1. Pavelló d’Alemanya a l’Exposició de
Barcelona de 1929
Parc de Montjuïc (Barcelona)
Mies van der Rohe
Mies van der Rohe (1886 - 1969)
http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm

2. Exposició Internacional del 1929
Les torres venecianes es
va construir en forma de
campanile venecià, com a
pòrtic d'entrada al recinte
de l'Exposició
Internacional del 1929.
Fan 47 metres d'alçada i
emmarquen l'avinguda
Pavelló alemany Maria Cristina
La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgues, és
una de les darreres obres que es van fer en el
recinte de l'Exposició Universal del 1929

3. projecte Mies van der Rohe va rebre, del govern de la República de Weimar,
l’encàrrec de dissenyar-lo. En aquells moments, el govern de
Weimar defensava la idea que l’arquitectura moderna fos
representativa de l’esperit democràtic alemany.
Al setembre de 1928, Mies va viatjar a
Barcelona per triar el lloc del Pavelló.
Fins el març de 1929 va treballar en el
projecte, a Berlín. L’obra es va aixecar
llavors i es va inaugurar el 27 de maig.

4. torres modernistes de la
Fàbrica Casaramona de Puig i
Cadafalch
Situació
un gran manifest
Pavelló alemany
Mies van der Rohe
mur i torres del
Pavelló de Victòria Eugènia

5. inauguració
El Comissari Alemany a l’Exposició, va fer un discurs
on, entre d’altres coses, va dir:
“Volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem
el que no és necessari com a superflu. Potser el que
aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada
simplicitat.”
El dia de la inauguració (27
de maig de 1929) els Reis
d’Espanya (Alfons XIII i
Victòria Eugènia) van visitar
el Pavelló i van signar en el
llibre d’or. Les banderes
d’Espanya, com a país
hoste, i Alemanya estaven
enlairades als màstils.

6. de línia horitzontal amb un perfil molt baix
i llarg
no hi ha ornamentació
i el disseny senzill i
depurat
espai centrífug
no hi ha una clara
delimitació del que és
joc de murs pantalles que juguen a delimitar
interior i el que és exterior
l’espai circumdant

7. suport
vuit pilars cruciformes d’acer
inoxidable, molt prims, coberts
d’un recubriment platejat, cromat

8. vidre transparent la bellesa prové de la gran qualitat
vidre blanc
vidre verd translúcid dels materials
marcs metàl·lics
marbre travertí de color crema
marbre verd dels Alps
marbre verd grec de Tinos
ònix daurat d’Algèria

9. marbre verd grec de Tinos a
la paret d’entrada
http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm
s’aixeca sobre podi o
basament elevat de
marbre travertí
s’accedeix
ascendint
vuit graons

10. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm
mur i banc
corregut, enllaç
del cos principal
amb el cos
auxiliar

11. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm
estany rectangular amb un
terra de tartera

12. vidre transparent
vidre glaçat
paret d’ònix daurat d’Algèria que fa
de punt focal de l’espai intern
catifa negra i una
cortina de vermell
intens

13. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm

14. cadira Barcelona
Tubs d’acer cromat per les potes,
tires extensibles que aguanten el
respatller i el seient, i coixins
d’escuma folrats de cuir blanc

15. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm
vidre verd
translúcid marbre verd
dels Alps
estany interior

16. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm «Demà» o «Matí»,
estàtua de
Georg Kolbe

17. s’erigeix al davant d’un pany fet de marbre
verd que aprofita les vetes de la pedra per
crear un fons de línies abstractes que
contrasten amb l’estil figuratiu de l’estàtua.
Cal subratllar la curvilinitat de les seves
formes enfrontades amb la rectilinitat de
tota la construcció.

18. Casa Tugendhat 1930 Brno, República Txeca
Campus Universitat d’Ilinois
Illinois Institute of Technology de Chicago

19. Gratacels Seagram Building 1954-1958
Nova York
Lake Shore Drive Apts 1948
Chicago

20. Galeria Nacional de Berlín
1965-1968

21. L’Escola de la
Bauhaus
Escola d’art, arquitectura i
disseny fundada per
l’arquitecte Walter Gropius
l’any 1919 a Weimar, capital
de la nova república
d’Alemanya i clausurada
l’any 1933 pel govern nazi.
mestres de la Bauhaus:..... Walter Gropius, Marcel Breuer, Wassily Kandinsky i
Paul Klee.......
“casa de la
construcció”
Walter Gropius Logo de la Bauhaus Bauhaus a Weimar
a Weimar

23. Mies van der Rohe
fou el tercer director
de la Bauhaus entre
el 1930 i 1933
tercera etapa 1933
Walter Gropius fou el Hannes Meyer, amb
fundador i primer clares tendències
director de la Bauhaus marxistes, fou el
entre el 1919 i 1928 segon director de la
Bauhaus entre el
1928 i 1930
primera etapa 1919 -1924
segona etapa 1925 -1932
directors de la Bauhaus

24. estructura racionalista i asimètrica (en forma gairebé d’aspa), feta de formigó, ferro i vidre

25. Bauhaus Dessau
C 1923-1925
E D
B
A
C
A - pavelló per a tallers i laboratoris
B - cos baix envoltat d’amples espais B
per a la vida comunitària (sala de teatre,
gimnàs, restaurant i aula magna)
C - bloc amb sis pisos d’alçada D
reservada a les cambres-estudi dels
estudiants
D - pont suspès sobre pilars, on trobem A
la secció d’arquitectura i els espais
destinats a l’administració. E
E - pavelló per a l’escola (aules i conjunt de cubs completament blancs
biblioteca)