2. 1. Context històric i cultural
• Aquesta obra d’ Artemisa Gentileschi forma part del Barroc, un moviment
cultural que es va iniciar a Itàlia a principis del segle XVII i que es va
estendre per Europa fins el segle 1750 aproximadament.
• Des d’una perspectiva ideològica, el segle XVII es caracteritza pels
problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa
protestant.
• En aquest període es produeix una consolidació de les monarquies
absolutes a Europa, l’imperi Espanyol entra en decadència a favor de l’auge
de França que crea un estat absolutista amb el lema ‘‘l’Estat soc jo’’ segons
paraules de Lluís XIV.
• En el sector econòmic, la continua arribada de metalls preciosos des dels
territoris americans en els territoris espanyols, afavorirà un període de
pujada de preus que perjudicarà notablement les classes populars.
• A nivell filosòfic se senten les bases del pensament racionalista. Descartes,
Leibnitz, Spinoza en són els més destacats.
3. Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi,
Artemisia Gentilleschi va néixer el 8 de juliol
Biografia de1593 i està considerada entre els millors
seguidors de Caravaggio.
Dotada amb un talent precoç, la seva
peripècia personal va exercir una enorme
influència en la seva producció pictòrica.
L’experiència traumàtica d’haver estat
violada als 19 anys pel seu professor de
dibuix, va marcar la seva obra, en la qual
trobem com a protagonistes dones fortes i
heroiques, i una atenció preferent als
moments dramàtics i cruents.
Artemisa va viure una vida d'independència
poc comuna entre les dones de l’època, i
constitueix un cas atípic en la història de la
pintura.
Va realitzar la seva primera obra amb tant
sols disset anys, Susana i els Vells.
4. Artemisia va realitzar abundants quadres protagonitzats per dones, en què
l'acció i la valentia són posades de manifest com a norma general. L'escena
de Judit i Holofernes va ser un gest d'alliberament i de venjança per la cruel
violació que havia patit als 19 anys per part del seu professor de dibuix.
Artemisia va deixar-nos de llegat centenars de quadres i una famosa frase:
"Les meves obres parlaran per mi, els deixo a elles l'última paraula".
5. 2. ESTIL: CARACTERÍSTIQUES
Judit i Holofernes pertany a l’estil Barroc caracteritzat per :
• La recerca tant del moviment real (parets ondulades, moviment de l’aigua...)
com del moviment imaginari (personatges captats en accions violentes).
• L’intent de suggerir l’infinit (una volta que s’obre simulant el cel...).
• La importància dels efectes lumínics.
• El gust per la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós.
• La tendència a barrejar les disciplines artístiques (arquitectura,
escultura,pintura...).
• En l’art barroc es pot veure la manifestació de tres poders establerts
(l’Església, la monarquia i la burgesia). Per això, la producció artística
d’aquest període es pot dividir en dos grups: la promoguda per la burgesia
protestant i la promoguda per l’Església i el poder reial.
6. 3. ANÀLISI FORMAL
Judit i Holofernes és una obra pictòrica realitzada amb el procediment tècnic
de oli sobre tela amb unes mides de 1,59 x 1,26m. Actualment es conserva
al Museu de Capodimonte a Nàpols
En aquesta obra el cromatisme és ric i dens, predominen els colors vermell,
blau i blanc. El vermell a l’esquerra, el blau a la dreta i el blanc a baix. El
nacrat de les carns dels personatges també hi destaca.
El fort dramatisme queda expressat pel fort contrast de clarobscur,
accentuat per la riquesa cromàtica.
Per aconseguir un grau més alt d’expressivitat, envolta l’escena d’un
tenebrisme intens, trencat només per un potent feix de llum que il·lumina
l’escena d’esquerra a dreta formant una diagonal.
7. L’escena s’estructura al voltant d’un triangle,
els vèrtexs del qual són els caps dels tres
personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el
centre culminant de l’acció perquè hi
convergeixen totes les altres línies
compositives.
Artemisia tria doncs el moment en que és
concentra tota la tensió, atès que hi
convergeixen totes les accions immediatament
anteriors, i el mostra amb un gran dinamisme
compositiu.
L’escena principal és
presenta en primer pla i
ensenya a l’espectador,
amb cruesa i dramatisme,
l’instant precís de la
decapitació d’Holofernes.
8. Encara que el cap d'Holofernes sigui el focus central de l'escena, Judit
atrau la mirada de l'espectador. És inevitable no parar-hi. Els seus forts
braços realitzen l'acció sense dubtar un moment. L'esquerre agafa sense
pietat el cap del general assiri, mentre el dret retalla amb crueltat. És
inevitable no advertir la ira i ràbia del seu rostre. Però per sobre de tots
aquests detalls, hi ha la seva mirada: una mirada dura i sense
misericòrdia o clemència.
9. 4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT
.
L'obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic
Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat
Jueva de Betúlia. Judit, va concebre un pla per salvar el seu poble. Va
comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d'haver desertat
del seu poble, estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri
Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva
tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit
el va decapitar i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva
serventa, Agra. En saber-se la noticia de la mort d'Holofernes, els assiris
van fugir.
10. En aquesta representació, Artemisia hi introdueix un canvi iconogràfic
significatiu. En les representacions anteriors, com la de Caravaggio, Agra era
una dona vella i mai no participava activament en l'acció; en canvi, en les
versions d’Artemisia és una dona jove i forta que ajuda a la seva mestressa.
AGRA
Versió de Caravaggio
AGRA
Versió d’Artemisia
11. La influencia de Caravaggio és molt evident. En primer lloc per la captació
de l’escena com si es tractés d’un fotograma fílmic, on l’espectador pot
veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc pel
fet de vestir els personatges amb indumentària contemporània,
presentant-los com a gent corrent i no com a estereotips de bellesa; en
tercer lloc pel dramatisme de l’escena i en darrer lloc per l’ús d’un focus
lumínic efectista i conceptual que il·lumina de esquerra a dreta i en
diagonal l’escena, sense que sapiguem d’on prové.
