1. Woman II
Documentació general
Catalogació:
Autor: Willem de Kooning (1904-97)
Títol: Dona II (Woman II)
Cronologia: 1952
Localització: Museu d’Art Modern –
MOMA (Nova York)
Estil: Expressionisme abstracte
Anàlisi material:
Dimensions: 1,50 m x 1,09 m
Suport: tela
Tècnica: oli
2.
3. Context històric
En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionisme
abstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs
artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va
fer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA.
Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anà
debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.
Característiques de l’Expressionisme Abstracte
-Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.
-Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de
l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb
galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.
-Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és
relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.
-Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).
-La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisada
semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)
4. Willem de Kooning
1904 -1997
Neix a Holanda (Rotterdam) i es trasllada als 22 anys a Nova York convertint-se en un
dels grans representants de l’EXPRESSIONISME ABSTRACTE. Va ser influït per Van
Gogh, el cubisme, Picasso, i el surrealisme, així com també per l’existencialisme i la
psicoanàlisi. Primer treballà com a pintor de parets, després com artista comercial i
decorador. Als anys 30 pintà murals, pagat per l’administració federal, donant mostres
de conèixer profundament a Picasso. El 1948 va fer la seva primera exposició individual
d’art abstracte en blanc i negre a Nova York, convertint-lo en un dels líders d’aquest
corrent. El terme action painting s’aplícà per primer cop a l’obra de De Kooning i fa
referència als seus traços vigorosos, amplis i molt marcats.
Painting. 1948
5. Dues de les teles més importants d’aquesta etapa són Asheville (1948) i Excavation
(1950). El 1953 De Kooning mostrà al públic un conjunt de sis obres denominades
Dona, figures demoníaques, pintades amb colors violents i grossos traços i empastes.
Era una sèrie innovadora perquè unia la pintura figurativa amb l’art abstracte. A
finals dels 50 evolucionà cap a un estil més abstracte, amb obres que evoquen formes
paisatgístiques, i des d’aleshores va anar alternant l’estil figuratiu amb l’abstracte,
combinant-los a vegades. També anà fent litografies i escultures figuratives en
bronze.
Valentine. (1947). Excavació (1950)
9. Anàlisi formal Equilibri perfecte entre
Traç negre i violent
Elements plàstics l’abstracció i la figuració
Gran dinamisme,
marcat pel Fons abstracte,
traç violent del indeterminat, que
moviment del es confon amb la
canell figura, la qual
desapareix en
algunes zones.
Pinzells gruixuts
i pinzellada
ampla i violenta Importa més el
i ràpida cos del quadre que
no pas la dona
Colors encesos
potència expressiva
Part de la
del color i molta
composició
densitat de matèria
(empastada)
Gamma pròpia: rosa pompeià, ocre, groc i blau. Tocs de vermell
10. El tractament del rostre en
Composició diferents plans angulosos, Enormes ulls i una
recorda al cubisme de mirada molt
Picasso expressiva i
esgarrifosa
Figura femenina
distorsionada,
grotesca.
Ganyota de la
boca denota una
expressió
burlesca, un
somriure sinistre
Enormes pits
(constant en la
seva producció) Bossa de color
vermell
Mà amb dits en Combina elements
forma d’urpes figuratius amb pintura
gestual. Contraposa
bestialitat dels ésser
amb el lirisme de
l’ambient que els
envolta.
11. Estil
Amb aquestes Dones de De Kooning els
partidaris de l’Expressionisme abstracte es
sentien traïts perquè l’artista tornava a la
figuració. Fou molt castigat pel crític
Greensberg.
De Kooning va passar per diverses etapes molt
diferents. Primer va ser molt influït per
Picasso, després pintà fones deformades i
planes, evocant Ingres. Després composicions
en tons grisos i neutres o en blanc i negre. En
l’última època escollí com a tema els paisatges
abstractes.
Per altra banda molts van considerar l’obra
com un insult a la condició femenina com a un
dels temes universals de la pintura clàssica
(Venus).
12. Interpretació
Amb Dona I començà una sèrie de sis dones, representades com a
depredadores i de forma molt violenta. Són figures monstruoses i terribles,
que fan por i que van causar gran commoció.
“Sé d’un pintor que va ser incapaç de tornar a pintar des que va veure les Dones i
conec com a mínim una dotzena de pintors que les descriuen com a profundament
pertorbadores i que afirmen que són un horror i que semblen muses malignes.
Sospito que un artista que té aquest poder de portar la gent tan avall ha de ser
un gran artista.” James Fitzsimmon, Arts and Architecture.
Per alguns crítics el quadre reflecteix sentiment de ràbia, angoixa i
tendència a l’autodestrucció. Revela també les obsessions sexuals del seu
autor, segurament, per altres, rancuniós contra el gènere femení i molt
masclista, com la majoria d’expressionistes abstractes.
Els pits grans són una constant als seus quadres, tapats o no. Els ulls grossos
i inquietants, el rictus de la boca... Tot el rostre té una expressió a la vegada
burlesca i terrible.
Expressa emoció intensa, un no conformisme, típic dels expressionistes
abstractes que requerien concentració i fantasia en l’espectador.
13. Figures Muses malignes
monstruoses
grotesques i
distorsionades
fan por
Representades com
dones demoníaques, o
com dones
depredadores
Revela una clara
actitud misogínia i,
un cert recel contra
el gènere femení El 1938 va conèixer a Elain Marie Fried,
després coneguda com Elaine de Kooning,
amb qui es va casar el 1943. Ella també fou
Sempre hi ha una actitud una pintora important.
masclista en els
expressionistes
abstractes
19. Models i influències
Els crítics han vist en les obres de De Kooning dues influències bàsiques:
Picasso, amb la seva descomposició formal de plans cubista, i la pinzellada i
gestualitat violenta de l’expressionisme.
Per l’exageració dels
atributs sexuals s’ha
trobat la influència de
les Venus
prehistòriques, tot i
que canviant la visió
positiva d’aquestes.
Es considera un artista
fonamental de la
pintura d’acció, tot i
que sempre conserva
elements figuratius en
les seves obres.
