Pint a l'oli

2,918 views

Published on

Published in: Education, Travel, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,918
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,078
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pint a l'oli

  1. 1. Pintura a l’oli Paul Cézanne
  2. 2.  El pigment i l’El pigment i l’ aglutinanaglutinan  Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinantQualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant  ElEl pigmentpigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origenés la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic,inorgànic o sintètic.natural, orgànic,inorgànic o sintètic.  L’L’aglutinantaglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dónaés la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniquesconsistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniques  pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc... L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el tempsL’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.  ElEl dissolventdissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) iés un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)
  3. 3. tècnicatècnica  Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-seAglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-se  Suport: tela, fusta, cartró...Suport: tela, fusta, cartró...  Dissolvent: aiguarràs o essència de trementinaDissolvent: aiguarràs o essència de trementina La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat. Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt diluïda proporcionant una textura llisa. Es pot aplicar amb pinzell llarg i generalment pla o amb espàtula. cavallet paleta
  4. 4. Espàtules Cavallet amb paleta i tubs Pinzells plans i llargs Pinzellada prima i textura llisa Pinzellada gruixuda o amb espàtula, textura
  5. 5. Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i en van afavorir la seva difusió. La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al principi es pintava sobre fusta. Taller de Rembrand (Amsterdam)
  6. 6. Van Eyck (1390-1441) El matrimoni Arnolfini 1434 Renaixement Pintura flamenca
  7. 7. Perspectiv a empírica
  8. 8. • Les mans juntes indiquen la unió de dues persones. • El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat. • La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat. • La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època. • La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós. • Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia. • La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor. • El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió. • El gosset és el símbol de la fidelitat. • El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza puresa i el rosari la obligació de ser devota. • Les fruites simbolitzen fertilitat. • Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades. • La escombreta Santa Marta, patrona de la llar. • Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà dins de casa. • Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la cerimònia detalls i la seva simbologia
  9. 9. Renaixement s.XIV , s.XV i s.XVI• El centre d’ interès de l’art del Renaixement és l’home. Torna el pensament humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot. L’home és la mesura de totes les coses. • Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa. •La pintura vol representar al món tal com és a la realitat: - recerca de la representació de la profunditat: - aplicació de la perspectiva cònica - incorporació del paisatge i elements arquitectònics. - perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres) - més realisme en la representació de la figura humana. • El tema principal és religiós. • Altres temes: mitologia, al·legories i retrats. • La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en la representació de la realitat eren intuïtius i concrets( perspectiva empírica). En el Renaixement italià eren fruit d’estudis més teòrics i científics ( perspectiva cònica).
  10. 10. El Bosco El jardí de les delícies El Bosco (1450-1516) El jardí de les delícies http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-ja
  11. 11. Renaixement italià Leonardo Da Vinci Dona amb ermini Madonna de l’Encarnació La Gioconda (1452-1519)
  12. 12. Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama) La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre que caracteritza el retrat.
  13. 13. Leonardo da Vinci
  14. 14. Renaixement espanyol El Greco (1541- 1614) El hombre de la mano en el pecho El entierro del Conde Orgaz L’últim sopar
  15. 15. Barroc s.XVI i s.XVII La pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós. Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas. Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que representa. Per això les seves principals característiques són: • Importància del color (volum) sobre el dibuix (línia) • Importància de la llum. Els contrastos de llum aconsegueixen representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació i l’atmosfera del quadre. • El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment. • Les composicions es compliquen, són composicions més obliqües, s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria.
  16. 16. Rembrandt (1606-1669) Autoretrat Classe d’anatomia Barroc Pintura flamenca
  17. 17. Ronda de nit
  18. 18. Importància de la llum: •Ombres pronunciades amb clarobscur •Defineix l’ambientació Les línies obliqües ens donen moviment a la composició escorç
  19. 19. Vermee r (1632- 1675) La noia de la perla 1665 Al·legoria a la pintura La lletera
  20. 20. barroc El triomf de Baco 1628-29 El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635 Velázquez (1599-1660) La Venus del mirall Barroc espanyol Las hilanderas
  21. 21. http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/la-fa / Las Meninas o la família de Felip IV 1656
  22. 22. Les menines La infanta Margarita Els reis pares Velazquez,el pintor Nana i nan, criats encarregats de les nenes Aposentador real
  23. 23. Zurbaran Natures mortes o bodegons
  24. 24. Francisco de Goya (1746-1828) La família de Carlos IV, 1800 Autoretrat Goya és el precursor de l’art modern tan en el què pinta com en com ho pinta.
  25. 25. La maja vestida La maja desnuda
  26. 26. Viejos comiendo sopa Saturno
  27. 27. Goya comença a pintar una visió més subjectiva de la realitat, els sentiments , les emocions... D’altra banda, per la seva pinzellada solta i ràpida anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme. El 3 de mayo de 1808 Vol representar el dolor dels que pateixen: el poble madrileny que va defensar-se dels francesos. Els que afusellen humanitzats pel sofriment. Els francesos sense rostre maten com una màquina.
  28. 28. Pinzellada solta Expressivitat dels sentiments
  29. 29. Claude Monet Renoir pintant Claude Monet pintant La fabricació industrial de tubs de pintura va permetre, al s XIX, que els pintors impressionistes sortissin dels seus estudis i poguessin pintar a l’aire lliure.
  30. 30. Impressionisme (finals XIX i començaments s.XX) avenços científics - La fotografia - Fabricació de tubs de pintura a l’oli - Teoria del color • Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres. • Gràcies als tubs de pintura ja preparada van poden sortir a pintar a l’aire lliure. • PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses. • TEORIA DEL COLOR: la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador. Diverses pinzellades de colors fan el color que es veu de lluny. •COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix de la línia queda diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries. • PINZELLADA SOLTA: Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. • Ruptura de l’art modern amb l’academicisme . • Temes: paisatges, paisatges urbans i escenes de la vida quotidiana burgesa.
  31. 31. Claude Monet (1840-1926) Impressions a la posta 1872 Roselles a Argenteuil 1873nenúfars L’important és la impressió no la fidelitat de representar la realitat.
  32. 32. Pinzellada soltaOmbres amb el complementari: groc i lila La fusió dels colors es fa a la retina
  33. 33. nenúfars
  34. 34. La catedral de Rouen Busca la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.
  35. 35. Auguste Renoir (1841-1919) El molí de la Galette 1876 El gronxador
  36. 36. Paul Cézanne (1839-1906) La muntanya Sta. Victòria 1900 Els jugadors de Post impressionistes
  37. 37. Vincent Van Gogh (1853- 1890) L’habitació d’Arlès Nit esteladaCamp de blat amb corbs Els girasolsLa cadira
  38. 38. Paul Gauguin (1848-1903) Dones a la platja, 1891 Visió després del sermó,1888 Areares , 1892
  39. 39. Pablo Picasso (1881-1973) Les senyoretes d’Avinyó Cubisme, expressionisme... segle XX
  40. 40. Guernica, 1937
  41. 41. Jaqueline
  42. 42. Edvard Munch (1863-1944) Angoixa 1893 Capvespre a Karl Johan 1892 El dia després expressionisme
  43. 43.  ““Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojoPaseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuegosangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo meacechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.” El crit
  44. 44. Henry Matisse (1869-1954) La música La dansa Harmonia en vermell
  45. 45. Fauvisme André Derain (1880-19549) Pont de Wensminster El dic de Londres Muntanyes de Colliure
  46. 46. Tensió en vermell Composició IV, 1911 Vassily Kandinsky (1866-1935) Composició IV abstracció
  47. 47. Kasimir Malevich (1878-1935) Suprematisme, 1916 Composició suprematista Suprematisme autoretrat en dues dimensions
  48. 48. René Magritte (1898-1954) Surrealism e calcomania amants Voler l’impossible El seductor 1953 La memòria
  49. 49. Salvador Dalí (1904- 1989) Les temptacions de sant Antoni 1946 Girafes en flames
  50. 50. Blau 2, 1961 Joan Miró (1893-1983) La sortida del sol, 1946 La terra treballada, 1923
  51. 51. Edward Hopper (1882-1967) Hammershoi (1864- 1916) hiperrealisme Habitació al costat del mar 1951 Raigs de sol
  52. 52. Pintura d’acció Action painting Jackson Pollock (1912-1956)

×