1. Elogio del agua
Eduardo Chillida
Parc de la Creueta del Coll
(Barcelona)
1987
2. Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX
Eduardo Chillida nasqué a Sant Sebastià, Donòstia, l’any 1924.
Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar
la carrera universitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de
futbol de la Real Sociedad.
Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els
seus estudis d'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de
dibuix a una acadèmia privada. Comença a fer escultures.
L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura.
L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París.
Fou un dels artistes més premiats en vida.
3. CHILLIDA-LEKU
A 10 quilòmetres de
Sant Sebastián
CHILLIDA-LEKU és el museu a
l’aire lliure que recull l’obra de
Eduardo Chillida.
“Es un bosque encantado que hermana arte y naturaleza, un espacio único y mágico
en el que las esculturas se alzan solemnes y hermosas mezcladas con las hayas, los
robles o los magnolios, sobre amplias praderas verdes y acogedoras.”
5. Homenaje a Kandinsky
Suiza, Zurich
primera escultura en alabastre
1965
Luis Chillida, fill de l’escultor i
director de Chillida-Leku, amb l’obra
'Homenaje a Kandinsky'.
6. Homenaje a Luca Paccioli 1986
Els anys 80 trencarà amb la
Matemàtic italià. Monjo italià que treballà a
verticalitat de la seva
Nàpols, Milà, Florència, Roma y Venècia. Fou
amic de Leonardo da Vinci. Autor de "Summa producció artística i
de Arithmetica, geometría proportioni et realitzarà unes obres sobre
proportionalita" primer treball imprès dedicat a planxes horitzontals de ferro
la comptabilitat de doble entrada. i recolzades per tres punts.
També va publicà un treball sobre la proporció Eren dedicades a filòsofs i
àuria, titulat "De divina proportióni" i il·lustrat per pensadors.
Leonardo da Vinci.
9. Monumento a la Tolerancia
Sevilla, Muelle de la Sal
Formigó
1992
Sevilla fou en el 1992 seu
internacional de la cultura.
Amb motiu de la 'Exposició
Universal' Chillida crea una
escultura de formigó com
símbol de la Tolerància.
Situada en los jardins del
Arenal i en front a la Torre del
Oro.
10. Peines de los vientos
Sant Sebastià, Platja d’Ondarrieta
Acer
1972-1977 Tres escultures de grans dimensions
integrada en el paisatge, que pentinen el
vent, sovint huracanat del Cantàbric.
12. Projecte de Tindaya.
Fuerteventura. Islas Canarias.
“Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque
nunca he creído que fueran verdad. Lo único que ha
habido es un grupo de envidiosos que ha querido
arruinar la idea. Yo sé que tengo un proyecto que es
perfectamente realizable y ahora parece que lo
reconoce todo el mundo“
“...mi única ambición es crear un espacio
útil para toda la humanidad, que cuando
un ser humano entre en ese cubo vacío
de 50 por 50 por 50 metros sienta en su
plenitud la pequeñez humana...”
15. L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada.
Suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cms
d’un estany artificial.
Gran massa de formigó armat (54 tones). amb
quatre grans braços recargolats
Els seus quatre braços recorden als dits d’una
mà en la seva intenció de tancar-se per poder
atrapar l’aire.
16. L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada.
Suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cms
d’un estany artificial.
Gran massa de formigó armat (54 tones). amb
quatre grans braços recargolats
Quan als volts dels Jocs Olímpics de
Barcelona l’Ajuntament encarrega a
Chillida una escultura per a la ciutat
17. Encofrat
El procés que segueix Chillida en la realització
de les grans peces de formigó armat és el
següent:
•Primer realitza una maqueta de la peça i a
continuació, a partir d’ella, construeix amb
porexpan l’escultura amb les seves mides reals.
•L’estructura de porexpan es recobreix de fusta,
que es fixa mitjançant cargols (encofrat).
•S’enumeren les diferents peces de fusta que
es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc
original, esdevenint el motlle de l’escultura que
s’omplirà de formigó.
•Un cop aquest solidifiqui i s’endureixi, l’encofrat
de fusta serà enretirat.
18. Gravetat
Chillida aconsegueix que una estructura tan
pesada sembli lleugera. Suri en l’espai.
Aire
Els seus quatre braços recorden als dits d’una
mà en la seva intenció de tancar-se per poder
atrapar l’aire.
Duplicitat
El reflex de l’escultura a l’aigua duplica la seva
existència.
19. Mite de Narcís
Segons la mitologia clàssica, Narcís, un dia
passejant per la muntanya va adonar-se’n que
la seva imatge es reflectia en una font d’aigües
nítides i enamorant-se d’ella ja no va voler
allunyar-se més del mirall que li oferien les
aigües. Quant més es contemplava, més gran
era la seva passió: Narcís aleshores sospirava,
estenia els braços vers l’objecte estimat,
esforçant-se per prendre’l i abraçar-lo. Immòbil
dia i nit al costat de la font, es va consumí
d’inanició i malenconia. El cos del jove va
desaparèixer i en el seu lloc, a prop de la font,
va néixer una nova flor anomenada narcís.
Chillida ens presenta l’escultura, com un “bell Narcis” immòbil, petrificat,
intentant amb les seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de
l’estany.
20. Composició força equilibrada
les línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra.
les línees ondulants i formes més orgàniques, expressives, dels “braços”.
