Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Roma
L’antiguitat clàssica
arquitectura
Al segle VIII a la península itàlica
vivien diversos pobles. Al nord i al
centre: els etruscs; al centre, els
llatins (Lac...
La civilització romana s’allarga molt en el temps: 753 a.C 476 (1229 ANYS)
MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
753-509 aC. 509 –27 ...
27 aC. - 284 dC.
OCTAVI AUGUST El BAIX IMPERI s’inicia amb el
nomenament de l’emperador
DIOCLECIÀ
Les grans dinasties impe...
Però, a poc a
poc, els
romans van
conquerir i van
organitzar un
gran imperi
que comprenia
totes les terres
que envolten
el...
ALT IMPERI És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció
agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren le...
CRISI DE L’IMPERI
Tres són les causes principals que provocaren
la caiguda i la desaparició d’aquest imperi:
Aparició i di...
Algunes característiques generals
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART PRÀCTIC I FUNCIONAL
EL més important és que l’obra compleixi la missió per a la qual s’ha
re...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
CARÀCTER ECLÈCTIC
Assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits
(etruscs, gre...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART REALISTA
Realisme especialment en l’escultura i la pintura.
Desenvolupen el retrat i el rell...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART PROPAGANDÍSTIC I COMMEMORATIU
L’art és per fer propaganda d’aquell qui paga: l’Estat,
l’empe...
MONUMENTALITAT I COLOSSALISME
Moltes de les obres arquitectòniques mostren una gran monumentalitat, la qual cosa permetia ...
• “Si et fas escultor, només seràs un peó, cansaràs el teu cos(…),
• només rebràs un salari petit i mòdic (…), només seràs...
Característiques arquitectòniques
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Prioritzen aspectes tècnics i
funci...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
L’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i dive...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això ...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els materials utilitzats són molt
variats: pedra tallada en carreus
regulars, morter, ma...
Morter romà = Opus caementicium
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Els constructors romans van descobrir que certes
cendres...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Volta de canó
Volta d’aresta
Arc de mig punt
Cúpula
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Sistemes constructius: utilitzen tan...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Ordres arquitectònics
Capitell corinti Capitell compost
Els romans van utilitzar cinc or...
L’ordre Compost és l’ordre
pròpiament romà i el més
sumptuós.
El capitell és una barreja del jònic
(volutes) i del corinti...
L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició
d'ordres en la façana el trobem al Colosseu de Roma o
Amfiteatre Flavi.
...
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Importància dels espais interiors: davant la
importància de l’exterior en l’art grec, el...
Arquitectura religiosa
TEMPLES
O, de vegades, la cel·la dividida en tres
naus, quan és dedicat a una tríada: en honor
a les tríades principals (Júpiter, ...
Maison Carrée
Nimes (Nemausus en època romana).
França
16 aC.
Època imperial . Dinastia Júlio-Clàudia
Elevat sobre pòdium
(influència etrusca)
Escalinata
Teulat a dues aigües
Ordre
Corinti
Pseudoperípter
Pòrtic hexàstil
amb ...
Fortuna Viril
Roma
80 – 70 aC.
Final època republicana
Temple d’Ausa
Vic (Ausa en època romana)
Segle II dC.
Època imperial
Tholos de Vesta
Via sacra, Fòrum de Roma.
Podi circular
recobert de
marbre
Escalinata
Columnata
coríntia
Teulada cònica amb
teules de fang
Obertura central per
on s...
Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren 6,
elegides d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien
entre 6...
Panteó
Camps de Mart. Roma
Avui a la Piazza della Rotonda. Roma
Apol·lodor de Damasc
128-128 dC.
Època imperial . Dinastia...
pòrtic
Pòrtic
octàstil
arquitravat
pròpylon
Columnes monolítiques de granit egipci
amb base de marbre blanc
Frontó
cúpula
...
Adrià
Vuit capelles
òcul
cassetons
àtic
tambor
cúpula
pròpylon
pòrtic
Estructura de la cúpula feta
de morter amb pedra tosca
a la mescla.
Cúpula hemisfèrica de 43m. amb cinc
fileres de casseto...
El tambor, un cilindre sense recobriment que a
l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i
maons).
Per reforçar e...
Urbanisme romà
Amfiteatre
Pla hipodàmic La ciutat romana era travessada per dos carrers
principals: el cardo (N/S) i el decumanus (E/O), ...
Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les
ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus...
Barcino
Arquitectura civil de caràcter administratiu
BASÍLICA
Basílica de Maxenci
Fòrum de Roma
Es va iniciar l'any 306 dC sota el mandat de l'Emperador Maxenci, però no va ser acabada...
Edifici administratiu públic de
l’època romana, de caràcter
multifuncional, seu de
tribunals o mercat (a més de
la seva f...
Fragments de l’estàtua
de Constantí que
ocupava l'absis de la
Basílica de Maxenci.
Actualment, és al pati
del Palazzo dei
...
Planta i secció.
Basílica Úlpia 110-115 dC. Fòrum de Trajà. Roma.
Arquitectura civil dedicada a la diversió
TERMES
Termes de Caracal·la
Roma.
212 -235 dC.
Època imperial. Dinastia dels Severs
Els banys públics
romans eren d’ús
higiènic i lúdic. Es
convertiren en llocs
d’oci i de relació
social (llocs de reunió
e...
Frigidarium
(bany d’aigua freda)
Tepidarium
(banys d’aigua tèbia)
Palestra
(pati per a la pràctica de la
gimnàstica, lluit...
No només tenien piscines sinó que, a
l’interior, també hi havia palestres o
llocs de lluita i gimnasos, vestidors,
sales d...
Detalls de l’hipocaust (hypocaustum) o cambra
subterrània de les termes romanes.
Canonades que, comunicaven amb
l’hypocaus...
Caldes de Malavella Caldes de Montbui
Sant BoiBadalona
Arquitectura civil dedicada a la diversió
TEATRES
Primer gran teatre
monumental de
Roma i model dels
teatres posteriors.
Tenia un aforament de
20.000 espectadors i,
adossat...
Teatre Marcel
Roma.
Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13 – 11 aC.
Època imperial.
Podia acollir entre 15.000 i
20.000 espectadors, i era el
segon teatre amb més
capacitat de Roma, després
del de Pompeu.
E...
El referent
teatre grec
d’Epidaure
Proescaenium
més ample que
els grecs
Càvea
semicircular
Façana exterior
formada de file...
Teatre de Mèrida
Augusta Emèrita – Mèrida. Badajoz.
16 - 15 aC.
Època imperial
Maqueta i planta del teatre
de Mèrida.
1 Càvea
2 Orquestra
3 Proescaenium
4 Scaena
5 Jardí
6 Cambra culte imperial
Tenia u...
Arquitectura civil dedica a la diversió
CIRCS i AMFITEATRES
Lloc on es disputaven les curses de carros, estirats generalment
per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). És una ad...
Circ Màxim
Roma.
Segle I dC.
Fou, sens dubte, el més gran dels circs
romans. Tenia ja una capacitat per a uns
250.000 espe...
Estadi de Domicià.
Quasi completament
desaparegut, ha deixat la seva
petjada en l’actual traçat de la
Piazza Navona. Roma....
L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de
Domicià,
Circ de Tarraco
Tarraco - Tarragona.
Va se...
Colosseu
Roma.
80 dC.
Època imperial. Dinastia Flàvia
L’amfiteatre és l’únic edifici d’espectacles d’invenció
romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre
animals, e...
Planta el·lipsoidal
càvea
arena
Vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’o...
vomitoria
arcades
càvea
arena
vuitanta accessos
primer nivell
d’ordre dòric
segon nivell
d’ordre jònic
tercer nivell
d’ord...
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
màstils pel velarium
Sistema de politges per
tensar i desplegar el
velarium
Sistema de politges per
tensar i desplegar el
velarium.
VENACIONS (venationes)
Combats entre feres o entre feres i
homes, ...
L’accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un
sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació
de ...
Amfiteatre de Nimes
França.
Segle I dC.
Amfiteatre d’Arles
França.
Finals segle I dC.
Amfiteatre de Tàrraco
Tarragona.
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC).
Arquitectura civil de caràcter commemoratiu
COLUMNES COMEMMORATIVES
Columna Trajana
Roma
Apol·lodor de Damasc
113 dC.
Època imperial. Dinastia Antonina
Funció de propaganda,
commemoració i
demostració de poder
de l’emperador Trajà.
Basament o
pedestal
Fust
amb un relleu con...
Arquitectura civil de caràcter commemoratiu
ARCS DE TRIOMF
Arc de Tit
Roma.
315 dC.
Època imperial. Dinastia Flàvia
Fou construït per l'emperador Domicià després del 81 dC en honor ...
Arc de Septimi Sever
Roma.
230 dC.
Êpoca imperial. Dinastia dels Severs
Dedicat a l’emperador Septimi Sever i als seus dos...
Arc de Constantí
Roma
315 dC.
Època imperial. Baix Imperi
Dedicat a commemorar la victòria de l'emperador Constantí contra...
Arquitectura civil
Obres públiques d'enginyeria
Calçades Ponts
Fars
Muralles
Aqüeductes
Clavegueres
Embassaments
Les obres públiques són les que millor mostren el caràcte...
Calçades
Varen formar una xarxa viària que cobria
tot l’imperi, per tal de connectar tots els
territoris i per facilitar e...
Ponts
Construccions molt sòlides, fetes de pedra i amb arcs de mig
punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres e...
La romana és la primera gran civilització occidental que
desenvolupa una enginyeria hidràulica.
Aqüeductes
Un aqüeducte és...
Opus quadratum
Aparell format per pedres regulars,
paral·lelepipèdiques, disposades en
filades uniformes.
El nucli dels pi...
Aqua Claudia
Aqua Appia
Aqua Vetus
Aqua Marcia
Aqua Tepula
Aqua Iulia
Aqua Virgo
Aqua Alsietina
Anio Novus
Aqua Traiana
Aq...
L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNES...
Tàrraco fou obra dels germans
Escipions (Gneu Escipió i Publi
Corneli Escipió), sorgeix arran de
l'arribada dels exèrcits ...
Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que
cobrien d’aigua la ciutat:
• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longi...
llargada de 217 m.
alçada màxima de 27 m.
25 arcs de mig punt
a la filera superior
11 arcs de mig
a la filera inferior.
Sp...
Probablement realitzat per
Agripa, gendre d’August, al
segle I dC.
El pont del Gard formava
part d'un aqüeducte de
prop de...
Construït probablement entre la segona
meitat del s. I i principis del II dC, en temps
dels emperadors Vespasià i Trajà.
A...
Aqüeducte de los Milagro. Mèrida. Badajoz
Arquitectura domèstica
DOMUS
ISULAE
VILLAE
Impluvium
estany central
Cubicula
dormitoris
Era l’habitatge urbà de les famílies benestants.
Són cases de planta rectangu...
Atri o atrium amb Implivium
Peristil amb un petit
lararium en honor als
déus familiars.
Eren blocs de cases dins les ciutats, normalment de
lloguer.
Es construïen al voltant d’un pati rectangular i
descobert. L...
Dedicades a l’esbarjo del ciutadans més rics. Estaven
decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa
de les sev...
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
03e hfa's
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

03e hfa's

713 views

Published on

Per passar a classe

Published in: Education
  • Be the first to comment

03e hfa's

  1. 1. Roma L’antiguitat clàssica arquitectura
  2. 2. Al segle VIII a la península itàlica vivien diversos pobles. Al nord i al centre: els etruscs; al centre, els llatins (Laci) i al sud, els grecs (Magna Grècia). ORÍGENS LLEGENDARIS Llegenda de Ròmul i Rem ORÍGENS HISTÒRICS DE ROMA ORÍGENS Roma tan sols era un petit poblat quan, al segle V. aC. la ciutat grega d’Atenes va assolir la seva màxima esplendor.
  3. 3. La civilització romana s’allarga molt en el temps: 753 a.C 476 (1229 ANYS) MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC. 509 –27 aC. 27 aC.- 476 dC. Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST Caiguda de l’IMPERI ROMÀ Segons la forma de govern podem diferenciar tres etapes: ETAPES ALT IMPERI ( 27 aC. – 285 dC.): Un període d’esplendor i prosperitat BAIX IMPERI (285 dC. – 476 dC.): Crisi i enfonsament de l’Imperi Romà L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC. pel SENAT, que li atorga també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”.
  4. 4. 27 aC. - 284 dC. OCTAVI AUGUST El BAIX IMPERI s’inicia amb el nomenament de l’emperador DIOCLECIÀ Les grans dinasties imperials ALT IMPERI Dinastia Julioclàudia August 27 aC-17 dC Tiberi 14-37 Calígula 37-41 Claudi 41-54 Neró 54-68 període de crisi o anarquia militar 68-69 Dinastia Flàvia Vespasià 69-79 Tit 79-81 Domicià 81-96 Dinastia Antonina Nerva 96-98 Trajà 98-117 Adrià 117-138 Antoní Pius 138-161 Luci Ver 161-169 Marc Aureli 61-180 Còmmode 180-192 Dinastia Severa Septimi Sever 193-211 Caracalla 211-217 Macrí 217-218 Heliogàbal 218-222 Alexandre Sever 222-235 L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC. pel SENAT, que li atorga també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”. ALT IMPERI PAX ROMANA
  5. 5. Però, a poc a poc, els romans van conquerir i van organitzar un gran imperi que comprenia totes les terres que envolten el Mediterrani. Durant l’època de Trajà, la civilització romana aconsegueix la seva màxima expansió i la seva màxima prosperitat.
  6. 6. ALT IMPERI És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el comerç. Roma es converteix en la capital del món. També és un període en què les arts i les lletres assoliren un gran desenvolupament.. L’Art serà un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu es van difondre imatges de l’emperador per tal de magnificar el càrrec i de fidelitzar-ne la població.
  7. 7. CRISI DE L’IMPERI Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i la desaparició d’aquest imperi: Aparició i difusió del Cristianisme Nova religió monoteista que presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contràries a la societat romana. Invasions bàrbares Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació. Disminueix el comerç, hi ha abandonament de les ciutats i ruralització de la civilització romana. Corrupció interna Corrupció política, abús de poder, primacia de l’interès personal sobre l’interès públic.
  8. 8. Algunes característiques generals
  9. 9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART PRÀCTIC I FUNCIONAL EL més important és que l’obra compleixi la missió per a la qual s’ha realitzat, tant si es tracta d’una obra arquitectònica com escultòrica. Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret.
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CARÀCTER ECLÈCTIC Assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...), les fusionen i creen un art nou.
  11. 11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART REALISTA Realisme especialment en l’escultura i la pintura. Desenvolupen el retrat i el relleu històric amb la representació d’individus i de fets concrets.
  12. 12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART PROPAGANDÍSTIC I COMMEMORATIU L’art és per fer propaganda d’aquell qui paga: l’Estat, l’emperador.... Els grans edificis, les obres públiques i les escultures són einespropagandístiques de l’Imperi .
  13. 13. MONUMENTALITAT I COLOSSALISME Moltes de les obres arquitectòniques mostren una gran monumentalitat, la qual cosa permetia donar cabuda a grans masses; alhora, exaltava el poder d’aquell que l’havia encarregat i pagat (funció propagandística). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  14. 14. • “Si et fas escultor, només seràs un peó, cansaràs el teu cos(…), • només rebràs un salari petit i mòdic (…), només seràs un • obrer, un home perdut entre la multitud, agenollat davant els grans, • humil servidor dels que posseeixen l'eloqüència; viuràs com una llebre • destinada a ser presa del més fort. Y, encara que arribis a ser un Fídies o • un Policlet, encara que facis mil obres mestres, el que es lloarà serà • el teu art, i entre el qui el contemplin no hi haurà ningú que desitgi • emular-te ja que, por més hàbil que siguis, sempre seràs considerat un • artesà, un vil obrer que viu de la feina de les seves mans.” • LLUCIÀ, segle II d. C. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ANONIMAT DELS ARTISTES A Roma els artistes (pintors, escultors o arquitectes) tenien la mateixa consideració social que un artesà. Allò que importava no l’autoria del que havia realitzat l’obra, sinó del que la pagava o encarregava (el mecenes).
  15. 15. Característiques arquitectòniques
  16. 16. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Prioritzen aspectes tècnics i funcionals i no tant els estètics. Eren més enginyers que arquitectes.
  17. 17. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES L’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...).
  18. 18. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.
  19. 19. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, morter, maó, fusta. Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.
  20. 20. Morter romà = Opus caementicium CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Els constructors romans van descobrir que certes cendres volcàniques, barrejades amb calç, sorra i aigua, produïen un morter de gran força. La civilització romana utilitzava el formigó en la construcció de grans edificis i, també, en la xarxa d’aigua potable.
  21. 21. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
  22. 22. Volta de canó Volta d’aresta Arc de mig punt Cúpula CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec com el sistema voltat amb l’arc de mig punt, les voltes de canó, les voltes d’aresta i les cúpules.
  23. 23. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Ordres arquitectònics Capitell corinti Capitell compost Els romans van utilitzar cinc ordres arquitectònics: Els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, amb algunes lleugeres modificacions de caràcter propi. L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més sumptuós. El capitell és una barreja del jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant). L’ordre Toscà és una derivació o simplificació de l’ordre dòric: la columna presenta una base, i el fust és llis, no estriat. L’entaulament (arquitrau, fris i cornisa) sol ser molt senzill.
  24. 24. L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més sumptuós. El capitell és una barreja del jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant). Ordre Compost
  25. 25. L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició d'ordres en la façana el trobem al Colosseu de Roma o Amfiteatre Flavi. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES En l’arquitectura romana fou freqüent el fet de barrejar els diferent ordres en un mateix edifici, essent molt característic superposar- los en les façanes.
  26. 26. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Importància dels espais interiors: davant la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també molta importància a l’espai interior; creen espais diàfans i de gran amplitud.
  27. 27. Arquitectura religiosa TEMPLES
  28. 28. O, de vegades, la cel·la dividida en tres naus, quan és dedicat a una tríada: en honor a les tríades principals (Júpiter, Juno i Minerva). Els temples romans són de clara influència grega i etrusca, ja sigui de manera directa o a través del temple etrusc, model directe del temple romà. Pseudoperípters Innovació romana d’adossar gran part de les columnes de les façanes laterals i posteriors al mur de la cel·la (perden la funció de suport), convertint-lo en perípter fals. Pòrtic amb columnes Cel·la rectangular, massissa i tancada Desapareix l’opistòdom Pronaos més profunda En l’arquitectura religiosa romana hi ha preferència pels temples pròstils Escalinata Escalinata
  29. 29. Maison Carrée Nimes (Nemausus en època romana). França 16 aC. Època imperial . Dinastia Júlio-Clàudia
  30. 30. Elevat sobre pòdium (influència etrusca) Escalinata Teulat a dues aigües Ordre Corinti Pseudoperípter Pòrtic hexàstil amb columnes Pedra calcària nao o cel·lapronao Arquitravat Construït per Agripa i dedicat als númens romans i a Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i Agripa. Fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família. Columnes adossades
  31. 31. Fortuna Viril Roma 80 – 70 aC. Final època republicana
  32. 32. Temple d’Ausa Vic (Ausa en època romana) Segle II dC. Època imperial
  33. 33. Tholos de Vesta Via sacra, Fòrum de Roma.
  34. 34. Podi circular recobert de marbre Escalinata Columnata coríntia Teulada cònica amb teules de fang Obertura central per on sortia el fum del foc sagrat Foc sagrat
  35. 35. Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren 6, elegides d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien entre 6 i 10 anys, i que restaven durant 30 anys al servei de la deessa, dividits en tres períodes de 10 anys: • aprenien els seus deures, • exercien i • Finalment, els ensenyaven a les novícies. La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que, com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març (celebració de la Vestalia) i, si s'apagava, es creia que portaria un desastre a Roma i la vestal responsable era flagel·lada.
  36. 36. Panteó Camps de Mart. Roma Avui a la Piazza della Rotonda. Roma Apol·lodor de Damasc 128-128 dC. Època imperial . Dinastia Antonina
  37. 37. pòrtic Pòrtic octàstil arquitravat pròpylon Columnes monolítiques de granit egipci amb base de marbre blanc Frontó cúpula Capitells corintis Fris amb inscripció que fa referència al fet que Agripa el va manar fer pòrtic cel·la Situat, avui en dia, a la Piazza della Rotonda. Roma.
  38. 38. Adrià Vuit capelles òcul cassetons àtic tambor cúpula pròpylon pòrtic
  39. 39. Estructura de la cúpula feta de morter amb pedra tosca a la mescla. Cúpula hemisfèrica de 43m. amb cinc fileres de cassetons. Simbolitza la volta celeste que cobria la terra. Òcul de gairebé 9 m. de diàmetre. Simbolitza el sol. Tambor amb parets de 6 m. d’amplada fetes de maó (opus latericium) i morter (opus ceamenticium). Arcs de descàrrega del pes de la cúpula. Terra de marbre. Pòrtic octàstil amb columnes corínties amb fust monolític de granit egipci. Fris amb inscripció del temple d’Agripa. Pròpylon per descarregar el pes de la cúpula. Cel·la amb 7 capelles dedicades al Sol, la Lluna, Mart, Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn. Revestiment de bronze. Al segle XVII, l’escultor Bernini va aprofitar-lo per fer el seu Baldaquí del Vaticà. PANTEÓ = en grec “pan” és “tot” i “theos” és “déu” Frontó.
  40. 40. El tambor, un cilindre sense recobriment que a l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i maons). Per reforçar el pes de la cúpula hi ha arcs de descàrrega.
  41. 41. Urbanisme romà
  42. 42. Amfiteatre Pla hipodàmic La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo (N/S) i el decumanus (E/O), que la dividien en quatre parts, com als campaments militars. L’urbanisme va ser un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen totes les ciutats de l’Imperi. La plaça amb els principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora grega (temples, basíliques, cúria, monuments commemoratius) .
  43. 43. Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus. Se situaven els edificis públics i religiosos més importants i era el centre de la vida comercial, política i religiosa de la ciutat, ja que allí se celebraven els mercats, les assemblees polítiques i les ofrenes religioses. Fòrum
  44. 44. Barcino
  45. 45. Arquitectura civil de caràcter administratiu BASÍLICA
  46. 46. Basílica de Maxenci Fòrum de Roma Es va iniciar l'any 306 dC sota el mandat de l'Emperador Maxenci, però no va ser acabada fins al 312 dC, ja dins del mandat de l'Emperador Constantí. Època imperial. Baix imperi
  47. 47. Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional, seu de tribunals o mercat (a més de la seva funció judicial d’administració de la justícia; la basílica també s’utilitzava com a espai de transaccions comercials, i es realitzaven actes públics). Planta rectangular, dividida en tres naus Naus laterals cobertes amb volta Nau central Nau lateral Nau central, més ampla i alta que les laterals i coberta amb una volta Nau lateral El desnivell entre les naus s’emprava per il·luminar l’interior Absis Absis
  48. 48. Fragments de l’estàtua de Constantí que ocupava l'absis de la Basílica de Maxenci. Actualment, és al pati del Palazzo dei Conservatori dels Museus Capitolins.
  49. 49. Planta i secció. Basílica Úlpia 110-115 dC. Fòrum de Trajà. Roma.
  50. 50. Arquitectura civil dedicada a la diversió TERMES
  51. 51. Termes de Caracal·la Roma. 212 -235 dC. Època imperial. Dinastia dels Severs
  52. 52. Els banys públics romans eren d’ús higiènic i lúdic. Es convertiren en llocs d’oci i de relació social (llocs de reunió entre amics o per fer negocis). Eren grandiosos conjunts d’edificis on s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a qui els pagava.
  53. 53. Frigidarium (bany d’aigua freda) Tepidarium (banys d’aigua tèbia) Palestra (pati per a la pràctica de la gimnàstica, lluita i d’altres esports) Caldarium (banys d’aigua calenta) Apodyterium (vestidor) Laconicum (sala de vapor, bany sec) Piscina a l’aire lliure Caracal·la
  54. 54. No només tenien piscines sinó que, a l’interior, també hi havia palestres o llocs de lluita i gimnasos, vestidors, sales de massatges i banys de vapor, saunes i, fins i tot, sales de reunions i de conferències, biblioteques, jardins... https://www.youtube.com/watch?v=3HuInOrp7Oo
  55. 55. Detalls de l’hipocaust (hypocaustum) o cambra subterrània de les termes romanes. Canonades que, comunicaven amb l’hypocaust, escalfaven les estances de las termes per mitjà d’aire calent, des de el terra fins sostre. Forns transmetien el vapor a l’hypocaust i a les canonades de les parets.
  56. 56. Caldes de Malavella Caldes de Montbui Sant BoiBadalona
  57. 57. Arquitectura civil dedicada a la diversió TEATRES
  58. 58. Primer gran teatre monumental de Roma i model dels teatres posteriors. Tenia un aforament de 20.000 espectadors i, adossat a la càvea, hi havia el temple de Venus Victoriosa i un gran jardí porticat darrere la scaenas. Teatre de Pompeu 66 – 55 aC. Roma.
  59. 59. Teatre Marcel Roma. Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13 – 11 aC. Època imperial.
  60. 60. Podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors, i era el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu. Edifici destinat a la representació teatral (comèdies, tragèdies, farses...). Tenien un evident ús polític: entretenir les masses i transmetre’ls consignes polítiques, a més de la propaganda per patrocinar l’espectacle o edifici. Teatro Marcelo. maquetes.
  61. 61. El referent teatre grec d’Epidaure Proescaenium més ample que els grecs Càvea semicircular Façana exterior formada de fileres d'arcs disposats en diversos pisos Frons scaenae amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres Scaena tan alta com la càvea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle El romans eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la càvea descansava sobre un sistema d'arcs i galeries voltades de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu Ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti) superposats Vomitori perquè el públic pugui entrar i sortir del recinte Orquestra semicircular
  62. 62. Teatre de Mèrida Augusta Emèrita – Mèrida. Badajoz. 16 - 15 aC. Època imperial
  63. 63. Maqueta i planta del teatre de Mèrida. 1 Càvea 2 Orquestra 3 Proescaenium 4 Scaena 5 Jardí 6 Cambra culte imperial Tenia una capacitat per acollir fins a 6.000 espectadors
  64. 64. Arquitectura civil dedica a la diversió CIRCS i AMFITEATRES
  65. 65. Lloc on es disputaven les curses de carros, estirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U. Càvea semicircular Pulvinar tribuna d'honor Spina decorada amb obelisc i escultures Carceres cotxeres de carros i punt de sortida de la competició Porta pompae lloc de sortida de les processons prèvies a les carreres en les quals intervenien músics, sacerdots, imatges religioses i els mateixos aurigues que hi competien aquell dia. Arena Meta primera Meta segona Porta triumphalis d’on sortien els vencedors de les curses de carros.
  66. 66. Circ Màxim Roma. Segle I dC. Fou, sens dubte, el més gran dels circs romans. Tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts.
  67. 67. Estadi de Domicià. Quasi completament desaparegut, ha deixat la seva petjada en l’actual traçat de la Piazza Navona. Roma. Estadi-circ de Domicià Roma. 86 dC.
  68. 68. L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, Circ de Tarraco Tarraco - Tarragona. Va ser construït a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià. Vista general de la capçalera i càvea del circ de Tarraco
  69. 69. Colosseu Roma. 80 dC. Època imperial. Dinastia Flàvia
  70. 70. L’amfiteatre és l’únic edifici d’espectacles d’invenció romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre animals, entre gladiadors i feres, i/o els sacrificis (feres devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals).
  71. 71. Planta el·lipsoidal càvea arena Vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema esglaonat de galeries amb voltes vomitori Fou situat al llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.
  72. 72. vomitoria arcades càvea arena vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) velarium màstils per al velarium
  73. 73. Sistema esglaonat de galeries amb voltes màstils pel velarium Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium
  74. 74. Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium. VENACIONS (venationes) Combats entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, NAUMÀQUIA Espectacle que reproduïa un combat naval. LLUITA DE GLADIADORS Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra condemnats; també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima. Lluitaven en parelles o en grup. N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven: reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc. Quatre ascensors, accionats amb cordes i politges pujaven els animals a l’arena. Planta el·líptica Càvea
  75. 75. L’accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació de les multituds.
  76. 76. Amfiteatre de Nimes França. Segle I dC.
  77. 77. Amfiteatre d’Arles França. Finals segle I dC.
  78. 78. Amfiteatre de Tàrraco Tarragona. Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC).
  79. 79. Arquitectura civil de caràcter commemoratiu COLUMNES COMEMMORATIVES
  80. 80. Columna Trajana Roma Apol·lodor de Damasc 113 dC. Època imperial. Dinastia Antonina
  81. 81. Funció de propaganda, commemoració i demostració de poder de l’emperador Trajà. Basament o pedestal Fust amb un relleu continu en espiral -helicoïdal-, i que explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi. Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre de Carrara 4 m. diàmetre A la part superior, amb l’estàtua del personatge o heroi al qual es dedicava la columna. Antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere). Escala interior per accedir a la part superior. 185 esglaons 30 m. d’alçada i amb el basament 38 m. Escenes de la guerra contra els dacis disposats en forma de cinta helicoïdal a manera de “volumen” o “rotulus” Fòrum de Trajà Primera i segona guerra dàcia 101-103 / 107-108
  82. 82. Arquitectura civil de caràcter commemoratiu ARCS DE TRIOMF
  83. 83. Arc de Tit Roma. 315 dC. Època imperial. Dinastia Flàvia Fou construït per l'emperador Domicià després del 81 dC en honor al seu germà Tit i commemora el seu triomf a la ciutat de Jerusalem.
  84. 84. Arc de Septimi Sever Roma. 230 dC. Êpoca imperial. Dinastia dels Severs Dedicat a l’emperador Septimi Sever i als seus dos fills, Caracal·la i Geta, per celebrar la victòria sobre els parts.
  85. 85. Arc de Constantí Roma 315 dC. Època imperial. Baix Imperi Dedicat a commemorar la victòria de l'emperador Constantí contra Maxenci.
  86. 86. Arquitectura civil Obres públiques d'enginyeria
  87. 87. Calçades Ponts Fars Muralles Aqüeductes Clavegueres Embassaments Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers i per aplicar solucions tècniques.
  88. 88. Calçades Varen formar una xarxa viària que cobria tot l’imperi, per tal de connectar tots els territoris i per facilitar el desplaçament d’una banda a l’altra, especialment per dos motius: per traslladar ràpidament les legions en cas de revoltes o atacs i per intercanviar mercaderies amb rapidesa. Mil·liari Assenyalar les distàncies cada mil Passus (milla romana) equivalent a una distància d'aproximadament 1.481 metres. Voreres Statumen Fonament de pedres de mida mitjana. Nucleus Estrat de pedres triturades. Pauimentum Superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava. Rudus Capa de sorra o grava.
  89. 89. Ponts Construccions molt sòlides, fetes de pedra i amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la seva construcció, perquè van cobrir superfícies immenses amb les arcades. Ponts que han arribat fins a l’actualitat. Pont d’Alcántara. Cáceres. 105-106 dC) Pont de Saragossa Pont de Nona, sobre Tíber. Roma (Trastevere) Pont de Mèrida. Badajoz
  90. 90. La romana és la primera gran civilització occidental que desenvolupa una enginyeria hidràulica. Aqüeductes Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria hidràulica, destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny. Àtic Arc Pilar Marc VITRUVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC comenta que aquest canal (specus) havia de quedar sempre "cobert, per protegir l'aigua del sol i evitar que l’enemic n’enverinés l’aigua. "opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats sense argamassa. 1. Clau 2. Dovelles 3. Extradós 4. Imposta 5. Intradós 6. Llum Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu, més subjecció fa la tenalla. Specus Túnel, canonada d'aigua de plom o tubs de fang Origen Pous d’inspecció Canal obert Canalització soterrada Pou de sediments Cisterna d'emmagatzemament Ciutat
  91. 91. Opus quadratum Aparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes. El nucli dels pilars d'alçada estava fet de morter (opus caementicium) i es reforçaven de diverses maneres amb finalitats estètiques: Opus quadratum Òpus latericium o opus testaceum Opus mixtum Opus latericium / opus testaceum Aparell format per maons. Pilars Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre "cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic” ";
  92. 92. Aqua Claudia Aqua Appia Aqua Vetus Aqua Marcia Aqua Tepula Aqua Iulia Aqua Virgo Aqua Alsietina Anio Novus Aqua Traiana Aqua Alexandrina La ciutat de Roma posseïa aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassedat d’aigua devia ser ja un problema seriós a l’inici del segle IV aC. quan es féu construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del s. III dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven aproximadament 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.
  93. 93. L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco. Aqüeducte de les Farreres Tàrraco. Tarragona. Finals del segle I aC. probablement entre el 24- 22 aC. durant l’estada d’August a Tàrraco Probablement època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia
  94. 94. Tàrraco fou obra dels germans Escipions (Gneu Escipió i Publi Corneli Escipió), sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica. Després de vèncer en un primer combat, els cartaginesos, van deixar una petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i, posteriorment, amb la ciutat de Tàrraco. Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II aC i durant el segle I aC la ciutat es va consolidar. L’any 45 aC li va ser concedit l’estatus de colònia romana i, durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va adquirir una rellevància notable en convertir-se en la capital del món romà. August hi va residir i hi va dirigir les seves campanyes militars. Tàrraco es va consolidar com a capital de la Hispània Citerior, moment en què s’inicià un procés d'urbanització. Tàrraco
  95. 95. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat: • L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km., subministrava la part més alta de la ciutat, on es bastiren els principals espais de representació́ (Circ, Fòrum Provincial, temple del Diví August). • L’altre, de 18 km. procedia del riu Francolí, “Aqüeducte de les Ferreres”. Nodria d’aigua la part central de la població, que inclou el Fòrum Local. • La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte que subministrava aigua a unes grans termes públiques.
  96. 96. llargada de 217 m. alçada màxima de 27 m. 25 arcs de mig punt a la filera superior 11 arcs de mig a la filera inferior. Specus de 80 cm. presenta un pendent molt suau, d’un 0,4%, pràcticament idèntic al que té la totalitat de l'aqüeducte. Specus impermeabilitzat mitjançant un morter (opus signinum) a base de calç i ceràmica. Per a la construcció s'utilitzà amb pedra calcària local i "opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats en sec, sense argamassa. Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15 cm). Rep el nom de les “Ferreres”. per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni. Salva la vall d’un petit barranc. Dues fileres d’arcs de mig punt.
  97. 97. Probablement realitzat per Agripa, gendre d’August, al segle I dC. El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes. Aqüeducte Pont du Gard França
  98. 98. Construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del II dC, en temps dels emperadors Vespasià i Trajà. Aqüeducte de Segòvia
  99. 99. Aqüeducte de los Milagro. Mèrida. Badajoz
  100. 100. Arquitectura domèstica DOMUS ISULAE VILLAE
  101. 101. Impluvium estany central Cubicula dormitoris Era l’habitatge urbà de les famílies benestants. Són cases de planta rectangular estructurades al voltant d’un ATRI i, a la part posterior, un PERÍSTIL o jardí envoltat de columnes. Vestibulum Atri Compluvium obertura central que il·luminava, airejava. Culina cuina Tablinium habitació o sala dels senyors de la casa situada a la part oposada a l’entrada. Latrina bany Triclinium menjador Perístil Tabernae Laraium Domus
  102. 102. Atri o atrium amb Implivium
  103. 103. Peristil amb un petit lararium en honor als déus familiars.
  104. 104. Eren blocs de cases dins les ciutats, normalment de lloguer. Es construïen al voltant d’un pati rectangular i descobert. L’alçada més habitual eren de tres o quatre plantes. La planta baixa s’acostumava a reservar per a botigues i tallers. Normalment al primer pis vivien les classes mitjanes i, als superiors, més petits, les classes populars. Molts d’aquests blocs estaven superpoblats i els incendis no eren estranys, en estar fets amb materials pobres (maó i morter). Insulae mot llatí que significa “illa”
  105. 105. Dedicades a l’esbarjo del ciutadans més rics. Estaven decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa de les seves propietaris, com la vil·la Adriana a Tívoli o la casa de Lívia, a Roma. Villae

×