Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

P. Gargallo: El profeta

8,498 views

Published on

  • Be the first to comment

P. Gargallo: El profeta

  1. 1. El Profeta Documentació general Catalogació: Autor: Pablo Gargallo (1881-1934) Títol: El profeta Cronologia: 1933 Localització: hi ha diverses reproduccions (Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa...) Estil: cubisme Anàlisi material: Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm Material: bronze Tècnica: fosa Formes: exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: monocroma
  2. 2. Tècnica i estil de Gargallo:-Se’l considera l’introductor del buit com element del volum.-Substituí el marbre o el bronze pel ferro.-Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres.-Creà un nou llenguatge escultòric.A París s’interessà per l’escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, iderivà entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista.El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir courei planxes metàl·liques. La tradició familiar de la forja es veu clarament en laseva obra, així com la seva vocació cubista. Artistes que l’influïren en aquestcamp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitatd’investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes.L’escultura cubista representà una nova manera d’entendre l’espai, deixava deser quelcom merament compacte i massís per atorgar importància al’articulació i al buit.
  3. 3. Anàlisi formalReconeixement visual i descripció
  4. 4. Gest terrible i rostre ferotge amenaçadorEl braç dret, ambla mà oberta,l’aixeca amb forçadesafiadora Porta un bastó en el Cobert el cos braç amb una pell esquerreDempeus Grans proporcions (2,35 m.)amb les camesobertes i ben Profeta = figura queafermada a terra té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri
  5. 5. Composició:L’escultura s’estructura al voltant d’uneix central format pel cap, la columnavertebral i la cama esquerra. D’aquesteix surten les altres parts del cos,formant corbes i contracorbes(matèria i absència de matèria).Les cames formen sòlides línies rectesque afermen la figura al terra. Tambéforma una recta, que segueix més omenys la lleugera diagonal de la camadreta, el bastó que du a la màesquerra.Les corbes que predominen són les dela pell de xai que el cobreix, els dosbraços i l’espatlla esquerra.Estructura simple i complexa a lavegada.Composició equilibrada, entre zonescòncaves i convexes, entre líniesrectes i corbes...
  6. 6. Volums El profeta està format per làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l’original era relleu, en l’escultura és pla o buit: Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats. La major força expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit. Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que és donar forma al volum.
  7. 7. Nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric Unió interior i exteriorÉs un dibuix de ritmesen l’espai, on el buites torna ple i allò La llum llisca per lesmassís esdevé silueta superfícies convexes, estan important és reflecteix en les còncaves il’espai ple com les passa, com l’aire, a travésformes intuïdes dels espais buit.ocupades pels forats A l’interior s’hi creen zones de clarobscur. Els buits augmenten l’expressivitat de la imatge, i Joc harmoniós de li donen moviment, creant línies parabòliques, de espais canviants i dinàmics. corbes i contracorbes, de Observat des de diferents formes ovals, plans segueix sent el mateix, còncaves i en quant al gest i l’expressió. convexes Estètica cubista i llenguatge expressionista
  8. 8. InterpretacióEl profeta representa un home que crida,una figura poderosa, amenaçant, amb elgest ferm del seu braç dret ens convida aseguir-lo. Té l’actitud de l’orador, que estroba en el moment culminant del seudiscurs, ple de passió, i que té els peussòlidament afermats al terra, contrastantamb la força expressiva dels seus dosbraços, el que aixeca i el que sosté elbastó amb fermesa.Representa un home que transmet unmissatge clar, decidit, i que incita a l’acciódels qui l’escolten, tant si és perquè el Paradoxalment Gargallo mai va podersegueixin com si és perquè creguin allò que veure fos en bronze el seu Granels diu. El seu caràcter, dur i agressiu, profeta, que és com també es coneixse’ns transmet perfectament, la qual cosa aquesta escultura, i que es considera lala converteix en una obra també seva obra mestra i la més emblemàtica.expressionista, i la vara que sosté és el Per problemes econòmics va haver desímbol del guia, si bé la tècnica és conformar-se amb pintar de fosc el motlle de guix per imitar l’efecte finalcubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la d’una escultura de bronze. L’obra es vaveu que clama al desert”, recobert amb la fondre l’any 1936, dos anys després deseva tradicional pell de camell i amb el seu la mort de l’artista.bastó.
  9. 9. FuncióEl profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va serconcebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.
  10. 10. Gargallo afirmava que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltantno solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les esculturesestan fetes d’aire. Hi ha un diàleg entre el ple i el buit, una fusió de la matèria il’espai...” 1931, Arlequí 1933, Homenatge a Marc Chagall
  11. 11. Models i influènciesLa idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 enque va dormir a l’estudi de Picasso, al costat de Les senyoretes d’Avinyó, consideratel primer quadre cubista de la història. Gargallo s’aixecà amb noves idees per laseva escultura.Gargallo va ser el primer escultor,cronològicament parlant, quejuntament amb Picasso i JuliGonzález va descobrir el buitescultòric. Les aportacionsestilístiques de tots tres, ques’havien conegut a Barcelona i esvan retrobar a Paris , vanpermetre un intercanvi deconeixements que va afavorir-losmolt. Les formes geomètriques delcubisme van propiciar novesformes escultòriques de ferro, delqual Gargallo i Gonzalez eren gransmestres; ells dos van influir enPicasso i el van introduir en lespossibilitats que tenia el treballamb ferro.
  12. 12. Models i influènciesTambé cal destacar la influència de l’expressionisme, tan per la seva força comper la seva sensibilitat.Records de l’art primitiu també els hi podem trobar, igualment com en Brancusi ien el pintor Modigliani.L’obra de Gargallo representa molt bé les novetats de l’escultura contemporània:l’ús del buit com a element bàsic de l’obra, com a part del volum, fet que tambétrobem en altres escultors, com Henry Moore. H. Moore, Figura ajaguda, 1935 C. Brancusi, El petó, 1907
  13. 13. Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares estraslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el considerenun escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als13 anys entrà d’aprenent al taller d’Eusebi Arnau, l’escultor modernista de lesnimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on coneguéartistes de lèpoca, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quantorna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 sinstal·là aParís on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915,després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.
  14. 14. El seu prestigi anà en augment, i el 1920fou nomenat professor de l’Escola Tècnicad’Oficis Artístics de la Mancomunitat deCatalunya. Mentre va fent una obra cadacop més innovadora. A lExposició de 1921 aBarcelona presenta una àmplia mostra de laseva obra d’inspiració realista i simbòlica, iincorporà el buit a l’escultura, fet que lidonà fama mundial. Quan puja al poderPrimo de Rivera, el 1924 Gargallo es vaveure obligat a dimitir com a professor del’Escola per solidaritat amb un companyacomiadat. Llavors tornà a París, i notornarà a Espanya més que breustemporades. L’última fou per una exposicióde la seva obra, el 1934, a Barcelona, on vaobtenir un gran èxit. Quan anava a Reus perrebre un homenatge va caure malalt debronconeumonia i morí al desembre de1934.
  15. 15. Gargallo també fou un bon dibuixantRetrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900
  16. 16. Escenari del Palau de la Música Catalana “La cavalcada de les walkíries” de R. Wagner “Les flors de maig” al·lusió a la Bust cançó d’Anselm Beethoven ClavéBust d’Anselm Clavé L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda música només suggerit pels dos conjunts escultòrics de música catalana grans proporcions fets per Gargallo. internacional
  17. 17. Gran ballarina1929ferro retallatMNACGargallo utilitzà cartons retallats a partir del qualstalla les peses en metall
  18. 18. Picasso, 1913El conegué a Barcelona i es Maternitat, 1922varen fer gran amics Obra feta quan va néixer la seva filla
  19. 19. Petita ballarina, 1924 Estudi pel profeta, 1926
  20. 20. Ballarina espanyola,1927 Ballarina, 1928
  21. 21. Kiki Montparnasse, 1928 Mascara-star, 1928
  22. 22. La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa.Mascara de Greta Garbo1930Museu Nacional Reina Sofia.Madrid
  23. 23. 1931, Urà 1934, David

×