20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

M
A
T
R
I
M
O
N
I
A
R
N
O
L
F
I
N
I
Jan van Eyck
primitiu flamenc
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves

20.- EL MATRIMONI ARNOLFINI
Jan van Eyck
(1434)
(84 X 57 CMS)
OLI SOBRE FUSTA DE ROURE
GALERIA NACIONAL, LONDRES

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol El matrimoni Arnolfini
Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441)
Comitent Giovanni Arnolfini
Cronologia 1434 dC
Estil Gòtic flamenc (escola Flandes)
Localització National Gallery (Londres, Regne Unit)
Tècnica Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure (suport)
Dimensions 84 cm x 57 cm
Tema o tipologia Escena costumista o de gènere
Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva
promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra
nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la
religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni:
fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i
mobiliari indiquen una posició social elevada.
20.- EL MATRIMONI ARNOLFINI

1.- inserció context històric (1 pt)
1.1.- primera generació primitius flamencs
1.2.- biografia de l’autor

• A partir dels segle XIII es va produir
un desenvolupament comercial i un
creixement de les ciutats,
especialment a la península Itàlica i
a Flandes.
• A les ciutats de Flandes es va
concentrar la producció de teixits de
llana, que per la seva suavitat i per la
bellesa dels colors va desplaçar a les
ciutats franceses i va conquerir
mercats pel Mediterrani. La ciutat de
Bruges es va convertir en el
principal centre comercial de
l’occident europeu fins ben entrat el
segle XV.
• Va ser precisament en aquest segle
XV quan algunes ciutats de Flandes
(Bruges, Gant, Yprés) es
convertiren en seus d’una important
i extraordinària escola pictòrica
que, per a molts d’autors, suposa ja
els inicis del Renaixement o, al
menys, un dels seus més clars
precedents.
1.- Context històric
L’Home del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canònic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum, Bruges

ROBERT CAMPIN
HANS MEMLING
HUGO VAN DER GOËS
JAN VAN EYCK
ROGIER VAN DER WEYDEN
1.1.- Primera Generació
Primitius Flamencs

Robert
Campin
(mestre de
Flémalle,
1373-1444)
• Junt als germans
Hubert i Jan van
Eyck són els
precursors de
l’escola flamenca
del gòtic tardà i
precursors del
Renaixement.
Santa Bàrbara (1438)
Robert Campin
Museu del Prado, Madrid
Retrat de
Robert de Masmines
(abans de 1430)
Robert Campin
Museu Thyssen-
Bornemisza, Madrid.
Un dels primers retrats:
realisme, arrugues, un 1r
pla.

JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
• Aquests dos pintors van ser els
iniciadors de la pintura flamenca. Els dos
són els autors de l’extraordinari Políptic
de Son Bavó o L’anyell místic a la
catedral de Gant, però no són menys
importants els quadres de Jan Van Eyck,
el retratista més gran de la escola
flamenca: La Mare de Déu del canceller
Rolin o El matrimoni Arnolfini. Jan es
va establir a Bruges l’any 1430, ciutat
que no va abandonar mai i on va iniciar
una escola extraordinària. Als seus
retrats, la recerca de la veritat i del
realisme és el seu nord.

JAN VAN EYCK
ACTIU :1422 - 1441
FUNDADOR DE L’ESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
L’HOME DEL
TURBANT VERMELL

• PERSPECTIVA. La profunditat ja està
molt aconseguida en els quadres de
l’escola flamenca, ja que utilitzaven la
perspectiva lineal, com es pot veure
clarament en l’obra de Jan Van Eyck, El
matrimoni Arnolfini.
Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa
(1434)
Jan van Eyck
National Gallery, Londres
CARACTERÍSTICA (una entre moltes altres)

Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges,
1441).
• Se li atribueix la invenció de la pintura
a l’oli, va ser el pintor més cèlebre de
l’escola dels primitius flamencs. La
base de la seva pintura va ser el color i
el refinament propis del gòtic
internacional, sobretot de la miniatura.
• Se’n desconeix el seu aprenentatge, i
les primeres dades que se’n tenen són de
1422, quan va entrar al servei de Joan
de Baviera, a l’Haia. El 1425 van Eyck
es va traslladar a Lille com a pintor de la
cort del duc de Borgonya, Felip III el
Bo.
• Sota la seva protecció, va dur a terme
missions diplomàtiques importants als
regnes de Castella i Portugal.
• A partir del 1430, es va establir a
Bruges i va exercir una notable
influència en la pintura flamenca
posterior.
1.2.- BIOGRAFIA:
JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANÒNIC VAN
DER PAELE
Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441
MARGARITA
L’HOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI
ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL, I
ASPECTES ICONÒGRÀFICS (2 pt)
2.1.- Temàtica
2.2.- Simbolisme ocult

Ell descalç, amb
capell i vestits
obscurs, pren amb la
seva mà esquerra la de
la seva futura esposa,
Giovanna, i amb l’altra
fa senyal d’acceptació
o de beneir. Ella, amb
un vestit d’abundants
plecs i coberta amb
un toca blanca, deixa
descansar la mà lliure
sobre el ventre,
mentre un petit ca ens
mira des dels seus
peus. La parella vesteix
amb un luxe que fa
pensar en una posició
social elevada. Crida
l’atenció el tocat que
deixa veure una front
molt ampla, era moda
que les dones es
rasuraven, així, en
aquesta època.
2.1.- TEMÀTICA:
Escena d’una
parella a l’interior
d’una petita
habitació. Primer
pla: els
protagonistes,
Giovanna i
Giovanni Arnolfini,
ric mercader italià
emigrat als Països
Baixos, retratats
agafats de la mà,
durant la cerimònia
de les seves noces.
Fins el Concili de
Trento el sagrament
matrimonial era
oficiat pels mateixos
contraents. El dos de
procedència italiana
s’integraren, ben
aviat, en la societat
flamenca.
2.- ANÀLISI TÈCNICO I ICONOGRÀFIC (2 pt)

• Tot i que sembla una escena ben concreta: el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb
Giovanonna Cenanni.
• Segons alguns autors no és del tot correcte, argumenten que en l’època que es va
pintar el quadre (1434) n’hi havia dos joves germans Arnolfini en situació de casar-se:
Giovanni i Michele, ambdos pertanyien l’alta burgesia comercial resident en Flandes,
però provenien de la ciutat de Lucca, en Itàlia.
• Es basen en què el gest del marit en prendre la mà de la seva esposa implica una
superioritat social sobre la dona, i de ser Giovanonna, aquesta era de classe superior,
en realitat, a la del marit.
• Per això, els investigadors apunten que es tractava de Michele, donat que es va casar
amb Elisabeth de família desconeguda, cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-
la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixença.
• Sigui com sigui, tot i que a primera vista sembla un quadre de costums, una
representació de la vida quotidiana, s’hi poden trobar molts significats, perquè és un
LLENÇ DE SIMBOLISME OCULT. LECTURA ...........
2.1.- TEMÀTICA:

1) Un llenç de simbolisme
ocult. En una lectura més
atenta de l’obra veiem que
l’escena té, per una part, un
significant religiós, representa
la celebració del sagrament
del matrimoni de la parella i el
quadre pot ser interpretat com
un acta matrimonial de la
cerimònia, però, per una altra
part, cada objecte, cada detall
té la seva pròpia identitat
semàntica.
Varietats de significats de
la multitud de detalls que,
aparentment, no tenen
importància, però que en
conèixer-los donen una
nova dimensió al quadre, i
que ens va revelar l’expert
en Història de l’art, Erwin
Panofsky, qui va
interpretar l’obra com una
al·legoria del matrimoni
i de la maternitat.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

En aquesta obra: “Jan van Eyck no només va
aconseguir una concòrdia de forma, espai, llum
i color, que mai no s'arribaria a superar, sinó
que també va demostrar com el principi del
simbolisme dissimulat podia suprimir els límits
entre retrat i narració, entre art profà i art
sacre”
— Erwin Panofsky (1934).
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

• La representació dels esposos és antagònica i revela els diferents papers en el
matrimoni i la societat de fa més de 500 anys, entre l’Edat mitjana i l’Edat moderna:
• Posició dominant de l’home per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne.
• La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues, i simbolitza la seva
virginitat.
• Ell, sever, beneeix o, potser, jura (fides levata), en qualsevol cas, ostenta el poder moral
de la casa (potestas), i sosté amb autoritat la mà de la seva esposa (fides manualis),
aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva mà esquerra en el seu voluminós
ventre, senyal, pot ésser, del seu embaràs (que no és real), que suposaria la seva
culminació com a dóna (maternitat).
PRIMER LLOC
LECTURA...
2.- ASPCTES ICONOGRÀFICS

• La ROBA reforça el missatge, encara que
l’ambientació suggereix un temps estiuenc o,
com a mínim, primaveral, porten pesades
túniques que revelen la seva alta posició
socioeconòmica, ell du un tabard fosc i sobri,
els acabats finals de pell de marta,
particularment cars; i ella llueix un ampul·lós
vestit, de colors vius i alegres, amb punys
d’ermini, complementats amb un collaret,
diversos anells i un cinturó brocat, tot d’or.
• El color verd era un dels preferits per a les
noces, ja que feia falta un tint car i, per tant,
era un signe de luxe, a més és el color de la
fertilitat (és propi d'un retrat i un quadre de
noces). No està embarassada, la seva actitud
es limita a delatar el ventre, que aleshores es
tenia per una de les parts més belles del
cos. Es pot pensar que el seu posat i
l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la
fertilitat i el desig d’estar prenyada, que no ho
estava.

SEGON
• Multitud de detalls i objectes sembla que
apareixen sense justificació aparent, com si
manquessin d'importància, encara que tot el que
conté el quadre proclama la riquesa de la jove
parella, des de la roba i els mobles, fins la fruita
a l'ampit de la finestra. El cert és que aquesta
parella sembla haver recopilat objectes de molts
països d’Europa: Rússia, Túrquia, Itàlia,
Anglaterra, França..., etc.
• Sens dubte, Arnolfini, ric mercader, va fer
amistat o negocis amb empresaris de tota
Europa.
• Bruges, on es va instal·lar Giovanni, era una
ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest
mercader, que protagonitza el quadre, tindria
relacions amb tots ells, i va arribar a ser
conseller del duc de Borgonya (Felip III).
• Al capdavall, el cert és que tots els objectes
tenen un significat nítid (SIMBOLISME
OCULT) que dóna una nova dimensió a l’obra.

• Els personatges es troben en l’ALCOVA nupcial
(representa EL TÀLEM NUPCIAL) envoltats de
minuciosos objectes.
• Sobre ells, penjada del sostre i centrant la composició
hi ha una làmpada, un canelobre d’aram de sis braços
amb detallada filigrana, que només té una espelma
solitària encesa, però és de dia, és la imatge simbòlica
del MATRIMONI, és a dir, LA FLAMA DE L’AMOR. Era un
costum flamenc encendre una espelma el primer dia del
casament. Però també recorda la candela que llueix
sempre al sagrari de l'església per la permanent
presència de Crist, en aquest sentit, REPRESENTA LA FE
I LA PRESÈNCIA DE DÉU.
• Però no aconsegueix il·luminar l’habitació, aquesta funció
és encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra.
• Al dessota de la finestra oberta, sobre una tauleta
descansen unes peces de fruita.
2.2.- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra, a
l’extrem oposat de l’estança
i a la dreta de la composició,
apareix un LLIT amb
dosser o baldaquí, vestit
amb teles d’un vermell
intens, que fa referència a
l’ASPECTE CARNAL DEL
MATRIMONI (en el seu
sentit sagrat).
(1434)
Jan van Eyck

• El llit té relació, sobretot, amb la
reialesa i la noblesa, amb la
continuïtat del llinatge i del cognom.
• Representa el lloc on es neix i es
mor.
• Els teixits vermells simbolitzen la
passió, a més de proporcionar un
poderós contrast cromàtic amb el
verd de la indumentària femenina.
• En qualsevol cas, era costum de
l’època, a les cases acomodades de
Borgonya, col·locar un llit al saló on
es rebien les visites. Encara que, en
general, s’usaven per seure,
ocasionalment era també el lloc on les
mares acabades de parir rebien amb
el nounat les felicitacions de familiars i
amics.
Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434)
Jan van Eyck
2.- ICONOGRAFIA

• Situat al darrere de la capçalera del
llit, s’endevina part d’un altre moble, o
el mateix capçal del llit on, tallada en la
fusta, es veu la talla d’una dona amb un
drac als peus. És probable que sigui
Santa Margalida (aquesta PATRONA
DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT),
l'atribut de la qual és el drac; però per
l'escombreta o borla que hi ha al costat
podria ser Santa Marta, PATRONA DE
LA LLAR, que comparteix idèntic
atribut.

• La llum de la finestra oberta
que il·lumina l’interior, nítida i
transparent, fa referència a la
PURESA de la DONA; la
finestra té peces de vidre de
colors, en lloc de materials
opacs com la fusta o el cartró,
demostració de l’alt estatus
social del matrimoni, ja que el
vidre era un material
extremadament valuós, que
només es podien permetre els
adinerats.
• Posteriorment, serà un motiu
recurrent en tots els pintors
flamencs. Estem davant d’una
de les primeres escenes
d’interior de les moltes que
reproduirà la pintura flamenca
i holandesa fins els grans
mestres del segle XVII,
sobretot, Vermeer de Delft en
els seus quadres d’interior.
SIMBOLISME OCULT
LECTURA ...........

Vermeer de
Delft
Donzella abocant llet
Escola
Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Al·lota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliçó de música (62-66)
- L’ encaixera (1669)
- Dona seguda tocant l’espineta (1675)
- L’art de la pintura o el Taller del
pintor (1666)

• Les taronges, importades del
sud, eren un luxe al nord
d’Europa, cosa que simbolitza la
riquesa de la família i la
prosperitat econòmica que els
espera, o potser al·ludeix a
l’origen mediterrani dels
retratats.
• Conegudes com “pomes
d’Adam” representen, a més a
més, la fruita prohibida de
l’edèn de “l’arbre del bé i del
mal”, en al·lusió al pecat
original de la luxúria, motiu de
la pèrdua de la gràcia.
• Els instints pecaminosos de
la humanitat es santifiquen
mitjançant el ritual del
matrimoni cristià.
SIMBOLISME OCULT

• Penjat al mur i sobre la butaca hi ha
un mirall de vidre convex, que
presideix l’escena, en ell es veuen
reflectits, no tan sols les figures del
dos protagonistes i l’estança en què
es desenvolupa l’acció, sinó també un
personatge vestit de blau, identificat
pels crítics d’art com l’autor del quadre,
i un jove de vermell, situats amb dos
en la llinda de la porta d’entrada.
• Al costat del mirall es veu un rosari de
comptes de cristall de gran bellesa i, a
dalt, una inscripció del pintor que diu:
Johannes de Eyck fuir hic, 1434
(Johannes Van Eyck hi va ser, 1434).

 El mirall és un dels millors exemples de
la minuciositat microscòpica
aconseguida per Jan van Eyck (mesura
5'5 cm, i cada una de les deu escenes de
la passió que l'envolten mesura 1'5 cm).
 És símbol de la VERITAT, “l’ULL DE
DÉU” omnipresent. Les deu escenes de la
Passió al voltant del mirall simbolitzen el
PERDÓ d'aquest PRIMER PECAT de la
humanitat mitjançant la CRUCIFIXIÓ de
Crist, segons, l’historiador d’art, Erwin
Panofsky.
 La seva presència suggereix que la
interpretació del quadre ha d'ésser
cristiana i espiritual, així com legal, i
recorda el sacrifici que han de suportar
els esposos.
 Aquests petits miralls convexos eren
molt populars en aquella època;
s'anomenaven «bruixes» i s'usaven per
espantar la mala sort. Sovint es trobaven
al costat de finestres i portes, per cercar
efectes lluminosos a les estances.

 Innovador és perquè és la primera vegada que s'usen, aquest miralls, com a recurs pictòric i reflecteix
el moment en què l’obra va ser pintada (després Velázquez en “Les Menines” i “La Venus del mirall”).

 Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller.
 El CRISTALL és signe de PURESA, i el rosari suggereix la VIRTUT de
la núvia i la seva obligació d'ésser devota.
 També es pot interpretar com un rast de comptes, instrument de
comptabilitat propi de banquers, prestamistes i comerciants.
També el cristall del mirall al·ludeix la PURESA del sagrament del
matrimoni (speculum sine macula).

Al fons, en darrer pla, una butaca
adossada a la paret, de la que
sobresurten un parell de sabates, en
la part inferior. Ambdós mobles són
de fusta treballada i la butaca està
coberta amb tela.
Per terra, en desordre, hi veiem els
socs de fusta, que utilitzen els
burgesos dins casa seva.
LECTURA ...........

Finalment, als peus de la núvia,
un gosset falder en primer pla.
La dona acota el cap amb
modèstia, mentre contempla el
seu futur marit.
LECTURA ...........

La catifa, que n’hi ha al costat del llit, és molt
luxosa i cara, procedent d’Anatòlia, una altra
mostra de la seva fortuna i posició.
LECTURA ...........

Al fons, en darrer pla, una butaca,
coberta de tela, i adossada a la
paret, de la que sobresurten un
parell de sabates, en la part inferior.
Els dos personatges van descalços i
han deixat el seu calçat a part,
trepitgen el terra de l’habitació, en el
sentit de “TERRENY SAGRAT DEL
MATRIMONI”.
Els esclops escampats pel terra,
mentre es retrata descalça la
parella, simbolitzen Moisès al
Sinaí, tocant terra sagrada,
representació ritual del vincle
sagrat del matrimoni, i el
costum sagrat de la llar.
La posició prominent de les sabates és
també rellevant: els de Giovanna,
vermelles, són prop del llit, simbolitzant
que era l’encarregada de la llar; els
esclops del seu marit, més pròxims al món
exterior, simbolitzen que és ell l’encarregat
de treballar per portar la prosperitat
econòmica a la casa.
En aquell temps es creia que trepitjar el
terra descalç assegurava la FERTILITAT.

 El ca, situat en primer pla de l’escena, un gosset
falder als peus de la núvia i entre la parella, posa una
nota de gràcia en un quadre que és, fora d'això, d'una
aclaparadora solemnitat. El detallisme del pèl és tota
una proesa tècnica. Als retrats, els gossos
acostumen a simbolitzar, com aquí, la FIDELITAT i el
SERVEI, i l‘AMOR TERRENAL.

QUI FALTA?
L'únic que faltaria al quadre és el
sacerdot i el testimoni, necessaris a
totes les noces, però tots dos personatges
apareixen reflectits al mirall, al costat de
la parella, un clergue i el propi pintor,
que actua com a testimoni, i que, amb la
seva signatura, no només reclama
l'autoria del quadre, sinó que testifica la
celebració del sagrament, en escriure:
«Johannes d'Eyck fuic hic 1434» («Jan
van Eyck va ser aquí el 1434»).

QUI FALTA? El propi pintor, que actua com a testimoni, i que, amb la seva signatura, no
només reclama l'autoria del quadre, sinó que testifica la celebració del sagrament, en
escriure:
«Johannes d'Eyck fuic hic 1434» («Jan van Eyck va ser aquí el 1434»).
El quadre seria, per tant, un document matrimonial. Malgrat tot, és també un quadre
evidentment intemporal, perquè es relaten, simultàniament en l’escena, fets que tenen lloc
dintre del matrimoni, però en fases diferents al llarg del temps.

Tan mateix, el quadre no esgota els
seus secrets simbòlics, i queda obert a
d’altres possibles interpretacions, per
exemple, la dona està embarassada
realment, com alguns estudiosos han
fet observar?
(1434)
Jan van Eyck
RETRAT

Les fotografies amb infraroig
revelen que la mà d’Arnolfini va
estar situada, en principi, en tres
posicions més endarrerides.
Denota la importància que, Jan van Eyck, va
concedir al gest del comerciant, atès que és
la clau per comprendre el sentit d’aquesta
composició.
(1434)
Jan van Eyck

3.- JUSTFICACIÓ DE L’ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES (1 pt)
3.1.- justificació de l’estil
3.2.- models i influències

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les més importants del món entre ss. XV-XVIII).
- TEMÀTICA: Costumista, retrat burgesia benestant, religiosa (sagrament), legal (acta matrimonial).
Llenç de simbolisme ocult (cada objecte té la seva pròpia identitat semàntica, revelats per Erwin
Panofsky, qui la va interpretar com una al·legoria del matrimoni i de la maternitat).
- FUNCIÓ: Commemorativa (immortalitzar celebració unió), decorativa llar, escena quotidiana de
profunda religiositat (GÈNERE i BODEGÓ).
- TÈCNICA: Oli sobre fusta, amb pinzellada curta i precisa, i de textura llisa.
- ESTIL: Minuciositat, detall en la reproducció d’objectes, naturalisme i amor al paisatge.
- MINUCIOSITAT: Detalls escrupolositat microscòpica (per observar en la intimitat domèstica, de molt a
prop),mitjançant ús oli i plomins especials molt fins (per exemple, factura del ca).
- NATURALISME: Realisme molt acurat (realitat el més exacta possible, malgrat actitud hieràtica
retratats i del gos; representació no exempta, per tant, d’una certa ambigüitat i subjectivisme). La vida
quotidiana en la seva dimensió casi mística, retrats representats dempeus i situats en un interior
domèstic, i de clima intimista.
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultòrica i l’escena és rígida, teatral i poc espontània).
- COLORS vius (en tot). Predomini 3 grans taques: marró túnica, verd poma vestit núvia i vermell.
- VOLUM: Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre). Contorns
siluetes no traç negre, però delimitats. Predomini línia sobre color, perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultòrica).
3.1.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL

La llum que rodeja l’escena
crea sensació de realitat,
una llum suau i difusa que
penetra per la finestra i que
embolcalla les formes
delicadament.
Colors són primaris i
secundaris, freds i càlids
que ajuden a aconseguir
un major volum.
Il·lumina de ple l’esposa i deixa a la
penombra la part esquerre del llenç,
creant una claror que es dissol, a poc
a poc, en una atmosfera tangible.
3.1.- TÈCNICA I ESTIL
LLUM
COLORS

- COMPOSICIÓ senzilla, però de marcada
dimensió espacial, per la utilització de la
PERSPECTIVA molt cuidada.
-VIRTUOSISME extrem: Domini
perspectiva, llum (s’avança al seu
temps), minuciositat i naturalisme.
- Recurs PERSPECTIVA: Representació
objectes en línies horitzontals, tots
col·locats en minuciós ordre.
- L’intent de superar la bidimensionalitat del
quadre es complementa amb la disposició
dels 2 personatges en primer pla, que
prolonguen la seva simetria amb el punt
central de les seves mans unides, el mirall
a sobre seu i, sobre aquest, el canelobre
d’aram, però també, mitjançant les línies
de fuga de les posts o els taulons de
fusta del trespol, les de les bigues del
sostre, la disposició dels mobles i,
sobretot, amb la utilització de la tècnica del
mirall.
3.1.- TÈCNICA I ESTIL:
PERSPECTIVA

- La disposició dels mobles, el marc
arquitectònic i, sobretot, el recurs de la
tècnica del mirall donen, també, gran sensació
de PROFUNDITAT.
- I crea un efecte de versemblant
tridimensional, que aconsegueix donar la
sensació que hom pot penetrar dins la pintura
i ésser-ne un dels testimonis, doncs, els
personatges es poden entreveure reflectits al
mirall convex, és a dir, van Eyck integra
l’espectador dintre l’espai virtual de la seva
obra; i, a l’inrevés, dóna la possibilitat als
retratats d’accedir des de la seva
bidimensionalitat de la taula, al pla espacial de
l’espectador situat en la paret invisible de
l’alcova.
- Això s’observa en el mirall del fons, el del marc
amb 10 escenes representades de les 14
estacions del Viacrucis (el camí de Crist fins a la
seva mort en el Gólgota, la Passió). Allí es
reflecteix tota l'habitació, vista des del darrere,
incloent tot el mobiliari, el matrimoni, dues
persones més i el finestral amb una vista de
Bruges.
3.1.- TÈCNICA I ESTIL:
PERSPECTIVA

- TÈCNICA REVOLUCIONÀRIA pels contemporanis, no tan sols per
representar tridimensionalment el món visible, sinó perquè va tenir la
gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures
francoflamenques, i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL
i la PERSPECTIVA AÈRIA, és a dir, la de les línies i la dels colors, que
donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos.
- Vasari (historiador italià del segle XVI, en la seva obra Vides), menciona
van Eyck com a l’inventor de la pintura a l’oli, tanmateix, el pintor tan sols
perfeccionà una tècnica que, de fet, ja existia com ha quedat demostrat
posteriorment, perquè l’ús de l’oli com aglutinant del pigment es troba ja en
obres del segle XIII.
3.- TÈCNICA I TRANSCENDÈNCIA
- A destacar que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment
de gran perfecció, emprant l’oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos
que, aplicat en veladures, aconseguia l’assecament de les capes i facilitava les
correccions.
- En conclusió, l’obra presenta els elements clàssics de l’escola flamenca,
gust per les llargues vestimentes, que cauen en nombroses corbes i contra
corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerç de les famoses
teles flamenques).
- Pintor de gran influència posterior: Vermeer de Delft, Lluís Dalmau i
Velázquez, perquè segons inventaris de l’època aquesta obra es trobava en la
Col·lecció Reial de Madrid, i seria treta per un general francès durant la
Guerra del Francès fins acabar en la National Gallery de Londres.

Minuciositat del detall en la factura del
ca, en la forma de resoldre la complexitat
del mirall; el naturalisme en la
representació d’un tema típic d’aquella
època, la vida quotidiana en la seva
dimensió casi mística, representant
retrats dempeus i situats en un interior
domèstic, i de clima intimista.

La signatura de l’autor
Les figures reflectides en
l’espill denoten uns clars
coneixements d’òptica i
perspectiva.
Aquest quadre és un clar
exemple de l’evolució social i
pictòrica de Flandes en el
segle XV. La representació d’un
tema no religiós ni aristocràtic,
la firma de l’autor en la paret,
sobre el mirall, són clars
signes de què la pintura ha
fet un canvi.

• En ESPANYA, la influència
flamenca destaca en:
- Els catalans: Lluís
Dalmau i Jaume Huguet.
- En Castella sobresurten
Bartolomé Bermejo,
Jorge Inglés i Fernando
Gallego.
Taula de l’altar dels cancellers
(1445)
Lluís Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
GÒTIC FLAMENC EN
ESPANYA
3.2.-- MODELS I INFLUÈNCIES

Mare de Déu dels Cancellers
(1445)
Lluís Dalmau
Tremp sobre taula (285 x 310 cm)
Museu Nacional d'Art de Catalunya,
Barcelona

La flagel·lació de Crist (1450)
Jaume Huguet
Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)
Musée du Louvre, París

Retaule de Sant Jordi
(1425-1437)
Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)
Bartolomé Bermejo
Catedral gòtica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont, Italià).

Pietat
(1470)
Fernando Gallego

GÒTIC FLAMENC EN
MALLORCA
Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niçard
Museu Diocesà de Palma, Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)
Pere Niçard
Museu Diocesà de Palma, Mallorca

Verge amb el Nen
(1450)
Jean Fouquet

Jan van Eyck
L’home del turbant vermell
- Retrat.
- Fons obscur.
- No es coneix la seva identitat.
- Mirada penetrant cap a
nosaltres (l’espectador).
- Pintura summament realista, i
no idealitzada.

Jan van Eyck
L’home del turbant vermell
Pintura flamenca

L’HOME DEL
TURBANT
VERMELL
HOME DEL CLAVELL

Tymotheos (el músic Gilles Binchois)
Jan van Eyck
National Gallery de Londres
RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA
Jean de Leeuw
Jan van Eyck
Kunst Museum de Viena

L’obra és una fidel font
històrica per a conèixer
l’estil de l’època, doncs
ens informa dels mobles i
l’enrajolat propis del
moment.
La Verge del Canceller Rolin
(1435)
Jan van Eyck
Taula (66 x 62 cm)
Musée du Louvre, París
Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canònic van der Paele (1436)
Jan van Eyck
Groeninge Museum, Bruges

Díptic de l’Anunciació
(1435-1441)
Jan van Eyck
Oli sobre taula. Grisalla
Museu Thyssen
Bornemisza

• Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441
• La data de naixença no se sap amb seguretat, se sol situar en la darrera
dècada s. XIV. Confusió que ha provocat mal entesos a l’hora de datar les
seves obres i seguir l’evolució del seu estil, donat que la major part de les
seves obres datades i signades, sens dubte corresponen als darrers
deu anys de la seva vida, tenint en comte un naixement posterior a 1390.
• Va néixer i va es va educar en l’època d’apogeu del gòtic internacional:
– Estil pictòric molt elegant i refinat, ple de colorit, amb predomini de la
línia corba i sinuosa; es tracta d’un art de Cort, en el qual predomina
l’art dels miniaturistes i la difusió del llibre il·luminat, el “Llibre de
les Hores”.
• El centre artístic estava en París, i també en Dijon, on es va instal·lar la
Cort de Borgonya.
• La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc “Juan sin
Miedo”, a qui va succeir Felip el Bo, que als pocs anys va passar a ser el
patró (mecenes) de Jan.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre
de les Hores
• Compendi de resos i oracions per a
ser recitades en cada una de les hores
canòniques del dia, encarregat per
Jean duc de Berry, entorn a 1410.
• És, probablement, el manuscrit
il·lustrat més important del segle
XV.
• Consisteix en 416 pàgines, la meitat
de les quals estan completament
il·lustrades. Posseeix 300 lletres
capitals. Va ser realitzat en el taller
del germans LIMBOURG.

El Llibre
de les Hores
• Aquesta làmina, adornada amb daurats,
pertany al calendari més famós del
món, el Llibre de les Hores del segle
XV del Duc de Berry.
• La influència matemàtica dels
musulmans era molt manifesta en
Europa, com es pot veure per els signes
numèrics hindús - aràbics per als 30
dies de novembre (anell interior del
semicercle).
• Els tres anells següents prediuen les
llunes noves durant 19 anys. Els tres
anells exteriors contenen signes
astrològics.

• Amb el canvi de duc, també canvia l’orientació artística: la Cort
s’estableix als Països Baixos, pertanyents al ducat de Borgonya, i els
artistes es traslladen de París a Flandes i Brabant.
• Hubert, el germà major de Jan van Eyck, viu a Gant.
• Robert Campin, mestre de Rogier van der Weyden, va morir en Tournai i
havia expandit el seu nou estil per tots els Països Baixos.
• Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors
de la transició entre el gòtic internacional i la pintura flamenca.
• Pintors que vivien en un món urbà, amb alta densitat de població, dedicada
al comerç. Els diners abundaven i l’afany d’ostentació també, i existia un
clima propici als encàrrecs artístics fora de l’àmbit de l’església i de
l’aristocràcia. De fet, no es conserven dades sobre obres encarregades a
Jan van Eyck pel seus patrons, el conte d’Holanda i el duc de Borgonya.
• Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants, alts
funcionaris i clergues a títol particular.
• El nou art, la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin, està
caracteritzat pel fort realisme.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• El gòtic internacional havia donat mostres ja de la nova orientació
artística, en la seva recerca d’un espai coherent i d’un major il·lusionisme.
• Paral·lelament a la renovació flamenca, en Itàlia s’havia produït un canvi
radical respecte l’art tradicional europeu, amb l’arribada dels mestres del
Quattrocento i les seves teories sobre:
– la percepció de la realitat,
– la perspectiva,
– la llum,
– la proporció i
– l’anatomia humana.
• Curiosament, cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una
consciència artística tan forta com la de Jan van Eyck. Ni UCELLO, ni
MASSACCIO, ni PIERO della FRANCESCA s’atreviren a signar, datar o
donar dades personals en les seves obres.
• És més, cap artista ens ha llegat tanta informació sobre ell mateix com Jan
van Eyck, que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les
seus obres.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• Els germans Van Eyck varen néixer en Maaseyck, Limbourg, a prop de
Maastricht.
• Probablement, Jan es va educar amb Hubert, bastant més major que ell i
pintor de gran renom, tot i que, en l’actualitat, no tenim cap obra
documentada de Hubert.
• De la trajectòria de Jan, no es tenen notícies fins 1422, en què sembla que
va entrar al servei de Juan de Baviera, conte d’Holanda.
• Per a ell, pot haver realitzat set miniatures del Llibre d’Hores de Torí,
desaparegut en un incendi.
– El seu primer treball conegut FOU una miniatura.
– Jan van Eyck és definit com un mestre del microcosmos.
• La major part de les seves obres no superaven el mig metre d’altura i
l’univers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de
simbolisme, que l’ha fet famós al llarg de la història de l’art.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• En 1425 el conte d’Holanda mor i Jan passa automàticament al servei de
Felip el Bo.
– El duc de Borgonya, el governant més poderós de la regió, cosí de
Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal.
• Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort; el duc l’havia d’apreciar
molt, perquè va continuar fent grans favors a la viuda i fills, una vegada
mort Jan. Siguin els que fossin els motius de tal consideració, evidentment
no es basaven en la seva habilitat com artista, donat que no es conserva
cap encàrrec del duc a Jan. De fet, era contractat pel duc com una mena
d’assistent de Cambra, i la major part de les comeses de Jan consistien
en missions secretes, viatges i delegacions en nom del duc, el
contingut dels qual es desconeix avui en dia.
• La seva nova posició el du a establir-se a Bruges; després el duc el mana
a Lille i, en 1426, rep una extraordinària recompensa per un viatge secret.
• Pot ser es tractés d’una expedició a València, on el duc pretenia establir un
contracte de matrimoni amb la filla del conte d’Urgell. L’ambaixada no
fructificà, i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Península, que
ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck.
•
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• Aquesta vegada, l’objectiu és Portugal, per a casar-se amb la infanta
Isabel, filla del rei. La missió de van Eyck era enviar el retrat de la
princesa per a què el duc pogués decidir; Van Eyck era el més indicat per
a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil, front a la idealització
i l’elegància dels artistes del gòtic internacional.
• Van Eyck va estar dos mesos en la Península, un el va dedicar a fer dos
retrats d’Isabel i l’altre a viatjar per Santiago de Compostel·la, Valladolid i
Granada.
• En tan poc temps no va poder pintar res pels ibèrics, ni va deixar cap
empremta del seu art.
• Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per l’obra de Lluís
Dalmau, que va viatjar als Països Baixos per a conèixer el taller de van
Eyck.
• El duc, finalment, acordà les noces i el 10 de juny de 1430 va crear
l’“Ordre del Toisó d’Or” per a commemorar l’ocasió.
– El collar del Toisó és la insígnia característica de la
monarquia espanyola, heretada del primer rei de la
casa d’Àustria, Carlos I, hereu a la vegada del ducat de
Borgonya.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• Finalitzada la missió, en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita, de
família desconeguda. El matrimoni s’estableix, definitivament en Bruges.
• Jan continua amb les seves missions secretes:
– Hesdin en 1431-1432,
– Lille en 1432 i
– Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436. El motiu
d’aquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo d’organitzar una
Creuada a Terra Santa.
• En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills.
• Les característiques del seu art estan ja establertes:
– Realisme simbòlic, és a dir, objectes captat de forma quasi
retratista, quotidians però plens, la majoria, de significats religiosos.
• Jan té el costum d’inscriure llargs versicles en les obres religioses,
preferentment del “Deuteronomi”, el “Llibre d’Isaies i de l’ ”Apocalipsi”.
Escriu en llatí, grec i neerlandès. Les seves frases ajuden a identificar
els temes dels seus quadres, els seus retrats i, de vegades, proporcionen
dades sobre ell mateix. Entre les inscripcions més freqüents es troba el
lema adoptat pel pintor: "Als ich kan", que significa quelcom així com “el
millor que puc", o "com puc".
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

• Els seus retrats eren demandats per l’extraordinària fidelitat als seus
models.
• Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a
personatges anònims dels seus quadres, personalitats que els servien
per a donar varietat als assistents als Calvaris, pastors de l’Epifania, etc.
• Altra característica de les seves obres és la presència de la llum, que casi
sempre prové de l’esquerra.
• En els quadres religiosos explica perquè les seves vistes d’interiors de les
esglésies eren tan naturals i estaven il·luminades d’aquella forma; les
esglésies s’orientaven al nord i la llum arribava a l’interior des del sud (des
de l’esquerra).
• Gran repercussió de la seva obra, que es va estendre des de la seva
influència en l’art flamenc fins ben començat el Barroc.
JAN VAN EYCK
BIOGRAFIA I CONTEXT

 Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado
 Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8
 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa
 Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes
Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Tony Llacay i altres. Visualart. Comentari de totes les obres d’art de la selectivitat. Ed. Vivens Vives. 4ª
reimpressió, Barna 2005
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002).
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat
BIBLIOGRAFIA

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves

20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Similar to 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI