09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol

21,126 views

Published on

Published in: Education, Travel, Technology
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
  • Ei, moltes gràcies per aquest recull tant xulo, el veurem a classe.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
21,126
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14,000
Actions
Shares
0
Downloads
252
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol

  1. 1. Leandre Cristòfol (1908-1998) Nit de lluna Leandre Cristòfol MNAC. Barcelona 1935 Pioner de l’escultura surrealista a Catalunya Museu d’Art Jaume Morera de Lleida .
  2. 2. “ una intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció”.
  3. 3. Ou de sorgir Fus de filar obra no figurativa i simbòlica Estructura abstracta on Cristòfol, prescindeix de les tècniques escultòriques tradicionals i opta per la via experimental d’assemblar objectes procedents de l’entorn quotidià, traient-los del seu significat original. L’ assemblage És la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura, que consisteix en unir diferents materials i objectes de forma que s’ aconsegueixi un efecte tridimensional . Tres elements de fusta: Peça circular de color blau
  4. 4. En la versió, actualment en el Museu d’ Art Jaume Morera de Lleida, l’ou de sorgir i el fus queden emmarcades per una vitrina de fusta semicircular, pintada de color negre i, amb una porta de vidre, en la que la llum crea un resplendor que recorda el de la lluna .
  5. 5. Homenatge al seva mare Nit de lluna “ Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’ aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. “ era un record i va ser entesa com una obra surrealista”
  6. 6. D’infant, Cristòfol restava als camps de blat on havien separat el gra de la palla per contemplar la lluna fins que el fred el feia marxar. Record d’infantesa
  7. 7. Feta l'any 1936 amb fusta, suro i metall, vidre i agulles de cap negres, va ser donada per l'artista a l'Ajuntament de Lleida l'any 1990. L'any 1935-1936 la va fer amb unes mides una mica més grans i la donà a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1988. Avui al MNAC. Homenatge al seu pare Aurèola astral
  8. 8. Les escultures de Cristòfol són de materials fràgils i pobres Cristòfol explorava les possibilitats expressives dels materials d’ús quotidià (filferro, fusta, vidre, varetes de paraigües, forquilles, suro i vidres)
  9. 9. «Cosa lírica » o « De l’aire a l’aire» 1933 La conforma una cinta de metall que delimita els espais a partir de quatre cercles secants i un espiral que puja en diagonal. Primera obra no figurativa
  10. 10. Segona obra no-figurativa. Fou presentada per l’artista a un concurs d’art a Lleida. Gens conten amb el veredicte, junt amb altres artistes, retiraren les seves obres un dia abans de la cloenda de l’exposició, actuant en contra de les bases del concurs, la qual cosa els costa una penyora de 50 pessetes imposada per l’ajuntament de Lleida considerant el fet com un acte de manca d’obediència i respecte a l’autoritat. Aquest fet també els impedí participar en concursos públics promogut per l’ajuntament de Lleida . « Construcció lírica » 1934
  11. 11. Finestra 1935
  12. 12. L’object troubé Peix damunt la Platja" està considerada com la peça surrealista més important de l'escultura catalana. Aquesta obra que es creu desapareguda durant la Guerra Civil fou feta d’un tros de vidre de garrafa de líquids trencada, una vareta de filferro i un aïllador de porcellana. Peix damunt la platja 1935
  13. 13. Les dues edats 1960 Obra figurativa Després de la Guerra Civil Cristòfol es reclou en un mena d’exili interior, i no serà fins a l’any 1957 que reprendrà el seu treball de caràcter experimental .
  14. 14. Harmonia estel·lar (Ralentí). 1957 Sèrie -Ralentís- Co njunt d’obres que té com a eix principal l'exploració de les formes en moviment i que il·lustra la transició del moviment estàtic dels seus primers treballs al moviment dinàmic i continuat, que l'artista aconsegueix col·locant els objectes en suspensió i provocant mecànicament un moviment constant.
  15. 15. Sèrie -Volumetries- . Volumetria I 1959
  16. 16. Intent de vol 1962 Sèrie -Situacions- . Germinant el fruit 1962 Artefactes d’una gran carrega poètica construïts a partir d’antigues eines del camp.
  17. 18. Situada a la coneguda popularment com la "plaça del tripi", Plaça de George Orwel . Escultura de més de 8 m, copia ampliada de formigó, acer inoxidable i fusta, d'una peça seva de 80 cm, del 1935 . . Monument 1991
  18. 19. MARCEL DUCHAMP Ready made titulat: “Fontain” presentada en el Saló dels Independents de New York, 1917 Un READY-MADE és un objecte quotidià, tret de context, que ha sofert un petit canvi, i s’ha convertir en obra d’art. Vulgar urinari masculí, comprat en una botiga, al qual l’artista després de posar-lo al revés va afegir la firma “R. Mutt”. La “R” al·ludeix al nom anglès de “Richart”, que coincideix fonèticament amb “rich art”=art ric.També Richart Mutt és el nom d’un fabricant de sanitaris americà. El que veritablement compta, en aquesta obra d’art, és que l’artista l’ha escollit i, l’ha exposat, ha fet desaparèixer la seva funció, i li ha donat un nou sentit. A més, els entesos d’art han apreciat les seves qualitats estètiques, valorant-lo com a mitjà de llenguatge d’una època. READY-MADE
  19. 20. MARCEL DUCHAMP Ready made titulat: “ Roue de bicyclette ” 1913 Museu d’Art Modern, Nova York. Descontextualització de l’objecte “roda” i la seva integració en un tamboret blanc de cuina . “ Aquesta màquina no té cap altra intenció que la de desfer-se de l'aparença de l’obra d’art. És una fantasia.” M. Duchamp
  20. 21. Calder amb els seus “Mòbils” aconsegueix un moviment natural, lleuger, similar al que produeix l’aire en moure les fulles d’un arbre. Mòbils d’Alexander Calder ART CINÈTIC

×