Resum arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica . Història de l'art . 2n batxillerat

1. ARQUITECTURA GÒTICA: Gòtic és el nom que els teòrics de l’art del Renaixement italià donaren a l'artde l’Edat
Mitjana, amb un significat negatiu. Vasari, considerava que els bàrbars gots (origen de la paraula gòtic)havien acabat
amb fart clàssic grec i romà.El segle XIX el romanticisme reivindicà la tradició gòtica com a quelcom propi i com abase
d’una cultura nacional.
Límits geogràfics i cronologia: El Gòtic apareix a l’ïlede France(regió de París), es difon per tot
Europaoccidental.Els límits cronològics se situen entre la segona meitatdel segle XII i finals delsegle XV. Simplificant
molt, podem establir aquesta periodització:
1.Protogòtic, a la segona meitat del segle XII. construcció de les primeres Catedrals gòtiques a França
2.Gòtic clàssic, al llarg dels segles XIII i XIV els models francesos s'este- nen per tot el continent i apareixen
variacions regionals com el Gòtic mediterrani.
3.Gòtic tardà, cap al segle XV i fins i tot XVI les formes gòtiques conviuen amb derivacions ornamentals que
reben diferents denominacions: flamíger o isabelí a Castella.
CONTEXT HISTÒRIC:
El Gòtic es relacionat amb un seguit de canvis:
1.L’expansió urbana i l’enfortiment del poder reial.La burgesia.
El segle XII és el segle de l’expansió europea.El creixement demogràfic implicaelcreixement de les ciutats i el
desenvolupament de les activitatsmercantils i artesanals origina l'apariciód'una clase burgesa, nova clienta de
l'art. La ciutat es converteix en el marc de les grans realitzacions arquitectòniques, tant religioses com civils, i la
catedral esdevé el símbolde la prosperitat
Les Universitats ,que apareixena totes les ciutats importants trenquen el monopoli cultural delsmonestirs.
2. Els canvis a l'Església. Els ordes mendicants
L'església continua ocupant un lloc principal en allò que afecta l’art i la cultura i els pelegrinatges
continuen i s’incrementen.
En el segle XIII apareixen nous ordes monàstics (els franciscans i els dominicans) que ,en comptes de propugnar
l’aïllament del món, neixen amb la idea, de predicar l' Evangeli a les ciutats.La religiositat franciscana suposa
l’aparició d’un nou humanisme i l’acceptació de la natura com a manifestació de l’obra de Déu.En l’art, aquesta
tendència humanista es reflecteix en el gust pels aspectes dramàtics de la vida de Crist i dels sants (crucifixió,
martiris, etc.), en el tractament de la Verge com a mare.
L’arquitectura gòtica:
L’originalitat del Gòtic es manifesta,fonamentalment en l’arquitectura i més concretament, en els edificis
religiosos on es plasmen un seguit d’avenços tècnics dels quals l’arc apuntat o ogival i la volta de creueria serien
els més importants.
Malgrat que la catedral és l’edifici emblemàtic del Gòtic, hem de tenir present que el desenvolupament urbà
comporta la construcció de nous edificis civils representatius: palaus comunals o ajuntaments, llotges mercantils,
palaus dels burgesos rics, castells residencials, etc.
La catedral :
Però no hem d’oblidar que la catedral és, més enllà de qualsevol altra consideració, un edifici de culte cristià, i els
seus orígens hem de buscar-los en una renovació del pensament cristià .En aguesta renovació juguen un paper
fonamental dues figures clau: Sant Bernat de Clairvauxi l’abat Súger de Saint-Denis.
Sant Bernat va criticar l’exuberància ornamental dels monestirs romànics però considerava que les catedrals a
diferència dels monestirs , sí que havien de ser ornamentades i esplèndides per tal d’estimular la devoció popular.
Sûger considerava que la contemplació de la bellesa material ens permet apropar-nos al coneixement de
Déu.Aquesta interpretació porta a considerar la llum com a component fonamental del temple, que és reflex de la
llum divina. Es considera la primera obra gòtica l’església de Saint-Denis.

2. Elements constructius i formals:
1.Planta de tipus basilical: o de creu llatina, de tres o cinc naus, amb la central més ampla i de major alçada.
2.A la planta hi ha tres parts: la capçalera,eltransepte i les naus. La capçalera presenta girola o deambulatori,
que amb freqüència es doble i capelles radials o absidiols. El creuer tendeix a ser molt ample, però curt i poc
sortint.Hi ha un major desenvolupament de la capçalera i del creuer en relació amb les proporcions del
Romànic.
3.Utilització sistemàtica de l’arc apuntat(ogival) o de la volta de creueria en diferents variants.Això permet
articular l’espai a base de trams iguals , en concentrar el pes en els quatre vèrtex de cada tram, dur a terme
un original sistema de suports: grans pilars interiors i a l’exterior l’estructura es reforça mitjançant els
arcbotants que transmeten el pes als contraforts exteriors, rematats per pinacles.
4.La distribució de les càrregues permet alliberar els murs de la funció de suport i es converteixen en una
estructura oberta.
5.Distribució dels paraments interiors en tres o quatre nivells: arcades, tribuna i trifori (claristori) .
6.Les proporcionsinteriors primen l’altura respecte de l’amplada i donen un notable sentit ascensional.
7.L’articulació del murextern es basa en la successió rítmica delselementsestructurals: elsarcbotants.
8.La sensació de verticalitatés remarcada pels pinacles i gablets,aixícom per torres laterals.
9.Elselementsdecoratiusmésfreqüentssón: les traceries, les arqueries i elsgablets, aixícoml’escultura i
elsvitralls.Elscapitellsperden importancia respecte del Romànic igual que la pintura
mural.Elselementsfiguratius es fan mésnaturalistes.
10.Ladesaparició del murmassíspermetl’aparició de gransoberturescobertes per vitralls que
il·luminenl’interior.Elsvitralls es componen de petites peces de vidreacoloritmuntades sobre una estructura
metàl·lica.Simbolitzen la llum divina que il·luminaelsfidels.Elfidel en entrar a la catedral es trobatransportat en
un àmbitfigurat que representa la casa de Déu.
La catedral: La catedral és una imatge del regne de Déu sobre la terra,una imatge del cel.La novetat del Gòtic
no és aquest plantejament simbòlic,sinó la manera de dur-lo a terme.El Gòtic crea un nou sistema de
representació basat en dos principis: la mesura i la llum.El nou món d’imatges que omplen les portalades
exteriors completa aquest simbolisme.
Arquitectura civil: En el marc de desenvolupament urbà sorgeixen nous tipus d’edificis.Els edificis més
característics són els palaus, els dos tipus més habituals dels quals són el castell i el palau urbà.El castell perd
progressivament la seva finalitat defensiva i esdevé residència de l’alta noblesa. EX: El castell de Bellver a
Mallorca.
Els palaus urbans, residència del patriciat que governa les ciutats presenten tipologies molt diverses. Entre els
edificis civils promoguts pels governs municipals cal destacar les llotges comercials p.ex: La Lotja de Palma.
Evolució de l’arquitectura gòtica a Europa:
-El gòtic francés: la regió de París (l’Île de France) és el bressol de l’arquitecturagòtica i que l’Abadia de SaintDenis es considera la primera obra d’aquestestil.Després es construeix la Catedral de Notre Dame de
París.Durant la 1ª meitat del s.XIIIs’edifiquen les granscatedrals de l’anomenatGòticclàssicfrancés:Chartres,
Reims i Amiens que es caracteritzen per la sevamonumentalitat. A la 2ª meitat del s. XIII el Gòtic francés
evoluciona cap a menysmonumentalitat.p.exSainte-Chapelle de Paris.
-A Castella : destaquen les catedrals de Burgos, Toledo i Lleó.
-A Itàlia :l’artgòtics’introdueix a Itàliatardanament i es veuràreplaçatpelRenaixament.
-A Catalunya la construcción de les catedrals de Tarragona,Lleida,València i de Mallorca que
sóncobertesambvoltes de creueria.Els.XIVés el gran segle de l’arquitecturagòtica catalana, és en aquest
momento que es manifesta la sevaoriginalitat i es denota una preocupació per la creaciód’unespaiunitari,
diàfan, s’arribaaixí a la planta de saló o nauúnica.EX: L’Almudaina de Mallorca, El Castell de Bellver.

3. LA PINTURA GÒTICA :
Periodització:
1.Elgòtic lineal o francogòtic. La pintura mural se substitueixpelsvitralls que esdevenen la mésimportant de les
manifestacionspictòriques.Lesrossases del Chartres i de Notre Dame de París sónmagníficsexemples.
2.L’italogòtic: Moltinfluïdapelsmodelsbizantins. Té duesciutatsimportants: Florencia i Sienna. El segle XIV
(Trecento) evoluciona ràpidamentcap a un nou estil caracteritzat per: 1.La preocupaciópelsefectesespacials.
2.L’estudianatòmic de les figures. 3.Larepresentaciódelsestatsd’ànim. 4. La valoració de la llum 5.Matisació
tonal.El gran innovador de la pintura es Giotto de la escola florentina.(Frescos de la Basílica de San Francesco i de
la CapellaScrovegni). De l’escola de Siena destaca l’estildelicat i elegant.ElsmésimportantssónDuccio i Martini.
3.Elgòtic internacional
4.Elgòticflamenc.A la ciutat de Flandes, es desenvolupa una escola de pintura amb una temática profana cada
vegada mésimportant, ja que la burgesia es converteix en client.Elspintors es coneixencomprimitiusflamencs.
Característiques: 1.Tècnica de pintura a l’oli. 2.Pintura sobre fusta. 3.Minuciositat i detallisme. 4.Il·lusió espacial
tot i sense teoría de la perspectiva lineal. 5.Elnaturalisme. 6.Simbolismedelsobjectes. Autors: Germans Van Eyck
(MatrimoniArnolfini) i Bosch (El jardi de les delícies) amb figures fantastíques, composicions alegòriques.
CONTEXT ARTÍSTIC:
Elsoficisartísticsestaveninclososdins del grup de les artsmecàniques,considerades de categoría inferior a les
artsliberals o del pensament.Pel que fa a les comendes de l’art, l’Església continua essent el
clientmésimportant,però entre les classesbenestants hi ha un major interés per l’art.
Pintura :
Les característiques de l’arquitecturagòtica determinen que la pintura mural, tan important en la románica, perdi
gran protagonisme, ja que desapareixen les grans superficies murals que
sónsubstituïdespelsvitralls.L’excepcióésItàliaon perduren gransconjunts de pintura al fresc.
Elsretaulessón les decoracionsparietalspredeterminants.
Els temes són :escenes de la vida de Crist,laVerge i vides de sants.Progressivament es van introduint temes
profans: elsretratsdelsdonantsintegrants en la composicióreligiosa,elsfons de paisatge.
En l’aspectetècnic, la introducció de la pintura a l’oli per partdelspintorsflamencs a partir delsinicis del segle XV,
finsllavors la pintura sobre taula continua fent-se amb pintura al Tremp d’oumentre que elsfonsdaurats
incorporen el pad’or.
L’evolució formal tendeix a la humanització de les figures.Lescomposicions es fan mésnarratives i es perd la
tendencia a la simetría, finalment hi ha una tendencia a la introducciód’efectesespacials,alclarobscur i al modelat,
aixícom a l’observació minuciosa delsdetalls.
L’ARQUITECTURA ROMÀNICA:
La paraulaRomàniccomença a utilizar-se a finals del segle XVIII, en el context del debat sobre l’origen de les
llengüeseuropeesderivades del llatí.Aquestadenominació es va utilizar també per a designar
l’artdelsprimersseglesmedievalspelseuparal·lelisme temporal amb la formació de les llengüesromàniques i
perquese’l veía com un art derivat del romà.Europa occidental té un estil artístic propi que contribueix a perfilar
elstretsdefinitoris de la cultura occidental: l’impericristiàcom a forma d’organització política, el feudalismecom a
forma d’organització social i el cristianismed’obediència romana i l’artromàniccom a expressionsculturals.
Periodització:
-Primer Romànic: entre el segle X i l’últimquart del segle XI es defíneixen les característiques de l’estil i la
tipologiadelsedificis
:elsmonestirs i les esglèsies.
-Romànic ple: des de l’últimquart del segle XI fins a mitjans del XII l’arquitecturaassoleix un altgrau de
monumentalitat.
-Romànictardà: a partir de mitjans del segle XII, propugna canvissubstancials en l’arquitectura religiosa i
introdueix en elsseusmonestirs noves solucionsconstructivesfins a mitjans del segle XIII.
Arquitectura:
Els dos tipusd’edificisclau del Romànicsónelsmonestirs i les esglésies.Elselementsarquitectònicssón: la utilització
de la pedracom a material de construcció, sistema de suports i cobertes, la utilització de l’arc de migpunt sobre
columnas o pilars, la utilització de voltes de pedra, generalment de canó a la naucentral ,d’aresta a les
nauslaterals i d’esfera a l’absis.