Per passar a classe

1. Mesopotàmia i Pèrsia
Les primeres civilitzacions històriques

2. L’espai geogràfic on varen sorgir aquestes
primeres civilitzacions es troba en Pròxim
Orient.
Les primeres civilitzacions històriques
Les civilitzacions mesopotàmiques es
desenvoluparen devora a dos grans rius,
Tigris i Eufrates, i en torn a una sèrie de
ciutats: Ur, Babilònia, Nínive…
La civilització
egípcia emergí
devora el riu
Nil, en ciutats
com Tebas,
Menfis…

3. Canvis econòmics i socials
Canvis polítics
Canvis culturals
Excedents agrícoles generen
Desenvolupament comerç
Aparició de nous oficis: terrisseria
(alfareria), picapedrer (cantería),
orfebreria
nous grups socials
Creixement poblats durà
Aparició de les ciutats
Naixement de l’Administració de l’Estat
Reis i sacerdots prenen el
camandament i cobren impostos
Naixement de l’escriptura
vers 3500 aC
Comença la història, les escoles, la ciència i les biblioteques
Egipte: jeroglífica, símbols en papir o pedra
Mesopotàmia: cuneïforme, signes amb forma de
cunya en argila blana assecada al sol
Desenvolupament (fa 6000 anys) en torn a un riu
Terres fèrtils Grans collites Augment de la població
Les primeres civilitzacions històriques

4. Aparició de l’escriptura: cuneïforme i jeroglífica
L’escriptura marca el principi de la història, i ens permet llegir
els documents escrits i conèixer millor el passat. Ja no sols
disposem de restes materials, sinó de textos que informen de la
llengua, els costums, les lleis i les conquestes d’aquests
pobles.
JEROGLÍFICA
CUNEÏFORME
Pictogrames gravades en tauletes de fang mitjançant un punxó, expressament afilat.
https://www.youtube.com/watch?v=QFZtKNXouw8

5. Henry Rawlinson, oficial de
l'armada britànica, l’any 1835 va,
desxifrar l’escriptura cuneïforme al
trobar la "inscripció de Behistún".
Aquesta constava de catorze
columnes, en les quals s'enaltia la
figura del rei persa Darios I.
Henry Rawlinson deixafrador escriptura cuneïforme
Escrit a la pròpia muntanya té uns 15 m d'alt i 25 m
d'ample, aquesta constava de catorze columnes, en
les quals s'enaltia la figura del rei persa Darios I.

6. Pedra de granit negre, trobada a
Rosetta, prop d’Alexandria l’any 1799
pels soldats de Napoleó
L’egiptòleg francès
Jean François Champollion,,en va
desxifrar-ne l’escriptura jeroglífica
Pedra Rosetta
British Musem
54 línies en
Grec
22 línies en
Demòtic
(forma
simplificada de
l'antiga escriptura
egípcia hieràtica)
14 línies de
Jeroglífic
Jean François Champollion deixafrador escriptura jeroglìfica

7. Mesopotàmia

8. Mesopotàmia en grec significa Terra fèrtil
Situada entre dos rius Tigris
Eufrates
Dividida en dos territoris Alta Mesopotàmia
Baixa Mesopotàmia o
Caldea
Zona muntanyosa al Nord
Zona pantanosa al Sud
Dominada per varis
pobles
Sumeris al Sud
Accadis entre els
valls dels
dos rius
Assiris al Nord
Mesopotàmia: marc geogràfic
Sumeris
Accadis
Assiris
Baixa Mesopotàmia o Caldea
Alta Mesopotàmia

9. SUMERIS ACCADIS ASSIRIS
La història de Mesopotàmia és documentada del 10000 aC al 637 dC (conquesta
musulmana). El període més important se situa, però, entre el 3100 i el 538 aC,
durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria. La
història política va estar marcada per l’alternança en el poder d’aquest pobles.
Mesopotàmia actualment gran part correspon a l'Iraq, així com algunes parts del nord-est de Síria,
algunes parts del sud-est de Turquia, i algunes parts de la província de Khuzestan del sud-oest de
Iran.

10. Utilitzen com a material el tova i el maó.
L'arquitectura mesopotàmica que ha arribat a
nosaltres és escassa a causa de la pobresa
d’aquest materials.
Tova i totxo
Toves
La tova és un maó elaborat amb una
massa d'argila i algun additiu, assecada
al sol i l'aire, caracteritzant-se per ser
un material que s'empra sense cocció
prèvia.
Ceràmica vidriada
Decoren els murs amb relleus i frisos de ceràmica vidriada La
ceràmica vidriada s'obté elevant la temperatura durant la cocció
de la terracota (base de tota ceràmica) provocant així que es
vitrifiqui. Una altra manera d'obtenir ceràmica vidriada és
mitjançant la utilització de vernissos o esmalts

11. L'arc i els seus elements
L'arc de mig punt, és l'arc que resulta
d'un semicercle sencer. Aquest arc va
començar a usar-se a Mesopotàmia en
el tercer mil·lenni a. C.
Pel que sembla, de l'arquitectura
mesopotàmica va passar a
l'arquitectura romana, que el va
difondre per Europa i la Mediterrània.
És, doncs, característic de l'art romà i
de tots els seus hereus, entre ells el
Romànic.
Volta de canó.
Es forma sobre la base d'un arc de mig punt
Arquitectura voltada

12. Comú a sumeris, babilonis i assiris.
No eren un lloc d’actes públics o
cerimònies, sinó morada del déu de la
ciutat, un/a de diferent per a
cadascuna d’elles.
Accés reservat als sacerdots, la qual
cosa es conferia poder en la societat.
En l’època sumèria els temples
s’edificaven sobre un monticle de
terra. Aquesta estructura evolucionà
fins que es va convertir en el
ZIGGURAT (torre piramidal i
esglaonada).
Temple de Mesopotàmia
Maqueta del ziggurat Marduk,
Babilònia.

13. Ziggurat
Torre piramidal i esglaonada, formada per la superposició de cossos
decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, i
amb escales d’accés i rampes. De gran dimensió i altura, amb la finalitat
d’estar el més a prop possible del déu. Construcció arquitectònica
religiosa tradicional de Mesopotàmia antiga.
Plataforma
Santuari consagrat al déu i
centre astronòmic des d’on
els sacerdots observaven
el firmament
Triple escala d’accés
Plataforma
Plataforma

14. El ziggurat d’Ur es documenta a l’antiga ciutat
sumèria d’Ur, en l’actual Iraq.
Fou construït pel rei
Ur-Nammu, destruït pels
accadis i, posteriorment,
manat reconstruir per
Nabucodonosor II de
Babilònia.
Aixecat com a lloc de culte al déu Nannar (déu de lluna, en sumeri).
Ziggurat d’Ur
Actual Iraq

15. Té planta rectangular (61m × 45,7m i 15m
d’altura, segurament en tenia més
d’alçada, perduda per l’erosió).
L’interior és, completament, de tova. Les
parets exteriors eren de maó cuit, i com a
morter s’ha utilitzat el betum asfàltic.
Cada paret està orientada cap a un punt
cardinal.

16. Ziggurat de Marduk
Babilònia (avui a 110 km al sud de Bagdad. Irak)
.

17. Cal destacar, el ziggurat de Marduk (déu suprem de Babilonia)
a Babilònia, per la seva gran envergadura. Era un exemple de
meravella matemàtica i arquitectònica, encara que no ha quedat
pràcticament res, ni a ras de terra.
Però, es parla d’un ziggurat de set nivells, pintat de diferents
colors, coronat per un temple de belles proporcions (sembla
que estava pintat de color blau intens, igual que el darrer nivell).

18. La Porta d’Ixtar (o d'Ishtar)
era originalment una de les
8 portes monumentals (14
metres d'altura per 10
d'ample) de la muralla
interior de Babilònia, a
través de la qual s'accedia
al temple de Marduk.
Porta d’Ixtar a la ciutat de Babilònia
Museu de Pèrgam (Pergamonmuseum)
.
Ixtar era la dea de l'amor i la guerra, de la vida, del
sexe, de la fertilitat i de la natura.

19. Les restes de la porta original foren
descobertes durant les campanyes
arqueològiques alemanyes de 1902 a
1914. La majoria foren trasllades a
Alemanya, on es va reconstruir la porta
en el Museu Pèrgam de Berlín, en 1930.

20. Porta d’ISHTAR reconstruïda al
Museu de Pèrgam, Berlín. Destaca
pel gran arc de mig punt, els maons
esmaltats de color blau i pels
relleus d’animals fantàstics, que
formen les siluetes de dracs, braus i
lleons, i altres éssers mitològics.
Va ser construïda cap a l'any
575 aC per ordre de
Nabucodonosor II.

21. Terracota vidriada
El lleó va ser de particular importància ja que era l'animal comunament associat a la deessa Ixtar.

22. L’ ur (bòvid) s'associen comunament a Adad , el déu mesopotàmic de les tempestes i les pluges, que
es presenta amb freqüència cavalcant sobre un bou .

23. Sirrush és una criatura pròpia de la mitologia mesopotàmica. S'assembla a un drac amb el cos
recobert d'escates, les potes davanteres de lleó i les del darrere amb urpes de àguila . També té un
coll llarg i una cua, cap amb banyes, una llengua com de serp i una cresta.

24. Durant el govern de Saddam
Hussein en Iraq, es va començar
a reconstruir grans zones de la
vella Babilònia, entre d’elles la
Porta d’Ishtar, la rèplica de la
qual es va aixecar sobre l’antic
emplaçament de l’original.
El pla era convertir-la en la porta
d’accés a un nou museu
arqueològic iraquià, que mai s’ha
arribat a construir.

25. Escultura sumèria i accàdia
Període SUMERI (3500-2500 aC)
Període ACCADI (2500- 2150 aC)
Període NEOSUMERI (2150-2000/1900 aC)

26. Talles ofertes a manera de vots o ofrenes a les divinitats.
Aquestes eren creades per encàrrec, normalment eren els alts
dignataris i funcionaris els que les compraven per oferir-les a
manera d'agraïment o per demanar, mitjançant l'ofrena de la
mateixa, una intersecció divina en diferents assumptes de la
seva vida o entorn.
Escultures votives
sumèries
L'escultura SUMÈRIA (3500-2500 aC) sempre
tenia un contingut religiós.

27. EXPRESSIÓ
HIERÀTICA
severa i solemne,
sense expressar
sentiment.
Escultures votives sumèries
ESCULTURA
D’UN ORANT
MANS
CREUADES
DEVANT AL PIT
ULLS OBERTS
pintats o amb
incrustacions
VESTEIX
FALDILLES
Kaunakes
ESCULTURA D’EMBALUM
RODÓ
Realitzades en pedra. De petites
dimensions. Tenen funció
religiosa i el seu destí era
col·locar-les davant l’altar per a
servir d’exvot.
SIMETRIA
FRONTALITAT
Eix de simetria
divideix la figura
dues meitats iguals.
SIMETRIA AXIAL
TRONC DEL COS
TRIANGULAR
Espatlla ampla i cintura estreta
NAS GRAN
De forma triangular
UNIFACIALS

28. En l’època accàdia els orants imiten
les formes sumèries, però la raça
canvia, i apareixen els retrats amb
barba trenada i el cap rapat.
Escultures votives
accàdies

29. El superintendent Ebih-il de Mari
Museu del Louvre, París.
(trobada en el temple de la deessa Ixtar a Mari. Actual Tell Hariri, Síria.
Talla d’alabastre / Sedent
Orant amb les mans creuades
sobre el pit
Lleuger somriure
Barbat
Kaunakes
Faldellí sumeri, de
llana d'ovella, que el
cobreix fins als peus
Cap rapat
52.5 cm alt
Home de gest agradable, amb
posat tranquil
Gran profunditat de la mirada.
Ulls grans amb conques oculars
fetes amb la tècnica
d'incrustacions
A la part posterior de la peça, a l'altura de l'espatlla dreta hi ha
una inscripció en cuneïforme que diu: "Estàtua de Ebih-II, el
superintendent, dedicat a Ixtar"
+/- 2400 aC
Frontalitat,
simetria,
rigidesa,
I hieratisme

30. Túnica fins els
peus i deixa
descoberta
l’espatla i el braç
dret.
Escultures en
pedra volcànica:
diorita blava o
dolerita negra
Escultures neosumèries
Patesi Gudea de Lagash
Museu del Louvre, París.
Situades dins d’un temple, les estàtues
substituïen el governant per així poder
aconseguir la vida eterna i estar
eternament en presencia de la divinitat.
Textos cuneïformes
amb plegària als
déus
Mans juntes en
actitud d'oració
2120 aC
Cànon curt
Frontalitat,
simetria,
rigidesa,
I hieratisme
Cert interès per
el modelat de
les faccions
Corona sacerdotal

31. Són baixos relleus,
acompanyats d’escriptura
cuneïforme.
Commemoren fets o
gestes importants de les
ciutats.
Estela dels voltors
Museu del Louvre.
París
De caràcter històric,
commemora la victòria del
rei Eannatum de Lagash.
Eannatum revisa els seus
llencers victoriosos,
mentre el voltors
devoren el cadàvers
del vençuts.
Tauletes o esteles
FRANGES
Successió de fileres
BAIX RELLEU
Monòlit en forma de pilar o de
làpida que té una funció
commemorativa
ESTELA

32. Estela del rei Ur Nina o Ur Nanshe
Museu del Louvre, París.
Placa votiva de
caràcter narratiu
El rei Ur Nanshe portant al seu
cap un cistell de maons per a la
construcció del temple, al davant
d'ell, apareixen els membres de la
família reial, amb els braços
creuats en posició orant.
Escena de banquet, on apareix el
rei en primer terme amb una copa
i al voltant la família celebrant
segurament la fundació del
temple.
Escriptura cuneïforme,
La perforació central va ser
probablement la intenció de
vincular la llosa a la paret a la
part votiva del santuari.
Baix relleu
3200 aC. apx
Bandesparal·leles

33. PERSRECTIVA
JERÀQUICA
forma de
representació de
los personatges de
manera que els
mes importants
són de major
grandària.
LLEI DE FRONTALITAT
en aquest cas amb l'aplicació de la coneguda com a
perspectiva torçada que presenta el cos de front, mentre els
braços, les cames i el cap es mostra de perfil.
IDEALITZACIÓ
sense que s'apreciïn trets
personals o particulars
que els distingeixin uns
dels altres
HIERATISME
pràcticament sense
expressió
NO HI HA
UBICACIÓ
ESPACIAL
ESCRIPTURA
CUNEÏFORME

34. Narren acciones
beliques
representa i exalta
els triomfs del
monarca.
El rei/déu coronat amb
una tiara de banyes
Un paisatge
muntanyenc, amb
arbres
Aixafa el peu esquerre
als cadàvers dels
seus enemics
Soldats accadis alcen
el cap com a signe
d'admiració i respecte
per la seva sobirà.
Pedra sorrenca rosada
d'uns 2 m. d'altura
Déus solars
protegeixen l'acció del
rei accadi
Estela de Naram-Sin
Museu del Louvre, París.
2250 aC aprox
Enemics que
cau estimbat
Enemics que té
travessada la gola
per una llança
Enemic que suplica
benevolència
Estructurada en
forma de piràmide

35. Perspectiva jeràrquica
HI HA UBICACIÓ
ESPACIAL
Paisatge és captat
de forma
esquemàtica i poc
naturalista
MÉS
NATURALISME
Personatges
esvelts i en
actituds més
dinàmiques. Fins i
tot es pot apreciar
por i dolor.
Llei de frontalitat
ESCENA ÚNICA
Trenca amb la
tendència
d'imatges en
bandes paral·leles
de l'art sumeri
Aportacions a l’Art sumeri

36. Escultura babilònica
PRIMER IMPERI BABILÒNIC (2000-1600 aC).

37. Déu Shamash (déu
del sol i la justícia)
sedent en el seu
tron reial
Hammurabi, dempeus,
barbat i amb perfil
babilònic, té una
actitud de respecte
Document jurídic en el cilindre,
amb escriptura cuneïforme i
llengua accàdia, on es pot llegir el
codi legislatiu que va instaurar i
du el nom del monarca.
Diorita negra de 2.25 m. d'altura
Estela o Codi d’Hammurabi
Museu del Louvre, París.
Entre el 1792 i 1750 aC
Rajos de sol,
símbols del déu
solar
El Codi de Hammurabi, és
l'emblema de la civilització
mesopotàmica.
Cèrcol i regla per
simbolitzar la justa
mesura
https://belenmoreno.wordpress.com/2009/11/24/la-estela-de-hammurabi/
http://www.louvre.fr/oeuvre-notices/code-de-hammurabi-roi-de-babylone
http://arteinternacional.blogspot.com.es/2009/05/escultura-paleo-babilonica-1800-1550.html
Conviuen trets sumeris
(túnica) amb trets
accadis (tipus barbat)

38. Escultura assíria
Període ASSIRI (1300-600 aC)

39. Es pretén ressaltar el poder
indiscutible del rei: s’observa la
força mitjançant la representació
dels músculs i una poderosa barba
i cabellera, així com els atributs de
comandament a les mans, símbol
del domini.
La finalitat de l’art
assiri era la
GLORIFICACIÓ del
sobirà.
Cànon més
allargassat que els
dels sumeris.
Hieratisme.
Expressió solemne i
deshumanitzada,
transmet una enorme
fredor.
Pel i barba
rinxolada.
Estatua de Assurnasipal II
British Museum, Londres.
883-859 aC

40. Lamassu és una criatura llegendària,
sovint amb cinc potes, té cap d’home,
cos de lleó i ales d’àguila. Als palaus
assiris s’accedia per una porta
monumental flanquejada per dos
monumentals Lamassu que guardava els
temples i el protegien de les forces
demoníaques
Lamassus del palau d’Assurnasirpal II
British Museum, Londres.
Segle VII aC

41. Els relleus assiris són de caràcter històric i
narratiu: escenes de guerra s’alternaven amb
escenes de caceres o escenes de la vida de palau,
en general, episodis diversos amb la finalitat
propagandística d’exaltació la figura del monarca.
Relleu assiri
Baixos relleus a manera de plafons decoraven les parets de les
sales més importants dels palaus assiris. La pedra assíria, que era
massa dèbil per fer escultures, era en canvi perfecte per tallar-la en
forma de plafons.

42. Relleus del palau d’Assurbanipal
Ciutat de Ninive.
Actualment British Museum, Londres.
668 – 626 aC
http://aquicoral.blogspot.com.es/2013/09/caceria-de-leones-arte-asirio-escultura.html?view=sidebar
Va ser a Nínive, destruïda l'any 612 a. C., on els arqueòlegs van
trobar una impressionants col·lecció de relleus que recobrien
els murs dels edificis més notables de la ciutat. Entre ells, es
troba aquest conjunt que es conserva al British Museum de
Londres, on mostra una fascinant escena de caça procedent del
palau d'Assurbanipal (668-626 a. C.)

43. Caçera de lleons Una eloqüent cacera de
lleons està recollida en els
frisos del palau de Nínive,
on apareix Assurbanipal
muntat sobre bigues i
quadrigues, acompanyat
dels seus servidors, donant
mort als lleons amb llances
i fletxes.

44. NATURALISME ESQUISIT
Cacera d’un extraordinari realisme i
d’una gran forca dinàmica
Imatge dramàtiques del dolor animal

45. la lleona ferida camina rugint d'impotència
arrossegant les potes del darrere engarrotades per
dues fletxes clavades a l'espina dorsal.
Imatge plena de naturalisme

46. Pèrsia
Període de l’IMPERI PERSA (VI- IV aC, 539-331 aC)

47. Religió persa: zoroastrisme
Religió fundada religió entre els anys 1000 - 1500 aC pel profeta i poeta Zaratustra o Zoroastra (630-
550).
Zaratrustra predica un únic déu omnipotent, anomenat Ahura Mazda (el déu únic, déu de la saviesa i
la jusÍicia, creador del bé), el qual mai ha estat representat per cap figura o imatge però sí per un dels
elements primaris que existeixen des que l'home té ús de raó: el foc. El foc serà l’expressió de la
força divina.
Els zoroastrisme no construeix temples, però si unes petites torres on encenien el foc dedicat a
Ahura Mazda.
Ahura Mazda engendra l'esperit del bé o principi de la Veritat i l'esperit del
mal o principi de la Mentida. L’ésser humà és l'únic amb la llibertat per triar,
un camí o l'altre.
Creença
Actualment el zoroastrisme te
uns tres milions de seguidors.

48. FARAVAHAR
El Faravahar és el símbol principal del zoroastrisme. Simbolitza el camí
a seguir per l'ànima en la vida fins a la seva unió amb Ahura Mazda.
Faravahar, símbol del zoroastrisme
Figura humana
representa l'ànima
humana
Cercle representa
l'esperit
Mà diligent vol dir. seguir
el bon camí
Anell simbolitza la
fidelitat
Ales de tres fileres de
plomes representa bons
pensaments, bones
paraules i bones obres
Cua amb tres fileres de
plomes representen mals
pensaments, males
paraules i males accions
Dues cordes representen
els esperits del bé i del mal

49. Expansió persa Nucli original
Conquestes de
Cambises (fill de
Cir)
(530-521 aC.)
Conquestes de
Cir el Gran (550-
530 aC.)
Cir el Gran va
fundar l'imperi
persa.
Plenitut de l’’Imperi
amb les
conquestes de
Dario I
(521-486 aC.)
En el segle IV a. de C., Alejandre el Gran va vèncer al poderós exèrcit persa i va conquistar l'imperi.

50. L'arquitectura persa utilitza l'arc
i la volta, combinant-les amb
formes ARQUITRAVADES. Els
edificis tenien els sostres de
fusta, sobre les robustes bigues
descansaven en els capitells de
pedra de les columnes.
Base campaniforme
Fust estriat
segons el model
grec.
.
Capitellambtresparts
Representació
d'animals com bous,
lleons, ... sobre els
lloms s'assenten les
bigues de la coberta.
Paral·lelepípede
amb volutes
inspirades en el
jònic grec,
Motius vegetals
d’inspiració egípcia
FustBase
Columna
assiria
De vegades s'elimina alguna d'aquestes tres parts

51. Base campaniforme

52. El fust de les columnes són estriats en lloc de
llisos, influència rebuda de Grècia.

53. Capitell d'una columna de
L’Apadana del palau de Darío, Museu
del Louvre.

54. Capitells naturalistes que reprodueixen la part davanteres de bous.

55. Situada a 70 km de Shiraz (Iraq), la ciutat de
Persèpolis va ser el centre de l'imperi persa i on
van viure tres emperadors: Darios I el Gran, el fill
Xerxes I i més tard el nét Atarxerxes I.
Desafortunadament va ser saquejada i cremada per
l'exèrcit d'Alexandre el Gran l’any 330 aC.
Persèpolis
Fundada per Darios I (500 aC)
Els palaus perses seguien el model
mesopotàmic, es varen construir
sobre grans plataformes.

57. APADANA (Sala d’audiències)
Sala on cabien deu mil personen i Darios el
Gran feia les seves audiències.
És una estructura que ocupa 112.000 m2, el
sostre de la qual era sostinguda per
setanta dos columnes de 20 metres
d'alçada -actualment se'n poden veure
solament catorze.
PORTA DE LES NACIONS
PORTA DE XERXES
475 aC
De 5,5m d'altura, és d'inspiració
assíria, i es flanquejada per una parella
enormes Lamassu, que els perses van
adoptar de babilonis i assiris.

58. PALAU DE LES 100 COLUMNES
Era la Sala del Tron era el segon edifici
més gran de Persèpolis. Un torre guarda el
Saló de Cent Columnes.

59. PALAU DE DARIUS I
El conjunt s'assenta sobre una terrassa que actua
de fonamentació. El Palau de Darío té una planta
rectangular amb un pòrtic de columnes i murs de
maçoneria, tova que s'han ensorrat.
La maçoneria és un tipus d'obra feta amb pedra
pedra picada i es lliguen amb morter (mescla
de calç, sorra, aigua, ciment)

60. Fris dels Arquers, provinent del
palau reial de Susa
Museu del Louvre. París
Per influència de l’antic art mesopotàmic, els
perses també decoraven els seus palaus amb
frisos de ceràmiques esmaltades, formant
relleus de diferents colors amb escenes
sempre dirigides a exalçar el poder del rei.
Relleu esmaltat sobre maó de tons
ataronjats, blaus i verdosos en el
Palau de Dario el Gran i Ataxerxes
I a Susa.

61. Els arquers, en processó, són
representades de perfil i amb l'ull
allargat. Ricament vestits, porten sobre
l'espatlla arcs, fletxes, mentre que amb
les seves dues mans presenten una
llança en gest de salutació.

62. Important és la precisió dels detalls tant
de les vestits, dels cabells i els pèls de la
barba, i dels braçalets dels seus canells.