SlideShare a Scribd company logo
La ratlla verda
    1905




  Henri Matisse
Fauves (Fauvisme)
 S’inicia al Saló de Tardor (Salon d’Automne) celebrat a París l’any 1905

                                                     S’hi exposaren en una mateixa
                                                     sala les obres d’un grup de
                                                     pintors que utilitzaven colors
                                                     violents i arbitraris, mentre que
                                                     al mig de la sala hi havia una
                                                     escultura de caire classicista

                                                     El crític Louis Vauxcelles en
                                                     veure-ho va dir:


                                                      «Donatello parmi les Fauves!»



                                                         Henri Matisse
                                                         André Derain
                                                         Maurice Vlaminck
                                                         Albert Marquet
                                                         Raoul Dufy
                                                         Georges Braque
Tàmesi
 André Derain
 1905
                           Barques, Collioure
                               André Derain
                                         1905




Retrat de
Matisse         André Derain fou un altre
André Derain    pintor fauvista
1905
El Fauvisme
És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un
moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’impressionisme,
postimpressionisme i simbolisme. Sorgí com una reacció contra l’impressionisme a
favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses.

Característiques:

•   No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.
•   El color torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada.
    - El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa.
    - El color s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells)
    - El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides, simples,
    lluminoses.
    - Pinzellades soltes i vigoroses, de taques.
    - Llum i ombra són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques fosques o negres.
c) La forma, o sigui, l’objecte, se simplifica. Es pinten objectes quotidians, espais
  interiors, paisatges, natures mortes, retrats... Els objectes es modifiquen amb
  el color.
d) La línia recupera la seva energia. Traços grossos i nítids.
e) No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic, com Gauguin. Efectes
  de relleu en els objectes per degradacions de tonalitats.
f) Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig
    d’expressar alguna cosa interior, per tant es modifiquen, no es veuen com en la realitat.
g) S’utilitzen sanefes o ziga-zagues per decorar els quadres.
Henri Matisse (1869-1954)

Va viure en una època plena de traumàtics esdeveniments polítics, les dues
guerres mundials, la guerra freda i els enfrontaments ideològics i violents que
aquesta causà, sense que res d’això l’afectés aparentment. Mai va signar cap
manifest ni va fer cap pintura al·lusiva a cap fet polític, ni va escriure res al
respecte. Va pintar al llarg de 60 anys produint imatges de confort, equilibri i
satisfacció.

És conegut mundialment com el creador del FAUVISME. Després d’estudiar dret
es traslladà a París on es dedicà de ple a la pintura. Primer pintà seguint una
tècnica tradicional i copiant pintures del Louvre. Després, a la Costa Azul va
seguir l’impressionisme i el divisionisme.




                                                                         1894, Retrat
                                                                         de dona
Algunes pintures de final del XIX presenten influència de Cézanne, però a partir
de 1907 el seu estil quedà definit i pintà a l’estil fauvista: suprimint detalls i
tendint a la simplificació, aconseguint quadres impregnats de pau i harmonia.




1904, Le Gouter                                   1905, Dona amb barret
1905, La joia
                                                                       de viure


Amb zones de color diferenciades defineix la forma dels objectes i l’espai entre
ells. Va usar el color amb gran sensualitat però sempre controlant-lo amb una
estudiada organització estructural. És característica del fauvisme la interpretació
lírica de la realitat, amb temes agradables, de paisatges o retrats...
1905, Finestra oberta   1906, Autoretrat
1908, Harmonia en vermell
Aquí la sensació de profunditat queda anul·lada mitjançant l’ús de la mateixa
intensitat cromàtica en elements que apareixen en primer i en últim pla.
1909, La Dansa I
1910, La Dansa II

                    Música
Platja del Marroc

Entre 1812 i 1813 viatjà al Marroc, on la llum
li inspirà quadres com aquests.
                                                 Entrada a la Casba
1912, La peixera   Marroquí en verd
1916, La finestra blava   1917, Lliçó de música
Cap al 1917 s'instal·la a Niça, va conèixer a
                        Renoir i el seu estil es va fer més subtil.
                        Pintà interiors i la seva sèrie d’Odalisques.




1921, Interior a Niça              1923, Natura morta amb dàlies
1926, Odalisca en vermell

                                Aquí es pot apreciar el gust de Matisse per
                                l’ornamentació i l’ús d’arabescos.
1928, Odalisca amb tambourine
En la dècada de 1940 el color de les
seves teles es tornà molt més atrevit,
com en Gran interior vermell.




1941, Natura morta amb magnòlia
1947, Dues noies en un interior vermell i verd.   Ícar
1952, King sadnes   1952, Nu blau
La ratlla verda
Madame Matisse

Documentació general

   Catalogació:
       Autor: Henri Matisse
       (1869-1954)
       Títol: La ratlla verda o
       Madame Matisse
       Cronologia: 1905
       Localització: Museum for
          Kunst Statenshttp
       (Copenhaguen)
       Estil: fauvisme

   Anàlisi material:
   Dimensions: 40,5 cm x 32,5 cm
   Suport: tela
   Tècnica: oli


http://www.edu365.cat/batxillerat/art/fauvisme/index.htm
Anàlisi formal
Reconeixement visual i
   descripció

Retrat en posició frontal d’Amélie
Parayre

Elements plàstics

Descripció de la línia, la
pinzellada i el color




La dona, seriosa, desvia
lleugerament la mirada de la part
frontal del quadre, oferint
aspecte tranquil i al mateix temps
tens.
Contrastos de tons donen vida al quadre, que
  Els colors                sembla posseir llum interior i vida pròpia
  Esquematisme

  Colors vius: vermell,
  ataronjat, violat,                                                           La ratlla verda
  blau, verd, negre...                                                         és el centre




                                                                           Pinzellada gruixuda
                                                                           i molt solta i
Contorns estan marcats                                                     carregada de
amb un traç lineal de                                                      pasta. Zones on
color blau-negre                                                           són especialment
                                                                           evidents.
Autonomia que pren
el color respecte de                                                       Pinzellades que
la forma                                                                   segueixen ordre i
                                                                           ritme.



   Colors intensos i molt                                                  Zones planes de
   contrastats són els                                                     color
   protagonistes del                                                       Predomina el
   quadre.                                                                 vermell, el verd
   Formes senzilles.                                                       és el seu
                                                                           complementari
Línia verda (eix de simetria) marca el
  Cabells negres amb
                        centre del rostre tot dividint-lo en dues    Composició
                        meitats. Crea una ombra artificial.
  reflexes blau-morat
                                                                     Tradueix la llum
                                                                     natural a colors



                                                                    Celles de traços
                                                                    negres-blavosos

La cara, a la
esquerra, de tons
groguencs i a la                                                     El fons a
dreta rosats,                                                        l’esquerra de
separats per la                                                      roig-ataronjat
ratlla verda                                                         que passa a ser
                                                                     roig-lila i a la
                                                                     part superior i a
Part “il·luminada”                                                   la dreta, jugant
de tons càlids.                                                      amb els tons
                                                                     complementaris
                                                                     del vermell: el
                                                                     verd


     Vestit de                                                       Part que simula
     tonalitats                                                      l’ombra de tons
     roges                                                           freds
Ombres
suprimides,
colors lluminosos   Volum suggerit
(alliberats)        Pels contrastos
                     de les
                    estructures
                    cromàtiques


  No modelatge
  per l’absència
  del clarobscur

  Aspecte pla de
  l’obra, reduït
  amb la
  sincronització    Colors freds
  del colors.       fan retrocedir
                    la superfície

  Colors càlids
  avancen la
  superfície
Interpretació
La intenció de Matisse al pintar aquest quadre
no era reproduir el rostre de la seva dona tal
i com era en la realitat, sinó com ell el
sentia. Va combinar-hi les seves idees de la
pintura, i la seva tècnica que donava prioritat
al color i a les possibilitats expressives
d’aquest, amb un tema intimista i privat.

Matisse separava clarament la pintura de la
realitat objectiva. La pintura per a ell era un
impuls vital, encara que no oblidava aspectes
tècnic, com l’estructuració del quadre, el
valor del color... Era el plantejament de tots
els fauvistes.


 "La ratlla verda", es un homenatge a
 Madame Matisse, la dona que dedicà la
 seva vida a la veneració de l’artista com a
 geni, que es posà a treballar de modista
 durant els anys de dificultats econòmiques
 previs al gran èxit del grup "fauve" i, que
 hagué de vendre el seu anell de casada
 per tal que el seu marit pogués adquirir un
 quadre de Cézanne , un de Gauguin i un
 bust de Rodin
Funció
Matisse tenia clar el que volia reflectir en les seves obres: “senzillesa, claredat i
tranquil·litat”. Amb aquest quadre i altres volia recuperar l’emoció de la manera
més franca possible, i va recórrer als “bells blaus, bells vermells i bells grocs”, que
remouen el fons sensuals interior de cada persona.

Matisse es convertí el 1905, involuntàriament, en el líder dels fauvistes, per les
crítiques rebudes al Saló dels Independents per part dels “entesos” en art.

“La gàbia de les feres salvatges”
Els germans Stein


Els col·leccionistes d’art d’origen
nord-americà, Gertrude i Leo
Stein, adquiriren alguns quadres
de Matisse i aviat un sector de la
societat parisenca avançada
s’interessà per aquesta pintura
"diferent"




                              Els Stein formaven part d’un
                              cercle molt restringits que
                              s'oposaven al règim establert i
                              manifestaven la "seva
                              diferència" identificant-se amb
                              unes imatges que per a ells eren
                              "modernes", i això volia dir,
                              pròpies del seu temps.
Models i influències

Matisse està fortament influït per alguns plantejaments simbolistes i
sobretot pels postimpressionistes. Dels simbolistes seguí la “no imitació”
(Gustave Moreau), retenir i expressar, tot pintant-los, segons la seva
pròpia experiència, els mestres del passat




  Gustave Moreau:

  «No s’ha de copiar, sinó que s’ha
  de retenir tot el que constitueix
  un llenguatge essencial dels
  mestres del passat, per més tard
  expressar-ho».




                                                    Gustave Moreau
L’art negre africà també
influí en els fauvistes




                           Les màscares africanes són
                           important per la seva
                           innocència, la seva ingenuïtat
                           i la seva puresa de formes
Exposicions                  Entre 1901 i 1905
retrospectives de            hi hagué a París una
                             sèrie d’exposicions
Van Gogh i
                             retrospectives de
Gauguin                      Van Gogh i Gauguin




El color i la pinzellada
expressiva de Van Gogh i,
l’estètica decorativista i el color
pur de Gauguin són punt de
partida pels fauvistes
Dels postimpressionistes utilitzà l’empastament gruixut, tal com feia Van
Gogh, i la tècnica divisionista, on s’usava el color pur al costat del
complementari.

Pel seu atreviment en l’ús dels colors se’l considerà el líder dels fauves,
sent referent de pintors com Vlaminck o Dufy.




                           Van Gogh: 1890, Església
                           d’Auvers sur Oise i Autorretrat

Seurat: La torre Eiffel, 1889

More Related Content

What's hot

Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Julia Valera
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
Mercè Bigorra
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
Julia Valera
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
Els jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. CézanneEls jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. Cézanne
Luis Daniel Duran Perez
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiCarme Aranda- Mònica Navarro
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
Antonio Núñez
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Julia Valera
 

What's hot (20)

Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Els jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. CézanneEls jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. Cézanne
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Delacroix
DelacroixDelacroix
Delacroix
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
P.P.Romanticisme
P.P.RomanticismeP.P.Romanticisme
P.P.Romanticisme
 
11.pollock
11.pollock11.pollock
11.pollock
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemanyMies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 

Similar to Matisse: La ratlla verda

L'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri MatisseL'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri Matisse
professor_errant
 
La ratlla verda
La ratlla verdaLa ratlla verda
La ratlla verdarosaalmata
 
12 Retrat de Madame Matisse
12 Retrat de Madame Matisse12 Retrat de Madame Matisse
12 Retrat de Madame MatisseRamon Pujola
 
Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10
mmart754
 
La Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del ColorLa Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del Color
albacirera
 
2. el fauvisme
2. el fauvisme2. el fauvisme
2. el fauvismejgutier4
 
cotlliure i la pintura
cotlliure i la pinturacotlliure i la pintura
cotlliure i la pinturaeeevvveee
 
Treball de recerca cotlliure i la pintura.
Treball de recerca cotlliure i la pintura.Treball de recerca cotlliure i la pintura.
Treball de recerca cotlliure i la pintura.eeevvveee
 
Jugadors de Cartes
Jugadors de CartesJugadors de Cartes
Jugadors de Cartes
Dhamo Lhamo
 
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
xesaro
 
Pintura s. xx
Pintura s. xxPintura s. xx
Pintura s. xx
Carmen Barrero
 
Fauvisme matisse la ratlla verda
Fauvisme matisse la ratlla verdaFauvisme matisse la ratlla verda
Fauvisme matisse la ratlla verdabalvare6
 
Presentacion1
Presentacion1Presentacion1
Presentacion1aroa
 

Similar to Matisse: La ratlla verda (20)

2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda
 
L'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri MatisseL'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri Matisse
 
La ratlla verda
La ratlla verdaLa ratlla verda
La ratlla verda
 
12 Retrat de Madame Matisse
12 Retrat de Madame Matisse12 Retrat de Madame Matisse
12 Retrat de Madame Matisse
 
16 Tableau II
16 Tableau II16 Tableau II
16 Tableau II
 
Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10
 
La Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del ColorLa Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del Color
 
2. el fauvisme
2. el fauvisme2. el fauvisme
2. el fauvisme
 
Fauvisme
FauvismeFauvisme
Fauvisme
 
cotlliure i la pintura
cotlliure i la pinturacotlliure i la pintura
cotlliure i la pintura
 
Treball de recerca cotlliure i la pintura.
Treball de recerca cotlliure i la pintura.Treball de recerca cotlliure i la pintura.
Treball de recerca cotlliure i la pintura.
 
Jugadors de Cartes
Jugadors de CartesJugadors de Cartes
Jugadors de Cartes
 
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
Treball de dibuix (impressionisme, post-impressionisme, fauvisme i expression...
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
Pintura s. xx
Pintura s. xxPintura s. xx
Pintura s. xx
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
Pintura s. xix
Pintura s. xixPintura s. xix
Pintura s. xix
 
Fauvisme: Matisse
Fauvisme: MatisseFauvisme: Matisse
Fauvisme: Matisse
 
Fauvisme matisse la ratlla verda
Fauvisme matisse la ratlla verdaFauvisme matisse la ratlla verda
Fauvisme matisse la ratlla verda
 
Presentacion1
Presentacion1Presentacion1
Presentacion1
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Matisse: La ratlla verda

  • 1. La ratlla verda 1905 Henri Matisse
  • 2. Fauves (Fauvisme) S’inicia al Saló de Tardor (Salon d’Automne) celebrat a París l’any 1905 S’hi exposaren en una mateixa sala les obres d’un grup de pintors que utilitzaven colors violents i arbitraris, mentre que al mig de la sala hi havia una escultura de caire classicista El crític Louis Vauxcelles en veure-ho va dir: «Donatello parmi les Fauves!» Henri Matisse André Derain Maurice Vlaminck Albert Marquet Raoul Dufy Georges Braque
  • 3. Tàmesi André Derain 1905 Barques, Collioure André Derain 1905 Retrat de Matisse André Derain fou un altre André Derain pintor fauvista 1905
  • 4. El Fauvisme És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’impressionisme, postimpressionisme i simbolisme. Sorgí com una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses. Característiques: • No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és. • El color torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada. - El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa. - El color s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells) - El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides, simples, lluminoses. - Pinzellades soltes i vigoroses, de taques. - Llum i ombra són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques fosques o negres. c) La forma, o sigui, l’objecte, se simplifica. Es pinten objectes quotidians, espais interiors, paisatges, natures mortes, retrats... Els objectes es modifiquen amb el color. d) La línia recupera la seva energia. Traços grossos i nítids. e) No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic, com Gauguin. Efectes de relleu en els objectes per degradacions de tonalitats. f) Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior, per tant es modifiquen, no es veuen com en la realitat. g) S’utilitzen sanefes o ziga-zagues per decorar els quadres.
  • 5. Henri Matisse (1869-1954) Va viure en una època plena de traumàtics esdeveniments polítics, les dues guerres mundials, la guerra freda i els enfrontaments ideològics i violents que aquesta causà, sense que res d’això l’afectés aparentment. Mai va signar cap manifest ni va fer cap pintura al·lusiva a cap fet polític, ni va escriure res al respecte. Va pintar al llarg de 60 anys produint imatges de confort, equilibri i satisfacció. És conegut mundialment com el creador del FAUVISME. Després d’estudiar dret es traslladà a París on es dedicà de ple a la pintura. Primer pintà seguint una tècnica tradicional i copiant pintures del Louvre. Després, a la Costa Azul va seguir l’impressionisme i el divisionisme. 1894, Retrat de dona
  • 6. Algunes pintures de final del XIX presenten influència de Cézanne, però a partir de 1907 el seu estil quedà definit i pintà a l’estil fauvista: suprimint detalls i tendint a la simplificació, aconseguint quadres impregnats de pau i harmonia. 1904, Le Gouter 1905, Dona amb barret
  • 7. 1905, La joia de viure Amb zones de color diferenciades defineix la forma dels objectes i l’espai entre ells. Va usar el color amb gran sensualitat però sempre controlant-lo amb una estudiada organització estructural. És característica del fauvisme la interpretació lírica de la realitat, amb temes agradables, de paisatges o retrats...
  • 8. 1905, Finestra oberta 1906, Autoretrat
  • 9. 1908, Harmonia en vermell Aquí la sensació de profunditat queda anul·lada mitjançant l’ús de la mateixa intensitat cromàtica en elements que apareixen en primer i en últim pla.
  • 11. 1910, La Dansa II Música
  • 12. Platja del Marroc Entre 1812 i 1813 viatjà al Marroc, on la llum li inspirà quadres com aquests. Entrada a la Casba
  • 13. 1912, La peixera Marroquí en verd
  • 14. 1916, La finestra blava 1917, Lliçó de música
  • 15. Cap al 1917 s'instal·la a Niça, va conèixer a Renoir i el seu estil es va fer més subtil. Pintà interiors i la seva sèrie d’Odalisques. 1921, Interior a Niça 1923, Natura morta amb dàlies
  • 16. 1926, Odalisca en vermell Aquí es pot apreciar el gust de Matisse per l’ornamentació i l’ús d’arabescos. 1928, Odalisca amb tambourine
  • 17. En la dècada de 1940 el color de les seves teles es tornà molt més atrevit, com en Gran interior vermell. 1941, Natura morta amb magnòlia
  • 18. 1947, Dues noies en un interior vermell i verd. Ícar
  • 19. 1952, King sadnes 1952, Nu blau
  • 20. La ratlla verda Madame Matisse Documentació general Catalogació: Autor: Henri Matisse (1869-1954) Títol: La ratlla verda o Madame Matisse Cronologia: 1905 Localització: Museum for Kunst Statenshttp (Copenhaguen) Estil: fauvisme Anàlisi material: Dimensions: 40,5 cm x 32,5 cm Suport: tela Tècnica: oli http://www.edu365.cat/batxillerat/art/fauvisme/index.htm
  • 21. Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció Retrat en posició frontal d’Amélie Parayre Elements plàstics Descripció de la línia, la pinzellada i el color La dona, seriosa, desvia lleugerament la mirada de la part frontal del quadre, oferint aspecte tranquil i al mateix temps tens.
  • 22. Contrastos de tons donen vida al quadre, que Els colors sembla posseir llum interior i vida pròpia Esquematisme Colors vius: vermell, ataronjat, violat, La ratlla verda blau, verd, negre... és el centre Pinzellada gruixuda i molt solta i Contorns estan marcats carregada de amb un traç lineal de pasta. Zones on color blau-negre són especialment evidents. Autonomia que pren el color respecte de Pinzellades que la forma segueixen ordre i ritme. Colors intensos i molt Zones planes de contrastats són els color protagonistes del Predomina el quadre. vermell, el verd Formes senzilles. és el seu complementari
  • 23. Línia verda (eix de simetria) marca el Cabells negres amb centre del rostre tot dividint-lo en dues Composició meitats. Crea una ombra artificial. reflexes blau-morat Tradueix la llum natural a colors Celles de traços negres-blavosos La cara, a la esquerra, de tons groguencs i a la El fons a dreta rosats, l’esquerra de separats per la roig-ataronjat ratlla verda que passa a ser roig-lila i a la part superior i a Part “il·luminada” la dreta, jugant de tons càlids. amb els tons complementaris del vermell: el verd Vestit de Part que simula tonalitats l’ombra de tons roges freds
  • 24. Ombres suprimides, colors lluminosos Volum suggerit (alliberats) Pels contrastos de les estructures cromàtiques No modelatge per l’absència del clarobscur Aspecte pla de l’obra, reduït amb la sincronització Colors freds del colors. fan retrocedir la superfície Colors càlids avancen la superfície
  • 25. Interpretació La intenció de Matisse al pintar aquest quadre no era reproduir el rostre de la seva dona tal i com era en la realitat, sinó com ell el sentia. Va combinar-hi les seves idees de la pintura, i la seva tècnica que donava prioritat al color i a les possibilitats expressives d’aquest, amb un tema intimista i privat. Matisse separava clarament la pintura de la realitat objectiva. La pintura per a ell era un impuls vital, encara que no oblidava aspectes tècnic, com l’estructuració del quadre, el valor del color... Era el plantejament de tots els fauvistes. "La ratlla verda", es un homenatge a Madame Matisse, la dona que dedicà la seva vida a la veneració de l’artista com a geni, que es posà a treballar de modista durant els anys de dificultats econòmiques previs al gran èxit del grup "fauve" i, que hagué de vendre el seu anell de casada per tal que el seu marit pogués adquirir un quadre de Cézanne , un de Gauguin i un bust de Rodin
  • 26. Funció Matisse tenia clar el que volia reflectir en les seves obres: “senzillesa, claredat i tranquil·litat”. Amb aquest quadre i altres volia recuperar l’emoció de la manera més franca possible, i va recórrer als “bells blaus, bells vermells i bells grocs”, que remouen el fons sensuals interior de cada persona. Matisse es convertí el 1905, involuntàriament, en el líder dels fauvistes, per les crítiques rebudes al Saló dels Independents per part dels “entesos” en art. “La gàbia de les feres salvatges”
  • 27. Els germans Stein Els col·leccionistes d’art d’origen nord-americà, Gertrude i Leo Stein, adquiriren alguns quadres de Matisse i aviat un sector de la societat parisenca avançada s’interessà per aquesta pintura "diferent" Els Stein formaven part d’un cercle molt restringits que s'oposaven al règim establert i manifestaven la "seva diferència" identificant-se amb unes imatges que per a ells eren "modernes", i això volia dir, pròpies del seu temps.
  • 28. Models i influències Matisse està fortament influït per alguns plantejaments simbolistes i sobretot pels postimpressionistes. Dels simbolistes seguí la “no imitació” (Gustave Moreau), retenir i expressar, tot pintant-los, segons la seva pròpia experiència, els mestres del passat Gustave Moreau: «No s’ha de copiar, sinó que s’ha de retenir tot el que constitueix un llenguatge essencial dels mestres del passat, per més tard expressar-ho». Gustave Moreau
  • 29. L’art negre africà també influí en els fauvistes Les màscares africanes són important per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva puresa de formes
  • 30. Exposicions Entre 1901 i 1905 retrospectives de hi hagué a París una sèrie d’exposicions Van Gogh i retrospectives de Gauguin Van Gogh i Gauguin El color i la pinzellada expressiva de Van Gogh i, l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin són punt de partida pels fauvistes
  • 31. Dels postimpressionistes utilitzà l’empastament gruixut, tal com feia Van Gogh, i la tècnica divisionista, on s’usava el color pur al costat del complementari. Pel seu atreviment en l’ús dels colors se’l considerà el líder dels fauves, sent referent de pintors com Vlaminck o Dufy. Van Gogh: 1890, Església d’Auvers sur Oise i Autorretrat Seurat: La torre Eiffel, 1889