc de mig punt,
sostingut sobre columnes amb capitells
decorats.

37. ELEMENTS DE L'ESGLÉSIA
ROMÀNICA

38. ELEMENTS
PRINCIPALS D´UNA
ESGLÉSIA
ROMÀNICA:
● PLANTA BASILICAL AMB
FORMA DE CREU LLATINA
● PORTA PRINCIPAL AMB
TORRES-CAMPANAR
● 1 o 3 NAUS
● TRANSSEPTE I CREUER
AMB CÚPULA O CIMBORRI
● ABSIS SEMICIRCULAR I
GIROLA

39. COBERTA DE VOLTES DE
CANÓ FORMADES PER
ARCS DE MIG PUNT
MURS GRUIXUTS I PILARS
ENORMES AGUANTEN EL
PES DE LES COBERTES
I CONTRAFORTS
ADOSSATS A LES
PARETS EXTERIORS

40. PORTALADA:
- BRANCAL
- ARQUIVOLTES
- LLINDA
- MAINELL
- TIMPÀ
FINESTRES: ESTRETES I
ALLARGADES
CLAUSTRES O GALERIES
COBERTES: AMB ARCS
DE MIG PUNT SOBRE
COLUMNES I CAPITELLS
DECORATS

41. Elements constructius romànics

42. 8. L'ART ROMÀNIC. PINTURA I ESCULTURA.
La pintura i l'escultura romàniques
tenien un caràcter religiós i estaven
molt supeditades a l'arquitectura. A més de la funció
decorativa, tenien un
objectiu didàctic:
adoctrinar el poble i
explicar-li els fets
sagrats de la Bíblia.
La immensa majoria
de la població era
analfabeta. Les
imatges es van
convertir en llibres on
els fidels podien llegir i
aprendre sobre la
religió.

43. escultura al servei de
l'arquitectura
Capitells romànics

45. ● L'escultura tenia una dependència important de l'arquitectura
● La temàtica també era religiosa i presentava unes figures hieràtiques, rígides i sense perspectiva.
● S'ubicaven preferentment a les portalades, les columnes i els capitells.
● Aïllades del marc arquitectònic, també eren abundants les talles religioses esculpides en fusta i
policromades amb colors vius. Se solien col·locar als altars d'esglésies.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
- ART RELIGIÓS AMB FUNCIÓ PEDAGÓGICA
- DECORACIÓ DE L´INTERIOR I L´EXTERIOR DE LES
ESGLÉSIES
- CARÀCTER DECORATIU I DIDÀCTIC
- RELLEUS DE PEDRA EN LES PORTALADES DE LES
ESGLÉSIES I EN ELS CAPITELLS DE LES COLUMNES O
PILARS
- ESCENES BÍBLIQUES

46. LA PINTURA: FRESCOS I
TAULES

47. ● Les pintures cobrien la major part dels murs i de l'absis de les
esglésies. S'utilitzava la tècnica de la pintura al fresc: s'estenia una
capa gruixuda de guix sobre el mur i, amb el guix encara humit, s'hi
pintava a sobre; així, quan s'assecava, els colors hi quedaven més
ben fixats.
● Totes tenien una gran força expressiva, però tècnicament eren molts
senzilles. Els dibuixos es traçaven amb contorns gruixuts i foscos
i el color s'hi escampava d'una manera uniforme. No hi havia ni
profunditat ni volum, i la disposició de les figures s'adaptava al
marc arquitectònic.
● Els personatges s'ordenaven segons una perspectiva
jeràrquica, que representa el més important amb una mida més
gran i es tendia a no deixar cap espai buit (horror vacui).
● Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les
representacions del Pantocràtor.

48. ● Totes les representacions
romàniques del Pantocràtor (Crist
en Majestat) segueixen el mateix
model:
● La figura de Crist està
representada de cos sencer dins
d'una forma ametllada anomenada
ametlla mística, que conté les
lletres gregues alfa i omega, que
simbolitzen el principi i la fi.
● Amb la mà dreta beneeix, mentre
que amb l'esquerra aguanta un
llibre amb la frase: "Jo sóc la llum
del món".
● Està envoltat de les
representacions simbòliques dels
quatre evangelistes.