1. Documentació general Catalogació: Autor: Willem de Kooning (1904-97) Títol: Dona II ( Woman II) Cronologia: 1952 Localització: Museu d’Art Modern – MOMA (Nova York) Estil: Expressionisme abstracte Anàlisi material: Dimensions: 1,50 m x 1,09 m Suport: tela Tècnica: oli Woman II

3. Willem de Kooning 1904 -1997 Neix a Holanda (Rotterdam) i es trasllada als 22 anys a Nova York convertint-se en un dels grans representants de l’EXPRESSIONISME ABSTRACTE. Va ser influït per Van Gogh, el cubisme, Picasso, i el surrealisme, així com també per l’existencialisme i la psicoanàlisi. Primer treballà com a pintor de parets, després com artista comercial i decorador. Als anys 30 pintà murals, pagat per l’administració federal, donant mostres de conèixer profundament a Picasso. El 1948 va fer la seva primera exposició individual d’art abstracte en blanc i negre a Nova York, convertint-lo en un dels líders d’aquest corrent. El terme action painting s’aplícà per primer cop a l’obra de De Kooning i fa referència als seus traços vigorosos, amplis i molt marcats. Painting . 1948

4. Dues de les teles més importants d’aquesta etapa són Asheville (1948) i Excavation (1950). El 1953 De Kooning mostrà al públic un conjunt de sis obres denominades Dona , figures demoníaques, pintades amb colors violents i grossos traços i empastes. Era una sèrie innovadora perquè unia la pintura figurativa amb l’art abstracte. A finals dels 50 evolucionà cap a un estil més abstracte, amb obres que evoquen formes paisatgístiques, i des d’aleshores va anar alternant l’estil figuratiu amb l’abstracte, combinant-los a vegades. També anà fent litografies i escultures figuratives en bronze. Excavació (1950 ) Valentine . (1947).

5. 1950, Woman Woman . 1950

6. Woman, I . 1950-52 Woman, 1952

7. Woman IV Woman V

8. Anàlisi formal Elements plàstics Gran dinamisme, marcat pel traç violent del moviment del canell Pinzells gruixuts i pinzellada ampla i violenta i ràpida Colors encesos potència expressiva del color i molta densitat de matèria (empastada) Gamma pròpia: rosa pompeià, ocre, groc i blau. Tocs de vermell Traç negre i violent Fons abstracte, indeterminat, que es confon amb la figura, la qual desapareix en algunes zones. Equilibri perfecte entre l’abstracció i la figuració Importa més el cos del quadre que no pas la dona Part de la composició

9. Mà amb dits en forma d’urpes Enormes pits (constant en la seva producció) Figura femenina distorsionada, grotesca. Bossa de color vermell Enormes ulls i una mirada molt expressiva i esgarrifosa Ganyota de la boca denota una expressió burlesca, un somriure sinistre Composició El tractament del rostre en diferents plans angulosos, recorda al cubisme de Picasso Combina elements figuratius amb pintura gestual. Contraposa bestialitat dels ésser amb el lirisme de l’ambient que els envolta.

10. Estil Amb aquestes Dones de De Kooning els partidaris de l’Expressionisme abstracte es sentien traïts perquè l’artista tornava a la figuració. Fou molt castigat pel crític Greensberg. De Kooning va passar per diverses etapes molt diferents. Primer va ser molt influït per Picasso, després pintà fones deformades i planes, evocant Ingres. Després composicions en tons grisos i neutres o en blanc i negre. En l’última època escollí com a tema els paisatges abstractes. Per altra banda molts van considerar l’obra com un insult a la condició femenina com a un dels temes universals de la pintura clàssica (Venus).

11. Interpretació Amb Dona I començà una sèrie de sis dones, representades com a depredadores i de forma molt violenta. Són figures monstruoses i terribles, que fan por i que van causar gran commoció. “ Sé d’un pintor que va ser incapaç de tornar a pintar des que va veure les Dones i conec com a mínim una dotzena de pintors que les descriuen com a profundament pertorbadores i que afirmen que són un horror i que semblen muses malignes. Sospito que un artista que té aquest poder de portar la gent tan avall ha de ser un gran artista.” James Fitzsimmon, Arts and Architecture . El quadre reflecteix sentiment de ràbia, angoixa i tendència a la destrucció humana. Revela les obsessions sexuals del seu autor, segurament rancuniós contra el gènere femení i molt masclista, com la majoria d’expressionistes abstractes. Els pits grans són una constant als seus quadres, tapats o no. Els ulls grossos i inquietants, el rictus de la boca... Tot el rostre té una expressió a la vegada burlesca i terrible. Expressa emoció intensa, un no conformisme, típic dels expressionistes abstractes que requerien concentració i fantasia en l’espectador.

12. Figures monstruoses grotesques i distorsionades Representades com dones demoníaques, o com dones depredadores Muses malignes Revela una clara actitud misogínia i, un cert recel contra el gènere femení Sempre hi ha una actitud masclista en els expressionistes abstractes fan por El 1938 va conèixer a Elain Marie Fried, després coneguda com Elaine de Kooning , amb qui es va casar el 1943. Ella també fou una pintora important.

14. Untitled , 1958 Composition, 1955

16. Untitled VII . 1985 Untitled XXII 1982

17. … Whose Name Was Writ in Water, 1975