SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Download to read offline
Woman II
Documentació general
Catalogació:
Autor: Willem de Kooning (1904-97)
Títol: Dona II (Woman II)
Cronologia: 1952
Localització: Museu d’Art Modern –
MOMA (Nova York)
Estil: Expressionisme abstracte

Anàlisi material:
Dimensions: 1,50 m x 1,09 m
Suport: tela
Tècnica: oli
Context històric
En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionisme
abstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs
artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va
fer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA.
Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anà
debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.

Característiques de l’Expressionisme Abstracte
-Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.

-Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de
l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb
galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.

-Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és
relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.

-Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).

-La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisada
semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)
Willem de Kooning
1904 -1997

Neix a Holanda (Rotterdam) i es trasllada als 22 anys a Nova York convertint-se en un
dels grans representants de l’EXPRESSIONISME ABSTRACTE. Va ser influït per Van
Gogh, el cubisme, Picasso, i el surrealisme, així com també per l’existencialisme i la
psicoanàlisi. Primer treballà com a pintor de parets, després com artista comercial i
decorador. Als anys 30 pintà murals, pagat per l’administració federal, donant mostres
de conèixer profundament a Picasso. El 1948 va fer la seva primera exposició individual
d’art abstracte en blanc i negre a Nova York, convertint-lo en un dels líders d’aquest
corrent. El terme action painting s’aplícà per primer cop a l’obra de De Kooning i fa
referència als seus traços vigorosos, amplis i molt marcats.




                             Painting. 1948
Dues de les teles més importants d’aquesta etapa són Asheville (1948) i Excavation
(1950). El 1953 De Kooning mostrà al públic un conjunt de sis obres denominades
Dona, figures demoníaques, pintades amb colors violents i grossos traços i empastes.
Era una sèrie innovadora perquè unia la pintura figurativa amb l’art abstracte. A
finals dels 50 evolucionà cap a un estil més abstracte, amb obres que evoquen formes
paisatgístiques, i des d’aleshores va anar alternant l’estil figuratiu amb l’abstracte,
combinant-los a vegades. També anà fent litografies i escultures figuratives en
bronze.




     Valentine. (1947).                               Excavació (1950)
1950, Woman   Woman. 1950
Woman, 1952



Woman, I. 1950-52
Woman IV
           Woman V
Anàlisi formal               Equilibri perfecte entre
                                                              Traç negre i violent
Elements plàstics            l’abstracció i la figuració



  Gran dinamisme,
    marcat pel                                                  Fons abstracte,
  traç violent del                                              indeterminat, que
  moviment del                                                  es confon amb la
  canell                                                        figura, la qual
                                                                desapareix en
                                                                algunes zones.
 Pinzells gruixuts
 i pinzellada
 ampla i violenta                                             Importa més el
 i ràpida                                                     cos del quadre que
                                                              no pas la dona

Colors encesos
potència expressiva
                                                                   Part de la
del color i molta
                                                                   composició
densitat de matèria
(empastada)


          Gamma pròpia: rosa pompeià, ocre, groc i blau. Tocs de vermell
El tractament del rostre en
  Composició       diferents plans angulosos,    Enormes ulls i una
                   recorda al cubisme de         mirada molt
                   Picasso                       expressiva i
                                                 esgarrifosa
Figura femenina
distorsionada,
grotesca.
                                                    Ganyota de la
                                                    boca denota una
                                                    expressió
                                                    burlesca, un
                                                    somriure sinistre
Enormes pits
(constant en la
seva producció)                                    Bossa de color
                                                   vermell



  Mà amb dits en                                 Combina elements
  forma d’urpes                                  figuratius amb pintura
                                                 gestual. Contraposa
                                                 bestialitat dels ésser
                                                 amb el lirisme de
                                                 l’ambient que els
                                                 envolta.
Estil
Amb aquestes Dones de De Kooning els
partidaris de l’Expressionisme abstracte es
sentien traïts perquè l’artista tornava a la
figuració. Fou molt castigat pel crític
Greensberg.

De Kooning va passar per diverses etapes molt
diferents. Primer va ser molt influït per
Picasso, després pintà fones deformades i
planes, evocant Ingres. Després composicions
en tons grisos i neutres o en blanc i negre. En
l’última època escollí com a tema els paisatges
abstractes.

Per altra banda molts van considerar l’obra
com un insult a la condició femenina com a un
dels temes universals de la pintura clàssica
(Venus).
Interpretació

Amb Dona I començà una sèrie de sis dones, representades com a
depredadores i de forma molt violenta. Són figures monstruoses i terribles,
que fan por i que van causar gran commoció.

“Sé d’un pintor que va ser incapaç de tornar a pintar des que va veure les Dones i
conec com a mínim una dotzena de pintors que les descriuen com a profundament
pertorbadores i que afirmen que són un horror i que semblen muses malignes.
Sospito que un artista que té aquest poder de portar la gent tan avall ha de ser
un gran artista.” James Fitzsimmon, Arts and Architecture.

Per alguns crítics el quadre reflecteix sentiment de ràbia, angoixa i
tendència a l’autodestrucció. Revela també les obsessions sexuals del seu
autor, segurament, per altres, rancuniós contra el gènere femení i molt
masclista, com la majoria d’expressionistes abstractes.

Els pits grans són una constant als seus quadres, tapats o no. Els ulls grossos
i inquietants, el rictus de la boca... Tot el rostre té una expressió a la vegada
burlesca i terrible.

Expressa emoció intensa, un no conformisme, típic dels expressionistes
abstractes que requerien concentració i fantasia en l’espectador.
Figures                              Muses malignes
 monstruoses
 grotesques i
 distorsionades


     fan por



Representades com
dones demoníaques, o
com dones
depredadores


Revela una clara
actitud misogínia i,
un cert recel contra
el gènere femení           El 1938 va conèixer a Elain Marie Fried,
                           després coneguda com Elaine de Kooning,
                           amb qui es va casar el 1943. Ella també fou
Sempre hi ha una actitud   una pintora important.
masclista en els
expressionistes
abstractes
Composition, 1955




Untitled, 1958
•Woman
•1965-1967
•drawing  |  charcoal on lined paper   Minnie Mouse, 1971
Untitled XXII
1982



                Untitled VII. 1985
…Whose Name Was Writ in Water, 1975
Models i influències

Els crítics han vist en les obres de De Kooning dues influències bàsiques:
Picasso, amb la seva descomposició formal de plans cubista, i la pinzellada i
gestualitat violenta de l’expressionisme.

Per l’exageració dels
atributs sexuals s’ha
trobat la influència de
les Venus
prehistòriques, tot i
que canviant la visió
positiva d’aquestes.

Es considera un artista
 fonamental de la
pintura d’acció, tot i
que sempre conserva
elements figuratius en
les seves obres.

More Related Content

What's hot (20)

Unitat 33 Els Jugadors De Cartes De Paul CéZanne
Unitat 33  Els Jugadors De Cartes De Paul CéZanneUnitat 33  Els Jugadors De Cartes De Paul CéZanne
Unitat 33 Els Jugadors De Cartes De Paul CéZanne
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
La ratlla verda
La ratlla verdaLa ratlla verda
La ratlla verda
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
14 El Crit
14 El Crit14 El Crit
14 El Crit
 
La nit estelada - Van Gogh
La nit estelada - Van GoghLa nit estelada - Van Gogh
La nit estelada - Van Gogh
 
Cezanne
CezanneCezanne
Cezanne
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Nit estel.lada
Nit estel.ladaNit estel.lada
Nit estel.lada
 
1a. pintura del segle xx. 1.1
1a. pintura del segle xx. 1.11a. pintura del segle xx. 1.1
1a. pintura del segle xx. 1.1
 
Unitat 34 CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
Unitat 34  CaracteríStiques Generals Del PostimpressionismeUnitat 34  CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
Unitat 34 CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
 
La Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del ColorLa Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del Color
 
La Persitència de la Memòria
La Persitència de la MemòriaLa Persitència de la Memòria
La Persitència de la Memòria
 
Pint A Loli
Pint A LoliPint A Loli
Pint A Loli
 
Composició IV
Composició IVComposició IV
Composició IV
 
L'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri MatisseL'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri Matisse
 
La nit estelada
La nit esteladaLa nit estelada
La nit estelada
 
P. Gargallo: El profeta
P. Gargallo: El profetaP. Gargallo: El profeta
P. Gargallo: El profeta
 
Pint a l'oli
Pint a l'oliPint a l'oli
Pint a l'oli
 

Viewers also liked

La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLourdes Escobar
 

Viewers also liked (20)

Gargallo
GargalloGargallo
Gargallo
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
J. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès IJ. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès I
 
3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
 
Oficis medievals
Oficis medievalsOficis medievals
Oficis medievals
 
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
 
11.pollock
11.pollock11.pollock
11.pollock
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola
 

Similar to 10.de kooning

Similar to 10.de kooning (20)

Dekooning
DekooningDekooning
Dekooning
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
L’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I FilosofiaL’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I Filosofia
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
P. Picasso: Guernica
P. Picasso: GuernicaP. Picasso: Guernica
P. Picasso: Guernica
 
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · IesmontiliviLapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
 
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · IesmontiliviLapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
 
Segle xx power point 1 avanguardes.
Segle xx power point 1 avanguardes.Segle xx power point 1 avanguardes.
Segle xx power point 1 avanguardes.
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocions
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
Tca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernesTca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernes
 
2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda
 
11.Pollock
11.Pollock11.Pollock
11.Pollock
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Pintura Avantguardista segle XX
Pintura Avantguardista segle XXPintura Avantguardista segle XX
Pintura Avantguardista segle XX
 
Retrats
RetratsRetrats
Retrats
 
Teatre xx
Teatre xxTeatre xx
Teatre xx
 
Treball avantguardisme sense fotos
Treball avantguardisme sense fotosTreball avantguardisme sense fotos
Treball avantguardisme sense fotos
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 

10.de kooning

  • 1. Woman II Documentació general Catalogació: Autor: Willem de Kooning (1904-97) Títol: Dona II (Woman II) Cronologia: 1952 Localització: Museu d’Art Modern – MOMA (Nova York) Estil: Expressionisme abstracte Anàlisi material: Dimensions: 1,50 m x 1,09 m Suport: tela Tècnica: oli
  • 2.
  • 3. Context històric En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionisme abstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va fer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA. Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anà debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art. Característiques de l’Expressionisme Abstracte -Dripping, de Pollock, iniciat el 1947. -Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals. -Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer. -Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over). -La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisada semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)
  • 4. Willem de Kooning 1904 -1997 Neix a Holanda (Rotterdam) i es trasllada als 22 anys a Nova York convertint-se en un dels grans representants de l’EXPRESSIONISME ABSTRACTE. Va ser influït per Van Gogh, el cubisme, Picasso, i el surrealisme, així com també per l’existencialisme i la psicoanàlisi. Primer treballà com a pintor de parets, després com artista comercial i decorador. Als anys 30 pintà murals, pagat per l’administració federal, donant mostres de conèixer profundament a Picasso. El 1948 va fer la seva primera exposició individual d’art abstracte en blanc i negre a Nova York, convertint-lo en un dels líders d’aquest corrent. El terme action painting s’aplícà per primer cop a l’obra de De Kooning i fa referència als seus traços vigorosos, amplis i molt marcats. Painting. 1948
  • 5. Dues de les teles més importants d’aquesta etapa són Asheville (1948) i Excavation (1950). El 1953 De Kooning mostrà al públic un conjunt de sis obres denominades Dona, figures demoníaques, pintades amb colors violents i grossos traços i empastes. Era una sèrie innovadora perquè unia la pintura figurativa amb l’art abstracte. A finals dels 50 evolucionà cap a un estil més abstracte, amb obres que evoquen formes paisatgístiques, i des d’aleshores va anar alternant l’estil figuratiu amb l’abstracte, combinant-los a vegades. També anà fent litografies i escultures figuratives en bronze. Valentine. (1947). Excavació (1950)
  • 6. 1950, Woman Woman. 1950
  • 8. Woman IV Woman V
  • 9. Anàlisi formal Equilibri perfecte entre Traç negre i violent Elements plàstics l’abstracció i la figuració Gran dinamisme, marcat pel Fons abstracte, traç violent del indeterminat, que moviment del es confon amb la canell figura, la qual desapareix en algunes zones. Pinzells gruixuts i pinzellada ampla i violenta Importa més el i ràpida cos del quadre que no pas la dona Colors encesos potència expressiva Part de la del color i molta composició densitat de matèria (empastada) Gamma pròpia: rosa pompeià, ocre, groc i blau. Tocs de vermell
  • 10. El tractament del rostre en Composició diferents plans angulosos, Enormes ulls i una recorda al cubisme de mirada molt Picasso expressiva i esgarrifosa Figura femenina distorsionada, grotesca. Ganyota de la boca denota una expressió burlesca, un somriure sinistre Enormes pits (constant en la seva producció) Bossa de color vermell Mà amb dits en Combina elements forma d’urpes figuratius amb pintura gestual. Contraposa bestialitat dels ésser amb el lirisme de l’ambient que els envolta.
  • 11. Estil Amb aquestes Dones de De Kooning els partidaris de l’Expressionisme abstracte es sentien traïts perquè l’artista tornava a la figuració. Fou molt castigat pel crític Greensberg. De Kooning va passar per diverses etapes molt diferents. Primer va ser molt influït per Picasso, després pintà fones deformades i planes, evocant Ingres. Després composicions en tons grisos i neutres o en blanc i negre. En l’última època escollí com a tema els paisatges abstractes. Per altra banda molts van considerar l’obra com un insult a la condició femenina com a un dels temes universals de la pintura clàssica (Venus).
  • 12. Interpretació Amb Dona I començà una sèrie de sis dones, representades com a depredadores i de forma molt violenta. Són figures monstruoses i terribles, que fan por i que van causar gran commoció. “Sé d’un pintor que va ser incapaç de tornar a pintar des que va veure les Dones i conec com a mínim una dotzena de pintors que les descriuen com a profundament pertorbadores i que afirmen que són un horror i que semblen muses malignes. Sospito que un artista que té aquest poder de portar la gent tan avall ha de ser un gran artista.” James Fitzsimmon, Arts and Architecture. Per alguns crítics el quadre reflecteix sentiment de ràbia, angoixa i tendència a l’autodestrucció. Revela també les obsessions sexuals del seu autor, segurament, per altres, rancuniós contra el gènere femení i molt masclista, com la majoria d’expressionistes abstractes. Els pits grans són una constant als seus quadres, tapats o no. Els ulls grossos i inquietants, el rictus de la boca... Tot el rostre té una expressió a la vegada burlesca i terrible. Expressa emoció intensa, un no conformisme, típic dels expressionistes abstractes que requerien concentració i fantasia en l’espectador.
  • 13. Figures Muses malignes monstruoses grotesques i distorsionades fan por Representades com dones demoníaques, o com dones depredadores Revela una clara actitud misogínia i, un cert recel contra el gènere femení El 1938 va conèixer a Elain Marie Fried, després coneguda com Elaine de Kooning, amb qui es va casar el 1943. Ella també fou Sempre hi ha una actitud una pintora important. masclista en els expressionistes abstractes
  • 14.
  • 16. •Woman •1965-1967 •drawing  |  charcoal on lined paper Minnie Mouse, 1971
  • 17. Untitled XXII 1982 Untitled VII. 1985
  • 18. …Whose Name Was Writ in Water, 1975
  • 19. Models i influències Els crítics han vist en les obres de De Kooning dues influències bàsiques: Picasso, amb la seva descomposició formal de plans cubista, i la pinzellada i gestualitat violenta de l’expressionisme. Per l’exageració dels atributs sexuals s’ha trobat la influència de les Venus prehistòriques, tot i que canviant la visió positiva d’aquestes. Es considera un artista fonamental de la pintura d’acció, tot i que sempre conserva elements figuratius en les seves obres.